19 de febrer de 2014

A cau d’orella (ssshhhttt...) VA DE LLIBRES





Ara va de llibres –o millor, torna a anar de llibres-, encara que siga d’un llibre escrit per u. Efectivament, desprès del pelegrinatge típic per les editorials, els de CCS de Madrid s’han avingut a editar uns materials –que fa temps que vinc treballant- amb el títol “Ética para adolescentes”. I val a dir que amb interès sostingut, al llarg de tot el procés i amb una molt bona “química” amb l’equip directiu i editor, fins al moment de traure al carrer el llibre i preparar la presentació a València.

                                


Dic que feia temps que treballava el tema, arran d’una convocatòria del ministeri d’Educació, per a projectes d’innovació i renovació pedagògica i que jo vaig titular, aleshores, “La vida moral i la reflexión ética: propuestas para la ESO”. I és que un tram evolutiu del nostre alumnat, que em preocupava –i em preocupa- és el de l’educació secundària obligatòria, per la complexitat del moment –conflictiu i delicat alhora-. I volia contribuir a la tasca –sovint desagraïda- del professorat, especialment els tutors, que han de “lidiar” amb aquell col·lectiu de preadolescents i adolescents.
El cas fou que el ministeri em seleccionà el treball i, juntament amb altres escollits, en publicà un resum, per donar-los a conèixer. Encara jo estava en actiu a la Inspecció Educativa i vaig seguir –de jubilat- donant-li voltes al tema i a aquell material, amb el resultat d’una extensa redacció –tres-centes pàgines- entre les referències bibliogràfiques i documentals dels dos àmbits referenciats –el món dels valors i la psicologia dels adolescents- i la col·lecció d’unitats didàctiques desenvolupades, per treballar aquella proposta, mitjançant una seqüència metodològica participada –amb els propis alumnes i les seues famílies- i una referència continuada al món i els esdeveniments del dia a dia. Amb la qual cosa -pensava jo- es feia avinent i atractiu el projecte i els materials i suggerent, a l’hora de recercar el compromís dels agents que hi intervenen en el procés formatiu dels nostres estudiants adolescents. 

                              


Dit i fet –que no “pensat i fet”, doncs vaig dedicar-li un grapat d’hores i més hores- l’edició estava al carrer i, independentment de transitar pels cercles comercials a l’ús, em semblava que calia provar de compartir allò amb companys –i malgrat tot “amics” com diu la dita, no sé si malintencionada- i coneguts, a més de amb la família, pobres, que esdevenen els acompanyants “obligats” en uns tals affaires. Així que comentant la cosa amb Vicent Barberà em suggerí –i posà en contacte- de presentar el llibre a “Biblio-café”, una mena d’establiment a l’estil de les antigues tertúlies literàries i allà ho muntàrem. Lògicament, havent-me ell aplanat el camí vaig demanar-li que, una volta posats, em presentara, com així fou, una vegada que distribuíem les corresponents invitacions, amb la complicitat dels antics professors de la Universitat i la seua presidenta, Carme Antolín, que s’implicà i acudí –i intervingué, clar- en el col·loqui de la presentació.

                                 


Al respecte, com tothom sap –i els psicòlegs evolutius ho documenten a abastament-, en arribar al moment cronològic en què ens trobem els jubilats, les compensacions afectives depassen -de lluny- altres gratificacions materials o intel·lectuals. I, així, trobar-me el “dia de autos” acompanyat de bona cosa de companys –antics i actuals-, d’amics i, fins i tot, de “desconeguts” –que havien portat els coneguts-, em compensà de sobres, les llargues hores de dedicació al tema i la -de segur modesta i en tot cas hipotètica- compensació econòmica de la distribució del llibre. I com que l’estructura de la disposició de l’espai –horitzontal i en taules i cadires de café- ho afavoria, els assistents hi participaren amb comoditat i confiança, en un ambient relaxat i afectuós, cosa que em gratificà doblement.

                          


Encara vaig deixar “caure” –en referir-me a la materialització de la seua aplicació a l’aula o en altres ambients formatius-, la meua disponibilitat per acompanyar-ho i col·laborar en fer el seguiment d’una tal experiència. Fins i tot tinc “embastades” unes notes, per afavorir la implicació dels agents –els propis adolescents, els seus tutors i professors, els pares i mares, els monitors o “scouters” etc.- i avaluar la posada en marxa d’aquells materials, doncs és ací on rau l’èxit d’aquell projecte.
I final de la “crònica”, perquè referenciar totes les intervencions –tant llargues com afectuoses- de bona part dels assistents – i assistentes!- i les respostes, amb els aclariments requerits i l’agraïment subsegüent de l’autor, requeriria quasi bé tornar a escriure un nou llibre i això –de moment- no em trobe en cor de fer-ho.


                             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada