21 de gener de 2015

Dies feixucs ANY NOU PRÀCTIQUES VELLES




          Les del Tribunal de Cuentas, que ha tingut molt que amagar, amb ocasió d’haver-se descobert el favoritisme ostentós amb que ha obsequiat diverses places als familiars dels empleats i membres nomenats –a dit- com a consellers. Efectivament, de manera escandalosa s’ha denunciat l’adjudicació de places en concursos de mèrits (!?), on el menys preparat i expert en el perfil convocat –però familiar o pròxim a algú de la casa- es veia “agraciat” amb el lloc. Obligat el seu president –fill d’un capitost dretà de la transició- a donar explicacions al Parlament, que ho féu a contracor i amb excuses de mal pagador, ha trobat la manera de “netejar” la imatge de la institució, per mitjà del fiscal en cap d’aquell Tribunal, acusant a tots (!) els partits de greus delictes de finançament, alleugerint de pas a Rajoy i la seua tropa de les greus acusacions a què els tribunals els sotmeten, en l’affaire Gürtel i altres episodis. Típic: escampen la merda dels seus, per tal d’esquitxar “a tot Cristo”. 

        


          La cosa, però, no els resulta gratis als “populars” –inductors de les acusacions- i resulta afectada la nòmina de la CNMV –Comisión Nacional del Mercado  de Valores-, comandada per una tal Elvira Rodríguez –dilecta de Rajoy i en temps ministra, quan allò de les expropiacions per al “transvasament” de l’Ebre-, que s’ha apressat a justificar (!) els 97.767 euros, cobrats indegudament pels seus directius.
Altrament, la sanitat pública(!) no només desatén a milers de malalts “irregulars” –immigrants sobre tot, però també gent del país marginada-, sinó que deixa obsoleta la tecnologia mèdica, afectant així als que resten com a usuaris. Tal és el cas de l’accelerador de radioteràpia de l’Hospital Provincial de Castelló de la Plana, que ha sofert 79 avaries (!) en un any i que ha obligat a interrompre, altres tantes vegades, el tractament als malalts de càncer. I això reconegut sense cap rubor pel conseller del ram, que ha hagut de respondre a les preguntes acusatòries de l’oposició, a les Corts Valencianes i que en un país mitjanament civilitzat i democràtic li hauria costat el càrrec –i pot ser alguna cosa més-. Ací, però, com es reconeix –i se sofreix- que els polítics “populars” que ens (des)governen, a més d’incompetents els importa un rave l’atenció a la ciutadania, se salda amb el subsegüent cabreig, si no amb un encongiment de muscles.
En canvi –sembla que això sí que dóna vots i estem a les portes de noves eleccions-, al ministeri de Foment –i Propaganda- de Rajoy li falta temps per anunciar que l’ AVE arribarà a més ciutats –Zamora, León, Palencia, Burgos, Castelló, Cádiz...-, encara que no s’argumenta com resulta d’imprescindible (!) viatjar a 300 kms. per hora, en època de vaques magres i quan ja es disposa de serveis ordinaris de ferrocarril. Certament que l’electoralisme no és patrimoni dels “populars”, quan ja Felipe González s’entestà en “unir” Sevilla a Madrid, amb ocasió de l’ “Expo”, desatenent la connexió amb Europa...per Barcelona, clar. Els del PP, però, eleven a l’enèsima potència aquella manipulació barroera i s’encaboten en dotar a cada “capital” de trens d’alta velocitat...per portar a enlloc. Molt propi dels qui, desatenent les necessitats més elementals de la població –educació, sanitat, tercera edat, dependents...-, es dediquen a les obres faraòniques i a la subsegüent publicitat electoralista.

                   


I, mentrestant, el terrorisme yihadista no s’atura, ara contra la revista satírica francesa Charlie Hebdo. Lamentable i més que condemnable, però enmig dels rius de tinta dels media, de les declaracions institucionals –i de les opinions dels tertulians- es troben a faltar algunes reflexions, com ara:
1.     Si calia ridiculitzar les creences del món musulmà, sabent com les gasten els integristes.
2.     Si l’exercici de la llibertat d’expressió és incompatible amb una mínima prudència.
3.     Com és que quan el terrorisme d’Estat –el d’Israel sense anar més lluny- assassina milers de civils, el món civilitat i cristià no s’immuta? O
4.     En lloc de limitar-se a combatre, amb mitjans i recursos milionaris, només un tipus de terrorisme, no seria més encertat treballar de valent per portar la pau, la concòrdia i la justícia als països afectats per l’explotació i la colonització occidental?
Certament ens trobem enmig d’un tema candent i complicat, però justament per això, l’anàlisi no pot ser gens simplista i massa vegades manipulat, a favor d’interessos –polítics, econòmics i ideològics- no sempre presentables.
Encara com la classe jurídica local –el nou degà del col·legi d’advocats de València- trenca l’habitual posicionament conservador del seu gremi i denuncia que “per als polítics, la justícia no és un servei públic, sinó un mal necessari...” i no s’amaga de qualificar d’ “Atila” a l’ex Ruiz Gallardón, de qui diu que passà pel ministeri de Justícia com el cabdill dels bàrbars... Alguna cosa es mou, doncs.
Encara com.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada