El decés de l’expresident Adolfo Suárez –rara avis de la política, a Espanya- ha
desfermat tot un seguit de manifestacions de dol de la ciutadania –amb
seguretat sentides- i de la classe política –de dubtosa credibilitat-.
Els ciutadans, des de sensibilitats diverses, han
reconegut l’honestedat i esforç d’aquell home en superar un passat gens gloriós
i “transitar” cap a una democràcia presentable. Els segons –bona part d’ells,
si més no-, però, haurien de reflexionar sobre la contradicció flagrant entre
la manifestació pública que fan, del reconeixement a aquella figura de consens
i les conductes partidistes –quan no sectàries- que practiquen a diari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada