13 de novembre del 2015

Carta oberta SÍNDROME D’ESTOCOLM




          Pensàvem alguns que la tal síndrome es referia, només, a la simptomatologia experimentada pels segrestats envers els seus segrestadors, per ves a saber quins mecanisme psicològics, en trobar-se en la més absoluta dependència dels seus botxins o per inspirar-los alguna mena de compassió i apaivagar els propis sofriments. O, fins i tot, perquè els retinguts arriben a comprendre o, més encara, compartir els motius de la conducta i ideologia dels agressors.
El que desconeixíem, però, és que la tal síndrome era d’aplicació al conjunt de la societat: vegeu si no, cóm s’explica que els segrestadors de la ciutadania i els qui han materialitzat la indigència i ruïna econòmica i moral d’aquest país –el PP-, siguen encara els més votats... esperem que només en les enquestes.
          Si no, “apaga y vámonos”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada