15 de novembre de 2013

Per pensar-hi... CARTA OBERTA AL PRIMER MINISTRE ISRAELIÀ.





«Com tot el món, els habitants de Gaza tenen el dret de viure amb dignitat, sense haver de patir discriminacions ni llargs patiments. No haurien d’estar sotmesos a aquest càstig col·lectiu de llarga durada que és el bloqueig». Maxwell Gaylard, coordinador humanitari de les Nacions Unides per als territoris palestins ocupats.
 
 









Presidiu el govern d’un país que, des de 1947, quan l’Assemblea General de les Nacions Unides aprovà la partició de Palestina en un estat àrab i un altre hebreu, no ha fet una altra cosa que agredir els seus veïns –sempre es pot “argumentar” allò del dret a la legítima defensa(!?)- i crear una situació permanent de tensió i de guerra, incompatibles amb el respecte als drets humans i la legalitat internacional, que incompleix –un i l’altra- sistemàticament. Aleshores ja s’assignà –injustament i desproporcionada- el 55% del territori a Israel, tot i no representar els jueus més que 1/3 de la població. A l’any següent es produeixen nombrosos atacs als palestins, per part de les milícies sionistes: es l’any de la NAKBA –Catàstrofe-, l’any de la destrucció de la terra i de l’exili, quan Israel assassina 13.000 palestins i força l’èxode d’uns altres 750.000, de les seues ciutats i prop de 400 pobles palestins foren arrasats.
No heu millorat en absolut la situació, sinó que l’heu agreujada notablement i des de juny del 2007, més de 1.400.000 homes, dones i nens palestins estan presoners a la franja de Gaza. El bloqueig israelià limita tant l’entrada dels béns de primera necessitat com els productes alimentaris i el carburant, prohibeix les exportacions i priva els habitants dels  mitjans per a la seva subsistència, la qual cosa agreuja l’atur massiu i la pobresa extrema. Comporta també la penúria d’equipaments mèdics i de medicaments. Els malalts que no poden ser atesos a Gaza, han de demanar una autorització per rebre l’atenció mèdica fora del territori. Les autoritats israelianes sovint triguen temps per a decidir aquestes autoritzacions, o les refusen. Segons l’Organització Mundial de la Salut, almenys 28 pacients van morir l’any 2009 per no haver obtingut a temps l’autorització de sortir de Gaza per necessitats mèdiques urgents.
Per si aquell camp de concentració –immensament més poblat d’àrabs que els dels nazis amb població jueva- l’ofensiva militar israeliana «Plom endurit», entre el 27 de desembre del 2008 i el 18 de gener del 2009, va fer almenys 1.383 morts, entre els quals centenars de civils. Milers de cases, les xarxes d’aigua i d’electricitat, hospitals i escoles van resultar destruïts o fets malbé greument, mentre el govern d’Israel -contravenint totes les normes internacionals i de respecte als drets humans- continua prohibint l’entrada de materials de construcció, aliments, medecines, carburants i productes de primera necessitat, indispensables per a la supervivència dels habitants de Gaza, perpetrant així un autèntic genocidi amb la població civil, que meresqué el rebuig internacional i la condemna de les Nacions Unides, en el contundent informe Goldstone que qualificava de crímens contra la humanitat la invasió de l’exèrcit jueu i la mort de les quasi 1.400 víctimes dels bombardejos.
          El vostre govern intenta justificar que aquest bloqueig és en resposta als atacs dels grups armats palestins, en particular als llançaments de míssils contra el sud d’Israel, amagant que aquells atacs els provoca el govern jueu amb la seua ocupació i assetjament. A més, en limitar l’entrada de productes alimentaris, medicaments, material escolar i materials de construcció, Israel no actua contra els responsables dels llançaments de míssils sinó que castiga col·lectivament tota la població de Gaza, composta en una gran majoria per infants. I la situació resulta, encara, agreujada per l’actitud titubejant i proamericanooccidental del govern egipci, que manté tancats el punts de pas de Rafah entre Egipte i Gaza, i que acaba de començar la construcció d’un altre mur d’acer al llarg de la frontera, per interrompre el pas de mercaderies de contraban, veritable cordó umbilical de Gaza.
Tanmateix, en virtut del dret internacional humanitari, és sobre Israel -senyor primer ministre- en tant que potència ocupant, sobre qui recau la primera i principal responsabilitat de garantir les condicions de vida suportables als habitants de Gaza. I no només no ho està complint, sinó que manté un comportament d’una agressivitat i una crueldat només comparable a les conductes dels nazis envers el poble jueu, de manera que els hereus d’aquelles víctimes ara s’han convertit en botxins del poble palestí.
          I si no és prou evident el gravíssim atemtat permanent als drets humans –per part del govern israelià-, amb els assassinats continuats de població civil palestina, l’incompliment de les dotzenes de resolucions condemnatòries de la ONU, la ignorància repetida i arrogant del dret internacional i de les sentències del Tribunal de la Haya, respecte a l’ocupació il·legal de territoris, l’ampliació de les tambè il·legals “colónies” a Ciscordània i Jerusalem est, la construcció de kilòmetres de mur de separació i l’assetjament permanent de la població pressonera al seu propi país, la cursa de bogeria terrorista increïble, quan el vostre exèrcit a assaltà –en aigües internacionals!- uns vaixells de subministrament per a Gaza i l’assassinat a tripulants i cooperants civils, davant l’estupor de tot el món i una nova mostra de tebior –que els fa cómplices- dels governs europeus i de la pròpia ONU. I encara amb el degoteix d’assassitats “selectius” (!) de palestins que perpetreu diàriament i el bloqueix indecent de les presteses converses de pau, sempre “acompanyades” de l’ampliació sense aturador de colònies en territori ocupat: Ciscordània i Jerusalem Est.
          Amb tot, sr. primer ministre, la poderosa i terrorífica màquina de guerra de què us heu dotat –amb la complicitat d’EEUU i la tebior de la UE-, inclosa la bomba atòmica de què disposeu ja fa dècades, no us deslliurarà del càstig bíblic i definitiu que rebreu del vostre propi Déu i que ja, ara, en forma d’aïllament i menyspreu internacional i de neguit permanent de la vostra existència -que viviu en una continua angoixa vital- ja esteu porgant el vostre gran pecat contra la humanitat.
          Temeu a Yavhé ja que no temeu la llei ni la justícia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada