22 d’octubre de 2020

Carta oberta COSTA DE CREURE

 


 

Que la iniciativa de la ultradreta no rep més que els seus propis vots -52-  en la moció contra Pedro Sánchez , front als 298 'nos' de la Cambra, costa de creure, justament per ser una molt bona notícia, especialment perquè la dreta “oficial” –els del PP- s’han oposat de totes totes. I encara Casado ha sorprès -a propis i estranys-, amb un discurs molt dur contra Abascal i l’ "España a garrotazos" que proposa.



                                                                 (Público)

Clar que veges quin remei! Fins ara els “populars” havien anat trampejant, oposant-se a tot el què no els acomodava. Ara, però, en estar a punt de desenmascar-se, com a hereus del franquisme, no els n’ha quedat una altra que negar-se a acompanyar als feixistes declarats. Com diuen en castellà “menos da una piedra” i Casado faria bé en aprendre la lliçó i posar-se a conformar una dreta civilitzada i democràtica: Merkel estaria encantada d’alliçonar-lo.

 

14 d’octubre de 2020

Carta oberta MERESCUT, PERÓ...

 


Ningú no qüestiona que el Programa Mundial d’Aliments de l’ONU és més que mereixedor del guardó de la Pau, atorgat pel Comitè Noruec del Nobel. El que resulta preocupant –i els media se n’han fet ressò a abastament-. és que ha estat una decisió –l’atorgament del Nobel de la Pau- “calculada”, per tal de no disgustar a:

-Trump, si s’atorgava el guardó a la OMS (!?).

-A determinats països –i al seus mandataris i no només d’adscripció política conservadora (!)-, si la decisió hauria estat a favor de Greta Thumberg.

Certament resulta descoratjador que, fins i tot un “Comitè” –el del Nobel- suposadament científic i –suposadament també- independent, s’ha deixat arrossegar per unes tals –i impresentables- pressions.