11 de desembre de 2012

ELS ADOLESCENTS I LES ADDICCIONS





En el context social que ens envolta, cada vegada més liberal i permissiu, els nostres adolescents i joves es veuen sovint temptats a practicar determinades conductes (l’addició al tabac, al haixix i a altres estupefaents, a l’alcohol etc.) que genera neguit i, fins i tot, sensació d’impotència al sí de les famílies i en l’ànim dels educadors. Així doncs ens enfrontem amb un tema vidriós i de calat social considerable. Aquelles conductes, els adults les qualifiquem de problemàtiques perquè entenem que originen o poden originar, disfuncions en la dinàmica personal, social o escolar dels nostres adolescents i afectar, aleshores, a l’equilibri personal, a la socialització o als rendiments acadèmics dels nostres joves. I això és especialment delicat, pel moment evolutiu en que es donen aquells comportaments —la adolescència— quan la personalitat del subjecte experimenta canvis maduratius importants.
            Abordar, per tant, el tema de les addiccions dels adolescents a determinats estupefaents, no esdevé una tasca fàcil, encara que resulta imprescindible. Nosaltres ens atansarem, amb cautela, a aquelles problemàtiques, però sense dramatisme, defensant que es des de un cert possibilisme, que es poden abordar -amb alguna esperança d’èxit- determinades situacions com les que ens ocupen. I sobre tot, des d’estratègies afavoridores de la pràctica de valors.
            Respecte a les conductes de consum de tabac, Mendoza y Sagrera detecta un 43% consolidat del conjunt d’adolescents, que han fumat alguna vegada; proporció que augmenta considerablement amb l’edat: així els de 17 anys -o més- són el 80% en els xics i en un 82% en les xiques. També es detecta que el 85%, del conjunt, ha provat l’alcohol i el porro el 20% o més, en funció de l’edat. Amando de Miguel és més contundent i –en relació al porro- ho estableix en un 57% d’ús irregular i un 20% habitual i es mostra preocupat per la combinació de fumar i “passar-se” en el consum d’alcohol, especialment en el cas dels xicons entre els 18 i els 20 anys. Altrament l’OMS –Organització Mundial de la Salut- detecta que el 58% dels escolars espanyols de 15 anys, ha fumat o fuma regularment i, des del Projecte Hombre, s’aporta com a dada que el 66% de les persones que acudiren, durant un any, als centres de tractament contra les toxicomanies, havien consumit alcohol des dels 13 anys i haixix –porro- el 64%, des dels 14 anys. La mateixa informació ens posa en antecedents que, als 16 anys, el 48% ingeria anfetamines i el 41% speed. 
I encara hi ha més, perquè les dades que els media ens ofereixen cada dia, son per a posar-se a pensar. Vegem un titular: "Les hospitalitzacions per dany mental de la droga, augmenten un 56% en cinc anys". Són dades de l’última enquesta de morbilitat hospitalària de l’INE -Institut Nacional d’Estadística-, que  ens avisen de les greus seqüeles del consum d’alcohol i estupefaents, entre els adolescents i joves. A més, experts com la epidemiòloga Carmen Moya, no es cansen de repetir "que existeix una falsa percepció de que les drogues no son perilloses", quan les dades confirmen l’evidència científica dels danys –de vegades irreparables- per a la salut, no només mental: moltes de les afeccions hepàtiques, infarts cerebrals i problemes cardiovasculars estan relacionats amb el consum de drogues i alcohol. "Hi ha que parlar d’aquest tema amb transparència", conclou la Dra. Moya.
Fins ací, doncs, les dades que es veuen –contínuament- modificades pels successius estudis i investigacions, a l’alça. I si bé és veritat que els percentatges, lluny de disminuir, augmenten cada dia i que la iniciació cap a aquelles substàncies tòxiques es detecta, cada vegada, en edats més primerenques, en els nostres adolescents i joves, no és menys cert que les intervencions educatives i socials estan abordant una escalada que, sense aquelles accions, podria disparar-se perillosament.
            Així doncs, què pensar de tot això?
            Primer que res ens haurem de preguntar si hem d’estar preocupats, per les dades que ens ofereixen les investigacions. I hem de respondre que relativament, però en cap cas obsessivament, tot i que, com hem apuntat, es detecta no només un augment en els percentatges, sinó una progressiva precocitat amb el contacte amb aquelles drogues.  Sembla evident que el problema de la ingestió de determinades substàncies tòxiques, des de l’alcohol i el tabac als preparats sintètics, passant pel haixix i, en -menor mesura- la cocaïna i la heroïna, s’han instal·lat en la  nostra societat, bé que en diferents graus d’incidència, segons el Dr. Clemente. Por això caldrà insistir, una vegada més, que no hi ha que perdre de vista les cauteles necessàries per a intentar controlar la situació. Però no des d’una preocupació obsessiva que ens portarà al desànim o a la crispació —que en res ens ajudaran a reorientar les conductes addictives dels nostres adolescents, sinó des de plantejaments asserenats i ferms a la vegada, possibilistes i esperançats al mateix temps, recercant la complicitat dels altres agents i contextos educatius: la família, els grups d’iguals, les agrupacions de scouts i amics de la natura, els col·lectius de temps lliure, les associacions esportives i lúdiques... Tots a una,  treballant alternatives per combatre l’atracció quasi irresistible d’un entorn, massa vegades buit de valors.
            Perquè aquelles addiccions —encara que es troben a l’inici i no s’hagen consolidat—, poden arribar a atemptar contra la salut mental i l’equilibri de la personalitat, dels nostres fills i filles. I, òbviament, poden suposar un seriós obstacle, per a la normalitat del seus estudis i afectar el seu rendiment escolar. Efectivament, les dades de què disposem ens avisen que aquelles conductes –que hem anomenat “problemàtiques”- atempten, directament, contra les notes i el benestar acadèmic, alhora que deterioren greument la necessària autoestima dels nostres adolescents i afavoreixen les conductes antisocials.
            Por això, les nostres intervencions –les de la família, les de l’escola i les dels experts- han d’orientar-se a conformar un autoconcepte sòlid, fomentant l’esforç i la dedicació a viure intensament la vida acadèmica, amb la compensació necessària del descans i de la sana diversió, en contacte sempre que siga possible amb la natura i l’activitat física. Alhora que els oferim –als nostres fills i alumnes- models de comportaments suggerents i moralment presentables i instrumentant estratègies i propostes —compartides amb tots els agents educatius-, orientades al creixement personal, social i intel·lectual dels nostres adolescents, atorgant-los confiança i buscant la seua complicitat. Caldrà, però, que siguen intervencions motivadores i pràctiques, alhora que exemplificants, perquè no aconseguirem res si fem el contrari del que “prediquem”. Cosa, de vegades i lamentablement, massa freqüent en els adults.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada