21 de març de 2019

Dies feixucs HUMANISME, QUIN HUMANISME?




         Ara que a alguns se’ls omple la boca en defensar allò de “las personas primero”... vindrà bé donar un repàs...

-El País-

         No serà l’embogit d’en Trump, que practica una tal política i no només en contra dels milers d’immigrants que es deixen la pell en tirar endavant el seu país d’ “adopció”, sinó tots els enemics polítics –els qui no pensen com ell- i bona part dels seus propis corifeus, com ara l’advocat Michael Cohen, admirador entusiasta del president i la seua ma “dreta” que ara l’ha implicat en tota classe de delictes. I ho ha fet amb “llum i taquígrafs” al Congrés dels EEUU i durant set hores televisades, on sota jurament, no ha parat de relatar el seguit d’amenaces, tripijocs, il·legalitats de tota mena, inclosa l’evasió d’impostos, finançament electoral il·legal, irregularitats fiscals i affaires amb la Rússia de Putin que venen de lluny, a més de la compra del silenci de les seues amants o simplement “abusades”. En fi, el retratà com a racista, corrupte i mafiós. I que un individu d’aquesta catadura –que més d’un psiquiatra ha diagnosticat de malalt de somnis de grandesa, és a dir,  simplement boig- es mantinga, encara, com a president d’una democràcia pretesament capdavantera, no deixa de ser preocupant.

-La Vanguardia-

         Ara el govern ultradretà de Netanyahu –corejat pel no menys ultradretà d’en Trump i una UE fluctuant i desnortada- clamen al cel (!) per l’ona del que ells anomenen ona d’antisemitisme (!?) planetari, que no és sinó la indignació universal de qualsevol persona de bé o govern que se precie, contra el genocidi perpetrat per Israel contra el poble palestí que fa tres quarts de segle que dura. Ha estat arran de la publicació per les Nacions Unides de l’exhaustiu i documentat informe de les matances de l’exèrcit jueu i els colons ocupants del territori palestí, de manifestants –incloses dones i criatures- tirotejats pels soldats en foc reial, amb 189 morts  i 6.100 ferits, només a Gaza i a l’any 2018 El relator de l’ONU, l’expresidenta xilena Bachelet que l’avala i els lectors que ho hem llegit esparverats –és a dir mig món i part de l’altre- acusats (?) d’antisemites (!), quan són ells -Netanyahu i els seus corifeus- els responsables directes del suposat antisemitisme generat, com a rebuig de les seues polítiques i pràctiques genocides contra els palestins. Però clar, com que Israel “és l’única democràcia de la regió”, que fins i tot duu als tribunals -civils- als polítics –ara al propi Netanyahu-, per corrupteles menors, mereix un respecte (!?), encara que no mou un dit –la “democràcia” israeliana-,  per denunciar i castigar les atrocitats i crims contra la humanitat, que cada dia perpetren els polítics “democràtics” israelians. Vergonyós!

-El País-

Com atrocitats i crims contra la humanitat són els incomptables –cada dia n’apareixen de “nous”- casos de pederàstia i d’encobriment d’abusos sexuals, perpetrats per eclesiàstics, arreu del món i que tot just s’està “cobrant” alguna víctima episcopal i perquè les autoritats judicials n’han pres part i han assegut al banc dels acusats a alguns “il·lustres” personatges: cas del cardenal Pell, número tres del Vaticà –“ministre” de finances- que ha estat “separat” i del de Lyon que ha presentat la dimissió. De no massa sembla que servirà la “cimera” convocada pel Papa Francesc, sense mesures contundents i concretes, com denuncien les víctimes i sense l’assumpció per part dels responsables vaticans que l’opcionalitat del celibat hi podria contribuir-hi a la seua si no superació definitiva, com a mínim a dimensionar-ho als paràmetres patològics convencionals. “Pontifiquen” els portantveus que no, sense argumentar-ho, ni que siga en benefici del dubte, ni haver sotmès –que sapiguem- el tema, a competents i documentats especialistes en la matèria. Segur que si els eclesiàstics catòlics -els “reformats” ja ho tenen assumit de sempre- exerciren la llibertat de viure una vida sexual normal, es produirien el seguit de perversions envers formes clandestines i d’abús, com ara?... Malament si, des del Vaticà, s’entesten en mantenir -contra natura- un “precepte” inventat, que ni la referència evangèlica històrica documenta, ni la mínima lògica avala.
        
-La Vanguardia-

Encara com –enmig de tanta mesquinesa i crueltat, hi ha qui segueix creient en els valors i defensa que l’humanisme és qui pot salvar el món... És el que diu Jean Marie Gustave Le Clézio, premi nobel de Literatura del 2008, que manté intacta la il·lusió en la lluita per la humanitat.

Encara com.

Carta oberta A BONES HORES






 

Ara resulta que Buteflika renuncia al cinquè (!) mandat, tot mantenint-se en el poder, sense passar per unes eleccions, ni que foren “planificades”. I tot això sense que la UE ha badat boca, desprès de 20 anys d’haver beneit el colp d’estat dels militars argelians amb el titella del Buteflika, com a president “democràtic”. Vint anys ja de l’anuència europea a l’assalt del poder, quan el FIS (Front Islàmic de Salvació) havia guanyat les eleccions locals i portava camí de guanyar la segona volta –la primera ja l’havia guanyat- de les generals. Però clar el FIS era massa radical per governar un territori, on la UE tenia massa “interessos” que assegurar-se i veié –o promogué directament?- amb bons ulls, el colp d’estat dels militars contra el partit demòcrata guanyador, que il·legalitzà tot seguit, amb el titella del Buteflika, com a president i anys i panys de repressió amb més de 200.000 morts.

-La Vanguardia-

         Clar que ara la UE té massa fronts obert i es desfà com un terrós de sucre; aleshores però podria haver recolzat el procés democràtic a Argèlia i el curs de la història podria haver estat diferent i el sofriment del poble argelià haver-se evitat. Ai Europa! On vas?

12 de març de 2019

Dies feixucs COSAS VEREDES...




         Manllevant l’advertiment del clàssic castellà, ve bé, ara, portar al cas tot un seguit de “coincidències” que ens fan singulars, si més no a la democràcia de què ens hem dotat per seguir allà on estàvem, és a dir en el franquisme pur i dur –de fet i segons i com, de “dret”-.

-La Vanguardia-

         Així si no n’hi havia prou en deixar passar les desigualtats –salarials, de càrrecs de responsabilitat, de visibilitat, de victimació moral i física...- del col·lectiu de dones, per part dels “partits” hereus de la ideologia de la dictadura –que no de dreta, on és la dreta en aquest país?-, ara la inclouen en els seus programes, a la descarada i s’oposen i desqualifiquen als qui promouen –col·lectius de tota mena i partits d’ “extrema esquerra” of course!- vagues i protestes –legítimes i més que justificades-, al voltant del dia -internacional!- de la dona. I això sense complexes, clar. S’ha acabat allò de dissimular, ni que siga mínimament, la ideologia cavernícola i nacionalcatòlica, que és l’essència pàtria, des de temps immemorial. Mentrestant, òbviament, la resta del món –països civilitzats i/o democràtics o no tant[1]- es manifesta públicament a favor de les dones i els seus drets, en el dia internacional. 


-el País-


També en això, com ja ens havia advertit en Fraga, Spain is different...Sembla, però, que no els està sortint bé...del tot: la presència –ací i per tot el món- al carrer, ha estat espectacular i no només de “feministes”, sinó de tota classe de gent –homes inclosos, clar-, de tal manera que algun media ha qualificat d’ “huracà” una tal presència massiva, com no s’havia vist mai. Cal esperar que això es traduirà a les urnes i els reductes tardofranquistes –a Espanya- i parafeixistes –a la resta del món- rebran el correctiu que tenen més que merescut. Ja seria hora.
         I clar el jovent aprèn dels grans i així un estudi del Centre Reina Sofía, detecta que la majoria d’adolescents i joves espanyols –el 56%- es decanten a favor de les tesis masclistes dominants..., lamentablement encara. Òbviament amb unes tals perspectives, desempallegar-nos de la singularitat que ens atenalla no resultarà gens fàcil.

-Público-

         Paral·lelament, les organitzacions ultradretanes i subvencionades pel PP, fins fa no res –cas de Hazte Oir –i no és l’única... sembla que van perdent la “butla” i ara mateix a València –tradicional feu de la dreta tardanofranquista, ara en mans de Ribó-, la policia local ha interceptat l’autobús de l’organització ultracatòlica i l’ha traslladat i immobilitzat a les dependències policials, per netejar-lo dels “anuncis” que incompleixen la normativa de seguretat i tapen les sortides d’emergència del vehicle. Damunt això.
         Més que singulars, també, ens estem significant en la vista del “procés”-a la seu del TS-, que dóna per a molt –i més que en donarà-.

-La Vanguardia-
    
      Especialment en els posicionaments diametralment contradictoris, segons si el “declarant” és funcionari espanyol –o polític espanyolista, tan s’hi val- o si és algú amb seny i (més) neutral: els primers negant l’evidència dels milers de vídeos, -que han donat la volta al món- atrevint-se d’acusar de “violents” als pacífics ciutadans apallissats, que feien cua per a votar l’1-O i titllant d’antidemocràtic tot allò que no foren les “sentències” del Constitucional. Els segons –cas d’Urkullu-,  


-La Vanguardia-


insistint en l’esforç de Puigdemont –fins al final- en trobar una via negociada, políticament, amb l’Estat; front a un Rajoy paralitzat per la por o, simplement, d’esquenes a qualsevol alternativa que no fos la consigna heretada del franquisme, d’Una, Grande y Libre, per a Espanya. 

-La Vanguardia-


I encara en veurem de més grosses. Mentrestant val més agafar-s’ho amb humor, com ho fa Toni Soler a l’ara:
                 
-L'ara-


Encara com les dones s’han significat –en bé- aquest dies i no molt lluny d’ací  la Marta Pessarrodona, ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’enguany, valenta com ella sola i reconeguda poetessa, assagista i biògrafa d’altres donasses com ella –Montserrat Roig, Aurèlia Capmany,  Frederica Montseny, Mercè Rodoreda i Caterina Albert-, a més d’estudiosa de la figura i l’obra de Virgínia Wolf. 

-La Vanguardia-

I més enllà la joveníssima lideressa demòcrata als EEUU, Alexandria Ocasio-Cortez, la més jove congressista del paìs, que espanta als conservadors d’en Trump, només perquè fa costat al senador Markey, actiu batallador contra el canvi climàtic...

-La Vanguardia-

Felicitats!
Encara com.


[1] Alemanya, Àustria, França, Anglaterra, Escòcia, Irlanda, Itàlia, Polònia, Portugal, República Txeca, Suècia Ucraïna, EEUU, Canadà, Argentina, Corea El Sud, Tailàndia, Austràlia...

8 de març de 2019

Carta oberta EL SILENCI –CÒMPLICE?- DE LA RAE...






Efectivament, d’un temps ençà, els il·lustres acadèmics –homes- que saltaven a la primera “provocació” de les feministes (!), en “violentar” el llenguatge a favor d’un cert igualitarisme –que no una igualtat total-; resten ara muts front al seguit de despropòsits que els polítics i funcionaris de torn, deixen anar sense cap rubor al tribunal que jutja (!?) els fets –o les intencions- de l’1-O.
Per exemple que determinat testimoni –presentat per la fiscalia, of course!- deixe caure, sense despentinar-se, que “no hubo ninguna carga policial...” –cita textual dels media-, malgrat els centenars de vídeos –algun de la BBC- que han donat la volta al món evidenciant tot el contrari; no ha fet moure una sella als il·lustres acadèmics, tot i l’ús pervers de la llengua espanyola, la precisió i credibilitat de la qual –“limpia, fija y da esplendor”- sembla estan obligats a promoure urbi et orbe.


Com tampoc s’han immutat -els il·lustres acadèmics- quan el mateix testimoni, a la vista de la magnitud de la seua falsedat, ha volgut “matizar” que la policia –si de cas- “actuó con exquisita proporcionalidad...” –nova cita textual dels media-, que encara perverteix més la llengua espanyola, la dignitat de la qual la RAE hauria de garantir.


No queda una altra que, si front a tals i monumentals agressions al castellà, l’Acadèmia responsable de tenir-ne cura no es mou, serà que comparteixen aquells exabruptes?







6 de març de 2019

Carta oberta EN QUÈ QUEDEM?





La fiscalia,  amb l’anuència del tribunal que jutja als polítics democràticament escollits pel poble de Catalunya, s’entesta en afirmar a tort i a dret –més a dret i extrem, per la presència (!?) de Vox-, que s’està actuant en defensa de la democràcia (!). 



Certa Veu autoritzada -que no amb autoritat, però-, en declaracions públiques i publicitades urbi et orbe, ha corregit aquelles afirmacions i “sentenciat”, en el què sembla una clara usurpació de poders, que no, que el què cal defensar és la llei (!), no l’expressió pacífica de la ciutadania. Perquè clar, segons aquella “font”, la llei està per sobre de la democràcia...





En què quedem?