20 de maig de 2013

Dies feixucs LA PARAULA “DIMISSIÓ” NO HI ÉS AL DICCIONARIO




       Com era d’esperar, les promeses electorals i l’incompliment sistemàtic subsegüent, van prenent cos: ara Rajoy no només reconeix que no crearà ocupació –tal com s’havia vantat davant de Zapatero que faria- sinó que encara es generarà més desocupació, en el que resta de legislatura i un modest creixement de l’1% -que es descarta una vegada més- no es preveu fins a d’ací dos anys. La prioritat del PP, en manifesta submissió a Merkel, continua sent la reducció del dèficit públic, tot i que això ens porta a l’empobriment massiu i a la misèria col·lectiva. Perquè les mesures anunciades pel gabinet “popular” són més del mateix: pressió fiscal per a famílies i empreses, IRPF a l’alça alhora que s’eliminen les deduccions per a societats i s’apugen els impostos especials i medioambientals. On és aquell posat xulesc i prepotent de Don Mariano, en les seues intervencions parlamentàries assegurant que ell ho “arreglaria” tot? On l’afirmació de la niña de Rajoy -la vicepresidenta Sáez de Santamaria- que, en guanyar les eleccions, la confiança dels mercats i la bonança econòmica seria un fet? On la promesa de Gonzàlez-Pons de crear 3 milions i mig de llocs de treball, quan ja han duplicat la xifra de Zapatero i reconeixen que encara en destruiran 1.300.000 més? Uns incompliments tan flagrants i una tragèdia econòmica i social massives, com la que estan generant els “populars”, s’hauria de saldar amb una dimissió en bloc d’un govern tan incompetent, començant pel president. Vergonya!
          Un altre que tampoc dimiteix és Feijóo, neòfit de Fraga i candidat a “heretar” de Rajoy, tot i el reconeixement de l’amistat amb narcos –fotos de turisme estival incloses- i les sessions de control al parlament gallec, que l’han posat en evidència, malgrat els intents de “justificar” el què és injustificable: la connivència amb delinqüents. Ara, tot i l’ocultisme del govern “popular” de Galícia, s’ha sabut que el tal Dorado ja havia rebut substanciosos pagaments en l’època de Fraga. De manera que l’exministre de Franco no només es vantava del seu passat al costat del dictador, sense renunciar als seus principis “democràtics”, sinó que hi mantenia cordials relacions, amb subvencions generoses -157.000 euros- per a narcotraficants, mentre presidia la Xunta.
          Ni a l’antic empresari d’armament i ara ministre de defensa -Morenés- li ha passat pel cap dimitir, arran dels vídeos humiliants per als detinguts, protagonitzats per efectius de l’exèrcit espanyol. No: ell no hi era aleshores de ministre, només estava fabricant armes per fer aquella guerra. Un vídeo, on soldats espanyols apareixen maltractant a dos empresonats iraquians i la subsegüent denúncia d’Amnesty International (AI) no ha merescut més resposta del tal ministre que els fets s’investigaran (!?)... per part d’un tribunal militar. És a dir per algú que és jutge i part i, per tant, la cosa quedarà en res, com anuncia AI, que reclama l’acompliment de la legislació internacional, que atribueix el judici de les tals conductes criminals, a la justícia ordinària, on no prescriuen els atemptats contra els drets humans. Les dades que es coneixen, al respecte de les detencions de ciutadans iraquians per les tropes espanyoles parlen de 111 persones, de les quals 78 foren entregades a la policia del règim, mentre que 33 –sospitoses de col·laborar amb la insurgència- estigueren retingudes al centre de detenció de la base espanyola de Diwaniya, abans de ser traslladades a la presó de Abu Gharib, en Bagdad, de trist i vergonyós record també.  
          I si en faltava alguna el “verso suelto” del PP –quins pebrots!-, Ruiz Gallardón, continua en el seua croada antiavortista i al dictat dels bisbes –Rouco al capdavant-. Sense cap argument fora de la seua ideologia neoconservadora i servil als postulats de l’església catòlica, es despatxa cada dia en declaracions i entrevistes: ara amenaçant que la “seua” –perquè tot el PP no la beneeix- llei no permetrà que els metges que informen sobre el risc psicològic per a la dona, en els casos de malformació greu del fetus, no podran treballar en clíniques avortives. I amb l’excusa de defensar el dret a la dignitat i a l’atenció preferent, de les persones minusvàlides i disminuïdes, imposa a les mares embarassades amb fetus amb greus malformacions a carregar amb el què vinga. Tot això, amb una exhibició majúscula d’hipocresia farisaica, perquè el govern de què forma part està deixant en la indigència més pregona als dependents i els seus familiars, sense la deguda atenció sanitària, social, psicològica i de subsistència. Així alhora que desatenen -de manera escandalosa- als minusvàlids vius, ens volen fer creure que es preocupen pels nasciturus subnormals. Tot això sense aclarir –ni Rouco tampoc- si ells estan disposats a “afillar-se” a tots els afectats per aquella condició, garantint a les futures mares que no han de patir pel seu futur, que l’església i el PP se’n faran càrrec.
          Decididament, “dimitir” és un mot desconegut per a la classe política “popular”, com també “vergonya”, “dignitat” i “coherència”. Pot ser promouran una nova edició del Diccionario –ara de la Llengua abans de la Història- on certes paraules que fan nosa, caldrà foragitar-les.
Encara com el jutge Ruz –defensat pel PP front a Gómez Bermùdez, poc amic dels “populars”- ha trencat aquella “presumpció” i els ha posat al seu lloc, expulsant-los de la condició d’acusadors, en el procés de Bárcenas. Els arguments del magistrat han estat del tot lògics i no només merament judicials: el PP ha coincidit, en tot, amb la defensa del seu ex tresorer i no ha parat –com els advocats defensors de Bárcenas- de demanar l’srxivament de la causa. És a dir, els “populars” s’han comportat de manera contradictòria, sense cap rubor i només per accedir al sumari. En la seua prepotència i segurs de la complicitat del poder judicial –per definició conservador i afí a la seua ideologia- ni tan sols s’han pres la molèstia de dissimular mínimament. De moment amb el jutge Ruz no els ha valgut i han rebut una sonora bufetada pública. Tant de bo no siga l’última.  
Encara com.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada