11 de desembre de 2012

FAMÍLIA I EDUCACIÓ






            La consideració de l’àmbit familiar com a partenaire indefugible de l’escola, apareix com una constant en tots els estudis i investigacions[1]. I no només en els ensenyaments d’infantil i primària –on podria semblar que és més “natural” per l’edat dels escolars-, sinó en secundària, on la condició de preadolescents i adolescents dels xicons i xicones que la cursen, fa encara més imperiosa la necessitat de coordinar esforços i establir complicitats entre els pares –o els representants legals si fa al cas- i el professorat –especialment, encara que no exclussivament, els tutors-  I tot comença amb la creació d'un clima adient al sí de la llar, que ariba a tenir repercussions evidents en la marxa escolar dels fills i, per tant, actua com un factor de predicció dels resultats acadèmics dels xicons i xicones. És a partir de la nòmina d'investigadors —Poulantzas, Hotyat, Coleman, Husen, Barreales LLamas, Perrenoun, Yela, Laureau etc.— que han abordat la qüestió, que ens podem referir a aquell clima, com una mena de capital que repercuteix de forma exitosa en les experiències escolars de fills i filles.  I val a dir que la correspondència  entre nivell econòmic i sensibilitat cultural no és, en absolut, mecànica, encara que la disponibilitat de mitjans materials pot afavorir el contacte amb la cultura i el consum de béns culturals. Més bé és en contextos familiars discrets econòmicament, on aquella sensibilitat es troba més acusada; segurament perquè es perceben els béns culturals —desitjats— com a compensadors dels bens materials —escassos—.
D’altra banda, sempre que s’ha analitzat el funcionament dels sistemes educatius –informes PISA i altres- s’ha detectat que un puntal imprescindible el constitueix la família dels estudiants, per garantir uns resultats acadèmics satisfactoris. I, en el context general del tema, torna a confirmar-se que el què és important i tè repercussió és l’interès i la dedicació dels pares envers l’activitat escolar del fill o filla, que sol córrer parell –encara que no sempre- amb el nivell cultural i d’estudis dels progenitors. Dic “encara que no sempre” perquè s’ha detectat que pares amb carrera es mostren poc interessats en estudis dels fills i, a l’inrevés, pares amb una formació modesta se n’ocupen i preocupen perquè els seus fills aprofiten, al màxim, el seu pas per l’escola o l’institut…i la universitat, si és el cas.
            I encara una informació que pot cridar l’atenció, però que és una constant en el seguit d’estudis i investigacions, des de sempre  i confirmat ara també: la mare i els seus estudis té major influència en l’èxit acadèmic dels fills que no els estudis del pare. Cosa que té la seua lògica, tant des de la dedicació tradicional de la mare a la “criança” dels fills –inclosa la intervenció més directa en la seua formació acadèmica i el contacte amb el professorat-, com psicològica, atesa la conformació mental i afectiva de la personalitat femenina –més procliu i preparada per a la relació interpersonal-.
            Si això és així com sembla, fins i tot des de la percepció dels propis fills, caldrà reivindicar la creació de climes familiars positius i afavoridors envers les expectatives d'estudis de xicons i xicones. Com, però? —les receptes, ai!—. Doncs posant-s'hi: escoltant els fills; interessant-se per les seues coses, sense fer-se pesats; donant-los confiança; acceptant dialogar envers els seus punts de vista; oferint-los pistes i criteris per encarar l'allau d'espots que ens bombardegen cada dia; inoculant-los l’afecció a atansar-se als “medis” –en paper o mitjançant internet-  i als llibres —ni que siga en format digital—; fent un seguiment discret de la seua marxa escolar i mantenint una bona sintonia amb el col·legi o institut...  Perquè ens hem d'encoratjar, mares i pares, massa sovint neguitosos per la nostra hipotètica incapacitat d'intervenció en relació a l'educació dels nostres fills i filles. Es una bona oportunitat per recuperar l'autoconcepte i l'autoestima perduts.
            Per la seua part, els equips directius dels centres escolars se n’ocupen, cada vegada més, de fomentar la relació amb les famílies dels seus alumnes, organitzant trobades informatives i de presentació d’inici de curs i continuades per donar compte dels resultats de les avaluacions i altres temes d’interès, amb especial atenció als problemes i situacions particulars i delicades, que algun alumne o alumna puga presentar. I, òbviament, d’afavorir la representació al consell escolar del centre i la participació constructiva en les temàtiques que es presenten. Fins i tot alguns centres tenen organitzada l’anomenada “escola de pares”, que sistematitza i vertebra aquella relació entre professorat i família. 
        Així que...haurem de subratllar la nostra intervenció i redoblar el nostre esforç, en el recolzament real i directe als nostres fills i filles. I no cal que fem de profes bis, repassant continguts de matèria a casa, sinó interessant-nos per allò que els nostres xicons i xicones, fan a l'escola, a l'institut, mostrant el nostre interès per la seua vida acadèmica, incloses les amistats que fan al col·legi, manifestant-nos receptius a les seues consultes i sensibles a les confidències —ai!— que tinguen a bé fer-nos. I tot això amb discreció i mesura, però en contínua actitud de disponibilitat. Ells i elles s'han de sentir acompanyats i compresos. Mai, però, agobiats.


[1] Vegeu Adell, M. A. (2006): Cómo mejorar el rendimiento académico de los adolescentes. Piràmide. Madrid.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada