12 de març del 2016

Carta oberta RAJOY I LA R.A.E.





La displicència –quan no la deixadesa culpable o manipulació perversa- de les paraules, ha esdevingut habitual en boca d’alguns polítics, el més emblemàtic dels quals ha resultat Rajoy. Recordeu, si no, la solemne declaració que féu, arran de l’esclat de l’affaire Bàrcenas: “Todo es falso...salvo alguna cosa...” Doncs ara, amb motiu del seguit d’episodis de corrupció que assetgen al seu partit, ha assegurat (?) que “No vamos a dejar pasar ninguna (!)...”  Expressió del tot contradictòria, perquè fins i tot els alumnes de la ESO –tan menystinguda- saben que dues negacions equivalen a una afirmació. O siga que SÍ que van a deixar passar-ne...
El més curiós de tot és que cap il·lustre acadèmic de la Real de la Llengua Espanyola ha aparegut, per posar ordre en el vocabulari dels “populars”, mentre que s’apressen -en tromba- a criticar les formes femenines agosarades –“membra”- o els doblets –“diputat/diputada”- per pretensiós (!) o reiteratiu (?).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada