13 de maig de 2013

Dies feixucs QUIN (PÈSSIM)EXEMPLE!




          Finalment, el govern de Rajoy ha hagut de reconèixer que hem arribat –i superat- els sis milions d’aturats, això desprès d’haver assegurat –Gonzàlez Pons dixit- que ells crearien tres milions i mig de llocs de treballs, en arribar a la Moncloa –justament els que han destruït des que (des)governen-. Recordeu les invectives, contra Zapatero, del prepotent i xulesc de Don Mariano, acusant-lo de maldestre quan estàvem a punt dels tres milions d’aturats? Amb quina cara es presenta el de Pontevedra ara, davant els seus votants, quan ha duplicat aquella xifra en un temps rècord? Hem superat al 27% d’atur, -que en el cas dels joves depassa el 57%-, fins a dos milions de famílies tenen a tots els seus membres sense treball, el drama avança en tots els sectors i creixen els aturats de llarga durada, mentre el treball a més de disminuir els precaritza, doncs l’ocupació estable i a temps complet sofreix grans pèrdues. I com responen els “populars”? Doncs negant l’evidència, com sempre: Rajoy s’amaga, com es ja habitual i el tal Floriano fa (des)honor al seu nom i llança “flors” a l’espai mediàtic, assegurant (!), sense rubor, que la política del govern “està donant bons resultats” (!?) malgrat aquelles estadístiques: serà que la llarga nòmina de familiars i amics del PP, encara mantenen el seu enxufe, malgrat tot. Això serà.
          El cas és que no sabem com s’ho fan –o sí que ho sabem?-, però els del PP –a més- es troben al mig de tots els affaires de corrupció i malbaratament. Ara és una coneguda marca de congelats i també a Galícia, terra -pel què es veu- de cacics i “narcos”, per a desgràcia d’aquella bona gent. I com sembla que no tenien –els “populars”- a ningú a mà per deixar-se implicar, s’han trobat fotografies històriques –de 2001- amb el seu fundador, Fraga, enmig de gerents i capitosts d’aquella indústria. Es veu que és consubstancial al PP trobar-se –pura coincidència, clar- posat de cap a peus, en episodis bruts. Les dades de la fallida comencen a saber-se: 480 milions d’euros –Bàrcenas és un aprenent- en operacions emmascarades en cinc empreses... –això de crear empreses “pantalla”, sembla una especialitat dels “populars”- per amagar part del deute ocult de la factoria, que suposa més de 1.400 milions d’euros. No ve de milions, però, perquè en temps de Don Manuel i gastant una fórmula per a reflotar empreses públiques –que no era el cas- la Xunta li “injectà” 2.000 milions de les antigues pessetes i encara se la finançà amb un crèdit oficial d’uns altres tant 8.000 milions. Què us sembla?




          Clar que n’hi ha de més perillosos: Putin sense anar més lluny. No n’hi ha prou amb les martingales “constitucionals” (!?) de botar d’un càrrec –president- a l’altre –primer ministre- i tornar al primer –president-, que damunt es gasten les corrupteles falsificadores dels resultats electorals, que li donaren una majoria més que sospitosa, contestada estrepitosament al carrer, per més que la policia –política?- del règim la reprimí com sap fer-ho per tot arreu. I si no n’hi havia prou es processa a tort i a dret a tot aquell que dissenteix o en fa broma en públic. Més encara, si el contestatari suposa un perill de consideració se l’elimina sense més: vegeu si no la periodista incòmoda, assassinada; l’antic espia Litvinenko, enverinat amb poloni radioactiu; l’oligarca Berezovsky, trobat mort a la seua casa de Londres o el magnat Jodorkovski, empresonat des de 2003. I tot amb el silenci culpable de les potències occidentals i la UE al complet, no fora cas que al nou “tsar” se li creuen els cables i deixe de subministrar-nos gas o de comprar bens immobles a les zones turístiques o participar en empreses rendibles dels països europeus. Tot un honor.
          I a mig camí de la (mala)notícia nacional i internacional, la foto impagable d’EFE, amb un Aznar amb gest d’escolta de líder amb ulleres de sol i un Berlusconi al seu costat –va be, ara, recordar la dita castellana “Dios los cría y ellos se juntan”...- amb els ulls tancats i bronzejant-se, mentre assisteixen a la inauguració de la biblioteca Bush (!) de Dallas, ciutat d’infausta memòria per l’assassinat de J. F. Kennedy. Costa de creure que un individu com Bush, que donà mostres de no haver llegit un llibre en sa vida –per la ostentosa ignorància i mala fe de què feu gala tot el temps- done nom a una tal institució, que haurà d’atresorar el valor de la cultura i la civilitat. Costa de creure.
          Mentrestant l’assetjament al Congrés, demanant la dissolució de les Corts i l’inici d’un procés constituent ha acabat com “el rosari de l’aurora”, desprès de la demonització des del govern i de la mobilització de tants policies -1.500- com manifestants –uns altres tants 1.500-. Fins l’esquerra se n’ha desmarcat, perdent l’oportunitat d’afegir que la probable violència que es produiria és d’exclusiva responsabilitat del govern del PP, que està creant les condicions socials de desprotecció dels drets més elementals –treball, educació, sanitat, dependència...- com mai s’havia vista abans. I que  és sobre la consciència –en tenen de consciència, tan catòlics que es proclamen?- dels “populars”, que haurà de recaure la responsabilitat del què s’esdevinga, enmig del drama nacional a què ens han portat. Encara és poca i continguda la ràbia dels milions i milions de desposseïts de tota esperança de futur, que Don Mariano està generant entre la ciutadania, amb la complicitat de la conferència episcopal i el seu president –Rouco-, a qui els importa un rave el patiment de la gent –dones incloses davant l’alternativa d’abortar- i es troben –els bisbes- obsedits per imposar la seua moral anticristiana i absent de misericòrdia urbi et orbe.
Encara com, un dirigent polític, com Santos el president de Colòmbia, confia en arribar a bon port, en la seua aposta per la pau, i pels camins de la negociació i el diàleg amb les FARC, la guerrilla més antiga d’Amèrica Llatina, quan tants altres –Uribe, el seu antecessor, sense anar més lluny- s’han dedicat a dinamitar qualsevol intent –local o internacional- d’iniciar el mínim gest per aconseguir-ho.

Encara com.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada