22 de maig de 2018

Carta oberta LA TIRA Y AFLOJA DE SABIOTE




Efectivament, la tira y afloja de Sabiote, a Levante, amb una punta de l’anagrama jueu clavada a la paloma de la pau, a la que deixa inane, no té preu i és una denúncia directa i sense embuts –i agosarada, perquè ja sabem com les gasta el govern d’Israel contra els qui gosen posar-lo en evidència- del tot d’agrair, per part de la ciutadania mínimament sensibilitzada envers el patiment del poble palestí, que els successius governs jueus han convertit en objecte del seu complex de poble perseguit, convertint-se de víctimes dels nazis en botxins dels palestins.


         Que als setanta anys de l’expulsió massiva de la població palestina, del seus legítims territoris, amb l’assassinat de milers de persones, es continue massacrant a la població ocupada i tirotejant els manifestants, per part de l’exèrcit jueu ocupant, amb la mirada atònita de la resta del planeta i la inacció culpable de la ONU, és una vergonya per a la humanitat.
         Fins quan?





20 de maig de 2018

Dies feixucs DIME DE QUÈ TE ALABAS...




Mai com ara la dita popular castellana ha tingut tanta aplicació als “populars”...i als que se li semblen perquè –lamentablement- no són els únics que gasten el llenguatge de forma perversa i pervertida. Això sí, els acadèmics de la REA, que se sobresalten a la mínima –quan algú(na) gosa actualitzar la llengua i encunyar “membra”, per exemple-, no diuen ni “mu”, front a la reiterada pràctica lingüística de Rajoy i el seus, confusionària, empobridora, equívoca i perversa.

Per exemple, quan Rajoy, cap de colla de la legió de corruptes “populars” que s’han saltat la llei –la de finançament de partits i la penal, entre altres-, per omplir-se les butxaques i portar a la fallida a l’Estat, ara –Rajoy- s’omple la boca en exigir l’acompliment de la llei (!) –quina llei?, la Constitució pot ser? O la interpretació sectària i tardofranquista que en fan ell i els seus sequaços de la Carta Magna?-al nou president de la Generalitat de Catalunya.

O quan Cristina Cifuentes –usuària de les portes giratòries, que de delegada del poder central(ista) passà a ser defensora de l’autonomia (!?) de Madrid- emmerdada fins a dalt de tot en la falsificació –contrària a la llei, clar- d’un títol acadèmic i enxampada en un robatori de supermercat; en el deliri de la desesperació porta a Esperanza Aguirre a la fiscalia, per denunciar les pràctiques il·legals (!?) de l’equip anterior del seu propi partit –el PP, quina novetat!-.

I tot el seguit de militants –perdó, “ex”: esta persona ya no està en el partido...- processats per la justícia, portats al tribunals per la seua –presumpta of course!- pràctica contra la llei (!?), com ara Bàrcenas, Rato, Ignacio Gonzàlez, Granados...i la tirallonga de càrrecs còmplices de la trama Gürtel, entre els què sobresurt el col·lectiu de la sucursal valenciana, amb Camps al capdavant.

I per mirar de distraure al personal d’aquells escandalosos i enormes atemptats a la llei (!?), de què són protagonistes els militants –o ex-mililants- del PP, ara  Bonig la delegada de Rajoy a la Comunitat Valenciana denuncia al síndic al tripartit, per manca de transparència (?) en la gestió de la Generalitat, pràctica habitual i reiterada del seus en la llarga i feixuga etapa pepera al front de les institucions valencianes... i espanyoles, a més de  trossejar contractes per adjudicar-los fàcilment als seus amics...
No ni ha prou, però, en palesar la contradicció evident entre el dit i el fet, del “seu” refrany –“Dime de qué te alabas...”- que ara, en una nova ostentació neuròtica, engeguen una campanya de difamacions contra el professorat de secundària de determinats centres de Catalunya, acusant-los d’ “adoctrinament” als seus alumnes, que posa en evidència meridiana el subconscient del partit del govern d’en Rajoy, que  desvetla els fantasmes ideològics del franquisme, de qui n’és hereu directe.

Efectivament, ja és tindre “barra” acusar de doctrinaris a alguns professors, per ensenyar als seus alumnes a pensar i a posicionar-se, lliurement, enfront d’esdeveniments socials i polítics, tant rellevants com lamentables per cruels i antidemocràtics, de què encara n’és víctima el poble de Catalunya, quan ells –els “populars”- estan per condemnar el règim dictatorial i genocida, de qui tingué entre els seus servidors més addictes al fundador del PP, Manuel Fraga, una de les quals intervencions més abjectes fou el segrest ideològic del sistema educatiu, on l’assignatura obligatòria de la Formación del espíritu nacional no fou la imposició més terrible, i que s’estengué a les oposicions de mestres on, previ als continguts del temari propi de la carrera, hi havia el doble examen eliminatori de “Política” i “Religió”, sense aprovar el qual no es podia passar als de contingut curricular i didàctic.
Aleshores, doncs, la totalitat del sistema educatiu “nacional” –públic i privat- n’estava sotmès al règim i ara com que només controlen a la privada, no es resignen a no fer-ho en la pública, raó per la qual se la volen carregar, a qualsevol preu, també arreu de l’Estat, encara que especialment i com a contribució a l’escarment de l’aplicació de l’article 155, a Catalunya.
Sense oblidar la depuració dels millors mestres del temps de la República –que no republicans necessàriament-, que no s’exiliaren i als que –i a les seues famílies- es féu passar un autèntic infern per tornar-los a “readmetre” –als que es readmeteren que no foren tots- als seus llocs de treball, mentre fomentaven l’addicció de les noves fornades de docents, a més de no garantir-los una bona formació acadèmica que es quedava en les beceroles dels plans d’estudis de la República. I és a aquesta pràctica sectària i polititzada que es vol tornar amb la pretesa “inhabilitació” del professorat, sospitós d’adoctrinar –és a dir de formar en valors morals i democràtics- a l’alumnat.
Així s’evidencia, una vegada més i ara aplicada al comportament del partit al capdavant del govern d’Espanya, la flagrant contradicció en que s’han sumit: “Dime de què te alabas y te diré de què careces.
Doncs això.

15 de maig de 2018

Carta oberta MIRA QUI PARLA






Les acusacions d’ “adoctrinament” als alumnes de secundària, per part dels seus professors, posa en evidència meridiana el subconscient del partit del govern d’en Rajoy, que  “projecta” els fantasmes ideològics del franquisme, de qui n’és hereu directe.


Efectivament, ja és tindre “barra” acusar de doctrinaris als professors, per ensenyar als seus alumnes a pensar i a ser lliures en posicionar-se enfront d’esdeveniments socials i polítics, tant rellevants com lamentables per cruels i antidemocràtics, de què n’és víctima el poble de Catalunya, quan ells –els “populars”- estan per condemnar el règim dictatorial i genocida -que tingué entre els seus servidors més addictes al fundador del PP, Manuel Fraga-, una de les polítiques més abjectes d’aquell règim fou el segrest ideològic del sistema educatiu, on la imposició de l’assignatura de la Formación del espíritu nacional no fou sinó la punta de l’iceberg d’una escola “intervinguda”. 
Així que en això, com en tantes altres coses, els “populars”, farien bé en restar calladets.


8 de maig de 2018

Carta oberta EL FMI DESMENTEIX RAJOY



Efectivament, el Fons Monetari Internacional (FMI), reunit a Washington nega que la crisi catalana ha alentit l’economia espanyola, com s’ha intentat “vendre” des del govern de l’Estat -amb Rajoy al capdavant-, per culpabilitzar –una vegada més- Catalunya dels mals d’Espanya i predisposar els ciutadans en contra de les iniciatives polítiques i democràtiques de consultar, els catalans, envers el seu futur. Una vegada més la campanya intoxicadora centralista ha pecat de maldestra i increïble.


Paral·lelament, el mateix FMI ha avisat que tot i l’optimisme (!) del mateix Rajoy en rebaixar les elevades quotes de l’atur a Espanya, per al 2019 –“vamos bien”-, els nivells seguiran sent alarmants: el 15.5%.
I és que primer s’enxampa a un mentider que no a un coix.

3 de maig de 2018

A cau d’orella (ssshhhttt...) CLIMENT A LA FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA D’ENGUANY.






            L’organització m’ha sorprès convidant-me a participar en l’espai “Escriptors (!) al plató”, que acull a la munió d’autors que enguany presenten el seu llibre, a la Fira dels Vivers. I val a dir que en són (som?) uns quants... i quantes. No sé si tants com lectores i lectors, tot i que l’afluència a la Fira resulta espectacular ...


            L’entrevista s’ha esdevingut el dia 1 de maig, al matí i l’entrevistador s’estrenà amb mi en tant assenyalada data. Òbviament jo estava prou més nerviós que no ell avesat al seu ofici, atès que el meu ni tan sols és el d’escriptor. U escriu perquè creu que té alguna cosa a dir i pensa –no sé si innocentment- que a algú li pot interessar.
            El cas és que la figura del biografiat –Josep Climent i Avinent- té per a mi una significació molt especial, en haver estat objecte de recerca i reflexió, en la meua tesina de Pedagogia, per la seua llarga trajectòria d’il·lustrat, especialment sensible al món de l’educació –que ha estat, i està encara, el meu-, tal com apareix al decurs de l’entrevista:


            M’alegrarà saber que no us ha decebut. I si us ha interessat fins al punt de resseguir la trajectòria vital Dr. Climent, com a lectores o lectors, ací teniu els enllaços per fer-vos amb les publicacions que he promogut envers el nostre il·lustrat:






            Salutacions i bona senda.


                                                       Marc




24 d’abril de 2018

Dies feixucs BONES NOTÍCIES



                                                                                                                    
Acostumats com estem a que les bones notícies no són notícia, canviarem de terç en la nostra glossa dels “dies feixucs”, per ocupar-nos-en, justament, de les que ens omplen l’ànim i desmenteixen aquell pretès axioma...

Per començar l’Escola Valenciana ha obert les trobades anuals que tant han prestigiat al col·lectiu i donat a conèixer a la ciutadania el projecte integrador d’una ensenyament de qualitat i plurilingüe...


També reconforta saber que, finalment, als diners que ha costat l’aeroport de Castelló, se’ls donarà una utilitat, com la de constituir-se en lloc d’aterratge dels avions contra incendis, en prevenció dels esdeveniments luctuosos que cada estiu delmen els nostres ja esquilmats boscos...
No serà per amollar coloms, però alguna cosa es mou a Cuba, en assumir la presidència algú que no se’n diu Castro: Díaz-Canel, considerat “progressista” i proper a la gent, serà el primer dirigent no militar de la Revolució Cubana. Els media d’ací destaquen les arrels asturianes del nou líder, doncs un besavi seu emigrà a mitjans del segle XIX, d’Astúries a Cuba. Benvingut siga, doncs a la política, el seu besnet i donem-li el benefici del dubte, si més no perquè des de la democràcia estadounidenca s’estan donant passos enrere, amb el ros de panolla de Trump.


I com ja ens temíem alguns, la política judicialitzada –o la justícia politizada- va, cada dia més, a la deriva. Ara amb les greus incongruències, quan no contradiccions directes entre tribunals i govern, pel tema de la suposada “malversació” de l’1-O, quan Rajoy i Montoro negaven –i Montoro reitera ara- que no es gastà un euro de les arques públiques. Suposadament ho feren per traure pit i fer-nos creure que “ells” són els que manen dels diners i no la Generalitat. Però, clar, això desmunta el càrrec de “malversació” contra Puigdemont, per estraditar-lo i qüestiona els “delictes” atribuïts al empresonats d’Estremera. Així l’espectacle en el creuament d’acusacions entre el Suprem i Hisenda  són d’antologia i la millor notícia possible per a la democràcia, doncs acredita la condició de “muntatge” del 155 i de tot el que se’n deriva.


En la mateixa línia de despropòsits se situa el “serial” Cifuentes que, primer, exhibeix un màster universitari, per demostrar que fins i tot els polítics tenen estudis; desprès ensenya els “justificants” –magistralment falsificats-; genera una polèmica en la pròpia Universitat Rey Juan Carlos que acaba en destitucions i dimissions i acaba la graduada renunciant (!?) al tal màster i per tal d’amenaçar al PP que sembla no l’està recolzant prou, denuncia a la fiscalía les irregularitats detectates –a bones hores- en la gestió de les inversions milionàries en el fiasco de la Ciutat de la Justícia, en temps d'Aguirre.


           L'episodi lamentable ha estat la "filtració" del vídeo -alguns anys guardat en un calaix "amic"-, on s'aixampa a la ja "ex" de la comunitat de Madrid i del PP madrileny, en l'enregistrament de la bossa de Ciguentes, amb unes cremes amagades. a  un gran magatzem. La dimissió dels càrrecs, però, de la presidenta, en un país i un partit -el PP- que no té en el seu adn, un tal costum, és una molt bona notícia per a la democràcia. Veurem com acaba la cosa.
Bona notícia, també, que la ciutadania no s’esporugueix front a les amenaces del ministre Zoido de penalitzar i multar les descortesies a l’himne o al rei ha estat que, una bona part dels aficionats blaugrana, van dedicar una sonora xiulada a l'himne espanyol i a Felip VI, abans de l’inici de la final de la Copa, a l'estadi Wanda Metropolitano que enfrontava el Barça i el Sevilla on, per a més inri, guanyà Catalunya -vull dir el Barça- per golejada (0 a 5).
Finalment fora d’ací, la marca “España” no es troba en el seu millor moment. Fins i tot intel·lectuals d’arreu del món, en una llarguíssima llista de més d’un centenar, de les universitats més prestigioses del planeta[1], encapçalats pel científic, investigador i professor nord americà Noam Chomsky demanen l’alliberament dels presos polítics, a Espanya. I, a més de l’alliberament dels presos polítics, els sotasignants demanen la intervenció de la UE i denuncien que la democràcia espanyola viu els dies més foscos, d'ençà de 1978.


I encara més –que és el que més els cou, per la cosa econòmica de què Rajoy en presumeix-, el Fons Monetari Internacional (FMI), nega que la crisi catalana ha alentit l’economia espanyola, com s’ha intentat “vendre” des del govern de l’Estat, per culpabilitzar Catalunya dels mals d’Espanya. Una vegada més la campanya intoxicadora centralista ha pecat de maldestra i increïble.

No em direu que no són bones notícies. Per a la democràcia i la civilitat, clar. Doncs això.



[1] El signants de la carta són els següents:
Professor Noam Chomsky, MIT, EUA
Professor David Whyte, University of Liverpool, GB
Dr. Mònica Clua-Losada, University of Texas Rio Grande Valley, EUA
Professor Saskia Sassen, Columbia University EUA
Professor James K Galbraith, University of Texas – Austin, EUA
Professor Fiona MacKay, University of Edinburg, Escòcia
Professor Leo Panitch, York University, Toronto, Canadà
Professor Neil Davidson, University of Glasgow, GB
Professor Greg Albo, York University, Toronto, Canadà
Professor Patrick Bond, University of the Witwatersrand, Sud-àfrica
Professor Akwugo Emejulu, University of Warwick, GB
Professor Imogen Tyler, University of Lancaster, GB
Professor Keith Ewing, King’s College London, GB
Professor Nira Yuval-Davis, University of East London, GB
Professor Gilbert Achar, School of Oriental and African Studies, GB
Professor Armin Bernhard, Universitat de Duisburg-Essen, Alemanya
Professor Huw Beynon, Cardiff University, Gal·les
Professor Tithi Bhattacharya, Purdue University, EUA
Professor Andreas Bieler, University of Nottingham, GB
Professor Bill Bowring, Birkbeck, University of London, GB
Professor Rudolph Brauer, University of Bremen, Alemanya
Professor Mario Diani, University of Trento, Itàlia
Professor Simon Duncan, University of Bradford, GB
Professor Pablo Ghigliani, CONICET, Argentina
Professor Penny Green, Queen Mary University, London, GB
Professor David Howell, University of York, GB
Professor Ronnie Lippens, Keele University, GB
Professor Bart Maddens, Catholic University of Leuven, Bèlgica
Professor Miguel Martínez Lucio, The University of Manchester, GB
Professor David McNally, York University, Toronto, Canadà
Professor David Miller, University of Bath, GB
Professor Adam Morton, University of Sidney, Austràlia
Professor James L Newell, University of Salford, GB
Professor John Parkinson, University of Cranberra, Austràlia
Professor Scott Poynting, University of New South Wales, Austràlia
Professor Helen Richardson, Sheffield Hallam University, GB
Professor JP Roos, University of Helsinki, Finlàndia
Professor Sebastian Scheerer, University of Hamburg, Alemanya
Professor Phil Scraton, Queen’s University Belfast, Nord d’Irlanda
Professor Joe Sim, Liverpool John Moores University, GB
Professor Richard Sorg, Hamburg, Alemanya
Professor Paul Stewart, University of Strathclyde, Escòcia
Professor Steve Tombs, The Open University, GB
Professor Tony Ward, Northumbria University, GB
Professor Andrew Watterson, University of Stirling, Escòcia
Professor Peter Willetts, City University of London, GB
Dr Milica Antić Gaber, University of Ljubjana, Eslovènia
Dr Alejandra Araiza Diaz, Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo, Mèxic
Pura Ariza, Manchester Metropolitan University, GB
Dr Dario Azzellini, Cornell University, EUA
Dr David Bailey, University of Birmingham, EUA
Dr Oscar Berglund, University of Bristol, EUA
Marc Bosch i Matas, University of Amsterdam, Països Baixos
Dr Jonathan Burnett, Swansea University, Gal·les
Grant Buttars, University of Edinburgh, Escòcia
Dr Queralt, Capsada-Munsech, University of Glasgow, Escòcia
Dr Sevasti, Chatzopoulou, Roskilde University, Dinamarca
Dr Yulia Chistyakova, Liverpool John Moores University, GB
Dr Vickie Cooper, Open University, GB
Dr Adriano Cozzolino, University of Napoli L’Orientale, Itàlia
Dr Gareth Dale, Brunel University, GB
Dr Jill Daniels, University of East London, GB
Dr Judith Delheim, Zukunftskonvent, Alemanya
Dr Julia Downes, Open University, GB
Dr Phil Edwards, Manchester Metropolitan University, GB
Dr Wolfram Elsner, University of Bremen, Alemanya
Dr Karen Evans, University of Liverpool, GB
Dr Cristina Flesher Fominaya, Loughborough University, GB
Dr Robert González Garcia, Universidad Autónoma del Estado de Hidalgo, Mèxic
Dr Sofia Gradin, King’s College London, GB
Dr Alexia Grosjean, University of St Andrews, GB
Dr Bue Rübner Hansen, Aarhus University, Dinamarca
Mike Harrison, University of South Wales, Gal·les
Dr Emily Luise Hart, University of Liverpool, GB
Sabine Hattinger-Allende, University Duisburg-Essen, Alemanya
Dr Fiona Henderson Glasgow Caledonian University, Escòcia
Dr Marion Hersh, University of Glasgow, Escòcia
Dr Michael Holmes, Liverpool Hope University, GB
Dr Laura Horn, Roskilde University, Dinamarca
Dr Feyzi Ismail, School of Oriental and African Studies, GB
Dr Sabine Israel, Leibniz-Institut für Sozialwissenschaften, Alemanya
Dr William Jackson, Liverpool John Moores University, GB
Dr Johannes Jäger, University of Applied Sciences BFI Vienna, Àustria
Dr Paul Jones, University of Liverpool, GB
Dr Mark Kaswan, University of Texas Rio Grande Valley, GB
Dr Stephanie Khoury University of Liverpool, GB
Dr Nicholas Kiersey, Ohio University, EUA
Dr Tor Krever, University of Warwick, GB
Dr Theocharis (Harris) Kromydas, University of Glasgow, Escòcia
Dr Michael Mair, University of Liverpool, GB
Dr Paul McFadden, University of York, GB
Jo McNeill, University of Liverpool, and UCU UofL President, GB
Madelaine Moore, University of Kassel, Alemanya
Dr Carlo Morelli, University of Dundee, Escòcia
Dr Jeffrey Murer, University of St Andrews, GB
Dr Féilim O hAdhmaill, University College Cork, Irlanda
Christina Paine, UCU London Metropolitan University, GB
Dr Kirsteen Paton, University of Liverpool, GB
Dr Louise Purbrick, University of Brighton, GB
Dr Xavier Rubio-Campillo, University of Edinburgh, Escòcia
Dr Pollyanna Ruiz, University of Sussex, GB
Dr Thomas Sablowski, Rosa-Luxemburg-Stiftung, Alemanya
Jordi-Sanchez Carrion, University of Liverpool, GB
Dr Jeffrey Stevenson Murer, University of St Andrews, Escòcia
Dr Maka Suarez, Universidad de Cuenca & FLACSO-Ecuador, Equador
Dr Simon Toubeau, University of Nottingham, GB
Katie Tucker, Liverpool John Moores University, GB
Kristine Vanden Berghe, Université de Liège, Bèlgica
Jill Vickers, Carleton University, Ottawa, Canadà
Dr David Webber, Southampton Solent University, GB
Dr Niall Whelehan, University of Strathclyde, GB
Dr Angela Wigger, Radboud University, Països Baixos
Dr Owen Worth, University of Limerick, Irlanda
Doug Yearwood, Queen’s University, Canadà
Dr Yuliya Yurchenko, University of Greenwich, GB

                                       





23 d’abril de 2018

Carta oberta REBEQUERIA




O ja en van dues? Primer LLerena –simple instructor, que no factotum de la causa independentista- es revolta contra la decisió del Tribunal Superior de Scheleswig-Holstein, quan exonerava a Puigdemont del delicte (?) de rebel·lió. I, ara, arremet contra el ministre Montoro, perquè el d’Hisenda declara reiteradament que l’1-O-17 no es gastà un euro de les arques públiques, en el referèndum en qüestió i, per tant, no pogué haver-hi malversació.

Ja és mala sort que, des d’Europa –els tribunals alemanys, que són els que s’han pronunciat, de moment- li desmunten al tal magistrat l’acusació de rebel·lió contra Puigdemont i des d’ací, un membre destacat –Montoro- del govern de Rajoy, que ha atiat la causa contra Catalunya, el desautoritza en la segona acusació –malversació-.