Dies feixucs A PROPÒSIT DE LA IA -AI, en les sigles en anglès, of course-

-notícia: Levante-

No passa dia en què no apareixen a la premsa -escrita i digital- articles, reflexions, notícies, debats... sobre la «intel·ligència artificial» i ara, en el nostre context, a Alacant 1, amb motiu de la celebració d’una nova edició del Fòrum Europeu de Intel·ligència Artificial. I no seré jo en negar-li actualitat i importància, per les inapreciables contribucions que ha fet i fa a la humanitat, en tots els àmbits de la vida: biologia, medi ambient, medicina, comunicació, oci, educació... 

Tot i això, comença a preocupar-nos a alguns, pel creixent protagonisme que assumeix, amenaçant la preeminència de la humana -d’intel·ligència-... A la qual cosa cal afegir la «nomenclatura» gastada pels «media», en publicitar les notícies envers el tema -IA- . Com ara: -»Europa busca su modelo de IA» -com si a la UE no li faltaren preocupacions d’actualitat i transcendència de què ocupar-se, com ara la guerra provocada pels EE UU a Ucraïna, la massacre de la població civil indefensa de Gaza i Cisjordània per l’estat genocida d’Israel, les agressions del tarat de Trump, ara a Venezuela i les amenaces a Cuba, Colòmbia, Mèxic i d’ocupació militar de Groenlàndia...atemptant contra l’ordre mundial i el respecte a la legalitat internacional. -»Bruselas suaviza sus normas sobre IA, ante la presión de grandes tecnológicas» -compte amb legislar contra les multinacionals depredadores de la humanitat-. -«La omnipresencia de la IA» -per fer-se amb l’atenció de la ciutadania i amagar altres carències que acabaran amb el planeta-. «Intel·ligencia artifical aroma de bombolla» -ara amb una pretensió poètica barroera-. O «La Generalitat movilizará 1.000 millones para el despliegue de la IA» -xifres no milionàries sinó milmilionàries, a favor de l‘energia nuclear (!) i el consum bèstia d’aigua, en detriment de la població general i marginada, que la pateix ara ja!-. I si en faltava alguna «Israel quiere que ChatGPT le ayude a lavar su imagen en EEUU» -ara el cinisme s’uneix al genocidi del poble palestí, condemnat per la Justícia Internacional-. Encara que alguna -de notícia- apareix com un pèl cautelar, com: -«Usar la IA, pero usarla bien» -i qui ho garantirà?- O -«Una de las cosas más terribles de la IA es que nos invita a dejar de pensar» -una invitació diabòlica generada per models persuasius imposats-. -«La inteligència artificial es inteligencia, pero no sabia» - I encara fora «inteligencia» quan és una burrera digital sofisticada i prou- O -«El visionari que va anticipar la crisi del 2008 i ara aposta contra la bombolla de la IA» -I qui l’escoltarà?- I així fins a no acabar. 

De manera que u, en trobar-se del tot perdut enmig del món de la IA -serà l’edat?-, es posa a pensar coses forassenyades, com les què desgranaré tot seguit. La primera qüestió és la d’atrevir-me a imaginar el futur d’una humanitat «robotitzada», que es comportarà al servei d’unes màquines prou entrenades, com per substituir als dirigents dels països i les institucions democràtiques, incloent-hi als seus «programadors», contra els què, més prompte o més tard, també es rebel·laran. 

I amb referència al món de l’educació -que sembla singularitzar el congrés de referència, en aplicació de la IA-, i que és -el món de l’educació- al que m’he dedicat de per vida, val a dir que l’accés a internet, restringit fa no res a uns pocs privilegiats, ara és el referent principal d’informació de tothom, inclòs l’alumnat universitari, però també dels nivells inferiors, fins al punt d’haver substituït al professorat com a font de coneixements. Així els mestres ja no són els referents dels curricula -perquè internet sap molt més i més actualitzat que no ells- i han d’acontentar-se en mirar de «governar» l’ensenyament -que no és poc- del seu alumnat i, a la fi, la seua educació. «Governar» l’ensenyament de l’alumnat, però -i, a la fi, la seua educació-, també està ara posat en qüestió, atès que la informació que apareix a la xarxa, no és neutra, sinó que està «orientada» -més o menys descaradament- cap a algun territori o pretensió. És a dir, manipulada ideològicament. 

Així que, de simple instrument de transmissió de coneixement, el món digital -i la IA com a paradigma- ha anat assumint la condició d’ «orientador», amb la pretensió -que està aconseguint- de «tutelar» als qui s’hi atansen, convertits així amb alumnes «dòcils». El pas següent -que ens temem alguns- és l’assumpció del paper del mestre -en tant que conductor de l’ensenyament i, a la fi, de l’educació- per part de la màquina, convertida així en màxima «autoritat» en la matèria, marginant el docent i «robotitzant», així- al discent. Paral·lelament -no sé si prèviament o tot seguit- els àmbits de la vida -social, política, econòmica...- s’esmunyiran de les mans «humanitzades» dels seus protagonistes i passaran, també, a les de la màquina, encara controlada pels -pocs- tecnòlegs -anomenats, «llibertaris»- al servei dels -també pocs- líders autoritaris -això sí-. Encara que no per molt de temps, doncs el mecanisme es rebel·larà, també, contra aquells, restant tots els humans sota el domini cibernètic. Això sense esmentar la colossal despesa energètica que la IA està consumint ja i que amenaça en convertir-se en la primera del planeta, amb centenars de centrals nuclears noves -que ja reclamen els seus defensors en una nova era, nuclear, clar-. Òbviament, la tal despesa mai en detriment de la de la indústria militar ni la destructora dels recursos del planeta, sinó de la dedicada a les atencions bàsiques de la humanitat: alimentació, salut, educació. Especialment dels sectors més desafavorits territorialment -hemisferi Sud- i políticament -pobles colonitzats i explotats, també a l’hemisferi Nord-. 

Tornant al IV Fòrum Europeu de referència entre la relació de ponències i debats, des de l’apertura dedicada a la «IA i propietat intel·lectual», fins a la de la cloenda «IA i creativitat» no he sabut trobar-ne cap dedicada a reflexionar envers els perills d’una IA desbocada i sense estricte control humà -legislatiu, però també tècnic i ètic- si no es fan les coses bé i ja des d’ara, que ja estem tardant. Algú, amb capacitat i documentació -i sensibilitat, criteri i visió de futur- hauria d’avisar -sense alarmisme, però amb realisme- dels valors inestimables de la IA -i la seua aplicació al món de l’educació- però també dels perills evidents d’una IA que ens «enlluerna» i que mal «governada» pot acabar amb la humanitat. La resta -perduts en la nostra ignorància digital- ho agrairíem i molt.

Carta oberta REYNDERS? REYNDERS?

  

-Reynders (La Vanguardia)-

 No serà l’anterior comissari de Justícia de la UE, el mateix personatge ara investigat pels tribunals belgues, per blanqueig de diners? És possible?

Es possible que és el mateix alt càrrec “popular” europeu, que li donà credibilitat a Feijóo, en el bloqueig del poder judicial, mantingut pel PP en no renovar els seus components, al llarg d’uns quants anys? Impossible!

No, no és possible que l’ara investigat per la Justícia del seu país -Bèlgica- fou el mitjancer, per a negociar amb el govern espanyol,  un acord favorable als “populars” -malgrat no disposar de la majoria parlamentària a les Corts Espanyoles-. Difícil d’entendre!

Difícil d’entendre -o no tant?- la “comprensió” que un càrrec “popular” rellevant de la UE -i en Justícia!- mostrà en la obstrucció sistemàtica del PP espanyol -amb Feijóo al capdavant- a la renovació del Poder Judicial, que suposava la pèrdua de la majoria absoluta que els “populars” mantenien, en la composició dels alts tribunals, caducats des de feia temps...

No tant -difícil d’entendre-, tractant-se de mandataris -Reynders i Feijóo- d’un mateix partit -el “popular”, europeu i espanyol-, escorat a la dreta extrema.

 

 

Carta oberta PREGUNTEU, PREGUNTEU.

 

 

El conseller Rovira, d’Educació (?) de València, ha anunciat que, en aplicació de la llei -del PP i Vox- (mal)anomenada de llibertat (?) també d’Educació, preguntarà a les famílies en quina llengua volen que les escoles “ensenyen” als seus fills -i filles-.

Com que no es coneix la “formulació” de la tal pregunta, ahí va una proposta -desinteressada, clar-:

Voleu que els vostres fills -i filles- cursen els estudis en una línia bilingüe, adquirint una competència reconeguda en valencià i castellà, que desenvolupen al màxim les seues capacitats comunicatives i intel·lectuals -extensives a les llengües estrangeres- i que puguen accedir a qualsevol oferta d’estudis superiors -en valencià o castellà- i, finalment, “col·locar-se” en qualsevol lloc de treball -en valencià o castellà?

O voleu que els vostres fills -i filles- cursen els estudis en una línia monolingüe -en castellà-, limitant-los la competència en valencià i castellà -i l’accés a les llengües estrangeres-, reduint les seues capacitats comunicatives i intel·lectuals, que no puguen accedir a qualsevol oferta d’estudis superiors -en valencià o castellà- i, finalment, que troben dificultats per “col·locar-se” en algun lloc de treball -en valencià o castellà-, quedant-se al darrere dels bilingües?

Trieu, està a els vostres mans.

 

-el conseller Rovira (Vilaweb)-

 

 

Dies feixucs D’ACÍ I D'ALLÀ

Les (males) notícies envers el canvi climàtic són diàries i no s’aturen. Clar que la dreta irredempta i tardofranquista del nostre país -el PP i ara també Vox- ho neguen descaradament -el canvi climàtic- i tots recordem l’”argument” del cosí de Rajoy al respecte -que feu riure a mitja humanitat-. Encara que pot ser no tants recorden l’afirmació d’en Alvarez Cascos, quan pontificà allò de que el canvi climàtic era un invento de la izquierda (!?) Es pot fer una exhibició més lamentable d’ignorància culpable i de mala sombra ideològicament i políticament? Doncs sí, ara en la desgràcia més gran que ha assolat als valencians, amb els desbordaments de rius, torrenteres i rambles de l’Horta i la Ribera, amb més de 200 persones ofegades, pobles sencers negats, infraestructures, vials, ponts, naus i escoles destrossades i milers de vehicles arrossegats...

Mentre que el “president” -el càrrec li ve gran-, a l’inici de la tragèdia, estava amb un dinar de trabajo amb una periodista de la seua corda, per “oferir-li” la direcció d’À Punt, amb intenció de repetir la jugada de Camps i convertir la cadena pública en un chiringuito al servei dels “populars”.

Vergonyós l’episodi i més vergonyosa, encara, l’absència de Mazón que hauria d’haver estat al davant de la comissió que mirava de seguir -i controlar?- els tràgics esdeveniments que se n'anaven produint arran de la D.A.N.A. Els episodis que seguiren a la tragèdia -incloses les visites de les “autoritats” als llocs afectats- foren una desgràcia darrere l’altra, amb la impotència culpable -per ignorants i maldestres- dels (ir)responsables de la Generalitat Valenciana que, damunt i contradient-se contínuament, donaven la culta al govern central -només faltaria!-. O, més exactament -ja cansa la mateixa cançó!-, a Sànchez (!?) Això sí, en les tasques de reconstrucció, s’afanyaren a adjudicar els contractes milionaris a empreses de la Gurtel, els seus “socis” del temps de Paco Camps. Quina barra! I posant al capdavant del nou “organisme” a un exmilitar -amb un retir “de bandera”- que no té cap qualificació ni preparació expressa i al que se li “gratifica” amb un sou generós -serà per diners?-, mentre als experts no només no se’ls escolta, sinó que se’ls bandeja dels càrrecs de responsabilitat. Felicitats a la dreta valenciana!

-Mazón (Vilaweb)-

Açò a casa, mentre a la resta del planeta incendis, inundacions i descontrol de les temperatures que marquen fites mai vistes, des que hi ha enregistraments i que es tradueixen entre altres desastres -que han despertat totes les alarmes- com el ràpid i progressiu desgel de Groenlàndia, que ha perdut més de 5.000 kms2, des de 1985 i està alterant els corrents marines i l’estabilitat climàtica del planeta, aquesta segona massa de gel, després de l’Antàrtida. Què més ha d’ocórrer perquè els polítics de tot el món i les autoritats internacionals es posen a la feina i aturen el suïcidi de la humanitat, a què ens porta el negacionisme del capital que ens atenalla? O el “negoci” que els espera -al capital corrupte de les multinacionals i als polítics titella que el serveixen- és de tal calibre que fan -uns i altres- els ulls grossos, a l’extermini de la humanitat, ells inclosos? Fins ací arriba l’ambició desmesurada i el cretinisme d’alguns!

 

-Groenlàndia (La Vanguardia)-

Mentrestant Trump continua desbarrant, després de quatre anys de recorregut judicial per incitar a l’assalt del Congrés i comportar-se com un delinqüent habitual en totes les seues activitats comercials fraudulentes i personals de play boy barat i barroer. De res no han servit les successives condemnes dels tribunals ordinaris, perquè el Suprem, fet a la seua mida i amb jutges de la seua “corda”, no només no han validat aquelles sentències sinó que l’han deixat presentar-se a les eleccions presidencials, amb el resultat insòlit -la societat americana s’ho hauria de fer mirar- de “guanyar-les”. Així que ancha es Castilla, com diria aquell i nomena per als alts càrrecs a personatges de la més baixa estofa econòmica, social, informativa  i política -milionaris, això sí-, que no presagien res de bo, no només per al seu país sinó per a la resta de la humanitat, que és pitjor i més lamentable. Mentre Europa es troba “preocupada” per les amenaces d’aranzels al comerç i el militarisme creixent dels EEUU -ara amb Trump i abans amb Biden-. Clar que el servilisme de la UE i la seua conducta subalterna, no és d’ara, sinó des de fa massa temps i no té cap traça de què la Von Der Leyen -i els ultres que la sostenen, encapçalats pel PP “europeu” li pose fre. Ben trist!

 

-Trump (La Vanguardia)-

Això sí, festa rere festa en el nostre món: Nadal, Cap d'Any, Reis... mentre que a l’altre -de món- i no tan lluny de les nostres cases, els assassinats massius de dones i criatures, perpetrats per l’estat terrorista d’Israel, no paren. Els tímids -i frustrats per la complicitat criminal dels EEUU amb Israel- de l’ONU, les successives condemnes dels Tribunals Internacionals, la repulsa de la majoria -que no tots lamentablement- de governs democràtics, les massives i generalitzades protestes ciutadanes d’arreu del planeta no han aconseguit aturar el major genocidi de la humanitat. És esfereïdor contemplar les cavalcades dels Mags plenes de criatures il·lusionades, als mateixos informatius de notícies (!?) on criatures de Gaza són rebentades per les bombes de l’exèrcit jueu o moren de fam i fred, per les operacions obstructives israelianes a l’ajut internacional. Vergonya d’humanitat en haver arribat a un tal extrem!

 

-els Reis (Vilaweb)-

-Gaza (Amnesty)-

        

 Encara com alguna cosa està retornant a la normalitat, després de la tragèdia patida per les inundacions a València i voltants, com la reaparició  de Camacuc... El coratge dels Escrivà -pare i fill, editors de la Revista- i els seus ho han fet possible. Benvingut siga! I més benvinguda encara l’allau de nous subscriptors -famílies i escoles, perquè les biblioteques dels municipis (des)governats per la dreta no s’atreviran a tornar-se a subscriure. O sí?- Déu dirà...

 

Encara com.

 

-els Escrivà...-

 

 

 

 

  

Dies feixucs NO HI HA MANS...

 

 

No és prou la inflacció immobiliària que ha arrasat amb tots els espais vitals disponibles de les ciutats, com una plaga ingobernable, que ara s’ha convertit en una trampa mortal per a les famílies dels dos edificis sinistrats (!?) del barri de Campanar a València...I no serà l’últim episodi a lamentar, doncs ningú sembla assumir la responsabilitat d’un tal despropòsit, com és la de contruir -de moment la façana- amb materials inflamables -amb l’excusa que són “aillants” (?)-, per convertir un habitatge ple de gent, en una falla que crema. Òbviament la cosa no pot quedar així, encara que el temps i les llargues “investigacions” -judicials incloses- aniran esborrant de l’actualitat unes tals tragèdies per situar-ne de noves -també tragèdies- que ompliran el dia que ve. Segur, lamentablement.

 

-incendi de Campanar (Levante)-

I València cobra novament actualitat en ser el lloc de referència de l’exministre Àbalos...justament ara i amb un sumari que es “mou” en funció de la política, com el de l’amnistia: efectivament si a cada pas del govern d’en Sànchez en favor d’aquella llei, per recabalar als independentistes d’unes acussacions -i unes condemnes- que, en un altre pais de la UE no haurien estat possibles, a cada pas, dic, la -mateixa- justícia troba un nou “càrrec” per imputar-los -ara de terrorisme (!?)-. Mentre que, en el cas de d’Ábalos, on l’imputat i estafador no és ell -com ocorre en la tropa pepera que sí que són “ells”, Zaplana Olivas, Camps, Rato..., els detinguts i processats- sinó un assessor de l’exministre, ara el jutge a l’endemà, el considera “intermediari” -nova figura processal?- no sabem si per imputar-lo...

 

-Dàvalos (Levante)-

I, sense moure’ns de “casa”, l’episodi de la denúncia de la fiscalia a la parella -actual i per quant de temps?- d’Ayuso -i ja és la segona, de presumta corrupció en la compara de mascaretes, doncs la primera li costà el càrrec a Casado per donar-ne crèdit!-, ha generat un torrent d’insults i acusacions barroeres contra el govern i la persona de Pedro Sànchez, impensable en gent no només respectuosa amb la democràcia -que no ho són- sino civilitzada -que tampoc-. Clar que és una mostra dels nervis que s’han apoderat dels “populars”, en trovar-se amb l’evidència de la corrupció que els atenalla. 

 

-Ayuso (Google)-

Mentrestant la “guerra” d’Ucraïna -generada expressament per la OTAN-EEUU, per recuperar el protagonisme i la despesa armamentístiques- i assetjar a Rússia- mereix tota l’atenció de la subalterna UE.

 

 

-Ucraïna (La Vanguardia)-

I això com una manera de distreure de la massacre immisericorde i assassina d’Israel en Gaza, cada dia: bombardejos indiscriminats, si no volgudament criminals contra escoles, hospitals, temples, mercats i eIs pocs habitatges que queden en peu. Quan no directament sobre la població civil indefensa, que va desesperada a la recerca dels escassos aliments que l’exèrcit de Netanyahu deixa passar en comptagotes.

Es pot imaginar més crueldat i cobardia en un exercit armat fins a les dents, disparant sobre les indefenses criatures, dones i ancians i algun jove que si sobreviu serà detingut i empresonat acusat (!?) de terrorista? Es pot imaginar tot un estat, Israel, -membre de les Nacions Unides!- envaïnt i massacrant els habitants de Palestina, davant la mirada impotent, quan no còmplice, de la resta del planeta i l’aixopluc criminal dels EEUU? On està que tenen els bemols d’enfrontar-se a un altre exèrcit  de les seues dimensions com passa a Ucraïna entre les forces ruses i les ucraïneses? Doncs no: els uniformats jueus, es fan els valents front als febles i indefensos: vergonyòs. Fins quan una tal matança d’innocents? I això des de fa tres quart de segle, encara que ara de manera bèstia i impròpia d’essers humans. 

 

-Gaza bombardejada per Israel (La Vanguardia)-

          Encara com la justicia -una part al menys, la que no es dedica a la política- sembla haver reflexionat i recuperat la seua tasca de perseguir als delinqüents i ordena la recerca i captura del fill del dictador (!) Obiang...òbviament sense molt o gens d’èxit, com ha passat altres vegades, també a França, on sembla que la família del dictador guineà -des que el franquisme li posà en safata fer-se amb el poder- gaudeix d’una posició privilegiada d’impunitat i riqueses -robades als seus “súbdits”, clar- incomptables- Encara com, però i a esperar. 

 

-Obiang Enguema, fill (diari ara)-

 

 

 

 

Dies feixucs ERRE QUE ERRE

 

 

Vegeu, si no, la tossuderia d’alguns...

No n’hi havia prou amb l’exhibicionisme de l’hereva al tron -disfressada de soldat!- en jurar la Constitució, amb motiu de la majoria d’edad de la infanta, que ara torna l’espectacle amb lexcusa de la Pasqua Militar, amb l’afegit de proclamar als uniformats com a “garants” (!?) de la unitat -uniformisme milimètric més bé- d’Espanya. Hi ha cap altra monarquia europea que necessita uns tals escarafalls militaristes, per “justificar-se”? Serà perquè cap d’elles ha nascut d’una dictadura militar que la instaurà? O caldrà recordar les paraules de Franco front a les “Cortes del Reino”, en proclamar que no es tractava d’una “restauración” -de la monarquia- sinó d’una “instauración”? És que no ens mereixem una democràcia mínimament presentable, com la de qualsevol païs europeu, inclosos els governats per una monarquia parlamentària?

 

Mentrestant el secretari d’Estat dels EEUU va de gira precipitada per Orient per mirar, no d’aturar el genocidi de la població de Gaza pels bombardejos indiscriminats -quan no descaradament criminals- de l’exèrcit jueu, sinó per evitar que el conflicte (?!) no s’estenga per la regió i perjudique -ara sí- els interessos estratègics i econòmics americans i europeus. En va, però, perquè ara des de l’Iran i el Iemen, les miícies que recolzen a la població de Gaza -vergonyosament abandonada per l’ONU i el món occidental- estan “hostigant” els mercants que transiten pel mar Roig i els patrullers dels EEUU que hi ha a la zona, amb gran alarma -hipòcrita alarma- del món occidental (!?), que ha volgut “justificar”(!?) la resposta combinada d’Anglaterra i els EEUU, contra aquelles milícies, eixamplant la guerra de la invassió de Gaza a tota la regió, amb uns únics culpables: els EEUU i el món occidental. Es pot trobar un major cinisme i tossuderia en perpetuar la fragant injustícia dels milers de civils -majoritàriament dones i creiatures- assassinats pel govern ultra d’Israel, amb la complicitat dels EEUU i el món occidental?

 

I clar això encara li dona “ales” a Putin, que no para de castigar amb bombardejos, el territori d’Ucraïna, que respon amb les armes “facilitades” -a bon preu, clar- per occident -EEUU i la Unió Europea-, on fan el seu negoci descarat i immoral els fabricants armamentístics i els polítics venals que els recolzen, a costa de la vida d’ucrainesos i russos. Qué els importa, però, les vides humanes i la dignitat dels pobles, a les nacions “civilitzades” occidentals -EEUU i la Unió Europea-? Ni que siga mantenint en el poder a un colpista com Zelenski que, òbviament, bloqueja la celebració d’eleccions lliures al seu país, ara que està perdent popularitat, amb un govern ple de corruptes. Així que corren bons temps per a l’impresentable de Putin que si abans estava qüestionat per part de la població russa, ara rep el recolzament a l’unísson com a heroi nacional: heus ací el resultat del errors de la UE, que no n’encerten ni una en política exterior -i poques o cap en la “interior”-.

 

I, enmig de tota aquella debacle, la ultradreta -ara la italiana de Mussolini, vull dir de Meloni- es manifesta brazo en alto a Roma, sense cap complex. Què us havíeu pensat? I més ara que els tribunals italians -com els espanyols?- no condemnen una tal manifestació del feixisme militant, sinó que posen la “condició” d’afegir la intenció de “recomposar” (!?) el partit de Mussolini, per poder cosiderar-lo -la salutació ultra- com a delicte. I com es fa això? -demostrar la tal intenció-. No cal dir que tota la tropa ultra ha rebut la tal decissió de la “seua” justícia amb eufòria i el seguit de manifestacions feixistes que se succeiran està a la vista. Així la “tebior” -quan no la complicitat- togada -ara a Itàlia, però no només- dona ales a la corrent ultra que envaeix una Europa més que tèbia, també, amb les polítiques antidemocràtiques ultradretanes i capitalistes que ens envaeixen. Les esquerres -o els partits demòcrates i prou- farien bé en fer-s’ho mirar i en arribar al poder, acomplir els seus programes, en lloc de mirar d’acontentar a tots -és a dir a ningú- amb decissions que no “molesten” a les dretes. Vana pretensió que no aconsegueix cap favor dels ultres i l’abandó dels votants demòcrates. Però no aprenen -les esquerres o els partits demòcrates i prou-. Ací tampoc.

 

Encara com un grup -reduït, però- de jueus ortodoxos -els de les filactèries- es manifesten a la Haya en contra del seu govern, acusat de genoci front a la Cort Internacional de Justícia, i a favor del poble palestí: un testimoni insòlit i exemplificant per als seus col·legues d’Israel i del món.