20 de novembre de 2020

Carta oberta LA MAL ANOMENADA LLEI CELAÁ

 


Efectivament, doncs les lleis són del Parlament –ara el Congrés- que és qui les aprova, no del ministre/a de torn, que les proposa i defensa. Així ha estat amb la “nova” llei d’Educació, que ha comptat amb els vots del PSOE, Unides-Podem, ERC, PNV, Más País, Compromís i Nueva Canarias, amb l’espectacle lamentable promogut per la dreta confessional i tardofranquista.

I això que tampoc es passa de “progre”. I és que un pla d’estudis que es precie –d’obligat acompliment a tot el sistema, públic o privat- ha d’excloure els continguts confessional, no només dels curricula, sinó de l’horari: l’autorització de l’ensenyament de les religions –la catòlica, la mahometana, la judaica, els politeismes...- sense problemes, però fora de l’horari i amb els recursos –didàctics i de professorat- de les religions afectades. Mentre que l’educació en valors cívics i democràtics ha d’incloure –obligadament i dins l’horari lectiu- la cultura religiosa, per a tots. Ni una cosa ni l’altra s’aborda en la pretesa “nova” llei.

A més el reclamat  canvi metodològic s’ha d’enfrontar on cal, és a dir a la universitat, amb uns curricula contundents a favor de la renovació en profunditat de la carrera docent.

O siga estem on estàvem. O millor, en no avançar, retrocedim.

 

aula (La Vanguardia)

Cap comentari:

Publica un comentari