4 de novembre de 2013

Per pensar-hi CRISTIANS VALENCIANS, AL PUIG





         El darrer diumenge d’octubre d’enguany...novament ens hem aplegat al Puig, lloc emblemàtic i de ressonàncies jaumines i marianes, a participar a la missa “per la Pàtria, la Pau i la Justícia”. Ho hem fet perquè –també com a cristians i des de la nostra fe- sentim el País i la Llengua i ningú no ens pot negar el dret –i fins i tot l’obligació- a exercir de ciutadans i ciutadanes, responsables i compromesos.
La celebració eucarística “per la Pàtria, la Pau i la Justícia”, concelebrada i presidida per August Monzón, de l’oratori de Sant Felip Neri, a l’església-parròquia del Monestir, ha estat participada per un nombrós grup de fidels, que han ocupat el temple. Una litúrgia solemne i emotiva, sota el patronatge de la Mare de Déu del Puig, primera patrona del regne fundat per Jaume I, amb tot un seguit de càntics i oracions i amb l’homilia predicada pel pare Vicent Micó de Turballos. L’octogenari celebrant –i tanmateix joveníssim d’esperit- ens ha sorprès preguntant-se –i preguntant-nos- si Jesús parlava valencià... cosa que ha respost afirmativament... I és que si, com sabem, el nostre mestre estava compromès amb el seu poble fins a donar-ne la vida, no és estrany que la seua llengua fou l’arameu...com ara seria el valencià d’estar físicament entre nosaltres...



Vicent Micó ha fet una glosa del nostre compromís com a cristians, amb un estil didàctic encantador, des de les fonts històriques evangèliques dels primers segles fins al concili Vaticà II, del què hem celebrat, recentment, el cinquantenari. Amb una referència contínua a la llengua com la meravella més gran, perquè no només fa possible l’expressió de la individualitat des dels pensaments als afectes, passant per les experiències vitals, sinó perquè eleva la condició humana al paper de co-creador del món –donant nom a les coses- i de l’intangible univers de la creació. Encara que no s’ha estat de denunciar la passivitat –quan no l’hostilitat- de l’església oficial valenciana, més procliu a fer costat al poder polític imposat i foraster, que no als fidels i a la seua/nostra llengua. Tampoc ha defugit de donar-li a la nostra llengua –el “valencià”- la terminologia filològica i científica de “català” –el “nostre” català- i de referir-se al territori on és pròpia com a “països catalans”. Tot això des de la dimensió espiritual i testimonial –i solemne- de la celebració eucarística del dia. Així unia el testimoni de l’evangeli, amb la pràctica cristiana i el compromís pel valencià, tot fomentant la recuperació no només de la llengua, sinó de la consciència de poble i la necessitat de no defallir en la tasca de fer pedagogia, per consolidar l’autoestima dels valencianoparlants –cristians o no-.
          La conjunció harmoniosa de la dimensió eucarística i cívica ha estat el distintiu de la trobada, que –any rere any- ens interpel·la i reclama el nostre compromís com a cristians i ciutadans  valencians, en un dia d’especial ressonància: el darrer diumenge d’octubre i al Puig. L’acte s’ha clos –com ja és tradicional- amb el repartiment del pa beneït a les portes del temple, afavorint el col·loqui i agermanament dels assistents.
          Llarga vida a l’Oratori i als que fan possible la trobada eucarística del Puig.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada