18 de març de 2018

A cau d’orella (ssshhhttt...) INVESTIGACIÓ PUNTERA




Efectivament, els investigadors de la Universitat de Stanford, als EEUU, han demostrat que l’autoconfiança –autoestima- assolida per l'alumnat, afavoreix l'obtenció de bones notes, envers les matemàtiques, com apareix tot seguit:



Es confirma així una llarga trajectòria investigadora -inspirada en Goleman-, segons la qual l'equilibri emocional del subjecte estimula la intel·ligència i millora els resultats escolars. Alguns, a aquella disposició l'hem anomenada benestar acadèmic i hem comprovat que esdevé la variable predictora més potent dels resultats acadèmics exitosos i això envers tot el conjunt de continguts del curriculum, no només de les matemàtiques. Aleshores fem propostes d'intervenció, per tal d'aconseguir aquell benestar i aplicar-lo a l'obtenció de les millors qualificacions.
És el contingut del llibre: “Estrategias para mejorar el rendimiento académico de los adolescentes”, de la lectura del qual es podem extraure suggeriments i materials útils, per a la pràctica a l’aula, però també en la intervenció tutorial i orientadora.




4 de març de 2018

A cau d’orella (ssshhhttt...) CLIMENT, ARA A VALÈNCIA...




Presentació, a València, del llibre "El bisbe Climent i la pedagogia de la Il·lustració", d'en Marc Antoni Adell.

-Dijous, 1 de març, a les 19.00 h., a la Sala de Graus -1ª planta- de la Facultat de Geografia i Història, del Campus Blasco Ibàñez.
-Obre l’acte la Presidenta de l’Associació d’Antics Professors de la Universitat de València –APRJUV-, la Dra. Carmen Antolín.
-Presenta l’edició el Catedràtic Emèrit d’Història Moderna, Prof. Antoni Mestre.
-Finalment, l’autor glossarà breument la figura de Josep Climent, mentre que els assistents  podran fer les seues aportacions.

                                     



Josep Climent i Avinent (1706-1781), contemporani de Gregori Mayans, fou canonge Magistral de la Seu Valentina, catedràtic de Filosofia Tomista de l’Estudi General i, finalment, bisbe de Barcelona, on excel·lí com a pastor erudit, sensible als corrents renovadors del jansenisme europeu i intel·lectual de reconegut prestigi, així com ferm defensor de les legítimes aspiracions dels seu diocesans, contra les injustícies dels poderosos.
Especialment preocupat per l’educació de la infantesa i la joventut, fundà escoles de Primeres Lletres, recolzà les Aules de Gramàtica i Llatinitat i protegí als estudiants talentosos i amb pocs recursos, de la Universitat de València i del seu Col·legi Episcopal de Barcelona. Una tal nòmina de qualitats personals li generaren la malfiança de la Cort i de Roma, que acabà amb la seua dimissió forçada i el retir al seu Castelló nadiu, on continuà servint als seus conciutadans, fins al final de la seua existència.
-------------------------
           
        Efectivament, hem arribat al dia 1 de març per presentar a Climent a València. El què no havíem previst fou el mal temps: un oratge plujós i fred que féu desistir d’arribar a més d’un, especialment si venien de lluny o eren persones d’edat. Amb tot, l’acte es desenvolupà de forma agradable i els assistents han seguit amb atenció les diferents intervencions, començant per la presidenta del col·lectiu d’antics professors de la Universitat de València, Dra. Carme Antolín, que ha obert la sessió. I ho ha fet amb paraules afectuoses –immerescudes segons el destinatari- envers l’autor, glossant especialment la seua activitat i vinculació a aquell col·lectiu –APRJUV-, des de la seua fundació.




            Tot seguit el professor Mestre –més actiu i ocupat encara, que en els seus millors temps- ha fet la presentació del llibre, en referir-se a la figura de Climent com a il·lustrat valencià i la seua relació amb l’Estudi General, d’on fou catedràtic de Filosofia i contemporani d’en Mayans, el seu biografiat per excel·lència. Glossà la figura de Climent com a home d’escola –tomista- i incòmode, per la seua personalitat i honestedat, en els ambients on es desenvolupà la seua vida i dedicació: la Seu Valentina, la Universitat de València i la diòcesi de Barcelona, d’on hagué de dimitir,per pressions de la Cort de Madrid –amb la complicitat amb la Cort papal de Roma-, en no doblegar-se a l’autoritarisme borbó i pontifici. I és que Climent feu de la lluita per la justícia i la veritat, i el recolzament de les legítimes aspiracions dels seus conciutadans la bandera de la seua existència. Encara, des de Castelló estant, dimitit i marginat, seguí ocupant-se dels neguits dels seus “feligresos”, amb especial dedicació a l’ensenyament, que reivindicà, per a tots, sense distincions ni condició.



        Finalment, l’autor i per mirar de no allargar-se massa, projectà un power amb algunes diapositives, relatives al context il·lustrat de moment i a la presència i decurs vital de Climent, fent esment de la vocació pedagògica del bisbe, a qui qualificà d’ “educador total”, no només per la seua condició de professor universitari, sinó pel cúmul d’ensenyaments que ens deixà en la seua nombrosa producció escrita –que es recull en el llibre del Consell Valencià de Cultura “Josep Climent i Avinent: antologia de textos”, del mateix autor-, en les seues intervencions a la trona –com a canonge magistral i prior de Sant Bartomeu a València i com a bisbe de Barcelona a la catedral- sinó –i fins i tot- pels seus eloqüents silencis, quan no compartia determinats posicionaments o conductes dels personatges del seu voltant.



            L’atenció amb que els assistents seguiren les intervencions és d’agrair, com també ho és la dels que s’atansaren a l’autor, per demanar-li la dedicació del llibre, cosa que féu encantat.



       Fins la propera ocasió, doncs Climent ha demostrat -a abastament- que és una font inesgotable d’inspiració i recerca per als estudiosos. I si accediu a facebok, us trobareu amb un simpàtic vídeo de la sessió:

                                                                                              https://www.facebook.com/marcantoni.adellcueva