14 de maig de 2014

A cau d’orella (ssshhhttt...) VA DE LLIBRES...ENCARA



Enguany és una cosa mai vista per a u que no és “escriptor”: dos llibres publicats, amb el seguit de presentacions a València i a Castelló. Primer fou “Ética para adolescentes” –de què he fet sengles cròniques anteriors, en aquest “blog”-. Desprès l’ “Antologia de textos” de Josep Climent, a la seu del Consell Valencià de Cultura (CVC), a València. I ara a Castelló –a la seu de la Universitat Jaume I (UJI), a la Llotja del Cànem-, que glossaré tot seguit. I encara hi ha programada la presentació del llibre a Barcelona, segona “pàtria” de Climent.




Perquè portar a Castelló al bisbe Climent era del tot obligat, així que iniciàrem de bon començament els contactes amb el rectorat de la “Jaume Primer” i es determinà la data del 29 d’abril, la vespra precisament de la fira del llibre de Castelló i als locals –emblemàtics i del record de la meua infantesa, quan allà hi havia la botiga de “Tejidos Nebot” i uns maniquís exposats, a la primera planta, que es veien des del carrer-, de la Llotja del Cànem. 





De gent hi havia familiars i amics, una bona colla, a més d’autoritats, com antics membres del Consell Valencià de Cultura, el propi secretari general executiu –Jesús Huguet- que presidia l’acte, amb la vicerectora Fortanet, comissionada pel rector que, fins a última hora tenia intenció d’acudir. Hi havia també el sr. president del Consell Social de la UJI, la Dra. Beltran Escrig, antiga professora de la Normal i desprès de la UJI i estudiosa, també, de Climent; autors de textos publicats pel CVC, com Santiago Fortuño; el delegat de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Vicent Pitarch; companys d’Inspecció –uns en actiu com Vicent Domènech, Salvador Martí i Robert Valls i altres jubilats, com Mª Socorro Mercé i Ferran Ferrús-; gent de la “Josep Climent”, com Vizcarro el seu president i el matrimoni Avel·lí Flors i Dolors; el company i amic José Joaquín Benàssar. També hi foren els qui formàvem part de la comissió del III centenari del naixement del bisbe Climent –Paco Marco i esposa i Manel Rosas-. I el meu ex alumne i ara il·lustre catedràtic de la UJI, Diego López. Amén dels familiars addictes –la meua dona i la nostra filla, així com els cosins de Castelló- i els amics insubstituïbles com els Ramos –Pepe i Mari Luz-, Bartolomé de l’Annexa i més gent que s’anà afegint a la presentació.



La vicerectora obrí l’acte i llegí un text de salutació del propi rector i Jesús Huguet es congratulà de trobar-se a Castelló –el poble de Climent- i subratllà la importància de l’edició del CVC que es presentava, d’una figura irrepetible de la Il·lustració i de tots els temps, com Josep Climent. Tot seguit se’m cedí la paraula i vaig glossar el personatge, de tots conegut en la seua vessant de fundador i mecenes –l’edifici del Col·legi dels Òrfens que fundà encara es troba en peu i en ús, bé que com a residència d’estudiants universitaris- però no tant com a intel·lectual, erudit i prestigiat escriptor, al seu temps i ara. Així mateix em vaig referir al contingut de l’edició facsímil que es presentava, que és una petita joia bibliogràfica, per com ha resultat d’acurada i atractiva la seua confecció.



Vaig fer-ho, per no cansar al públic amb un altre parlament, amb l’ajut d’un power del què s’inclouen algunes diapositives.



Acabada la presentació, departir amb els assistents fou un goig: familiars i amics en animada conversa, alhora que anava signant exemplars del llibre per als presents... i per als absents, doncs algú me’l demanà per a Josep Miquel Francesc -prior de Lledó i estudiós així mateix de Climent, de qui descobrí a Castalla, poble de naixença de Fèlix Rico, col·laborador de Climent a Barcelona, una nova còpia del retrat de mig cos de Vergara, l’original del qual es troba al despatx de l’alcalde, a l’ajuntament de Castelló- i que no havia pogut acompanyar-nos. També fou molt agradable la conversa amb José Luís Breva, president del Consell Social de la UJI, i no només perquè hem resultat companys d’estudis dels escolapis –ell un curs davant de mi-, sinó per l’acreditat parentiu de la seua família amb Pérez Bayer, amic íntim de Climent de “toda la vida”, com deia el preceptor dels infants, confessor del rei, hebraista prestigiat i il·lustrat com Climent. Quedàrem en seguir conversant sobre uns tals personatges i la seua relació.


Molt agradable, també, fou la conversa amb Manel Rosas i Diego López, que acudien “escapats” de l’acte on el rector encara es trobava “atrapat” i altres que s’atansaven a la signatura del llibre o s’acomiadaven.
En fi un acte entranyable i dens, amb l’afectivitat afegida de trobar-me al meu Castelló i a poques passes de l’església major –Santa Maria- ara concatedral, on Climent fou batejat –i figura la partida de baptisme- i on reposa, en la tomba a l’entrada principal del temple –amb la corresponent làpida en llatí que el recorda-.  



Laus Deo –els què encara tenim fe- perquè, sense el concurs de la Providència, hi ha certes coses que difícilment reeixirien.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada