Dies feixucs DE DESMENTITS I ALTRES FOTESES

          Cosa de res: es “troben” 22 milions, als comptes de Bàrcenas a Suïssa, resultat de la seua dedicació ímproba (!), com a “empresari” (?) i “empleat” (!?) del PP, en funcions de tresorer –clar-. Dels quals s’ha afanyat a “blanquejar”, aprofitant la llei a mida de defraudadors, de l’encara ministre Montoro, 11 milions, perquè la resta sembla haver-los “invertit” en negocis nord i sud-americans. I l’espectacle que tot això ha generat entre la cúpula dels “populars” seria de sainet, si no fóra dramàtic: d’adhesió incondicional i defensa de la presumpció (!) d’innocència –Rajoy dixit- s’ha passat a considerar la cosa,  tema “particular” de Bàrcenas, no del PP (?). I, per acabar-ho d’adobar, tot el partit de Don Manuel “pringat” amb escàndols de corrupció gurteliana i “sobre”-sous en negre que –només faltaria- la cúpula –amb Rajoy filmat que no comparegut- s’han apressat a negar: “es falso”, ha proclamat Don Mariano, mentint descaradament i maldestra, quan poques hores abans Garcia Escudero –president del Senat- havia reconegut l’apunt de la comptabilitat que l’al·ludia. D’això “ells” en diuen “desmentir”.

I tot avalat per una comissió interna –i “popular”- que ha “dictaminat” que els comptes del PP –els oficials, clar, els “negres” ni esmentar-los- són del tot transparents (!) i objectius (?). Perquè ja se sap que no hi ha res més aclaridor que ser jutge i part en el procés: “ellos se lo guisan ellos se lo comen”. D’això “ells” en diuen “desmentir”. No els resultarà, tot i l’esfors mediàtic del PP, debades l’affaire. El desprestigi dels “populars” és majúscul i la credibilitat dels qui no fa molt encara atribuïen l’atemptat d’Atocha a eta, nul·la, malgrat les evidències i el dictamen dels tribunals de justícia.

          Encara, però, resten dos “desmentits” dels últims dies: l’un d’un incompetent ministre d’Hisenda –Montoro- que es fa fort al Parlament, negant que el tal Bàrcenas s’haja acollit a l’amnistia fiscal a mida de defraudadors amics, decretada pel PP. Ho feia amb l’eufemisme de que “en las listas no consta”, fent estúpid a l’extressorer i al parlamentari que li preguntava: corrents el tal subjecte ho faria amb el seu nom i cognoms. Montoro, però, quedà en evidència en rebre el jutge que investiga el cas, una còpia del document  “empresarial” de Bàrcenas on consta el blanqueig d’un bon grapat de milions. L’altre desmentit sonor ha estat el de Gallardón, en un temps “verso suelto” del PP i ara convers a l’ala ultra “popular” –de què ja ens havia avisat el franquista de son pare: “és más de derechas que yo”-. Doncs ara l’exalcalde i antecessor de la dona d’Aznar –“Dios los cria y ellos se juntan”-, en relació a l’indult que ha estat concedit pel govern de Rajoy a proposta seua, com a ministre d’ (in)justícia, a un kamikaze que causà la mort d’un conductor en 2003, declara ignorar –Gallardón- que l’advocat del delinqüent treballa al mateix buffet que el seu fill, també advocat. Nou desmentit, tan increïble com el de Montoro: un i l’altre ministre a més d’inconpetents en la matèria que tenen encomanada, mentiders o inútils, que ni tan sols coneixen el què tot el món saps. Això sí, ni l’un ni l’altre tenen els arrestos de reconèixer-ho, ni de fer una compareixença pública: el primer rectificant i dient que sí, que Bàrcenas ha blanquejat i el segon retirant l’indult al kamikaze condemnat pels tribunals, ara que sap que l’advocat del delinqüent, comparteix despatx amb el seu fill. Faltaria més!

                    Més a prop l’imponderable Calatrava confirma la condició d’arquitecte potiner i les seues “emblemàtiques” construccions, que han costat milions a major glòria dels Zaplana i dels Camps, es cauen a trossos: primer fou el Palau de les Arts, on es bloquejà i s’enfonsà la plataforma escènica, en desembre de 2006, amb un sobrecost de 541.000 euros de res. Al 2007 part del recinte del mateix Palau s’inundà dues vegades per la pluja i l’aigua corria com un riu pels passadissos, escales, estances i soterranis, inundant la sala de concerts Marti Soler, així com al Museu de les Ciències, on aparegueren goteres, només inaugurat. Tampoc l’Hemisfèric resultà millor parat, on es feu malbé la maquinària de projecció. Tot plegat la “modesta”   xifra de 16,7 milions de diners públics. I ara, novament, el mateix Palau de les Arts protagonitza un nou episodi de degradació, amb els 20.000 metres quadrats de trencadís de la coberta deteriorats i començant a desprendre’s. Això en només set anys de vida i un cost a les butxaques els valencians de 478 milions d’euros –que, com ja és costum en les previsions “populars”, foren inicialment de 100 milions-. La constant, doncs, de malbaratament i saqueig de les arques públiques es fa present una vegada més, mentre una nota del Consell encara té la barra de “protegir” a l’arquitecte atribuint el bombament de la coberta a un “efecte òptic” (!?) per acció de l’enlluernament de la llum del sol. Nou “desmentit”                                                                                                       

dels “populars”.                       

Encara com, el magistrat Castro –val a dir que no farà “carrera” a la marxa de porta-, que investiga la trama d’Urdangarin i l’empresa tapadora “instituto Nóos”, recupera el prestigi i la independència de la justícia i posa en evidència sense embuts la corrupció de la classe política “popular” –malgrat les solemnes declaracions de Rajoy-. Ara és acusant al consell de Camps, de burlar olímpicament la llei, per fer negocis en el gendre del rei. Encara afegeix, el jutge, que els governs valencià i balear mereixen el més contundent retret ètic i jurídic. Tant de bo Camps –exonerat per un jutjat “popular” de l’affaire dels vestits que li obsequiava el seu “amiguito del alma”, el “bigotes”- pague ara el seu deute amb la justícia, amb la ciutadania i amb la moral –catòlica of course-

Encara com.