6 de maig de 2013

Dies feixucs COM ELS CRANCS: CAP ARRERE




      

 Molt propi dels corruptes endògens i “populars” que ens (des)governen: semblen portar en la “massa de la sang” els gens de la maldat més pregona, ara en l’atemptat contra el medi ambient, en forma de la “nova” (anti)llei de costes. Prou que havia costat aprovar al Parlament, una norma presentable i sostenible –la de 1998-, per mirar de posar “coto” a la sistemàtica destrucció del litoral –propiciat des de sempre per la dreta-, que ja hi tornem, només els del PP assalten la Moncloa i l’inefable de Rajoy repeteix amb Cañete –que ja es ben trist que no tinguen a ningú presentable, per a nomenar-los ministres-. Efectivament, la llei de 1998 permetia, a l’administració, aturar despropòsits en la construcció, arran de mar, d’engendres com l’hotel de l’ “Algarrobico” i defensar l’espai públic a la costa, amenaçat –quan no consumat- per les constructores “amigues”, que han generat la degradació generalitzada de les costes espanyoles i la “bombolla” immobiliària que ha arruïnat al país i als ciutadans, encara que ha enriquit a les grans constructores i als polítics venals.
          Ara, però, amb la nova normativa “popular”, es consolidaran i amnistiaran fins a 12 gravíssims atemptats, en forma d’urbanitzacions il·legals en l’espai públic, arreu de la costa. Es perllongarà fins a 75 anys (!) la suspensió de l’ordre de demolició de més de 10.000 habitatges edificats en sol públic i es faran els “ulls grossos” front a les nombroses paradetes –“xiringuitos”- actuals –declarades il·legals- i amb noves concessions, cada quatre anys –i no anuals, com fins ara-. I tot perquè el “primo de Rajoy” no avala els estudis reconeguts de les comissions de científics que l’ONU acredita envers l’evident i perillosíssim canvi climàtic.
          I com una mostra més de la desídia del PP, els científics es quedaran enguany sense projectes arreu de l’Estat perquè, a hores d’ara, els més de 3.000 investigadors que subscrigueren propostes dins el pla nacional, en desembre de 2011 (!) i que reberen els vist i plau en gener del 2013, no han cobrat un euro, per posar en marxa aquells projectes. Així es paralitzaran les iniciatives dels científics, per falta de dotació i les relacions col·laboratives amb el món investigador d’altres països es veuran truncades. Amb la qual cosa la “marca España”, que tant sembla preocupar a Rajoy i al seu ministre d’exteriors de cognom trucat –és Garcia/Margalló, amb accent, però ell el dissimula, en posar-ho sense- esdevé una vegada més poc atractiva i tercermundista.
          I si en faltava alguna, en el desmantellament d’una estructura cultural i social que ens feia respectables, el mateix (des)govern “popular” es carrega la industria del cinema d’autor. Efectivament, Alta Films ha hagut de tancar per fallida, atès el desinterès d ela TVE, d’un temps ençà i que ha estat qualificada pels afectats com la pitjor notícia per al sector... i per al públic i per a la cultura d’aquest país, sens dubte. I és que clar, paral·lelament i en lloc de potenciar la indústria local, la mateixa TVE s’ha gastat en la compra de pel·lícules estrangeres la gens modesta xifra de 82 milions d’euros (!), beneficiant a les poderoses majors nord-americanes, en detriment de les espanyoles. Així són ells de “patriotes”, tot i que se’n vanten contínuament, en una contradicció més dels seus “principis”. Però clar i per damunt de tot hi ha la política de “retalls” que el de Pontevedra jurà que mai no faria i que li criticà tota la legislatura anterior a Rodríguez Zapatero, perquè ja se sap que les promeses electorals són per incomplir-les.
          Tres quarts del mateix estan patint els nostres veïns portuguesos, on el seu govern –també de dretes of course!- està portant a la misèria generalitzada als ciutadans: retalla a tort i a dret, especialment en els pilars d’una societat de (relatiu i discret)benestar, com és l’escola, la cultura, la sanitat o els sous del funcionariat. I heus ací que el tribunal constitucional d’aquell país, els trau la raó als governants –titelles de Brussel·les, com ací- i falla a favor dels funcionaris “retallats”. El consell de ministres lusità, però, no es fa enrere i desprès de criticar sense embuts a l’alt tribunal, amenaça de “recuperar” els retalls d’altres partides –sempre les mateixes: educació, sanitat...-, sumint al poble en la indigència més pregona, que fa que una part important de la població viu de la caritat d eles ONGs. I compte que ací s’està esperant el dictamen, també, del “nostre” TC per una mesura similar del govern de Rajoy. Caldrà estar a l’aguait.   



          Mentrestant, la desídia dels grans depredadors del planeta continua eixamplant l’extensió –des de 1970 ha multiplicat per cent (!) la seua superfície- d’un gran arxipèlag de deixalles –el Garbage Patch-, en ple oceà, de més de 16 milions de kilòmetres quadrats, un dels fenòmens de contaminació més greus del món. I el què és mes preocupant és que una tal tragèdia ecològica planetària no ha disparat l’alarma entre la ciutadania, per la llunyania i la volguda ocultació dels estats, també en això presoners de les multinacionals i la industria contaminant descontrolada. Ara, la denúncia de l’artista italiana Maria Cristina Finucci, en el projecte Wasteland, es proposa visibilitzar una tal situació i suscitar reaccions contundents, per netejar aquell immens abocador.
Encara com, els jutges en clara i evident desconfiança en les “garanties” de la llei del PP envers els desnonaments, decideixen coordinar les seues actuacions. Ho fan a la vista del maquillatge cosmètic que les “populars” intenten fer “colar”, en la duríssima legislació espanyola, ara desautoritzada per la justícia europea. Així les juntes de magistrats unifiquen criteris sobre com aturar els interessos abusius dels bancs i de com bloquejar els desnonaments injustos.
Encara com.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada