6 de juny de 2013

Dies feixucs NO HI HAN PARAULES




          La geopolítica heretada de la guerra freda, té tota l’actualitat i vigor: el planeta es troba repartit entre les dues potències sobiranes –Rússia i EEUU- i són els seus interessos inconfessables els que determinen les decisions. Vegeu si no, el cas de Síria, on aviat farà dos anys que la població està sent massacrada per l’exèrcit d’El Sadat i unes milícies d’ “alliberament” descontrolades i sense líders clars, que practiquen la guerra bruta contra el règim, amb el patiment afegit de la població civil. Alhora les Nacions Unides malden per condemnar aquells esdeveniments, letals per a la població siriana, la Xina i Rússia s’oposen a qualsevol canvi d’aliances de poder, per fer front als EEUU i ara Putin es descara enviant nous contingents d’armes al règim genocida del dictador sirià. No hi ha paraules per condemnar una tal hipòcrita i criminal política –de Xina i Rússia-, ni arguments coherents per donar la raó als altres” –EEUU i Europa-, doncs els Estats Units i la remolcada Europa, no s’han distingit, precisament, en donar exemples de civilitat i de defensa dels drets humans, arreu. Més bé tot el contrari, lamentablement. No hi han paraules.
          Això mentre la geopolítica local entra en contradicció permanent, en defensar la monarquia i “celebrar” que la infanta Cristina siga desimputada del cas Nóos. Per començar la casa del rei, que mostrava la seua “sorpresa i perplexitat” quan se la imputava, ara s’afanyava a proclamar que “respectava” la decisió dels tribunals. I el paper, galdós, de la colla de polítics que, a cor, es “congratulaven” de la desimputació, amb el ministre àton –sense accent en “Margallo”- d’afers exteriors, preocupat només per la marca España. Contradictòriament, però, la mateixa instància  judicial –l’Audiència de Palma- que desautoritzà al jutge Castro i, a petició del fiscal, apartà a la infanta de l’affaire, reconeix l’existència d’indicis racionals de responsabilitat penal, també en la conducta de Cristina. Això mentre que el fiscal que recorregué la imputació del jutge, ara reclama una diligència urgent, per si hi cap determinar l’existència de delicte fiscal i un altre de blanqueig de capital a la infanta (!?). Així que les coses no semblen estar gaire clares. No hi han paraules.
          Com poc clara –o directament bruta del tot- apareix i es va destapant l’affaire dels de Gürtel amb el govern de Camps –tot i que ell fou declarat “no culpable” per un jurat popular (!)-. Ara el jutge Ceres investiga les contractacions del Consell de la Generalitat amb Álvaro Pérez, alies “el bigotes”, imputa a dos alts càrrecs més del govern valencià i demana explicacions sobre l’esmicolament dels contractes –76 per a només 15 actes- adjudicats a la trama que, entre altres “botons de mostra” criden l’atenció els de la conselleria d’Educació (?) que encarregà a Orange Market el congrés de Software, a Castelló en maig de 2005, en quatre (!) subcontractes. Així la Generalitat Valenciana s’estalviava el preceptiu concurs públic i adjudicava, directament, a l’“amiguito del alma” –Camps dixit- els substanciosos contractes. La intervenció general de l’Estat, però, ha trobat que es vulneraren els principis de publicitat i concurrència i el Tribunal Superior de València ha iniciat un llarg i feixuc procés. No hi han paraules.
          I ni que estiguem “a les últimes”, també en la situació econòmica, el prepotent –tant com ignorant i inepte- de Rajoy es nega a acceptar la proposta dels partits democràtics, d’un gran acord naciona,l per fer front a la dramàtica situació. Ni la recessió que es perllonga perillosament, ni l’existència de 6.2 milions –reconeguts- d’aturats fan entendre a don Mariano que no pot seguir, ni un dia més, fent política d’oposició com feia en les dues legislatures anteriors. Perquè els “populars”, quan governen, ho fan en contra de la ciutadania i dels altres partits, mai amb l’estil democràtic exigible, recercant consensos i afavorint pactes. Clar que pot ser es demanar massa a una gent, la ideologia dels quals és la del franquisme militant, amarat de “majories” i “adhesions”, fora de les quals no saben –ni volen- comportar-se. I així ens va -i ens anirà- mentre la tropa pepera no passe per l’adressador de la democràcia real. No hi ha paraules.
          I clar, el qui pot “escampa la boira”, com ara milers i milers de joves que, carregats de títols universitaris i masters, són expulsats pel sistema i han d’aixoplugar-se a l’estranger, perquè ací ni troben ocupació ni se’ls manté el lloc com a investigadors. I per a mostra el “botó” de Núria Martí, afectada –junt a un centenar de joves col·legues- pel “retall” del centre d’investigació “Príncep Felip” que el govern valencià ha desmantellat. Doncs ara, Núria, apareix com a signant de l’article de l’any, en investigació biomèdica, publicat per la capdavantera revista Cell, en l’obtenció de cèl·lules mare embrionàries i treballa en la prestigiosa Oregon Health & Science University de Portland –EEUU-. Tot això mentrestant una tal Bàñez, que fa de ministra (!) de (des)ocupació del (des)govern de Rajoy té el cinisme de referir-se a aquella expulsió massiva de joves talents, com a “mobilitat exterior”. No hi han paraules.   
Encara com un jutge amb “arrestos”, el magistrat Silva, ha processat a Blesa –ex de Cajamadrid- ordenat la presó per al exdirigent bancari i imposat –alternativament- una fiança de dos milions i mig d’euros que, òbviament, el processat i els seu entorn s’han apressat a reunir, per sortir de la presó a l’endemà. El jutge instructor, però, continua les diligències contra la temeritat de l’amic d’Aznar que, sense conèixer un borrall de temes financers i els subsegüents riscs, s’embarcà en l’aventura de comprar el banc nacional de Florida, que suposà pèrdues milionàries -500 milions segons els estimacions del tribunal-.
Encara com algun jutge pren mesures exemplificants contra els dirigents i responsables de la fallida de bankia, ara el president que fou de Cajamadrid, promogut per José Maria Aznar.
Encara com.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada