26 de juny de 2013

A cau d’orella (ssshhhttt...) LA UTOPIA ENCARA...









Perquè un altre món és possible...i desitjable.: un món més just i habitable, on els recursos es troben a l’abast de tothom i on la igualtat d’oportunitats siga real. On el respecte a la diferència estiga reconegut i practicat i les llibertats s’expressen sense ferir els altres. Això passa, però, per l’aprofundiment de la democràcia, que no és només que estiga abolida l’esclavitud –nominalment al menys-, que s’haja aconseguit el sufragi universal –el dret a votar-, a constituir associacions i a expressar-se lliurement. No. Perquè massa vegades la democràcia s’entén –encara ara i entre nosaltres- com una cursa on tot val –manipulació, mentides descarades, males arts...- i, una vegada aconseguit el poder dels vots, practicar una política absolutament antidemocràtica i partidista.
          Així que cal recompondre el sentit comunitari de responsabilitat social sense oblidar el repte d’un futur ordre econòmic no excloent ni depredador, alhora que durable, amb empreses solidàries i consumidors responsables, instaurant la idea i la pràctica no d’un creixement sense límits, sinó d’un decreixement assumit i alliberador. Sense oblidar la revisió del paper dels mitjans de comunicació, que haurien de contribuir a la construcció d’una societat més humanitzada on els valors de la veritat, el respecte, l’objectivitat i l’educació en l’oci, la informació i la cultura primen sobre l’índex d’audiència.
I ara que s’ha reeditat en la nostra llengua, la Utopia de l’humanista Thomas More (Londres, 1478-1535), és ocasió de recuperar els seus plantejaments a favor d’una societat més justa, organitzada i feliç. Thomas More, ens dona pistes per analitzar –i posar a la pràctica- el valor de la ciutadania responsable i ell mateix ho portà al límit, en oposar-se al sàtrapa Enric VIII, en la seua pretensió d’erigir-se en cap de l’església anglicana, que li costà la mort. El seu -el de Thomas More- fou un treball intel·lectual notable i el seu compromís polític, decidit i valent i en coherència amb els seus principis com a humanista europeu reconegut ja en el seu temps i ara encara més.
          Així, amb la proposta d’una societat ideal –utòpica- More no volia altra cosa que servir de referent per millorar la vida de la gent del seu temps, tot i reconèixer –el nom ho diu: “utopia”, lloc inexistent, de moment, però tant desitjable com difícil d’assolir-. I això en un continu caminar cap a allò que sembla impossible. Com ara la pau al món, o el combat a la pobresa, o la lluita contra la fam i les malalties arreu del món. Amb solidaritat amb els més necessitats, Solidaritat, però, estable i eficaç, no només temporal o intermitent, quan passa una desgràcia, com la tragèdia d’Haití, pel terratrèmol que s’ha cobrat milers de víctimes –milions si comptem els desplaçats-.
          Tant de bo que la hecatombe que està vivint –quin eufemisme “vivint”, més bé morint!- el poble haitià, ens remoga la consciència més enllà de donar ara mostres de solidaritat i prou. Perquè un altre món és possible si ens ho proposem: la relectura de Thomas More ens ajudarà, a bon segur.

                                      

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada