13 de març de 2013

Dies feixucs A LA VISTA ESTÀ




          Sembla que certa productora de tv ja està pensant en iniciar les gravacions del nou serial –en format de culebrón- de l’affaire Bàrcenas, amb la foto promocional de la “peineta”. I és que la cosa s’ho val: són quasi vint anys de “relació laboral” del tal individu amb un tal partit –que no esmentarem per no fer-li publicitat-, on els diners bruts –és a dir en “b”- han sobreabundat i no només en forma de sous generosos, sinó de sobresous de repartiment i comptabilitats dobles i fotocopiades, que han generat la gens menyspreable xifra de 22 milions detectats a la banca suïssa, encara que l’interfecte rectifica als investigadors policials i fiscals i assegura que en són 38 (!). Ara, a les declaracions i contradeclaracions de la cúpula “popular” –i al silenci còmplice i culpable de Rajoy- s’afegeix la demanda per acomiadament improcedent, de qui els tribunals de la mateixa justícia que el jutja per evasor i altres delictes fiscals, podria reposar-lo en el càrrec de tresorer del PP –bé, a hores d’ara  ja heu endevinat de quin partit es tracta-. Ja els està bé als “populars”, patir en pròpia carn les insídies, manipulacions, mentides i maniobres rastreres que han practicat per desacreditar als altres. Ja els està bé que el què no fan les urnes –amb una població votant lenta de reflexos- acabaran fent-ho les corrupteles intestines i les lluites de poder de les faccions que es dibuixen al sí del partit de “Don Manuel”, l’exministre del dictador.
          Mentrestant Brussel·les es mostra preocupada perquè el poble italià s’ha plantat: ha dit “no” als retalls bèsties i injustos i als tecnòcrates transvestits de polítics. I ho ha fet de manera –per als mercats- “alarmant”, però del tot coherent i esperable: d’una banda la contestació al sistema (!) s’ha endut un de cada quatre vots i Bepp Grillo comanda la tercera força política d’Itàlia. I de res no val titllar-la d’antisistema, quan el “sistema” ha esdevingut injust i antidemocràtic i, per tant, immoral. Si de cas es tracta d’un nou sistema, que desqualifica la caducitat de l’encara imposat. Altrament el populisme del cavalliere ha fet forat en una població addicta a la corrupció i als favors i així els enyoradissos encara d’una política convencional i honesta –de centreesquerra-, tot i que han resultat guanyadors pels pèls ho tenen magre, per formalitzar un govern no només estable, sinó eficaç. Els analistes, però, podrien haver previst que de les antipolítiques de la UE, castigant a la majoria de la població i condemnant a la misèria i la desesperança a tants milions de persones i famílies, no podia derivar-se un resultat complaent per a les elits econòmiques depredadores i per als polítics titelles que les serveixen.
          El què no es mou, ni que Obama haja guanyat les eleccions per a un segon mandat, és la pressió del lobby jueu que fa dels republicans el seu ariet contra els demòcrates nord-americans, ara qüestionant la figura del secretari de defensa i cap del Pentàgon, Chuck Hagel, antic republicà –i “traïdor” per tant, en haver-se passat als demòcrates- i considerat “pacifista” (!) i crític (?) a la política expansionista i colonitzadora d’Israel. Així que no secundar les accions continuades d’agressió al poble palestí, amb invasions com la de Gaza, l’assassinat indiscriminat de persones, l’ocupació sense aturador del territoris dels palestins, amb colònies d’ultres jueus que no paren d’expandir-se, amb la protecció de l’exèrcit, és prou perquè la mà allargassada del govern genocida israelià pose entrebancs a la política  tímidament equilibradora d’Obama, que no contundent i justa com caldria. I és que es veu massa a les clares la capacitat d’influència, per tot el planeta, d’un govern genocida, d’un exèrcit totpoderós i d’un servei d’espionatge sense escrúpols, que ostenta –impunement de moment- Israel.
I si en faltava alguna el diputat d’UPyD, i actor guaperas, Toni Cantó –valencianet havia de ser- munta un “ciri” en manifestar –en twitter primer i en les “rectificacions” posteriors, tot seguit- una desinformació monumental –si no masclisme gens amagat- que el feu afirmar que la majoria de denúncies de maltractament de les dones són falses. Les dades oficials, però, del ministeri de Sanitat i del Consell General del Poder Judicial, que xifren en menys de l’u per cent les tals denúncies falses han deixat en evidència palmària al diputat d’afició. Si de cas, com ha manifestat el Secretari d’Estat de Igualdad y Servicios Sociales, el problema de la violència masclista rau en què el 80% de les dones que la pateixen, no la denuncien. Així salten als media, personatges com l’exactor, i no precisament per la seua dedicació parlamentaria, sinó per l’escàndol d’unes declaracions –emmerdades encara més en “rectificar-les”- que, de segur, amaga fosques inhibicions o traumes freudians i que ni tan sols ha estat desautoritzat per la cap de la seua formació, Rosa Díez.
Encara com, el Tribunal Suprem –espanyol of course!- ha avalat la immersió lingüística a Catalunya –com també a València, en la legítima i científica nominació de la nostra llengua-. No podia ser d’una altra manera, perquè la magistratura tot i la seua decantació a posicionaments conservadors i espanyolistes, són gent d’estudis i no poden ignorar la validesa atorgada des dels fórums científics universals, de manera inapel·lable, al sistema d’immersió lingüística i als efectes “col·laterals” favorables detectats, fins i tot per a l’altra llengua, que fa que els escolars bilingües, escolaritzats en català, mostren un major i millor domini del castellà que els castellanoparlants escolaritzats en castellà. Clar que contra la decisió d’algunes dotzenes de pares, de condemnar als seus fills a un empobriment lingüístic evident –ignorància del català i coneixement magre del castellà-, en exigir ser escolaritzats en castellà, l’alt tribunal no hi pot fer res i els reconeix que hi tenen dret (?)
Encara com la justícia ha hagut de reconèixer la validesa d’un model lingüístic –el d’immersió-, que els polítics populistes i curts de gambals qüestionen, només per esgarrapar vots entre la població desinformada.
Encara com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada