23 de gener de 2014

Dies feixucs DEGOTEIG



          El muntatge hídric d’Aznar, és a dir el transvasament de l’Ebre, tot i que ha estat oblidat per Rajoy –ara que a l’Aragó manen els seus i no es pot permetre obrir un altre front- encara cueja al País Valencià. Ha estat amb motiu de les “exigències” –pobrets!- dels partits a l’oposició –és a dir els partits democràtics- a l’altre –el PP, majoritari absolut a les Corts Valencianes- d’aclarir en què es gastà els 7,2 milions el Consell de Camps, en l’invent del fantasmagòric “Agua y Progreso” –en castellà, clar perquè el PP local és muy valenciano-. I demanen als “populars”, a les Corts, que expliquen i presenten les factures corresponents d’aquell muntatge pro-transvasament, Van ben servits, si encara és l’hora que el PP explique i justifique res, en un parlament on fa i desfà, amb l’excusa que són majoria –encara que amb un grapat de diputats, processats per diverses malifetes de corrupció-. Recordeu les declaracions orquestrades –Cotino, l’opusdeísta president de les Corts, encara no fa molt es queixava “del agua del Ebro que se pierde (!) en el mar- i els anuncis dels “gotets”, on es manipulava desvergonyidament, la minsa proporció d’aigua que es reclamava –un got dels deu que apareixien- per a “regar” els camps valencians –és a dir les urbanitzacions salvatges i els camps de golf de la costa llevantina-.

        


          Tampoc El País Valencià es deslliura de l’herència de la bombolla immobiliària que fa que, només a la província de Castelló, es comptabilitza el 25,84% dels habitatges nous sense vendre. A tot Espanya en són més de 600.000 –segons dades “interessades” del ministeri de Foment, que altres fonts eleven a 811.000-, molts abandonats, a mig fer o en procés d’enderrocament. Però no, no hi havia bombolla, segons el ministre d’Aznar, Álvarez Cascos, que sortia al pas de manera contundent als advertiments dels experts, que atribuïa a “conspiracions” de l’esquerra. Resultat? Una successió interminable de blocs deshabitats i desolació pels carrers amb papereres, faroles i parcs infantils buits i silenciosos, on creixen les males herbes per tot i una despesa afegida de manteniment i vigilància, per evitar el vandalisme destructor, quan no l’abandó total per manca de pressupost. I tot això amb una caiguda dels preus de més del 30%, sense que la població atribolada pels retalls, anime el “mercat” immobiliari.
          I mentrestant Rajoy, tan respectuós amb l’administració de justícia que es proclama, ha desmentit al magistrat Pablo Ruz, que ha emès un  “auto” on reconeix l’existència d’una comptabilitat “b” en el PP. Els seus ho han fet ací rebutjant l’ “auto” i (per)jurant que tots els comptes “populars” han estat justificats –bé que no aconseguiren una auditoria externa dels comptes, perquè cap expert s’hi prestà (!)-. I s’han emparat en el fiscal –funcionari governatiu i, per tant, de la “corda” del PP- per recórrer la decisió de Ruz i demanar-li que revise les factures que ells li facilitaran. Mentre a les europes Rajoy, amb el discurs buit i farfallós que el caracteritza. nega l’evidència i atribueix a Bárcenas –de qui tampoc tenia cap dubte de la seua honorabilitat, que acabaria demostrant-se (!?)- la manipulació dels comptes del PP. El jutge, però, ha fet comparèixer a l’arquitecte que féu les obres de la seu dels “populars”, al carrer Gènova i que cobraria en “negre” i a l’exgerent del PP del moment.
          No ve, però, de comptes milionaris: RTVV –la ja extinta Radio Televisió Valenciana-, la Generalitat per tant, haurà de pagar al magnat de la Fòrmula 1, el tal Ecclestone, 13,5 milions d’euros i no sabem quants a l’altre tal Agag el gendre d’Aznar, per haver trencat el contracte de celebració d’aquell evento. Així ho han entès els tribunals. I això que, en les declaracions triomfalistes de Camps i els seus titelles –com ara la Rita Barberà-, havien proclamat que “no costaria un euro a les arques públiques” i, entre cànons i infraestructures, la “broma” ja va pels més de 275 milions. I, per a més inri, en els anys que Canal9 competia amb la Sexta, en les retransmissions d’aquell “espectacle” no aconseguí mai superar-la en audiència, malgrat les quantitats astronòmiques -120.000 euros a l’any-, que se li abonaren al periodista argentí Víctor Seara, presentat ací com una “figura”, encara que absolutament desconegut. En fi ja es veu com acaben –com “camot”, doncs no podia ser d’una altra manera- els projectes “populars” mastodòntics i destrellatats, que no han fet sinó posar-nos al mapa de la corrupció gegantina i que han acabat amb el recursos públics dels valencians per a dècades.

                          


Encara com la justícia, tot i que tard i pacata, ha assegut a Fabra –el “político y ciudadano ejemplar” segons Rajoy- al banc dels acusats i l’ha condemnat a 4 anys de presó, per delicte fiscal –frau de 700.000 euros a Hisenda entre els anys 1999 i 2003- havent ingressat quasi dos milions d’euros no declarats i el multa amb 1,4 milions. L’exdona –en no ser princesa ni res de semblant- també resulta condemnada, a dos anys de presó i 540.000 euros de multa. Això deu anys desprès d’haver estat denunciat, per cobrar “comissions” milionàries a canvi d’agilitzar autoritzacions per al seu examic Vicent Vilar, en l’empresa de productes fitosanitaris que gestionava. I desprès de la presència fugissera de nou jutges i quatre fiscals en el cas. Així que tot i que tard i poc contundent, encara com la justícia ha fet alguna cosa.

1 comentari:

  1. Quina colla de malfainers!! Ja vorem quan duren les consequències d'aquest saqueig i fins a quan haurem d'estar pagant els ciutadants i ciutadanes amb pujades d'impostos, retallades en serveis públics, precarietat laboral, etc.. per restablir mínimament el que hi havia abans.
    Encara com hi ha gent que ho denuncia i ens ho recorda. Gràcies Marc!!

    ResponElimina