Dies feixucs ERRE QUE ERRE

 

 

Vegeu, si no, la tossuderia d’alguns...

No n’hi havia prou amb l’exhibicionisme de l’hereva al tron -disfressada de soldat!- en jurar la Constitució, amb motiu de la majoria d’edad de la infanta, que ara torna l’espectacle amb lexcusa de la Pasqua Militar, amb l’afegit de proclamar als uniformats com a “garants” (!?) de la unitat -uniformisme milimètric més bé- d’Espanya. Hi ha cap altra monarquia europea que necessita uns tals escarafalls militaristes, per “justificar-se”? Serà perquè cap d’elles ha nascut d’una dictadura militar que la instaurà? O caldrà recordar les paraules de Franco front a les “Cortes del Reino”, en proclamar que no es tractava d’una “restauración” -de la monarquia- sinó d’una “instauración”? És que no ens mereixem una democràcia mínimament presentable, com la de qualsevol païs europeu, inclosos els governats per una monarquia parlamentària?

 

Mentrestant el secretari d’Estat dels EEUU va de gira precipitada per Orient per mirar, no d’aturar el genocidi de la població de Gaza pels bombardejos indiscriminats -quan no descaradament criminals- de l’exèrcit jueu, sinó per evitar que el conflicte (?!) no s’estenga per la regió i perjudique -ara sí- els interessos estratègics i econòmics americans i europeus. En va, però, perquè ara des de l’Iran i el Iemen, les miícies que recolzen a la població de Gaza -vergonyosament abandonada per l’ONU i el món occidental- estan “hostigant” els mercants que transiten pel mar Roig i els patrullers dels EEUU que hi ha a la zona, amb gran alarma -hipòcrita alarma- del món occidental (!?), que ha volgut “justificar”(!?) la resposta combinada d’Anglaterra i els EEUU, contra aquelles milícies, eixamplant la guerra de la invassió de Gaza a tota la regió, amb uns únics culpables: els EEUU i el món occidental. Es pot trobar un major cinisme i tossuderia en perpetuar la fragant injustícia dels milers de civils -majoritàriament dones i creiatures- assassinats pel govern ultra d’Israel, amb la complicitat dels EEUU i el món occidental?

 

I clar això encara li dona “ales” a Putin, que no para de castigar amb bombardejos, el territori d’Ucraïna, que respon amb les armes “facilitades” -a bon preu, clar- per occident -EEUU i la Unió Europea-, on fan el seu negoci descarat i immoral els fabricants armamentístics i els polítics venals que els recolzen, a costa de la vida d’ucrainesos i russos. Qué els importa, però, les vides humanes i la dignitat dels pobles, a les nacions “civilitzades” occidentals -EEUU i la Unió Europea-? Ni que siga mantenint en el poder a un colpista com Zelenski que, òbviament, bloqueja la celebració d’eleccions lliures al seu país, ara que està perdent popularitat, amb un govern ple de corruptes. Així que corren bons temps per a l’impresentable de Putin que si abans estava qüestionat per part de la població russa, ara rep el recolzament a l’unísson com a heroi nacional: heus ací el resultat del errors de la UE, que no n’encerten ni una en política exterior -i poques o cap en la “interior”-.

 

I, enmig de tota aquella debacle, la ultradreta -ara la italiana de Mussolini, vull dir de Meloni- es manifesta brazo en alto a Roma, sense cap complex. Què us havíeu pensat? I més ara que els tribunals italians -com els espanyols?- no condemnen una tal manifestació del feixisme militant, sinó que posen la “condició” d’afegir la intenció de “recomposar” (!?) el partit de Mussolini, per poder cosiderar-lo -la salutació ultra- com a delicte. I com es fa això? -demostrar la tal intenció-. No cal dir que tota la tropa ultra ha rebut la tal decissió de la “seua” justícia amb eufòria i el seguit de manifestacions feixistes que se succeiran està a la vista. Així la “tebior” -quan no la complicitat- togada -ara a Itàlia, però no només- dona ales a la corrent ultra que envaeix una Europa més que tèbia, també, amb les polítiques antidemocràtiques ultradretanes i capitalistes que ens envaeixen. Les esquerres -o els partits demòcrates i prou- farien bé en fer-s’ho mirar i en arribar al poder, acomplir els seus programes, en lloc de mirar d’acontentar a tots -és a dir a ningú- amb decissions que no “molesten” a les dretes. Vana pretensió que no aconsegueix cap favor dels ultres i l’abandó dels votants demòcrates. Però no aprenen -les esquerres o els partits demòcrates i prou-. Ací tampoc.

 

Encara com un grup -reduït, però- de jueus ortodoxos -els de les filactèries- es manifesten a la Haya en contra del seu govern, acusat de genoci front a la Cort Internacional de Justícia, i a favor del poble palestí: un testimoni insòlit i exemplificant per als seus col·legues d’Israel i del món.