18 de novembre de 2014

A cau d’orella (ssshhhttt...) CLIMENT ENCARA...


                                 


Els de l’associació “Josep Climent” de Castelló, amb ocasió de celebrar els XXV anys –els 25 “primers anys”, com resa la publicitat distribuïda-, han organitzat tot un seguit d’actes i esdeveniments, entre els que destaca l’exposició commemorativa al Museu de Belles Arts, de l’avinguda Germans Bou.
Doncs bé, a la sala d’actes d’aquella institució es programà la glossa de la figura històrica, del “titular” de l’associació: Josep Climent i Avinent, amb el títol de “El més il·lustre dels fills de Castelló”. I és que, sense buscar la competència amb cap altra de les figures rellevants del nostre Castelló, tothom coincideix en la condició de irrepetible i digna de la major consideració, de la figura i de l’obra d’aquell bisbe il·lustrat. I com que –indignament, perquè al mateix Castelló hi ha estudiosos i investigadors que podrien haver-ho desenvolupat millor- se’m demanà fer-ho jo –pot ser per la meua condició de soci històric de la “Josep Climent”-, vaig acceptar gustosament la comanda, el passat 13 de novembre, dijous, de recuperar la trajectòria vital del bisbe Climent, en un power preparat a l’efecte.




Val a dir que, a més dels components de la junta i socis de la “Josep Climent”, de familiars, amics i companys, contàrem amb la presència del Rector Magnífic de la Universitat “Jaume I”, el Dr. Vicent Climent i Jordà, agraïda com està la institució universitària pel guardó que se li ha atorgat enguany com a “honor Pentecosta” i , sense la qual –la UJI-, la celebració del III centenari del bisbe Climent (1706-2006) no hauria estat possible, en haver coordinat els actes commemoratius on participaren, també, les universitats de València i Barcelona i la facultat de Teologia de Catalunya.




          Així, doncs, la celebració dels XXV anys d’existència de l’associació “Josep Climent” de Castelló ha resultat una bona oportunitat, per rememorar la figura i l’obra del nostre “patró”, encara que tot moment i ocasió esdevé adient per atansar-se al seu pensament, sempre testimonial i de plena actualitat, com palesen les edicions successives envers la seua personalitat [1].
Altrament, qui no coneix al bisbe Climent? Qui no sap alguna cosa de tan il·lustre castellonenc? Qui no ha passat, alguna vegada, pel cèntric carrer que porta el seu nom? Qui no s’ha trobat enfront d’aquell casalici que, encara ara, impressiona i que albergà la Casa dels Òrfens, obra predilecta de Climent? Qui no sap de l’existència del col·legi bisbe Climent, al barri de Sant Fèlix? Qui no ha sentit parlar de l’Associació Josep Climent, que treballa en la inculturació de la fe i la formació integral dels nostres infants i joves, a la nostra diòcesi?
        Heus ací el record inesborrable que, aquell castellonenc il·lustre i il·lustrat, ha deixat entre els seus conciutadans i que fa que, encara ara -als més de tres-cents anys del seu naixement, en 1706-, la seua figura romanga viva entre nosaltres. I és que la persona i l’obra del Dr. Climent i Avinent, manté tota la vigència i actualitat: fou un estudiant exemplar, els anys de la seua infantesa, a les Aules de Gramàtica i Llatinitat –sí a l’edifici, encara en peu, de la Plaça de les Aules, justament-. Continuà estudis a la Universitat de València, d’on arribà a ser catedràtic de Filosofia i benefactor d’alumnes i mestres. Lector infatigable, la seua biblioteca era de les més nodrides i el propi Mayans féu per recercar algun dels seus llibres. Canonge magistral de la Seu valentina i mecenes de la Universitat, fins que fou nomenat bisbe de Barcelona.




Mai, però, s’oblidà de Castelló on s’arribava periòdicament, ocupant-se de promoure l’ensenyança, edificant escoles públiques i gratuïtes de “primeres lletres i doctrina cristiana”, completava el sou dels mestres –històricament minso per allò de...-, feia per millorar els estudis impartits i els edificis, també el de les Aules, que arribà a refer a les seues costes. A més de buscar finançament amb iniciatives com ara la construcció de forns de ceràmica i de pa –un dels quals, el forn del Pla del barri de Sant Fèlix, encara el recorden les persones d’edat i on anava la gent a pastar el seu propi pa o a proveir-se’n -.
A Barcelona es guanyà l’afecte dels seus diocesans i el seu record encara es viu, perquè dedicà tot el seu saber i tot el seu quefer a favor dels més desafavorits i a treballar –a més per la religió que professava- per la justícia social, la cultura i la llengua que compartim. El seu compromís amb els anhels dels catalans, contra l’abús de les autoritats borbòniques, l’obligà a dimitir i es retirà a Castelló.
Per tot això, la figura de Josep Climent i Avinent ha estat, sempre, un referent obligat i autors prestigiats s’han ocupat de la seua persona: Tort Mitjans, Llidó, el P. Batllori, E. Lluch, Bonet i Baltà, Corts Blay, J. Beltrán, Rosa Mª Pasqual, Gil Vicent, Moreu Rei, Fuster, Colón i altres. No és per a menys, perquè fou un home de forta personalitat, amb una formació humanística amplíssima i que no s’amagà mai d’assumir les seues responsabilitats i de fer front a situacions no sempre favorables: la seua contestació a algunes decisions del poder polític autoritari d’aleshores, li costà la dimissió del bisbat de Barcelona.
Encara li restaren sis anys de vida per dedicar-los als afanys dels seus conciutadans: a promoure l’ensenyança, la modernització del treball del cànem, la millora de les collites, l’adquisició de llibres que els deixaria en testament, en una biblioteca pública per als seus conciutadans, ubicada a la Casa dels Òrfens. Encara que la seua obra predilecta fou la fundació d’aquell Col·legi d’Òrfens. I és aquesta preocupació per la formació de la infantesa, la que ha immortalitzat l’artista, al mural de l’Ajuntament de Castelló, dedicat a Climent.
I és que la vinculació de Climent amb Castelló fou una constant en la seua vida i epigrafiada pels seus relators com a la seua “pàtria”, expressió contundent i indicativa del seu sentit profund i de l’afecte professat a les seues arrels. I no foren poques les ocasions en què trobem aquell esment. Encara que la mateixa expressió li atribueixen els historiadors al bisbe Climent, en referir-se a València -on passà la major part de la seua vida: des dels 14 anys fins als 60-, a més del sentit que té atorgar-li tal condició, al cap i casal de l’antic Regne. La perspectiva històrica i patriòtica de Climent, però, anava més enllà i així el sentim a ell mateix proclamar-se català –o demanant que pel tal se’l tinga-, defensar aferrissadament i argumentada el Principat i els catalans, així com lloant les seues virtuts i personalitat com a poble. I encara anà més lluny, quan es desfeu en proclames a favor de la Corona d’Aragó i alguns historiadors el consideraren vinculat a l’anomenat “partit aragonesista”.


Així eixamplàvem la figura del nostre bisbe més enllà de a seua condició de persona bondadosa, en haver fundat la Casa dels Òrfens a Castelló i haver assistit a pobres i marginats de tota condició, a València –als temps de catedràtic de Filosofia i canonge de la Seu- i a Barcelona –durant el seu pontificat i més enllà-. Desprès de resseguir el seu itinerari vital, Climent se’ns mostra com un autèntic erudit, un intel·lectual de relleu i un il·lustrat reconegut, ací i a tota Europa. I encara una persona compromesa amb el seu temps i la seua gent, gens acomodatici ni servil al poder –de Roma o de la Cort-, coherent i convençut –finalment- que l’educació de la infantesa i la joventut és la millor garantia per aconseguir la felicitat de les persones, el benestar dels pobles i el progrés de les nacions.
Doncs bé, de tot això s’anava deixant constància a les diapositives que composen el power preparat per a tal ocasió i que fou seguit, amb atenció, per part de la lluïda concurrència.
Llarga vida, doncs, al pensament de Josep Climent i a l’associació que malda per portar a la pràctica aquelles ensenyances.
Per molts anys.




[1] A partir de la publicació de la biografia del Dr. Tort Mitjans, en 1978: El obispo de Barcelona, Josep Climent i Avinent. Balmes. Barcelona. han aparegut –a més de nombrosos articles-, les següents monografies sobre Climent:
-GARCÍA FERRER, M. i MIRALLES CONESA, L. (2007): “José Climent Avinent, humanista del siglo XVIII y su colaboración en las publicaciones de Andrés Piquer Arrufat”. Boletín de la S.C.C., tom LXXXIII, cuad. I-II, 229-248. Castelló.
-ADELL i CUEVA, M. A. i ADELL i FERRÉ, M. V. (2011): “La personalitat polièdrica de Josep Climent”, en Josep Climent i Avinent (Castelló de la Plana, 1706-1781). Bisbe de Barcelona. Universitat Jaume I/Diputació de Castelló. Col. Biblioteca de les Aules. Castelló, 25-73.
-VÁZQUEZ ARTÉS, C. (2011):  Escolásticos e ilustrados. El pensamiento de José Climent y la Valencia del Setecientos. Institució Alfons el Magnànim. València.
- ADELL i CUEVA, M. A. i TORT MITJANS, F. (2014): Josep Climent i Avinent: Antologia de textos. Consell Valencià de Cultura- València.
- ADELL i CUEVA, M. A. (inèdit): El bisbe Climent i la pedagogia de la Il·lustració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada