22 d’abril de 2013

Per pensar-hi... LA TUTORIA, ASSIGNATURA PENDENT DEL SISTEMA (1)









L’assoliment de les sigles “p.a.” –progressa adequadament- és una aspiració no sempre reeixida, del conjunt del sistema educatiu. Quasi sempre ens escau més, allò de “n.m.” –necessita millorar-. I una de les millores de les que anem mancats és, precisament, la recuperació i optimització de la tutoria -de manera pregona en ensenyament secundari- on la dispersió d’intervencions fa més urgent la coordinació d’esforços i el redisseny de la tasca tutorial. I és que la legítima aspiració dels responsables dels sistemes educatius, envers la renovació –sovint epigrafiada com a “reforma”- dels plans d’estudis, no sempre resulta reeixida. I, òbviament, les raons són diverses –manca de dotacions, de suport social, de formació de base i continuada dels docents, l’articulació poc harmònica dels agents educatius, expectatives inassolibles etc.-. Una, però, recurrent és la tutoria –en secundària especialment- no sempre ben dissenyada, poc reconeguda, inadequadament inserida a l’horari escolar i practicada –no sempre, però massa- de manera precària i atribuïda de forma aleatòria als components dels equips docents.
I si, com sembla, el rol del tutor és una peça clau per al desenvolupament personal i de progrés de l’alumnat -«...una especial forma de enfocar la relación educativa...», segons Lázaro-Martínez, 1991: 9-, de cap manera ens podem permetre la seua precarietat, atesa la responsabilitat integradora de la heterogeneïtat, funcionalitat i equitativitat en les actuacions professorals i de coordinació de l’equip docent i les intermediacions envers les famílies i el context, que se li encomana al tutor o tutora. Això demana intervencions tutorials mitjanceres, també, amb els alumnes en l’àmbit de la classe, tot establint relacions de transacció i correlació entre les tasques proposades, l’ocupació dels estudiants en activitats acadèmiques i els resultats finals obtinguts.
Altrament serà difícil harmonitzar, estructurar i sistematitzar -en conjunts coherents- l’assimilació dels sabers, de vegades massa dispersos, que es traslladen als estudiants pels professors de matèria. Cal dedicar temps i recursos a ensenyar a estudiar o, com s’ha dit massa vegades, a “aprendre a aprendre”. I cal, a més, recercar temps i recursos, també, a la tasca diària de l’orientació educativa, personal i d’integració grupal dels nostres adolescents. Perquè el tutor o tutora –amb els recolzaments adients: la resta de l’equip docent, l’equip directiu, el/la psicopedagog/a, les famílies, l’entorn...- esdevé l’esglaó privilegiat de la cadena: el mitjancer entre el món de l’estudiant adolescent i el món dels adults, entre l’alumnat i el sistema.
Fora d’això algunes investigacions (Adell i Sessé, 2003) palesen que la intervenció tutorial estaria afavorint l’anomenat “benestar acadèmic” dels alumnes tutoritzats i, per tant, obrint camins cap a l’obtenció de millors rendiments. Així que, no estaria de més que l’administració, els administradors i els administrats ens qüestionàrem si un puntal del sistema com és la tutoria, p.a. o n. m. –ja sabeu: “progressa adequadament” o “necessita millorar”-. L’administració educativa caldrà que li dedique atenció al tema, el prioritze –pot ser fins i tot econòmicament, per què no?-, valore les alternatives possibles, li atorgue el rang acadèmic que cal i li faça el seguiment adient, avaluant les intervencions tutorials i els seus efectes. Els administradors –especialment els professionals de la Inspecció Educativa- caldrà que s’impliquen de veritat i acompanyen adequadament la tasca dels tutors i tutores, prestant-los tot el suport i suggerint les millores que calquen, incloses les intervencions formatives dels CEFIRES. I els administrats –alumnes, famílies, professorat, tècnics de suport etc.- caldrà que s’il·lusionen raonablement, en el repte que coprotagonitzen: la formació d’infants i joves.
Que no és poc.



Referències:
Adell, M. A. i Sessé, A (2003): “Un model d’equacions estructurals sobre la relació de l’acció tutorial envers el benestar acadèmic”. ANUARI de PSICOLOGIA de la SVP., vol. 8, núm. 1, 17-40. València.
Adell, M.A. i Estreder,V. (2009)  “La tutoria en educació secundària” ANUARI de PSICOLOGIA de la SVP., vol. 11, núm. 1, 17-40 (en premsa). València.
Lázaro Martínez, J.J. (1991): “Los indicadores en el proceso evaluador”. Apuntes de Educación, núm. 43, oct.-dic. Madrid.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada