23 de gener de 2013

dies feixucs TORNEM-HI

Certament el planeta es troba en crisi galopant i no es resol un tema conflictiu que no n’esclata un altre de majors proporcions. I això cada dia i sense aturador. Ara són els yihadistes –terroristes per definició, en la terminologia occidental selectiva-, que han ocupat per les armes una planta de gas d’Algèria i segrestat a dotzenes d’hostatges. La reacció el govern de Buteflika –president colpista, “revalidat” a les urnes- no s’ha fet esperar: l’exèrcit ha recuperat la planta “a sang i foc”, segons la versió dels media, sense cap intent civilitzat de negociar una sortida, perquè clar amb “terroristes” no hi ha res que negociar. Això ha costat la vida a dotzenes d’hostatges, molts d’ells tècnics europeus, els governs dels quals s’han limitar a “lamentar” el succés o a doldre’s de no haver estat informats, criticant –si de cas- l’ “opacitat”, no la brutalitat de la resposta del govern algerià. I així la “civilitzada” Europa prima –una vegada més- els seus interessos econòmics i de dependència de països de dubtosa catadura democràtica, per damunt d’altres valors democràtics i de defensa dels drets humans.
  També Montesquieu ha estat, novament, menystingut i la separació de poders proclamada en una època farcida de perspectives democràtiques i de defensa dels drets humans, agredida i burlada: el govern espanyol, es rebota contra aquelles sentències judicials que no els són favorables als seus –inconfessables i partidistes- interessos i ara indulta a un kamikaze que atropellà de mort a un jove i ferí greument a la seua núvia, conduint temeràriament i en sentit contrari, a l’autopista A-7. Fins al punt la decisió és escandalosa que, al si del mateix govern, hi ha hagut discrepància i Fernàndez Díaz, ministre d’Interior i gens sospitós de rigor procedimental –ha magnificat i manipulat acusacions contra manifestants, disculpant als antidisturbis dels seus excessos i brutalitats- s’ha mostrat contrari. I ho ha fet en declaracions públiques, dolent-se que el govern en el futur haurà d’estar més atent a unes tals qüestions.  Clar que s’ha sabut que al bufet del lletrat defensor del kamikaze –condemnat a 13 anys de presó per l’Audiència de València- hi treballa el fill del ministre de Justícia, Gallardón, en algun temps “verso suelto” del PP i ara ultraconservador i capdavanter de les mesures i propostes més retrògrades de la democràcia, en matèria de justícia i drets humans. I amb cara de pòquer, com si res, què és com apareixen front als media, uns tals personatges.
I com no podia ser d’una altra manera, la “tropa” popular valenciana (?) -més espanyolistes que ningú- es troben fins a les celles, emmerdats en la trama Gürtel, fent puntes als dirigents “nacionals” del PP. I ara, com que la cosa no s’ha confiat a cap jurat “popular” –com en l’escenificació (!) de Camps-, sinó que estan actuant els jutges, les condemnes demanades pel fiscal plouen: Milagrosa Martínez –quin nom, Senyor!-, exconsellera de Turisme i expresidenta de les Corts Valencianes-,  11 anys de presó i 34 d’inhabilitació; Angèlica –també amb nom emblemàtic- Such, exconsellera de turisme, 9 anys d’inhabilitació; Betoret, excap de gabinet de Turisme, 11 anys de presó i 28 d’inhabilitació. I altres “subalterns” –Vidal, Guarro, Grau i Bover- de l’Agència Valenciana de Turisme, similars peticions del fiscal. A més dels Correa, Crespo i “Bigotes”, capitostos de Gürtel, també condemnats. És el què passa quan la prepotència els fa perdre el rumb a una tal classe política corrupta i curta de gambals, que no se’ls passava pel cap que algun dia pagarien les seues malifetes. Fins i tot la secretària general del PP i compatible presidenta de Castella-La Manxa, Dolores de Cospedal, reconeix –més val tard que no mai- que “quien la hace la paga”, arran de l’affaire Bàrcenas.
I si en faltava alguna, la policia “nacional” inaugura un nou “rol”: el de psicòlegs clínics tranquil·litzant a la població de què “açò no és França”. Ho fa arran de l’ona de vandalisme que sacseja València, on escultures del segle XVIII apareixen mutilades, pintades al recentment inaugurat jardí del Muvim, ruixades amb àcid els aparadors de botigues de luxe del centre, cotxes cremats a diversos barris de la ciutat, així com contenidors d’escombraries i les flors dessecades del pont del mateix nom. Bé fora bo que els tals funcionaris policials feren la seua feina com cal, és a dir la vigilància i prevenció de delictes i la seua investigació, per portar als autors davant de la justícia. Perquè en tot cas, que açò no siga França és mes bé de lamentar, sobre tot perquè allà des que Sarkozy –ministre repressor primer i president desprès- no fou revalidat, Hollande i el seu govern treballen en esclarir els orígens reals –atur, marginació, desatenció social, manca de serveis educatius...- de la violència al carrer i posen en marxa mesures preventives per superar-la. No com ací que, des que el PP ha “recuperat” el poder –l’havia perdut mai, però?-, la màxima –i única- pretensió del govern “popular” és la repressió del dret ciutadà a manifestar-se i a criticar la (nefasta i partidària)política que practiquen.
  Encara com el Suprem encetà un seguit de resolucions contràries a l’arbitrària decisió del Consell de Camps, de tancar els repetidors de TV3 i multar al seu promotor l’Eliseu Climent. Ara l’alt Tribunal ordena tornar-hi els 300.000 euros d’aquella primera multa –que ACPV reclama amb interessos- i el de Justícia de València –TSJ- fa el mateix amb una segona del mateix import, restant encara una tercera multa que, per la doctrina jurídica acumulada, s’espera també favorable.
Encara com.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada