14 de febrer de 2016

Dies feixucs ESPECTADORS



En això ens hem convertit els ciutadans i les ciutadanes d’aquest país, doncs no passa dia que no som testimonis d’un “espectacle” o un altre.
Si hi havia algun dubte de la concepció d’Europa que té el capitalisme neoliberal –i bèstia-, les insistències de Brussel·les prop del govern espanyol –encara “en funcions”- ho palesen, novament: més “ajustaments”... (!) i per a alguns anys (?) Així la UE s’ha convertit en una caricatura grotesca de la OCDE, només amb pretensions de “sanejar” l’economia del capital i no –de cap manera- d’afavorir un raonable –i just- benestar dels ciutadans, a més de servir de plataforma i àmbit cultural i democràtic compartit i solidari. Res d’això.
Tampoc en la presència internacional de la UE, es pot presentar res de positiu: mireu si no, l’exemple –tristíssim- de la guerra de Síria, on es compten per milions es desplaçats i per milers i milers els morts –majoritàriament civil i infants sobretot-. El bloqueig de Xina, la descarada intervenció de suport de Rússia al dictador El Asad i el “negoci” de la venda d’armes dels països occidentals han fet la resta. Només calia que el ministre d’afers exteriors espanyol “mediara” en la situació, defensant la condició d’interlocutor (!?) d’El Asad. El cas és que no només no amaina la tragèdia de la població sobre el terreny del conflicte, sinó que els qui aconsegueixen escapar d’aquell infern –famílies senceres en condicions dramàtiques- es troben amb el mur i la incomprensió d’Europa que una altra cosa no, però diners per bloquejar l’entrada dels refugiats, sí que en té ara “gratificant” la col·laboració de Turquia, que els reté en camps de refugiats a la frontera amb Síria. Tristíssim.

                                


I mentrestant l’herència d’Aznar –que també en té d’ “herència”, no només Zapatero- confirma que la seua “España va bien” no es cansa de deparar-nos notícies, com que la Seguretat Social tanca el 2015 amb la meitat de reserves que en 2011. Es així com la nefasta gestió de Rajoy ho ha empitjorat tot, no només l’economia que ells asseguraven que ho “arreglarien” –desprès d’haver contribuït alegrement a enfonsar-la-, sinó la convivència i el benestar treballosament aconseguits. Clar que d’una colla d’incompetents i maldestres, a més de predemocràtics –o són directament franquistes?-  i delinqüents corruptes, què es podia esperar? Lamentable.
Clar que l’espectacle que ens està donant la “classe” política, en gestionar la investidura del “nou” president del govern espanyol, es digne de millor causa. Vegeu si no com es comporten –a dreta i esquerra-. Els uns –la dreta del PP- jurant i perjurant que això de la corrupció s’ha acabat (!?) i que ara ells són els més “transparents”; mentre que l’altra dreta –“Ciutadans”- es presenta com a regeneradora i capdavantera de la unitat d’Espanya. Alhora l’esquerra, dividida com sempre –i gens intel·ligent- s’entesta en imposar la seua ideologia partidista, enlloc de recercar plataformes de pacte progressistes, facilitant així el retorn dels conservadors. I ja és de lamentar que els enemics els tenen a dins, més que no enfront: el cas emblemàtic l’exhibeix el PSOE, amb una colla de “barons” més espanyolistes que el propi PP i que mortifiquen a Pedro Sànchez, en la imposició de “ratlles roges” en la negociació, que res tenen a veure amb els principis de la democràcia, sinó més bé en la seua particular i napoleònica concepció del centralisme més pregó. Un panorama certament decebedor.
I enmig d’un tal panorama, el Tribunal Suprem es destapa amb la “novetat” –era vox populi des de fa temps-, de que la sortida a borsa de les accions de Bankia no tenen cap suport legal, doncs les informacions publicades i entregades –per escrit- als subscriptors d’aquells valors, apareixen amb greus inexactituds, amb dades trucades i pervertides -doncs fan aparèixer els deutes com a beneficis-. Sembla que la decisió d’aquell Tribunal afavorirà els litigis interposats pels perjudicats. Tant de bo.
Per acabar –de començar-, hem hagut d’assistir a la manipulació més barroera de l’espectacle de titelles a Madrid que, en posar a les mans de la bruixa malvada un cartell a favor d’eta, la fiscalia de Rajoy corre a acusar als titellaires de terroristes (?) i a empresonar-los, encara que per pocs dies, atès l‘escàndol majúscul desencadenat més enllà de les fronteres de l’Estat. I és que el PP, assetjat pels escàndols de corrupció per tot arreu –amb l’espectacle valencià més propi de carnestoltes-, el mal resultat a les urnes i la mediocritat i les indecisions del seu líder, en tot el procés post electoral, miren de jugar a les cartes distractores del terrorisme, que tants beneficis els ha vingut atorgant els últims anys. Vergonyós!
Encara com, el tribunal que jutja el cas “Nóos”, ha rebatut al fiscal –que ha equivocat de forma perversa la seua funció d’acusador públic- i es nega a acceptar l’ “ocurrència” de la doctrina Botín (!), obligant a la infanta Cristina a asseure’s al banc dels acusats. Així la Justícia es converteix, ara, en exemple d’independència i de coratge front a tanta estultícia dels “constitucionalistes” militants.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada