26 de maig de 2020

Carta oberta OBRIR O NO OBRIR



Les escoles, s’entén –infantil, primària, secundària i superior-: heus ací el debat . Perquè, d’una banda es defensa que és de tot desitjable tornar a la “normalitat”. I, de l’altra, que això s’ha de fer amb garanties.  Ningú no discuteix una cosa i l’altra, però en referir-se a realitats, com l’escola –infantil, primària, secundària i superior-: el consens està lluny d’aconseguir-se. La qüestió està en què si es posa a contribució l’esforç per garantir la salut de l’alumnat, el professorat i el personal de serveis, “normalitzar” –fins on siga possible-, la vida escolar és del tot convenient i fins i tot necessari. 


I això per múltiples raons: la primera perquè el llarg –no tenim precedents- confinament, si bé ha fomentat la recerca i aprenentatge dels continguts dels curricula per vies poc habituals –internet, videoconferències etc.- ha deteriorat la dimensió relacional i comunicativa –i per tant de col·laboració i de construcció del saber cooperativament i presencialment- envers companys i entre aquests i  professors. Així com la component de tracte i relació social, tant valuosa com l’assimilació dels curricula. I els dos mesos d’estiu, com a perllongació del “confinament” pot deteriorar-ho irremissiblement. Una altra cosa és “com” organitzar el tal “retorn”. Doncs que s’estudie i reflexione, que la cosa s’ho val. O no?

Cap comentari:

Publica un comentari