22 de maig de 2013

A cau d’orella (ssshhhttt...) TREBALLS I TREBALLS.




          



 Hi ha treballs, feines, activitats o dedicacions, per les què u, no només renunciaria a cobrar un euro, sinó que fins i tot pagaria gustosament...Tal ha estat la participació en un tribunal de doctorat, de què m’han fet l’honor de ser-ne membre: efectivament, desprès d’algunes tesis de llicenciatura –Rosa Mª Pasqual, Beatriu Segarra i jo mateix-, dedicades a la personalitat històrica i humana de l’ “il·lustrat” valencià i europeu, Josep Climent i Avinent, s’ha defensat la primera tesi doctoral –entre nosaltres, perquè Andrea J. Smitd, als EEUU, es doctorà amb Climent (!)- envers la figura del personatge, a càrrec de l’estudiós –ara ja doctor- Camil Vàzquez i Artès. El jove Dr. Vàzquez –“magistralment” dirigit pel Dr. Mestre, catedràtic emèrit de la UVEG- fa temps que hi treballa: primer fou una anàlisi exhaustiva de les “Plàticas”, és a dir de les prèdiques de Climent mentre fou prior de la col·legiata de Sant Bartomeu a València –de la què únicament es conserva la torre campanar, front al palau de la Generalitat, a la plaça de Manises- i, ara, amb un estudi completíssim dels anys de catedràtic de filosofia de la universitat valenciana, més la referència obligada a les dimensions social, cultural, educativa i política del nostre bisbe, ha presentat una tesi que ha merescut la qualificació d’excel·lent cum laude.
          Climent ha estat un dels referents intel·lectuals de la meua vida, des que vaig abordar l’estudi de la seua vessant educativa: fou alumne avantatjat de les aules de primeres lletres i de gramàtica i llatinitat a Castelló, mestre d’arts, llicenciat i doctor per la universitat valentina de principis del segle XVIII, catedràtic i mecenes d’aquella casa, fundador de la càtedra “De Locis”...i “ocupant” –per tant i merescudament- d’un lloc, a les parets del paranimf, amb el seu retrat de l’il·lustre pintor Vergara. Passa, però, que per allò de “primum vivere, deinde filosofare” vaig haver d’aparcar la meua “devoció” a Climent, per dedicar-me primer a opositar a places d’Inspecció i, desprès, a exercir-hi durant 33 anys, compatibilitzant els últims,amb la condició de professor associat de la UVEG. Tan bon punt, però, em vaig jubilar em posí a recuperar aquella figura emblemàtica, “rescatant” la meua tesina, revisant-ne i actualitzant el seu contingut, que derivà en un nou treball o reescritura biogràfica –“El bisbe Climent i la pedagogia de la Il·lustració”-, promovent la celebració del III centenari (1706- 2006) del naixement de Climent a Castelló, a les universitats de València –UVEG-, de Barcelona –UB i Facultat de Teologia- i de Castelló[1] -UJI-. Finalment aquesta última –en coedició amb la Diputació de Castelló- ha publicat els materials –conferències, ponències i comunicacions- generats en els actes acadèmics i culturals d’aquella commemoració. I, així mateix, el Consell Valencià de Cultura –CVC- ha acceptat promoure l’edició d’una “Antologia de textos” de tan il·lustre personatge. Resulta, per tant, que Climent no és un “cadàver històric” -com algú desafortunadament ha suggerit-, sinó una referència històrica viva i de plena actualitat.
          I tornant a la tesi recentment defensada –i com no podia ser d’una altra manera, en un subjecte de tan complexa personalitat-, a la magnífica exposició-resum de les més de tres-centes pàgines del treball, s’han afegit les valoracions dels components del tribunal i del propi director de la tesi, el Dr. Mestre –segurament el més qualificat especialista en il·lustració a Espanya i dels millors a Europa-. Així, el professor Pérez –secretari del tribunal- ha fet una magnífica glossa de l’època i posat de relleu la complexitat de les corrents ideològiques del moment –jansenisme, regalisme, probabilisme, tomisme...- Jo mateix he advocat per focalitzar la figura de Climent des d’una perspectiva integradora, doncs no ens trobem davant d’un bisbe a l’ús, sinó d’un personatge públic, de relleu social, econòmic, cultural, educatiu i, fins i tot polític singular i prestigiat. El Dr. Mas ha analitzat les contradiccions d’una personalitat tan complexa i assetjada des de tants fronts –especialment Roma i Madrid- i les funestes conseqüències que se’n derivaren, per l’animadversió de Campomanes i que culminaren en la dimissió del seu càrrec de bisbe de Barcelona. Per la seua part la Dra. Corona matisà alguns dels plantejaments del doctorant i suggerí nous enfocaments, a l’hora d’analitzar les obres socials i educatives de Climent.
Finalment, el president Dr. Giménez, féu un recull integrador dels diferents enfocaments del tema i es detingué, especialment, en la referència a una de les intervencions emblemàtiques –i premonitòries del bisbe, en construir la primera necròpolis extramurs –a l’actual Poble Nou-, la benedicció de la qual s’escaigué en ambient de dimissió, amb el buit de les autoritats municipals i borbòniques...i amb una prèdica en català, emocionada i valenta. Encara el director de la tesi, el Dr. Mestre, advertia que a personalitats tan riques i polivalents –ara Climent, però abans Mayans i tots els “il·lustrats” i, en general, intel·lectuals de tots els temps- cal atansar-se amb modèstia i sempre amb el benefici del dubte i la recerca permanent, perquè res sembla definitiu ni inamovible en tan complexos personatges.
          Així acomiadàvem Climent, en l’episodi acadèmic de referència, deixant obertes les portes de la continuïtat en la recerca de noves “aristes”, en una personalitat “polièdrica” com la de Climent i en una època tan emblemàtica com la Il·lustració.




[1] Vegeu la web: www. bisbecliment.uji.es

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada