31 de gener de 2015

Dies feixucs D’INCOHERÈNCIES I ALTRES PRÀCTIQUES




          De manera que els de la xarxa “Púnica” –hi ha que reconèixer als jutges que són creatius a l’hora d’epigrafiar els casos mediàtics- no només atorgaven contractes fraudulentament i es lucraven amb una tal pràctica, sinó que es dedicaven a  “promocionar” als seus “líders” –absolutament desconeguts per irrellevants i mediocres- de la comunidad de Madrid. Això sí, ni Ignacio González –actual president- ni la “lideressa”, Esperanza Aguirre es donen per al·ludit,s com a responsables màxims d’un tal affaire, en una exhibició d’incoherència de l’alçada d’un campanar. No importa la responsabilitat política i de gestió que exerciren –i encara exerceixen- que, palesament, els assetja i que, tant si n’estaven al cas –per còmplices amb la trama corrupta-, com si no en sabien res, estarien tardant ja en dimitir, per encobridors o per incompetents. Ací, però, no dimiteix ni Déu –sobre tot si es troba “pringat” de cap a peus-. Serà per això que, en el conclave que escollí a Francesc, circulava la “consigna” de votar un papa espanyol, perquè no dimitiria en la vida –com Ratzinger féu-.
          I com que estem en època de crisi –malgrat les triomfants declaracions del (des)govern del PP-, els “populars” va i augmenten la despesa en assessors, en un 18% -serà per diners?-, palesant –una vegada més- la seua incoherència que proclamava austeritat (?). Així aquells 151 (!) nomenats a dit, s’han embutxacat la gens menyspreable xifra de 8,3 milions d’euros i per a fer què, si se port saber? Perquè ni la imatge dels seus mentors, ni l’eficàcia de la gestió del (des)govern del PP, milloren. Més bé s’enterboleixen i es degraden. Ni tan sols se’ls acut aconsellar a Rajoy de no tenyir-se els cabells de manera ostentosa, que denota el contrast amb la barba de papà Noel que llueix –i la calva incipient de frare llec, que mira d’amagar-. I encara caldria destacar la curiositat de la notícia de que, tres dels assessors escollits cobren més que el president... i és que al propi Rajoy, càrrec i sou li venen grans, per la seua ineptitud i mediocritat manifestes.
          Mentrestant i com a nova mostra d’incoherència de l’executiu espanyol que, amb la boca plena defensa la llibertat d’expressió –contra Mahoma i els seus seguidors, clar-, ací penalitza a un oficial de l’exèrcit per denunciar pràctiques mafioses i corruptes, al si de la institució castrense. I ho fa no perquè no siguen certes, sinó perquè dóna mala imatge (!?) de les forces armades. Serà que “ells”, començant per ministre, antic –o encara?- fabricant d’armes i acabant per l’últim funcionari d’a peu i passant pels coronels, als qui ascendeixen –el fill de Tejero sense anar més lluny, tot i la seua simpatia i pràctica colpistes-, no en donen prou de mala imatge?  
                
 
          I per a mala imatge la del PP assetjat per Bàrcenas: l’extresorer es despatxa a gust, a preguntes dels periodistes i involucra a tota la cúpula dels “populars” en els comptes de la caixa dels trons –vull dir “b”-, fins al propi Rajoy. Amb la calma i ironia que el caracteritza, quan rebatia la suposada ignorància del de Pontevedra, afirmà que el president del PP també rebia els corresponents sobres, per “compensar” el sou de ministre. Ja és mala sort l’excarceració de Bárcenas, la vespra del congrés del PP, que comptà a més amb la presència d’Aznar, qui no s’estigué de qüestionar la línia de Rajoy i a l’auxili del qual hagueren de fer manifestacions públiques i assistir-lo els seus “escuders”, tot seguit. Ja els està bé als “populars”, ells s’ho han buscat i encara els passa poc. Podrien haver recordat la dita castellana de “quien siembra vientos recoge tempestades”. Però no: incongruents totals.
          I encara s’arrossega el mal son de la pedofília eclesiàstica: no s’ha tancat el cas de Granada, que n’apareix un de nou, ara a la diòcesi de Badajoz, amb el rector de Mengabril com a protagonista, que no content amb practicar conductes immorals amb seminaristes, catequistes o infants, es permet d’amenaçar-los a ells, a les famílies i als qui posen en dubte la seua integritat moral (!?). Abusant de la seua condició i recursos, manipulà i desnaturalitzà l’ajuda a famílies marginals, amb l’abús dels menors. Ara, assessorat pel seu lletrat, manté l’hermetisme, pendents de les diligències del jutge, mentre el bisbat mira cap a un altre costat, a l’espera –segurament- de la intervenció del propi Papa. Una incoherència més, ara a càrrec de l’església espanyola.
          I com no podia ser d’una altra manera, el triomf electoral de Syriza, a Grècia, es rep amb les ungles per part dels dirigents de la UE –i els “al·ludits” com Rajoy, que es veu desbancat per Podemos, ací- i tot són critiques i amenaces: que si el deute grec no és una prioritat europea (!?) –Juncker, dixit-, que no hi ha cap dona ministra –com els “floreros” del PP-, en un govern que ha reduït a quasi la meitat dels components del gabinet, que s’han d’acomplir els acords –imposicions bèsties- amb la troika, que el nou primer ministre,Tsipras, s’ha alineat amb els antieuropeus –desagraïts!- i un llarg etcètera. El cas és que alguna cosa està canviant i això els sobresalta als polítics benpensants “europeistes”, és a dir als mercaders i als seus titelles.
Encara com a la seu de l’ONU, a Nova York, s’ha arribat a un acord -que les organitzacions ecologistes qualifiquen d’històric-, doncs els estats s’han compromès a treballar en favor d’un tractat vinculant, per a la protecció de la biodiversitat a les aigües internacionals, fins ara abandonades a la seua (di)sort. Així es salvaguardarien el recursos genètics marins i la sostenibilitat dels oceans.
Encara com.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada