4 de febrer de 2013

Per pensar-hi... IMMIGRANTS





          Ara que s’ha celebrat el segon centenari del naixement de Darwin - el pare de l’evolucionisme- va bé reflexionar sobre quan poc hem avançat en tots aquests anys: aleshores Darwin –i Wallace, tot s’ha de dir- demostraren el nostre parentiu amb els simis. I ara, marginem –quan no fem fora sense contemplacions- els éssers humans –ni que siguen blancs, quan no més els de color!- que no són dels “nostres”, és a dir els immigrants.
          I ho fem de manera barroera i del tot immoral. Vegeu si no, el  “merder” –amb perdó- que s’organitzà a Vic, on el seu alcalde, militant de la dreta més carca –ni que siga catalana: els d’Unió- i amb el recolzament dels edils més ultres –que n’hi ha i per tot- negà l’empadronament als immigrants que no tenen cap altre dret, és a dir als “il·legals”. I com no podia ser d’una altra manera, l’altra dreta –l’espanyola- els recolzà “sense complexos”: així la “representant” –de Madrid s’entén- del PP a Catalunya s’exclamava amb allò de què “no vamos a caber todos!” per justificar la negativa a empadronar-los.
I com que el govern de la Generalitat –catalana s’entén- i el de l’Estat, ho desaprovaren al seu moment, de seguida el PP “nacional” tancà files i hem hagut de sentir-nos que la culpa és dels socialistes, per haver demanat “papeles para todos”(?) quan ha estat un clam de totes les formacions polítiques democràtiques –exceptuant els “populars”- i nombrosos col·lectius i ciutadans els que han fet seu l’eslògan i s’han manifestat per defensar-ho. Però ja se sap que la mentida i la calúmnia, alguns –i molt catòlics per cert- les tenen ben apreses i practicades. En això Rajoy, que vol aparèixer com a moderat, ha hagut d’eixir al quite, amb paraules buides –com sempre- i contradictòries –com sempre també- mirant de “templar la gaita –com a bon gallec. Al capdavall, però, atiant la xenofòbia dels seus votants i, alhora, volent aparèixer com a demòcrata de tota la vida...Fins que ha arribat al poder i, des de la Moncloa, els ha demonitzat –als “il·legals”- i els hi ha negat l’assistència mèdica i escolar.
I si no n’hi havia prou amb l’espectacle –electoralista primer i ara des del govern- desfermat pels “populars” des de sempre, feu memòria de la persecució immisericorde a què se sotmeté als immigrants –inclosos els del les “pasteres”- en temps d’Aznar: pot ser algú ha oblidat l’episodi lamentable de l’operació duta a terme per ordre del govern del PP d’aleshores, de drogar (!) tota una colla d’“il·legals” per detenir-los i expulsar-los. I també haurà oblidat els viatges organitzats de retorn als seus països als que “voluntàriament” s’hi avenien, per una vegada allà, regularitzar (?) el seu retorn a Espanya, que no es produí mai, naturalment. Tot això amanit amb un discurs xenòfob i degradant del mateix Aznar, que donava la culpa als immigrants, de la situació d’inseguretat i delinqüència –menor s’entén, perquè de la grossa, tipus Gürtel ja se’n cuidaven ells, els “populars” de les nostres ciutats i pobles i prometé “barrerlos” dels carrers.
I ja ens està bé el què ens passa, amb la present “invasió” dels sense “papers”, que venen en allaus cada vegada més nombroses i incontrolades. Primer perquè mai els hem considerat –ni amb “papers”- com a éssers humans –ja no dic com a ciutadans, que tampoc- amb la dignitat i respecte amb què tota persona naix i hauria de viure, sinó com a mà d’obra barata i adient per als treballs més degradants que nosaltres rebutgem. I això sense preguntar-nos si són “legals” o no. O millor encara que siguen “il·legals” per explotar-los amb major cinisme i impunitat.
Altrament i una vegada que hem espoliat els recursos dels seus països, amb llargues i inhumanes colonitzacions, ens n’hem anat d’allà amb les mans plenes –i la consciència tacada-, sense haver-nos preocupat de reparar el mal que els hem fet, deixant-los un territori degradat a mans, a més, de màfies o de cacics que han seguit explotant-los. I clar, la desesperació els ha forçat a fugir de les seues pàtries –jugant-se la vida- i a buscar aixopluc en un primer món –el nostre- que els enlluerna de benestar. Perquè nosaltres, a més de viure bé –encara que no tots- en fem ostentació i això acaba arribant a aquella pobra gent que, famolencs i assetjats per la misèria, es llancen desesperats cap al nostre món.
Ara estem pagant el nostre pecat –espoliació, esclavisme forçat, ignorància del patiment dels aborígens...- de segles i l’ “ocupació” colonialista que nosaltres exercirem ens ve retornada per la seua “ocupació” invasora, que fa trontollar l’ estatus de benestar insolidari que ens hem atorgat. Els sociòlegs, els politòlegs i els economistes –amb el reforç també dels filòsofs morals o de l’ètica i dels responsables religiosos- hauran de reflexionar seriosament i fer reflexionar als polítics a l’hora de prendre mesures presentables envers el tema de l’immigració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada