Dies feixucs ERRE QUE ERRE

 

 

Vegeu, si no, la tossuderia d’alguns...

No n’hi havia prou amb l’exhibicionisme de l’hereva al tron -disfressada de soldat!- en jurar la Constitució, amb motiu de la majoria d’edad de la infanta, que ara torna l’espectacle amb lexcusa de la Pasqua Militar, amb l’afegit de proclamar als uniformats com a “garants” (!?) de la unitat -uniformisme milimètric més bé- d’Espanya. Hi ha cap altra monarquia europea que necessita uns tals escarafalls militaristes, per “justificar-se”? Serà perquè cap d’elles ha nascut d’una dictadura militar que la instaurà? O caldrà recordar les paraules de Franco front a les “Cortes del Reino”, en proclamar que no es tractava d’una “restauración” -de la monarquia- sinó d’una “instauración”? És que no ens mereixem una democràcia mínimament presentable, com la de qualsevol païs europeu, inclosos els governats per una monarquia parlamentària?

 

Mentrestant el secretari d’Estat dels EEUU va de gira precipitada per Orient per mirar, no d’aturar el genocidi de la població de Gaza pels bombardejos indiscriminats -quan no descaradament criminals- de l’exèrcit jueu, sinó per evitar que el conflicte (?!) no s’estenga per la regió i perjudique -ara sí- els interessos estratègics i econòmics americans i europeus. En va, però, perquè ara des de l’Iran i el Iemen, les miícies que recolzen a la població de Gaza -vergonyosament abandonada per l’ONU i el món occidental- estan “hostigant” els mercants que transiten pel mar Roig i els patrullers dels EEUU que hi ha a la zona, amb gran alarma -hipòcrita alarma- del món occidental (!?), que ha volgut “justificar”(!?) la resposta combinada d’Anglaterra i els EEUU, contra aquelles milícies, eixamplant la guerra de la invassió de Gaza a tota la regió, amb uns únics culpables: els EEUU i el món occidental. Es pot trobar un major cinisme i tossuderia en perpetuar la fragant injustícia dels milers de civils -majoritàriament dones i creiatures- assassinats pel govern ultra d’Israel, amb la complicitat dels EEUU i el món occidental?

 

I clar això encara li dona “ales” a Putin, que no para de castigar amb bombardejos, el territori d’Ucraïna, que respon amb les armes “facilitades” -a bon preu, clar- per occident -EEUU i la Unió Europea-, on fan el seu negoci descarat i immoral els fabricants armamentístics i els polítics venals que els recolzen, a costa de la vida d’ucrainesos i russos. Qué els importa, però, les vides humanes i la dignitat dels pobles, a les nacions “civilitzades” occidentals -EEUU i la Unió Europea-? Ni que siga mantenint en el poder a un colpista com Zelenski que, òbviament, bloqueja la celebració d’eleccions lliures al seu país, ara que està perdent popularitat, amb un govern ple de corruptes. Així que corren bons temps per a l’impresentable de Putin que si abans estava qüestionat per part de la població russa, ara rep el recolzament a l’unísson com a heroi nacional: heus ací el resultat del errors de la UE, que no n’encerten ni una en política exterior -i poques o cap en la “interior”-.

 

I, enmig de tota aquella debacle, la ultradreta -ara la italiana de Mussolini, vull dir de Meloni- es manifesta brazo en alto a Roma, sense cap complex. Què us havíeu pensat? I més ara que els tribunals italians -com els espanyols?- no condemnen una tal manifestació del feixisme militant, sinó que posen la “condició” d’afegir la intenció de “recomposar” (!?) el partit de Mussolini, per poder cosiderar-lo -la salutació ultra- com a delicte. I com es fa això? -demostrar la tal intenció-. No cal dir que tota la tropa ultra ha rebut la tal decissió de la “seua” justícia amb eufòria i el seguit de manifestacions feixistes que se succeiran està a la vista. Així la “tebior” -quan no la complicitat- togada -ara a Itàlia, però no només- dona ales a la corrent ultra que envaeix una Europa més que tèbia, també, amb les polítiques antidemocràtiques ultradretanes i capitalistes que ens envaeixen. Les esquerres -o els partits demòcrates i prou- farien bé en fer-s’ho mirar i en arribar al poder, acomplir els seus programes, en lloc de mirar d’acontentar a tots -és a dir a ningú- amb decissions que no “molesten” a les dretes. Vana pretensió que no aconsegueix cap favor dels ultres i l’abandó dels votants demòcrates. Però no aprenen -les esquerres o els partits demòcrates i prou-. Ací tampoc.

 

Encara com un grup -reduït, però- de jueus ortodoxos -els de les filactèries- es manifesten a la Haya en contra del seu govern, acusat de genoci front a la Cort Internacional de Justícia, i a favor del poble palestí: un testimoni insòlit i exemplificant per als seus col·legues d’Israel i del món.

 

           

 

 

 

Carta oberta ESTEM AVISATS

La massacre inmisericorde, que les tropes ocupants israelianes estan perpetrant contra la població civil palestina -incloses dones i criatures-, no és -no ho ha estat mai, en els tres quarts de segle que dura l’ocupació de Palestina- un avís als de Hamàs, sinó a la resta del planeta: Israel ha esdevingut un estat imbatible militarment -gràcies a la complicitat dels EEUU- i el què fa a Gaza pot fer-ho -per a què, sinó, estan els projectils de llarga distància?- contra qualsevol territori o nació que qüestione els seus sanguinaris mètodes d’ocupació. De res no val que la majoria d’estats i institucions civiitzades de tot el món, les manifestacions multitudinàries de la ciutadania, així com la màxima autoritat internacional -les Nacions Unides- han condemnat -reiteradament-, i condemnen, la diàspora del poble palestí i els assassinats diaris als territoris ocupats, per les tropes jueves. Ells, ebris del seu poder militar -convencional i atòmic-, seguiran endavant. 

 Estem avisats.

Carta oberta ERA D'ESPERAR

Que l’alto el foc a la Franja de Gaza no duraria era d’esperar. Ara l’excusa ha estat l’assassinat de tres civils jueus, a un barri residencial de Jerusalem, per dos desequilibrats de Hamàs. Però la reanudació de la massacre genocida de l’exèrcit israelià d’ocupació, contra la població indefensa de Gaza estava “cantada”, desprès del “gest” -forçat- del govern ultra d’Israel, envers una precària aturada dels bombardejos sobre la població civil, amb intercamvi d’hostatges jueus per empresonats palestins. La més impressionant tragèdia bèlica de tots els temps contra tot un poble -el palestí-, com algú ha qualificat la massacre a Gaza, omple d’oprobi i vergonya a tot el planeta i fa responsables de crímens contra la humanitat, no només a l’estat d’Israel, sinó als qui el recolzen o es mostren condescendents.

Carta oberta FINS QUAN?

Fins quan les morts diaries d’inocents palestins a Gaza -i a Ciscordània- a mans de l’exèrcit jueu d’ocupació, sense que el món s’esfonse en la vergonya i la desesperació? Fins quan una tal demostració de crueldat assassina, per part d’un estat membre de les Nacions Unides, sense ser expulsat i condemnat a l’ostracisme internacional? Fins quan la dignitat i la paciència dels habitants del planeta aguantaran un genocidi -el del poble palestí- que fa tres quarts de segle que dura, impunement? Fins quan les falàcies del dret (?!) a defensar-se -de forma tan bèstia- d’un terrorisme -el de Hamàs- que han fet nàixer els mateixos opressors, amb l’assassinat diari d’inocents, sense portar als responsables davant la Justícia Internacional? 

Fins quan?

Dies feixucs CINISME (S)

D’un temps ençà la sèrie de despropòsits i conductes cíniques, patrocinades per subjectes -a títol personal o col·lectiu, com a grups, partits, governs i fins i tot estats- ens abrumen a diari, sense que ningú els pare els peus i els obligue a rectificar -i encara menys a restaurar- el mal massa vegades irreversible, que infringeixen. Ni la moral -l’ètica mínima que diria Adela Cortina-, ni la decència, ni la vergonya aliena, ni el respecte als drets humans, ni a cap autoritat, legítimament constituïda -de les empoderades pels diners i els grups criminals ja ni parlar-ne- han estat capaços de corregir -ni menys compensar a les víctimes pel mal que han fet i segueixen fent- als autors materials i “intelectuals” d’aquells despropopòsits. Per començar i a casa nostra, Aznar ha recuperat el seu protagonisme, en tocar arrebato, perquè el nou govern de coalició -no el del PP-Vox, of course!- perdona (!) als “golpistes” -els partits catalans que, en una democràcia, haurien pogut celebrar un referendum, sobre el futur de Catalunya-, mitjançant una futura llei d’amnistia. Rajoy, l’ha secundat, encara que se li ha escapat allò d’anar amb compte amb les manifestacions, que “las carga el diablo” -com està passant amb la violència descontrolada contra les forces de l’ordre, a les portes de la seu del PSOE, a Madrid-, que és, segurament, el més sensat que ha dit en tota la seua trajectòria política. Mentre que Feijóo, que defenestrà a Casado, de la mà de l’Ayuso, i es presentà com a moderat (!?) no para de desbarrar contra el “sanchisme” perquè, clar, no li han valgut les seues martingales de gallec, per fer-lo fora -a Sánchez- de la Moncloa.

I com no podia ser d’una altra manera, les icones del socialisme decadent, Felipe Gonzàlez i Guerra han augurat tot un seguit de desgràcies per al PSOE -i la seua Espanya, tant semblant a la del franquisme-, si Sànchez s’atreveix a desbloquejar el conflicte català, de manera civilitzada i democràtica. Per acabar-ho d’arreglar, el (contra)poder judicial -l’assignatura pendent de la democràcia- arremet també contra Sànchez, titllant d’inconstitucional una llei encara no conformada i afegint noves imputacions -ara de “terrorisme”- contra Puigdemont, en no haver-ne tingut prou, amb les desautoritzacions successives de la justícia europea, de les resolucions emanades de la justícia (!) espanyola.

Fora d’ací, però, les coses no pinten millor, com ara l’any llarg de la guerra d’Ucraïna, promoguda descaradament per l’OTAN -és a dir pels EEUU-, en temptar al govern golpista de Zelenski, per retar a la Rússia de Putin i acostar-se a l’armamentisme occidental, amb el paper comparsa de la UE i la satisfacció indissimulada de la indústria de la guerra, que ha inundat aquell país d’armes massives, per a la seua desgràcia i la de tots. I això amb el beneplàcit explícit de la tal Ursula von der Leyen, que no ha estat d’exhibir-se, “felicitant” al tal Zelenski. Menys “programada”, però, ha esta l’enèssima guerra d’Israel contra el poble palestí, arran dels assassinats d’israelians pels de Hamàs -que, cal recordar-ho, és el grup terrorista generat per l’estat jueu com a reacció bèstia dels palestins a l’ocupació més bèstia encara dels jueus-, “argumentat” com excusa (!?) per seguir massacrant els civils palestins, de les terres ocupades de Ciscordània i la bloquejada Gaza, el camp de concentració més gran del món a mans de l’estat -genocida, per què no?- d’Israel. Així assistim perplexos i impotents a la revenja de l’exèrcit israelià, exacerbat per haver estat burlat pels de Hamàs, mitjançant mortífers i indiscriminats bombardejos diaris sobre la població palestina indefensa, que no té on refugiar-se: ni hospitals, ni escoles ni esglésies, res no atura les bombes assassines, ni l’ocupació i mort de civils a les ciutats envaïdes per l’exèrcit sionista, a la Franja.

Tot això amb la complicitat criminal dels EEUU, amb un president demòcrata que, teòricament, hauria d’imposar contenció a l’aliat israelià i la burla descarada a la ONU, teòricament també, l’autoritat internacional, respectada i respectable per tots els governs que hi pertanyen. I, com ja resulta habitual, la Unió Europea de comparsa, amb la tal Ursula von der Leyen -novament-, justificant la reacció d’en Netanjahu, encara que finalment desautoritzada pels 27 i el ministre Josep Borrell. Amb tot i una vegada més, el govern d’Israel fa oïds sords a les resolucions de les Nacions Unides, a la petició de la majoria de països democràtics del món i al clam dels ciutadans de tot el planeta i, ara, demana la dimissió del Secretari General, António Guterres, per haver gosat, no només lamentar i condemnar els assassinats de Hamàs, sinó la massacre del poble palestí que està perpetrant l’exèrcit d’Israel, impunement. Vergonya d’humanitat!

Encara com, enmig de tanta turbulència, el Papa Francesc -segons ha divulgat el president Aragonés arran de la recent visita al Vaticà- defensa la paraula per arribar a entendre’s. Encara com.

Carta oberta UN NOU HOLOCAUST

El del poble palestí a mans de l’Estat d’Israel. La massacre continuada i immisericorde de la població civil palestina -amb milers de criatures mortes- pels bombardesos indiscriminats de l’exèrcit d’ocupació, no mereix un altre qualificatiu. I ja és ben trist que són els hereus de les víctimes del genocidi nazi, els qui estan perpretant el genocidi del poble palestí, impunement, davant la perplexitat del món civilitzat i la impotència de les Nacions Unides, per la complicitat culpable dels EEUU. Fins quan?

Carta oberta CINISME

El d’Israel que, a la vista de que la massacre indiscriminada de la població palestina de Gaza -amb milers de criatures mortes- es veu qüestionada per la ciutadania del planeta i per la majoria de governs democràtics, han tornat a divulgar el vídeo de les atrocitats de Hamàs, en un intent de justificar (?!) la seua revenja; perquè, clar, la vida dels palestins no val res i la dels jueus sí. Tot això amb la complicitat culpable dels EEUU que bloqueja qualsevol intent de les Nacions Unides de posar fi a un tal genocidi.