9 de maig de 2013

Dies feixucs D’HIPOCRESIES I ALTRES GESTOS




          Finalment Lagarde, directora general del Fons Monetari Internacional –FMI- i a bones hores (!), reconeix que Espanya necessita més temps per quadrar els comptes i que caldrà suavitzar els “retalls”, per no agreujar encara més les xifres de l’atur i l’empobriment general de la població. No sabem si Rajoy en farà cas o mirarà sol·lícit cap a her Merkel, en demanda de confirmació. Clar que ja és greu que una persona –Lagarde- suposadament entesa en el tema i amb bons assessors financers, arribe ara a una conclusió que la pràctica totalitat d’economistes independents ja anunciaven fa mesos: sense ocupació no hi ha consum –ni que siga moderat, no com ara que es troba col·lapsat- i sense consum no hi ha creixement. I tot fa aigua si no hi ha treball. Si a això s’afegeix la pujada d’impostos –amb l’IVA desbocat- quina recuperació es pot esperar? Doncs ni Rajoy ni aquells dos que fan de ministres –Montoro i Guindos- ho entenen i el programa ocult de les passades eleccions i protagonitzat per Marianotijeras, segueix endavant. Fins quan?
          Perquè ja se sap allò de la dita castellana: “Cuando las barbas de tu vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar”. La població infantil de Grècia, presenta greus dèficits alimentaris: escolars, en nombre creixent, remouen els contenidors de les escombraries, a la recerca de sobres de menjars i molts companys d’escola, a l’hora del pati, demanen als qui obren el seu entrepà, que els hi deixen tastar-lo. Així de trist i així d’injust. I com que les veus oficials i “populars” han proclamat i proclamen que “Grècia no és Espanya”, el govern –d’esquerres- d’Andalusia s’ha vist obligat a garantir tres menjades al dia als escolars sense recursos, mentrestant les autonomies governades pel PP –Madrid i València al capdavant- suprimeixen beques de menjador i instauren la “fiambrera”, com a mètode (!?) alimentari dels seus escolars. Es així com el govern de Rajoy afronta un tal i gravíssim problema nacional, que ens converteix en un país tercermundista, enmig de les denúncies dels experts i pediatres, que adverteixen del dany cerebral que pot afectar a la població infantil espanyola, si no s’hi posa remei. Fins on hem arribat?
I fins on arribarem, si a la vista de la violència assassina què sacseja als EEUU –ara a Boston- el senat nord americà es nega a posar ordre a l’adquisició i ús d’armes de foc? Es fa difícil d’entendre el poder del lobby del rifle de Chartlon Helston, en pressionar els polítics –encara que de lobbies als EEUU n’hi ha més i poderosos, com el jueu- i l’infantilisme de la població –digna hereva dels habitants del far west – obsedits en una autodefensa (!) que no porta més que desgràcies, una darrere l’altra. Ara, però, l’atemptat de la marató de Boston mereixeria una lectura afegida i que, per descomptat, no es farà: Així que quan les massacres afecten a la població nord-americana, es desfermen totes les alarmes i quan es tracta de víctimes de les poblacions palestines, iraquianes, sirianes i altres no? I quan el “terrorisme” internacional és l’autor d’uns tals episodis, cal esperar la solidaritat internacional i les condemnes més contundents, mentre que quan els autors són els estats -EEUU, Rússia, Israel...- no? Ja hi som a les dues vares de mesurar: els atacs dels integristes islàmics mereixen condemna i persecució i els actes del terrorisme d’estat, no?
Això mentre França sembla haver perdut el nord, fins al punt que ara mateix Sarkozy avantatjaria Holland i guanyaria les eleccions presidencials. Alhora que es desferma una campanya embogida –amb l’inestimable col·laboració dels bisbes gals- contra la llibertat d’opció sexual: agressions, manifestacions tumultuàries, detencions i baralles al parlament són algunes de les mostres del sectarisme que mou a una part important de la població del país veí. Com a Espanya, clar que ací estem acostumats a les conductes agressives i hipòcrites de la dreta cavernària –jerarquia inclosa-. Allà, però, calia esperar un tarannà més civilitzat. Perquè més que reconèixer i eixamplar llibertats dels fins ara menystinguts i marginats –els homosexuals-, sembla que el parlament de París –com s’havia venut ací- vol imposar a tota la població el matrimoni gay i que –per llei- totes les parelles han de ser del mateix sexe (!). No d’una altra manera s’explica la bogeria dels manifestants.
Finalment, Gallardón –el “verso suelto” del PP, que ha resultat un ultra de molt de compte- tira endavant la supressió de la pràctica de l’avortament, amb una contrallei que ens porta al nacionalcatolicisme d’abans –i ara- i feta al dictat dels sectors més involucionistes i hipòcrites dels “populars” i de l’episcopat –que és tot involucionista-. Sembla com si la llei vigent obliga a tota dona a avortar i les que ho fan –desprès de molta reflexió i neguit- se’n van de festa. És vergonyosa la campanya embrutidora de la dreta, contra la dignitat de les dones que es troben en una tal difícil i tràgica situació i prenen a contracor una tal decisió. I mentrestant es converteix en delinqüent a la pobra dona –i als que l’auxilien- que es troba en una situació tant delicada, els mateixos que l’assetgen –“populars” i bisbes- no baden boca en la defensa dels milers d’infants desnodrits i desassistits d’ací, ni dels milions que passen fam i necessitat –o són utilitzats com a nens-soldat, escuts humans o prostituïts- arreu del món. És així com tota aquella caterva d’hipòcrites defensen la “vida”... com a arma llancívola contra la ciutadania i la democràcia.
Encara com, la Comissió Europea confirma que investigarà les ajudes públiques atorgades per la Generalitat –“Valenciana” of course!- al futbol local. El “patrioterisme” exhibicionista de Camps i els seus els portà a “avalar” préstecs per valor de 118 milions –cosa de res!- als clubs del València, Elx i Alacant. Això mentrestant negava suport a l’escola valenciana i a projectes presentables culturals i socials. El comissari Almunia, però, ha assegurat que s’esbrinarà l’affaire.
Encara com.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada