27 de febrer de 2013

Dies feixucs DALTABAIX


                               
Els últims dies estem assistint a la transformació del PP, de cova d’Alí Babà en una olla de grills: a la doble comptabilitat del partit, als comptes milionaris en Suïssa de l’extresorer “popular”, a les “donacions” il·legals de grans empreses, als “sobres” i vestits –i corbates, Rajoy inclòs- a alts càrrecs d’aquella formació, s’afegeix ara la controvèrsia encetada per Aguirre demanant la dimissió de Mato, criticant la gestió de Cospedal i oferint-se per desbancar a Mariano, com a “reserva” espiritual del PP. Així intenta, l’encara lideressa, fer oblidar els affaires de corrupció i espionatge que patrocinà i emparà, quan era presidenta de la comunitat (!) de Madrid. La reacció de la cúpula –afí del tot a Rajoy- no s’ha fet esperar i ha qualificat les declaracions d’Aguirre com a “desleialtat”. I és que la lluita pel poder pot més que no el tancament de files dels populars, per mirar de distreure al personal del merder en què –fa temps, no d’ara- estan pringats els pupils de don Manuel. Quin daltabaix!
Mentrestant no paren –els “populars”- de llançar pilotes fora, per desviar l’atenció pública dels forats i lladronicis perpetrats pels seus dirigents: ara és la polèmica dels (més de) sis milions d’aturats que Rajoy de la mà de Rosell –Déu els cria i ells s’ajunten- s’entesten en negar, contraposant les estadístiques dels enregistrats –no arriba a cinc milions- i els detectats per l’enquesta de població activa –EPA- que sobrepassa els sis milions. I encara podrien exhibir-ho impunement –la negació de l’evidència-, a no ser per les dades –també s’atreveixen a qüestionar-les?- de la pròpia Unió Europea que ja abans d’acabar l’any donava per assolits els sis milions d’aturats. Així es posa a les clares, una vegada més, la fal·làcia de Rajoy i la seua comprovada incompetència: quan a finals de la legislatura anterior es bordejaven els tres milions d’aturats, Mariano clamava al cel i en les posades d’escena teatrals i histriòniques –corejades per la bancada “popular” i cridanera- exigia la dimissió de Rodríguez Zapatero, al què feia culpable de la situació. Ara al poc més d’un any de (des)govern del PP, la xifra s’ha doblat i ell s’escuda en els mercats i la crisi generalitzada per confessar-se impotent. Impotent i maldestre, a més de moralment pervertit i desprestigiat. Dimitir –que no és cap nom rus, com deia aquell- és el què li escau a un tal individu i la convocatòria immediata d’eleccions generals, per ser processat tot seguit per la justícia, per la seua complicitat descarada –o la seua inoperància, que és pitjor- en l’escàndol més greu de corrupció, en la història de la democràcia espanyola. Més daltabaix!
Ells, però, continuen marejant la perdiu per desviar l’atenció a altres affaires i ara trauen a passejar a les víctimes del terrorisme –d’ETA of course!-, perquè sempre s’escau algun aniversari fatídic, d’assassinats o segrests de la banda terrorista, que celebrar, ni que els etarres estiguen inoperants i han declarat el final de les seues accions. ETA, però, sempre és una bona excusa per remuntar les enquestes i encara dona vots als hereus del genocidi franquista, mal reciclats a una pretesa democràcia, com l’espanyola. I si això no for prou, ara –precisament ara- i per acabar de desviar l’atenció ciutadana que els té al punt de mira com a corruptes, presenten recurs contra la declaració soberanista del parlament català i, una vegada més, Rajoy queda en evidència desprès d’haver repetit que no tenia pressa en qüestionar el projecte de Mas. Així concita l’espanyolisme militant antibasc, amb l’altre espanyolisme constitucional anticatalà. “Calcula” el PP que, entre un i l’altre, podrà fer front a la davallada d’intenció de vot i seguir “argumentant” que la majoria absoluta els “legitima” per seguir fent –millor desfent- el seu programa. Nou daltabaix!
I el món continua encès: el conflicte entre integristes i laics s’estén a tot el món islàmic, des de la primavera passada i les revolucions que sacsejaren aquells territoris: Líbia, Tunísia, Síria, Egipte...I no es troba –o no es busca- cap altra alternativa que més violència, com ara a Mali, amb la presència de l’exèrcit francès i les intervencions del tot qüestionables, com la dels israelians a la frontera siriana. Clar que ja se sap que les actuacions del govern genocida jueu, a dins –contra el poble palestí- i fora –urbi et orbe, doncs l’espionatge i militarisme israelià arriba a tot el planeta- gaudeixen d’impunitat absoluta. Només faltava el vist i plau d’Obama als assassinats selectius de pretesos terroristes –que els americans fabriquen per tot arreu- i la legalització (!?) de les missions dels drons, avions no tripulats que escampen la mort i la destrucció per tot el planeta. Així la pràctica habitual dels israelians de passar per damunt dels tribunals de justícia i assassinar directament als “sospitosos”, quedarà del tot consagrada per l’amic (!) americà i es palesarà, una vegada més, la burla descarada al dret internacional, als principis més elementals i als valors bàsics de la civilització. Un altre daltabaix!
I d’Urdangarin val més no parlar-ne: el seu O.K., a la consulta del seu assessor quan li proposava desnonar a la llogatera d’un pis de la propietat (!?) de l’exduc, és la gota que coma el got de les conductes qüestionables i negocis bruts, que fa temps que investiga el jutge Castro i que no para d’augmentar de dia en dia, ara amb la trama valenciana que implica a Camps i Rita Barberà, amb les concessions i contractes a l’institut Nóos, que suposarem un substanciós pessic de les arques públiques a favor del gendre del rei. Nou daltabaix!
Encara com, la fundació Vicent Ferrer continua treballant pels sectors més desafavorits del quart món: els dalit, la casta dels intocables del subcontinent hindú –analfabets, desnodrits, segregats, oblidats...- i 2,6 milions d’ells en 3.110 pobles, es beneficien dels projectes de la fundació, ara liderada per la seua vídua, Anna Ferrer.
Encara com.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada