4 de febrer del 2013

A cau d’orella (ssshhhttt...) MÉS CLIMENT...



                                                        

Finalment s’esdevingué la presentació del volum commemoratiu del III centenari del bisbe Climent, a Castelló, a la carpa habilitada de la plaça de Sta. Clara, seu de la fira del llibre. Havia estat una llarga espera...des que, a finals del 2006, mentre es cloïa la celebració, vaig ocupar-me d’anar recollint els textos de les intervencions –a València, a Castelló i a Barcelona- dels ponents amb qui havia mantingut contacte més directe. Tasca feixuga, no cal dir-ho, perquè els qui havien escrit la seua intervenció no eren la majoria, precisament i encara em costà d’aconseguir-la. D’entre els qui no tenien més que unes notes en fitxes, hi havia León Esteban, que sort varem tindre de que la seua conferència es gravà, vaig aconseguir-la, finalment, i es transcriví. No sense dedicar-me a revisar-la amb detall i consultar-li alguna cosa a l’autor. D’altres –Bada i Pere Molas- no varem aconseguir les seues intervencions, tot i la meua insistència –que fou molta. Per la seua banda el “coordinador” de l’edició –Rosas- logrà les intervencions de Júlia Beltrán i algú més amb qui havia contactat.
Així que semblava que la cosa es posava en marxa amb els materials recopilats, encara que lentament, perquè havia passat més d’un any, quan s’esperaven notícies de l’edició immediata i la “notícia” fou que els de publicacions de la UJI pensaren un nou format per al llibre: en lloc d’apartats per dimensions –Climent, professor universitari, bisbe, mecenes...- i llocs –València, Barcelona, Castelló...- i la inclusió dels treballs subsegüents, a tall d’ “actes” de l’esdeveniment, adoptaria un format convencional de capítols i en concret a mi, que vaig presentar tot un seguit de comunicacions a cada lloc, se’m demanava refondre-ho tot en una única aportació...(?) Vaig mantindre diferències amb Manel Rosas i amb la pròpia editora, Carme Pinyana, perquè suposava una nova feinada per a mi i tampoc veia clar el nou format. Finalment, però, vaig haver d’accedir, refondre-ho tot en un capítol que vaig rebatejar amb el títol de “La personalitat polièdrica del bisbe Climent” i tornar-ho a remetre a l’espera de notícies, que arribaren en forma d’esborrany de l’edició mesos més tard. Una tramesa que em feia Rosas i que vaig dedicar-me a llegir amb cura, de tal manera que vaig trobar –en els treballs- més d’una incoherència, contradiccions entre alguns autors, errades conceptuals i fins i tot cronològiques, que li vaig palesar a Manel...I que es varen corregir algunes i altres no, com s’ha vist en l’edició, que és a la què vaig tindre accés, no al text previ, tot i haver-me ofert a fer-hi l’última revisió...
Passà una nova temporada sense notícies –que jo intentava aconseguir, recordant de pas que hi havia un material gravat i que era un llàstima no incloure’l en forma de dvd, a la contraportada del llibre- fins que se’ns anunciava la immediata aparició del llibre abans de final d’any (2010), que s’allargà fins a la primavera del 2011. I quan ja semblava culminada la tasca i decidida la data de presentació, com que estàvem en vespres de les eleccions municipals, els del PP demanaren ajornar-ho (!). Finalment es programà –també abans de les eleccions!- per al 17 de maig i a la fira del Llibre de Castelló, en lloc de a la Llotja del Cànem com s’havia fixat inicialment. A mi m’anava més bé a la Llotja, perquè m’havien demanat dir algunes paraules com a membre de la comissió organitzadora i en representació dels autors i havia preparat, expressament, un power point amb alguns trets de la personalitat de Climent, en el context de la Il·lustració, per glossar la presentació del llibre. Finalment vaig haver de canviar de format i adreçar unes paraules als assistents, amb el fil conductor dels llocs climentins més significats del nostre Castelló, que visitàrem mentalment des de la carpa de la plaça de Sta. Clara...

                                                    

Així que, tot i el retard, a mi em feia il·lusió l’oportunitat de recuperar la figura del “meu” bisbe –Climent- que s’ha convertit –per a mi- en un tema recurrent, ara amb motiu de l’esperada publicació del llibre commemoratiu. Es programà l’acte amb la presidència del rector de la UJI –Dr. Climent!- i havia de copresidir Mulet, el regidor de cultura i diputat, en representació d’aquesta última que coedità el llibre i aparegué en la col·lecció “Les Aules”, d’emblemàtic record i significació també climentines. Finalment Mulet no hi fou present i sí, en canvi, el president del Consell Social de la Universitat. De manera que amb temps –i amb el neguit propi- arribàvem als aparcaments de Sta. Clara i pujàrem tot seguit a la plaça, on ja començava a haver-hi gent coneguda: els Flors –Agustí, Maria, Agustinet, Avel·lí, Dolors...-, Paco Marco, Manel Rosas, Carme Pinyana i Paco Fdez. Beltrán, Vicent Pitarch, Vicent Gil, Olucha...Ens trobàrem i saludàrem i es començà a sentir per la megafonia, l’anunci de l’acte –amb menció expressa de qui intervenia...- Així que anàvem passant a la carpa, mentre el rector i els seus acompanyants arribaven també i Paco Fdez. i Carme Pinyana me’l presentaven i una vegada que la gent s’acomodà –en primera fila, mon pare, Tere, Mª Rosa i Pau i els cosins Obdúlia i Vicent-, el rector Climent obria l’acte i tot seguit em donà la paraula. No cal dir que fou un moment emocionant per a mi i de segur que es notaria: per la figura que rememoràvem, les persones que ens acompanyaven, el “marc” del moment i la presència del rector...amb el mateix cognom que l’homenajat (!), coincidència que no vaig estar-me de destacar, al fil de la meua intervenció [1]. Els comiats de rigor, en acabar, i la foto dels quatre membres de la comissió organitzadora, que figurem com a coeditors a la portada del llibre.
Arran d’això i diplomàticament vaig fer-li a Paco Fdez. una al·lusió a que Climent no estava esgotat i que estava treballant la recollida i tractament d’una antologia de textos, per al Consell Valencià de Cultura. El fill de Júlia Beltrán -més diplomàticament encara- feu com u que s’alegrava, però no es donà per al·ludit del què jo volia: que feia temps que tenia el meu original d’una nova monografia de Climent –amb més de cent il·lustracions-, que m’havien ofert per publicar en coedició la UJI amb l’IEC –Institut d’Estudis Catalans- i que es trobava “hivernat” si no oblidat del tot. Quan, desprès i per e.mail, vaig recordar-li el tema a Vicent Pitarch i preguntar-li que si la UJI se’n desdeia, l’IEC assumiria l’edició, em contestà que “de cap manera” podria fer-se’n càrrec en solitari. Així que un contracte signat –per mi, perquè no em passarem la còpia del document amb les altres dues signatures: IEC i UJI, si finalment signaren, que tampoc ho sé- ha quedat en res...de moment.
Tampoc l’edició del llibre commemoratiu ha estat “gloriosa”, precisament. No cal dir que m’he pres la molèstia de rellegir-lo bé –en les seues més de tres-centes pàgines i fins i tot en el meu text he trobat errades –“calvari” per “clavari”, en parlar de l’organització de la Casa dels Òrfens- que he consultat expressament al meu original, on es troba correctament. O el cognom de Felip Bertran, l’amic i company de Climent que, en el text de J.Miquel Francesc –que, per cert, arribà tard a l’acte amb no sé quina excusa de Lledó, d’on és “prior”-, en parlar de l’exposició commemorativa i incloure alguna il·lustració, es troba trucat com a “Beltrán”. I la cosa no té un fàcil adob, perquè no es probable que s’esgote l’edició actual i es pense en reeditar el llibre. Una llàstima. Per això l’episodi de l’edició del llibre m’ha deixat un sabor agredolç, sobre tot perquè des del primer moment vaig oferir-me per fer-li un seguiment acurat –i vaig suggerir la incorporació del dvd amb les filmacions, que tampoc es tingué en compte-. Encara he hagut d’empassar-me’n una altra: dos textos dels que vaig fer arribar a Manel Rosas –bé que en una segona tanda, perquè vaig tardar més en aconseguir-los- no han aparegut: el de la professora Irene Palacio i el del pare Devesa. I això que Manel, en rebre’ls, em contestà assegurant-me que els incorporaria a la resta... Al pare Devesa no he tingut coratge de dir-li-ho i a Irene i Cándido no he tingut més remei, perquè en ser ell també autor d’una comunicació –que sí que apareix a l’edició- estic segur que ha hagut de rebre el llibre, amb la corresponent sorpresa i malestar en comprovar que el d’Irene no. Així que els vaig posar un correu, dolent-me del fet i assegurant-los que jo havia tramès el text, fins i tot que si es feia una reedició ja me’n cuidaria personalment de que aparegués –cosa gens probable, encara que això no els ho vaig dir. Lamentablement els sentaria tan malament, que ni han contestat.
En fi que com li passà al propi Climent –i ara al seu admirador: jo mateix- hem hagut de passar alguns episodis poc grats, que hem hagut d’assumir –veges quin remei!- I encara resten alguns temes per tancar: la mateixa biografia de referència que no troba aixopluc ara mateix, desprès de sengles nous fracassos en la col·lecció Alfons el Magnànim: un de Vicent Franch –que diu voler “textos” més que no biografies- i l’altre de part del propi Mestre que –ho comprenc- li ha donat preferència a la tesi de Camil, per publicar-la a la sèrie que ell dirigeix. Mala sort. Sobre tot desprès de l’itinerari tortuós que ha seguit la cosa, quan inicialment Corts en la entrevista inicial amb Bada, suggerí que la meua monografia podria publicar-se a la “balmesiana” que ell patrocina, encara que en féu poc de cas quan jo per e.mail li recordava el tema i fins i tot li vaig tornar a remetre el text, revisat. Al moment que semblava que la coedició UJI-IEC anava seriosament, fou quan els de la Balmes reaccionaren i oferiren unir-se a la coedició, però publicant-la ells i al seu fons, cosa que vaig desestimar perquè calia tornar a refer els contactes i em semblava poc seriós. Que sembla no haver servit de molt, doncs el tàndem UJI-IEC no han donat el pas. I encara, sobre Climent, hi ha la proposta de l’antologia de textos que vaig presentar al CVC –Consell Valencià de Cultura- que es troba ralentitzat i una nou suggeriment que vaig fer-li a Franch per publicar un “epistolari” climentí, amb l’ajuda de Bea Segarra i Camil Vàzquez i del que no tinc resposta...
És allò de què “qui no en fa no en conta”.

                                                                  



[1] A propòsit del llibre sobre el bisbe Climent
Qui fou Josep Climent i Avinent?
  -Per als castellonencs, una persona propera i molt estimada
-per la seua bondat,
-el seu saber,
-el seu compromís amb els més pobres,
-la seua preocupació educativa,
-el seu relleu històric com a il·lustrat…
  -Encara en el record dels llocs que n’hi parlen:
-el carrer bisbe Climent i la Casa dels Òrfens,
-el mural de l’escala de l’ajuntament i el retrat de Vergara a l’interior,
-les Aules de Gramàtica i Llatinitat,
-el col·legi “bisbe Climent” al barri de Sant Fèlix,
-la tomba a la catedral de Santa Maria,
-l’arxiu històric amb els seus llibres...
  -Climent: itinerari vital.1 (1706-1781):
-Estudiant a Castelló: les Aules.
-Universitari, alumne i professor, a València: benefactor,  claustral, fundador, erudit…                         
-Prior de Sant Bartomeu i canonge magistral a la seu valentina
-Bisbe i home públic a Barcelona:
-Col·legi episcopal/Universitat.
                    -Acadèmies de Teologia Moral.
                    -Escoles i aules de Gramàtica.
                    -Diccionari llemosí. 
                    -Edicions i reedicions.
                    -Biblioteca pública.
-Hospici.
                    -Necròpolis.
                     -Motí de quintes i dimissió.

-Dimitit i retirat al seu Castelló nadiu: benefactor, fundador, corresponsal, consultor, enyorat…

-Climent: personalitat polièdrica
1. universitari i home “de lletres”
2. eclesiàstic “parajansenista”
3. europeista i pròxim a l’església “cismàtica” d’Utrech
4. home públic implicat en els neguits del seu temps
5. erudit i posseïdor d’una magnífica biblioteca
6. corresponsal il·lustre i d’il·lustres contemporanis
7. persona de gran humanitat

-Té, encara, vigència el pensament climentí?
-testimoni i compromís
-generositat
-sentit històric
-premonició…
-encarnació del seu projecte: l’associació “Josep Climent”:
                                                           -adreçat a infants i joves
                                                                               -formació humana integral
                                                                                -sensibilitat creient…
--------
“O tú, seas vecino o extrangero
sabrás, al contemplar este edificio,
que es por gracia del rey Carlos Tercero,
de huérfana niñez, Real Hospicio.
Erigióle Climent, gloria del Clero,
de Vicente Ferrer baxo el auspicio,
añadiendo à su patria, con tal hecho,
después de grande honor igual provecho”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada