Carta oberta REYNDERS? REYNDERS?

  

-Reynders (La Vanguardia)-

 No serà l’anterior comissari de Justícia de la UE, el mateix personatge ara investigat pels tribunals belgues, per blanqueig de diners? És possible?

Es possible que és el mateix alt càrrec “popular” europeu, que li donà credibilitat a Feijóo, en el bloqueig del poder judicial, mantingut pel PP en no renovar els seus components, al llarg d’uns quants anys? Impossible!

No, no és possible que l’ara investigat per la Justícia del seu país -Bèlgica- fou el mitjancer, per a negociar amb el govern espanyol,  un acord favorable als “populars” -malgrat no disposar de la majoria parlamentària a les Corts Espanyoles-. Difícil d’entendre!

Difícil d’entendre -o no tant?- la “comprensió” que un càrrec “popular” rellevant de la UE -i en Justícia!- mostrà en la obstrucció sistemàtica del PP espanyol -amb Feijóo al capdavant- a la renovació del Poder Judicial, que suposava la pèrdua de la majoria absoluta que els “populars” mantenien, en la composició dels alts tribunals, caducats des de feia temps...

No tant -difícil d’entendre-, tractant-se de mandataris -Reynders i Feijóo- d’un mateix partit -el “popular”, europeu i espanyol-, escorat a la dreta extrema.

 

 

Carta oberta PREGUNTEU, PREGUNTEU.

 

 

El conseller Rovira, d’Educació (?) de València, ha anunciat que, en aplicació de la llei -del PP i Vox- (mal)anomenada de llibertat (?) també d’Educació, preguntarà a les famílies en quina llengua volen que les escoles “ensenyen” als seus fills -i filles-.

Com que no es coneix la “formulació” de la tal pregunta, ahí va una proposta -desinteressada, clar-:

Voleu que els vostres fills -i filles- cursen els estudis en una línia bilingüe, adquirint una competència reconeguda en valencià i castellà, que desenvolupen al màxim les seues capacitats comunicatives i intel·lectuals -extensives a les llengües estrangeres- i que puguen accedir a qualsevol oferta d’estudis superiors -en valencià o castellà- i, finalment, “col·locar-se” en qualsevol lloc de treball -en valencià o castellà?

O voleu que els vostres fills -i filles- cursen els estudis en una línia monolingüe -en castellà-, limitant-los la competència en valencià i castellà -i l’accés a les llengües estrangeres-, reduint les seues capacitats comunicatives i intel·lectuals, que no puguen accedir a qualsevol oferta d’estudis superiors -en valencià o castellà- i, finalment, que troben dificultats per “col·locar-se” en algun lloc de treball -en valencià o castellà-, quedant-se al darrere dels bilingües?

Trieu, està a els vostres mans.

 

-el conseller Rovira (Vilaweb)-

 

 

Dies feixucs D’ACÍ I D'ALLÀ

Les (males) notícies envers el canvi climàtic són diàries i no s’aturen. Clar que la dreta irredempta i tardofranquista del nostre país -el PP i ara també Vox- ho neguen descaradament -el canvi climàtic- i tots recordem l’”argument” del cosí de Rajoy al respecte -que feu riure a mitja humanitat-. Encara que pot ser no tants recorden l’afirmació d’en Alvarez Cascos, quan pontificà allò de que el canvi climàtic era un invento de la izquierda (!?) Es pot fer una exhibició més lamentable d’ignorància culpable i de mala sombra ideològicament i políticament? Doncs sí, ara en la desgràcia més gran que ha assolat als valencians, amb els desbordaments de rius, torrenteres i rambles de l’Horta i la Ribera, amb més de 200 persones ofegades, pobles sencers negats, infraestructures, vials, ponts, naus i escoles destrossades i milers de vehicles arrossegats...

Mentre que el “president” -el càrrec li ve gran-, a l’inici de la tragèdia, estava amb un dinar de trabajo amb una periodista de la seua corda, per “oferir-li” la direcció d’À Punt, amb intenció de repetir la jugada de Camps i convertir la cadena pública en un chiringuito al servei dels “populars”.

Vergonyós l’episodi i més vergonyosa, encara, l’absència de Mazón que hauria d’haver estat al davant de la comissió que mirava de seguir -i controlar?- els tràgics esdeveniments que se n'anaven produint arran de la D.A.N.A. Els episodis que seguiren a la tragèdia -incloses les visites de les “autoritats” als llocs afectats- foren una desgràcia darrere l’altra, amb la impotència culpable -per ignorants i maldestres- dels (ir)responsables de la Generalitat Valenciana que, damunt i contradient-se contínuament, donaven la culta al govern central -només faltaria!-. O, més exactament -ja cansa la mateixa cançó!-, a Sànchez (!?) Això sí, en les tasques de reconstrucció, s’afanyaren a adjudicar els contractes milionaris a empreses de la Gurtel, els seus “socis” del temps de Paco Camps. Quina barra! I posant al capdavant del nou “organisme” a un exmilitar -amb un retir “de bandera”- que no té cap qualificació ni preparació expressa i al que se li “gratifica” amb un sou generós -serà per diners?-, mentre als experts no només no se’ls escolta, sinó que se’ls bandeja dels càrrecs de responsabilitat. Felicitats a la dreta valenciana!

-Mazón (Vilaweb)-

Açò a casa, mentre a la resta del planeta incendis, inundacions i descontrol de les temperatures que marquen fites mai vistes, des que hi ha enregistraments i que es tradueixen entre altres desastres -que han despertat totes les alarmes- com el ràpid i progressiu desgel de Groenlàndia, que ha perdut més de 5.000 kms2, des de 1985 i està alterant els corrents marines i l’estabilitat climàtica del planeta, aquesta segona massa de gel, després de l’Antàrtida. Què més ha d’ocórrer perquè els polítics de tot el món i les autoritats internacionals es posen a la feina i aturen el suïcidi de la humanitat, a què ens porta el negacionisme del capital que ens atenalla? O el “negoci” que els espera -al capital corrupte de les multinacionals i als polítics titella que el serveixen- és de tal calibre que fan -uns i altres- els ulls grossos, a l’extermini de la humanitat, ells inclosos? Fins ací arriba l’ambició desmesurada i el cretinisme d’alguns!

 

-Groenlàndia (La Vanguardia)-

Mentrestant Trump continua desbarrant, després de quatre anys de recorregut judicial per incitar a l’assalt del Congrés i comportar-se com un delinqüent habitual en totes les seues activitats comercials fraudulentes i personals de play boy barat i barroer. De res no han servit les successives condemnes dels tribunals ordinaris, perquè el Suprem, fet a la seua mida i amb jutges de la seua “corda”, no només no han validat aquelles sentències sinó que l’han deixat presentar-se a les eleccions presidencials, amb el resultat insòlit -la societat americana s’ho hauria de fer mirar- de “guanyar-les”. Així que ancha es Castilla, com diria aquell i nomena per als alts càrrecs a personatges de la més baixa estofa econòmica, social, informativa  i política -milionaris, això sí-, que no presagien res de bo, no només per al seu país sinó per a la resta de la humanitat, que és pitjor i més lamentable. Mentre Europa es troba “preocupada” per les amenaces d’aranzels al comerç i el militarisme creixent dels EEUU -ara amb Trump i abans amb Biden-. Clar que el servilisme de la UE i la seua conducta subalterna, no és d’ara, sinó des de fa massa temps i no té cap traça de què la Von Der Leyen -i els ultres que la sostenen, encapçalats pel PP “europeu” li pose fre. Ben trist!

 

-Trump (La Vanguardia)-

Això sí, festa rere festa en el nostre món: Nadal, Cap d'Any, Reis... mentre que a l’altre -de món- i no tan lluny de les nostres cases, els assassinats massius de dones i criatures, perpetrats per l’estat terrorista d’Israel, no paren. Els tímids -i frustrats per la complicitat criminal dels EEUU amb Israel- de l’ONU, les successives condemnes dels Tribunals Internacionals, la repulsa de la majoria -que no tots lamentablement- de governs democràtics, les massives i generalitzades protestes ciutadanes d’arreu del planeta no han aconseguit aturar el major genocidi de la humanitat. És esfereïdor contemplar les cavalcades dels Mags plenes de criatures il·lusionades, als mateixos informatius de notícies (!?) on criatures de Gaza són rebentades per les bombes de l’exèrcit jueu o moren de fam i fred, per les operacions obstructives israelianes a l’ajut internacional. Vergonya d’humanitat en haver arribat a un tal extrem!

 

-els Reis (Vilaweb)-

-Gaza (Amnesty)-

        

 Encara com alguna cosa està retornant a la normalitat, després de la tragèdia patida per les inundacions a València i voltants, com la reaparició  de Camacuc... El coratge dels Escrivà -pare i fill, editors de la Revista- i els seus ho han fet possible. Benvingut siga! I més benvinguda encara l’allau de nous subscriptors -famílies i escoles, perquè les biblioteques dels municipis (des)governats per la dreta no s’atreviran a tornar-se a subscriure. O sí?- Déu dirà...

 

Encara com.

 

-els Escrivà...-

 

 

 

 

  

Carta oberta ERA D'ESPERAR

 

-Trump (Google)-

Un votant -suposadament assenyat- contestava al periodista que s’estranyava de que anava a votar a Trump: “Votar a Harris? Ha estat al govern quatre anys i què ha fet?” I tenia -i té- tota la raó: la primera mesura del tàndem Biden-Harris fou recuperar la beligerància amb Xina amb el suport de l’eix de parla anglesa Anglaterra-Austràlia. Tot seguit -el tàndem Biden-Harris- activà la “guerra freda”, amb l’ampliació de l’OTAN -enzant a Ucraïna-, situant noves tropes a les fronteres amb Rússia i provocant -i alimentant- la resposta russa. Encara vam haver d’assistir -per part del tàndem Biden-Harris- a la condemna de l’ informador i periodista Julian Assange que, denuncià i documentà les tortures i assassinats de les tropes dels EEUU -que no reconeixen als tribunals internacionals de Justícia- arreu del món. Finalment -el tàndem Biden-Harris- ha consentit la major matança de civils indefensos -majoritàriament dones i criatures- de la història, a Gaza, Ciscordània i Líban, per part de l’estat d’Israel. Amb aquestes “credencials” era d’esperar que, bona part de l’electorat nordamericà, desnortat, votara Trump. Era d’esperar.

Carta oberta TRIST

 

Trist, ben trist, i condemnable sens dubte, l’episodi -sexista i gens exemplar- protagonitzat per Ïñigo Errejón, que l’obliga a deixar la política.

Trist ben trist, però i fins i tot indignant, l’ús barroer i innoble de què en fa la dreta, atacant la formació -feminista però no només- on el polític militava. Què tindrà una cosa a veure amb l’altra? Sumar és una formació política digna i valenta, defensora de causes dignes i valentes i que posa en evidència a altres -formacions- de perfil tardofranquista -el PP i cía- descarat. I ahí els cou.

Quan ells -els tardofranquistes- tenen tant que amagar, en tants àmbits -de la política i la vida diària-. I per a mostra un botó: l’ínclit Zaplana, en temps president de la Generalitat Valenciana i ministre del govern central del PP, condemnat a la presó per corrupte. Sempre parla qui més hauria de callar.

 

-Errejón (Público)-

Carta oberta MIRA QUI PARLA!

 

-Zaplana (La Veu)-

    Encara com, emmig de la campanya del PP contra Sànchez, per corrupció (?), arran del cas Koldo -assessor de l’exministre d’Àvalos-, la Justícia s’ha encarregat de recordar que els corruptes -i no els assessors del PP sinó els populars en ple- són ells, en condemnar a Zaplana -el seu home fort a València com a president de la Generalitat i a Madrid com a ministre-, a 10 anys de presó, per corrupte. I encara resten decenes de judicis pendents d’alts càrrecs del PP -no de simples assessors- acusats d’haver-se lucrat amb els diners públics.

I és que, com sol passar, sempre parla qui més hauria de callar...