26 de desembre de 2017

Carta oberta I ARA QUÈ?



Com no podia ser d’una altra manera en un estat de dret (!) -on la justícia és independent del poder polític (?)-, només confirmar-se que les forces democràtics independentistes han rebut el recolzament majoritari de la ciutadania a Catalunya, és a dir han guanyat les eleccions –concebudes i orquestrades, des del govern de l’estat per arraconar-los-; el tribunal suprem -independent del poder polític, naturalment-, s’ha apressat a imputar els seus líders, amb Marta Rovira al capdavant; mentre Rajoy –amb un PP ridiculitzat i reduït a la mínima al Parlament- es qüestionava la formació del nou govern amb els caps a la presó o “fugits”.


 Per si quedava algun dubte de com els tribunals actuen, a Espanya, del tot independents del govern. Sobre tot del govern “popular”.

                   

Carta oberta RESULTAT




Per més que merescut, no menys inesperat: el del PP a les eleccions de Catalunya. I és que en una democràcia consolidada amb una ciutadania responsable, un partit tardofranquista –encara està per condemnar el colp d’estat del 36 i la repressió subsegüent- esdevé irrellevant i camí de convertir-se en una sigla extraparlamentària.


No era prou amb les pràctiques pròpies d’una dictadura –antidemocràtiques i corruptes- que calia afegir la prepotència en l’aplicació sectària d’una Constitució, en la que no creuen si no és per abatre als adversaris polítics. Ells, però, més amics de la raó de la força que no de la força de la raó, no semblen disposats a rectificar: erre que erre fins que acabaran enfonsant Espanya. Al temps.



Carta oberta ARA SÍ?




Ara sí que es podrà votar a Catalunya, el proper 21-D? Segur?
Ah! És perquè el proppassat dia 1-O, estaven els catalans convocats -democràticament i legítimament- a expressar-se en relació al seu futur i clar, això en una democràcia (?) consolidada (!) com l’espanyola, no podia acceptar-se pels garants de la “legalitat”. Ara, però, que els mateixos catalans són convocats –democràticament també, però de forma il·legítima-, per a consolidar el present, a l’empara de l’article 155 de la Constitució, podran fer-ho –anar a votar al mateixos llocs de l’1-O-, sense por a ser apallissats pels uniformats del ministeri de l’Interior.


Segur?

13 de desembre de 2017

Carta oberta BEN CERT


        

         

       Una vegada més, el col·lectiu de “rectors del dissabte” –ara seglars i tot- l’encerta de ple, en la seua declaració contra el fanatisme. Vegeu:


Efectivament, les seues paraules -entenimentades i del tot oportunes- haurien de fer reflexionar a més d’un –tertulians, polítics i, fins i tot, bisbes-, arran de la cursa de despropòsits desfermada arran dels episodis de Catalunya i la seua “relectura” a Espanya, amarada de ressentiments, odis, assetjaments, violència i fanatisme, promoguts pels que haurien de donar exemple de serenor i objectivitat –tertulians, polítics i fins i tot bisbes-.
La seua aposta és per la justícia i la pau, el respecte i la germanor, la reconciliació i el perdó... Tant de bo se’ls faça cas i recuperem el seny perdut. Tant de bo.




3 de desembre de 2017

Carta oberta ANNUS HORRIBILIS?



         Doncs sí. L’any 2017, a casa nostra, ha estat un any farcit de tertulians –inclosos els ministres de Rajoy- que pontifiquen del què ignoren –massa vegades volgudament i sectàriament-, aliens –o còmplices?- a l’empobriment de la ciutadania, en recursos per a la subsistència i en el pensament i la pràctica democràtiques, reduïdes a l’imperi d’una “llei” caduca i –com totes- millorable.
I tot això immers en un panorama europeu entristit i degradat, pels que redueixen la UE a una suma d’estats, amatents -exclussivament- a les seues polítiques “nacionalistes” i ignorants envers els autèntics i greus problemes d’Europa i del món, com són: la regeneració de la democràcia, la justícia social, la defensa dels drets humans, l’acolliment dels fugitius dels règims corruptes i dictatorials –que la pròpia UE recolza i alimenta-, la llibertat de pensament, el respecte i recuperació del medi ambient planetari i una economia al servei de les persones i no del capital...I tantes coses més, a les que la UE està girant l’esquena.


Certament el 2017 ha estat un annus horribilis. I el què és més preocupant: el 2018 no s’albira millor.


1 de desembre de 2017

Carta oberta CAÑIZARES DIXIT



         El cardenal ens ha advertit  que l’independentisme “no és cristià” (¿)
Serà que la corrupció generalitzada que tenalla al PP, amb un miler d’imputats per tota la geografia espanyola, sí que ho és –de cristià-. O posar concertines al capdamunt de les tanques de Ceuta i Mellilla, perquè els desgraciats dels fugitius es facen encara més mal, també ho és de cristià. Pot ser és més cristià que l’independentisme, agredir de forma brutal, desconsiderada i impune als pacífics ciutadans –molts d’ells persones d’edat- que esperaven per expressar-se –dret constitucional reconegut, per cert-, a les cues dels col·legis electorals de Catalunya el dia 1-O. I més cristià encara pot ser, sr. cardenal, són les difamacions, calúmnies i falses acusacions dels ministres de Rajoy envers el sistema educatiu i el professorat de Catalunya?


 Però clar, aquestes conductes es practiquen des de la “legalitat” i per un partit, el president del qual –i del govern- se les dóna de “catòlic! (!) i no para d’esmentar a Déu –“...como Dios manda...- en va.






Carta oberta CRIMINAL?




La magistrada que ha enviat a la presó -incondicional i sense fiança- a mig govern de la Generalitat, renuncia –ara- a assumir el cas en l’Audiència Nacional, a favor del Tribunal Suprem. No sabem si per mala consciència en haver fet deixadesa de funcions i “instruït” el procediment al dictat del fiscal, en lloc d’haver-se implicat seriosament i detinguda, com li correspondria a un jutge competent i professionalment preparat.


Ho fa, però, intentant  influir negativament en aquella instància, en qualificar d’organització “criminal”, al govern de Catalunya, legítim i democràticament escollit. Alguns pensàvem que organització “criminal” n’és un altre –de govern-, amb un miler d’individus processats per corrupció i altres delictes majors, pertanyents al tal partit que, a més, està formalment imputat pels tribunals i que ha obligat a comparèixer al seu president –del govern i del partit-. Però no, els “criminals” sempre són els altres.
Mentrestant els acadèmics de la RAE   no baden boca, front a una tal perversió de l’espanyol –que és com anomenen al castellà-. I així ens va.