9 de maig de 2014

Dies feixucs... D’HISTÒRIES PER A NO DORMIR



          Al malson dels immigrants –mal son per a ells i les persones amb sentiments, com ara el papa Francesc- no es veu final. I això és especialment esgarrifós a les fronteres –tanques i murs entre pobles i nacions- de Ceuta i Melilla, on no passa dia que la desgràcia no s’abat sobre fileres de sub-saharians, desesperats i sagnants, penjats de les concertines del ministre opusdeísta –i barceloní de pro- Jorge –mai Jordi vade retro!- Fernández. I mentrestant i amb idèntica hipocresia –ara un ex alumne dels jesuïtes-, el cap del govern espanyol, Mariano Rajoy s’atreveix a escriure articles periodístics, donant lliçons de com afrontar (!?) el “problema” migratori d’Àfrica. A qui no posen cap dificultat –un i l’altre- és als capos enriquits de les màfies russes, en instal·lar-se a les urbanitzacions de luxe de la costa, als que –i a les seus famílies, sense que compte l’efecto llamada- se’ls garanteixen els “papers” que facen falta, per no ser molestats pels agents “fronterers”. Tones, doncs, d’hipocresia a l’hora d’extremar la vigilància en segons qui “entra” a Espanya –i a Europa-.


              
          Tampoc els desplaçats –eufemisme de foragitats de la seua llar i del seu país- tenen millor panorama: només procedents de la Síria d’El Asad en són un milió al Líban, sense que la Unió Europea ni els EEUU semblen massa preocupats. Tota la dialèctica europea i americana -pretesament diplomàtica- es gasta per qüestionar la decisió democràtica dels habitants de Crimea, d’annexionar-se a Rússia. Quan els interessos –poc confessables- són geopolítics i econòmics, de cap manera de defensa dels drets humans i de la legalitat internacional. I així segueix l’ocupació de Palestina per Israel, els vespers d’Iraq, Pakistan i ara Afganistan o la repressió a Egipte, Algèria o Marroc i el desgovern a Líbia i Somàlia. I tot amb milers de vides segades i milions de “desplaçats”, que no ocupen ni preocupen a les cancelleries occidentals ni als seus governs. Ara, però, la “prioritat” és Ucraïna.
          I clar, damunt les eleccions –ni que siguen europees-, cal “moure fitxa”. I quina fitxa mouen els “populars”? Doncs l’única que tenen: la populista i manipuladora. D’una banda graven un vídeo infantil i de mal gust, on –com sempre- critiquen als altres, fent oposició des del govern, en lloc de bastir un programa presentable i defensar-lo. I de l’altra, ressusciten els dimonis d’ETA, a la recerca d’uns vots que ja els tenen assegurats: ara és Bolinaga, l’ex-empresonat etarra, de qui l’Audiència acaba de trobar –quina casualitat!- uns documents de 1997, que l’acusarien d’haver participat en l’assassinat d’un guàrdia civil, en 1986. És així com uns luctuosos i lamentables episodis, que haurien de ser estrictament matèria dels tribunals de justícia, s’ “embruten” en manifestacions farisaiques al carrer i en declaracions públiques i institucionals interessades i partidistes. Molt propi dels qui fan de la política el seu modus vivendi, en lloc del servei a la ciutadania i a la democràcia. I si en faltava alguna el candidat “popular” és l’emblemàtic dels “canyetes”, que es féu famós en airejar l’expressió d’Aznar que el transvasament de l’Ebre es faria per... “canyetes”, s’ha passat les dues legislatures socialistes interpel·lant, al govern de Rodríguez Zapatero, sobre temes d’interès de les seues empreses. I, novament ministre, ha cancel·lat totes les moratòries de les constructores que han depredat el litoral. A un tal individu –no tenen a ningú mes presentable?- és al que Rajoy promociona com a eurodiputat i futur comissari europeu, en una exhibició –sense rubor- de què, a don Mariano, Europa li importa un rave.
          Una altra mostra d’exhibició –sense rubor- d’hipocresia la protagonitza la justícia –amb minúscula i gràcies- i ja en van unes quantes: ara amb un nou jutge –Elpidio Silva-, processat per haver gosat posar al seu lloc –a la presó- a qui ha estafat a mitja Espanya –i part de l’altra-, en l’affaire bankia: el tal Blesa. A Garzón ja se’l tragueren del davant, per haver destapat el cas gürtel i imputat a mitja plantilla del PP, mentre Correa campa per on vol. Ara és Blesa el què campa, mentre el jutge Silva s’asseu al banc dels acusats, en una paròdia de judici, que no mereix un altre qualificatiu que d’autèntica charlotada i on tot un president de tribunal multa i expulsa de la sala, a qui gosa d’increpar a l’expresident de bankia –ladrón!, estafador!-, que ara declara com a testimoni, afectat (!) i dolgut (?). I com que el poder -judicial, ara corretja de transmissió de l’executiu “popular”-, ni tan sols se n’ocupa de tenir cura de les formes, del tal tribunal forma part una magistrada, de qui se li descobreix una relació jurídica anterior amb l’entitat que Blesa ha portat a la desfeta i l’enfonsament. Es veu que, de les dotzenes de funcionaris a triar, per constituir un tribunal presentable, en un affaire que fa pudor, no hi havia ningú més que la tal jutgessa.                           
Encara com les estimacions de vot per a les properes generals posa en evidència que els del PP no tenen assegurada la “impunitat” electoral, en llocs tant emblemàtics -per a ells- com la Comunitat Valenciana O Madrid. Falta, doncs, que les forces democràtiques d’ “esquerra” – o democràtiques i prou-, al País Valencià, es comporten amb seny i treballen de valent per bastir un projecte presentable i honest. I si s’arriba a bon port i no perden les eleccions, que actuen amb les mires posades en el bé comú i no en el lluïment partidista. Altrament tornarem on sempre: la dreta monolítica recuperarà el poder i perdrem tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada