9 d’abril de 2014

A cau d’orella (ssshhhttt...) VA DE LLIBRES...NOVAMENT




Als temps de sequera publicadora –que en alguns seria habitual, perquè no ens hem dedicat, professionalment, a la cosa- succeeixen temps de “pluja” abundant, com ara m’està passant a mi. I és que, des que ha començat l’any, he protagonitzat –o, millor, els meus dos llibres- successives presentacions: el d’ “Ética para adolescentes” –de què he fet sengles cròniques anteriors, en aquest “blog”: una a València i una altra a Castelló-. I ara l’ “Antologia de textos” de Climent, a la seu del Consell Valencià de Cultura, que l’ha editat i que recull la present crònica. I encara es pensa portar el llibre a Castelló –a la seu de la UJI, a la Llotja del Cànem- i estem gestionant la presentació a Barcelona –segona “pàtria” de Climent-.

           


L’ “aventura” del CVC ha resultat, finalment, exitosa desprès d’una llarga espera –la “crisi” econòmica no n’ha estat aliena- i gràcies a la disposició favorable del bon amic Jesús Huguet, dels temps de Conselleria –quan ell era cap de Publicacions i jo d’Ordenació Acadèmica i de Programes d’Alumnes i preparàvem abundant material didàctic de recolzament, per a escoles i instituts, en els programes d’extensió educativa, antecedents de les tansversals-. El cas és que hem treballat de valent, Paco Izquierdo –el responsable de Publicacions del CVC- i jo, en la preparació dels materials i les successives revisions de proves. No sense abans, demanar-li opinió envers els meus originals al Dr. Tort Mitjans –biògraf de Climent-, que em retornà el text amb algunes aportacions. Així hem passat mesos amunt i avall, fins que l’edició és al carrer i una edició acuradíssima, que jo he qualificat públicament el dia de la presentació, com a “petita joia tipogràfica” i reconegut, als impressors, gust i professionalitat. Encara em vaig permetre comparar-los als il·lustres –i erudits- editors de la València il·lustrada, com Josep Thomàs, Benito Monfort o Josep de Orga.

             


Efectivament, el CVC determinà el proppassat dia 3 d’abril, com a data de presentació de les últimes publicacions de la casa, que n’han estat dues: una monografia sobre Mauro Guillén, eminent dermatòleg i director de Fontilles, de què es autor J. Bta. Codina, company de curs de Pedagogia –“Codineta” per als amics-. I l’ “Antologia de textos” de Climent, de Tort i meua. Així que vaig mirar de convidar a amics i coneguts, per fer palesa la meua satisfacció per un tal esdeveniment, fruit d’anys de dedicació i esforç, bé que il·lusionat, per recuperar la figura de l’emblemàtic Josep Climent, que ja ha quedat demostrat -a abastament- que fou alguna cosa més que un gran bisbe: intel·lectual reconegut i compromès amb la seua època i la seua gent.       A l’acte –que fou “lluït”, certament- s’afegia, per a mi, una nota afectiva intensa, en assistir-hi –entre altres persones estimades-  el que fou el meu mestre d’ingrés al batxillerat, del Castelló de 1953, als escolapis, Dn. Manuel Sanceloni. Desprès de molts intents fallits anteriors, vaig aconseguir el seu telèfon i hi vaig contactar amb una certa expectativa que, finalment, resultà confirmada. Així que me’l vaig trobar a l’acte, amb altres persones que m’acompanyaren –a més de Tere, la meua esposa i Pau, el nostre fill-. Com ara el company de l’Escola Pia i abans de les Carmelites –i últimament de la Inspecció Educativa-, Josep Lluís Blasco. O el també company d’Inspecció i amic José Antonio Acosta. O el company de “mili” i de tantes iniciatives, al voltant dels cinquanta anys del nostre campament de Montejaque, de milícies universitàries, Àngel Pérez. O l’amic comú, i antic professor de Filosofia de la UVEG –i en temps mestre- Paco Roger. O el també jubilat de la Universitat, Joan Pellicer. O l’encara en actiu Ismael Díez, de la Societat Valenciana de Psicologia. O el també encara en actiu Juliàn Espada, primer director de l’IES d’El Saler, quan vaig promoure l’obertura d’aquell centre, l’últim any de la meua activitat professional a la Inspecció Educativa. O els amics Isabel i Pepe Chapa, del grup Mar de les CCPs.  O...- I és que, en la meua intervenció, m’havia proposat no dir noms, per no deixar-me’n cap, que sempre és un compromís. I encara arribà, quan ja l’acte havia conclòs per impossibilitat manifesta d’arribar abans, el Dr. Daniel Benito, conegut i prestigiat historiador, catedràtic de la UVEG i director del museu i arxiu del Patriarca, amb qui havia coincidit feia pocs dies, en esmentar Climent, amb ocasió de la seua publicació sobre els retrats del Paranimf, al propi recinte de la Nau. La que no pogué estar present –i bé que ho sentí- fou la nostra filla Mª Rosa, per un compromís inajornable a l’escola on és cap d’estudis, el “Rafael Altamira”.

                         
 
El decurs de l’acte tingué la intervenció institucional del professor Grisolía –president del CVC- i la del secretari executiu, Jesús Huguet, com és habitual. I tot seguit es cedí la paraula a J. Bta. Codina, que situà el personatge mèdic il·lustre i la seua activitat assistencial i investigadora, en presència d’un besnét seu i del mateix nom –Mauro Guillén- que seguia emocionat la referència al seu avantpassat i la seua obra. De Josep Climent no hi havia familiars a l’acte (!) i no només pel temps transcorregut i perquè els clergues –si més no en hipòtesi- no en tenen, de descendents... Encara que sí “devots”, com jo mateix i el propi editor de la col·lecció, Paco Izquierdo que, des de la quasi desconeixença ha passat a l’admiració envers el personatge, en anar llegint i rellegint els textos per tal de garantir-ne una fidel reproducció, durant el llarg i feixuc procés d’edició.
El cas és que, en ser la meua la quarta intervenció, vaig haver d’esforçar-me en fer un discurs més amè, iniciat amb la referència emotiva al meu mestre, present a l’acte, i suggerint una lectura possibilista del llibre, en obrir-lo a l’atzar, amb seguretat de trobar renglons suggerents i invitadors al diàleg amb l’autor –Josep Climent-. Especialment donada la varietat de continguts –teològics, però també socials, educatius, culturals, polítics...- que reflecteixen la societat del moment i el context il·lustrat de l’època. Cap, també, fer-ho de forma més organitzada i metòdica, seguint les pautes suggerides pels autors, en el text introductori. El que resulta imprescindible, però, és la lectura de la presentació del president del CVC, on se situa i perfila, la personalitat de Climent com tot un intel·lectual, encara que eclipsat per Mayans, com Wallace ho fou per Darwin i tot i la fama d’aquells –Mayans i Darwin-, s’ha acabat reconeixent la merescuda vàlua d’aquests –Climent i Wallace-. Altres referències, bé que estrictes, no m’he estat de fer a Climent, com a mecenes i descobridor de talents tals com Andreu Piquer, Salvà i Campillo o Fèlix Amat i he aprofitat per anunciar l’aparició -properament- de l’estudi que ho glossa, a la revista “Mètode”. Així he anat acabant la meua intervenció “climentina”, sense abans esmentar que, a més dels investigadors locals –Mestre, Tort, Llidó, Corts i jo mateix, entre altres-, la fama de Climent ha botat l’atlàntic i ha estat objecte de la tesi doctoral de la professora Andrea J. Smidt, d’Ohio, als EEUU, senyal evident que el personatge s’ho val i que el seu pensament frueix de plena actualitat.
S’ha conclòs l’acte i hem hagut –amb molt de gust, clar- de signar i dedicar els nostres llibres, Codina el seu i jo el meu, a més d’ell haver-me dedicat el seu i haver fet el mateix jo amb ell, en record de la nostra condició de condeixebles dels nostres estudis de Pedagogia.
Laus Deo –els què encara tenim fe- perquè, sense el concurs de la Providència, hi ha certes coses que difícilment reeixirien.

                 


1 comentari:

  1. Molt bé Marc, moltes felicitacions!!! Una publicació amb molt bon aspecte i presentació.

    ResponElimina