18 de maig de 2022

Carta oberta TERRORISME D’ESTAT

El de Rússia, clar, en haver envaït Ucraïna i massacrat la població ucraïnesa: inadmissible i condemnable sense pal·liatius. El terrorisme d’estat d’Israel, però, en haver envaït Palestina -ja fa més de tres quarts de segle- i massacrat els palestins és, pot ser, admissible i no mereix cap condemna? Això sembla: les nacions democràtiques -amb els EEUU al capdavant- i les instàncies internacionals -amb la ONU al front- no s’immuten front a les accions criminals diàries de l’exèrcit jueu, com ara l’assassinat -d’un tret al cap- de la periodista palestina Shireen Abu Akleh, el proppassat dia 11. Amb l’afegit vergonyós i imperdonable de l’agressió -per part dels militars israelians- als assistents al funeral de l’assassinada, que tots els media s’han afanyat a divulgar i que equipara al govern d’Israel a la dictadura de Duvalier d’Haití -de nefasta memòria-, que assassinava als dissidents i agredia i boicotejava el seguici del seu funeral. Fins quan una tal i inqualificable impunitat?

15 de maig de 2022

Carta oberta JUSTÍCIA VENAL

Per una “filtració” -calculada, com totes- del Tribunal Suprem dels EEUU, s’ha conegut que aquella alta instància judicial declararà fora de la llei l’avortament de les dones d’aquell país, gràcies a la majoria conservadora (!) dels seus components, que deixà en herència Trump. Amb la qual cosa s’evidencia que aquells juristes -si més no de nom- s’han posicionat front al tema en qüestió, en funció de la ideologia -si no la seua, la del seu mentor polític-, i no en defensa dels drets de la ciutadania. Lamentablement no és l’únic (mal)exemple ni cal anar a buscar-lo tant lluny. On és la independència dels tres poders de la democràcia -legislatiu, executiu i judicial- proclamats per Montesquieu?

31 de març de 2022

Carta oberta ONU OBSOLETA

Els lamentables i injustificables esdeveniments dramàtics d’Ucraïna denoten, de manera descarada, l’obsolescència en què -ja fa temps- han caigut les Nacions Unides. Efectivament, només que a un dels cincs “grans” -EEUU, Rússia, Xina, Anglaterra o França- no els “interesse” que prospere una resolució de l’ONU, la cosa queda en no res: ara és Rússia, en vetar la condemna de l’agressió al poble ucraïnès; les altres potències, però, no dubten en exhibir-lo -el veto- quan els convé i un dels -pitjors- exemples al que estem acostumats és el recolzament dels EEUU a les practiques genocides d’Israel contra la població palestina, enmig d’una ocupació militar que dura tres quarts de segle, amb l’ “habilitació” del camp de concentració més gran del món: Gaza. Mentrestant no s’anul·le el tal privilegi dels “cinc”, la credibilitat de l’organisme internacional estarà sota mínims i l’ordre, la justícia i la pau del planeta, amenaçades. Com ara mateix.

14 de març de 2022

Carta oberta UCRAÏNA

A l’edició de la Vanguàrdia del 14.03.22- es publica la reflexió més documentada, asserenada i lúcida -a la par que moralment exemplar- del geoestratega Lanxin Xiang, sobre la tragèdia d’Ucraïna. Tot i la tendenciositat reiterada de l’entrevistador. I s’inserta en les declaracions i enllaços -pocs- que posen en evidència el discurs monolític i manipulador que ens arriba des de les instàncies “oficials”. Tant de bo els líders occidentals i les mèdia -servils uns i altres del pensament únic- hi paren esment. ---------------- Enllaços. Rubén Gisbert: https://www.youtube.com/watch?v=Czn-URjeSQo https://www.youtube.com/watch?v=34RzAlmlX2E Ramiro Gómez: https://www.euskalherria-donbass.org/2022/02/26/la-hipocresia-de-un-no-a-la-guerra-que-llega-muy-tarde/ Luis Angel Aguilar: https://latercautopia.com/de-la-pandemia-a-la-panguerra-que-aun-se-puede-evitar/ Público: https://www.publico.es/internacional/batallon-azov-grupo-paramilitar-nazi-integrado-ejercito-ucrania.html?utm_medium=newsletter&utm_content=diaria&segment=registro&pnespid=F6Ig9kRX4itMiladsZKAB0ZM8BAp0rhl9A9KGagcP83K3aQ8kjMJSLdNz.xUA2h3BdhQZW9n

4 de març de 2022

Carta oberta OTAN TAMPOC?

Al bloc frontissa benpensant occidental -rèplica de l‘armamentístic nordamericà - no li haurà caigut gens bé que el propi president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha demanat la urgent integració del seu país a la Unió Europea... en lloc de “suplicar” la integració -també urgent- d’Ucraïna a l’OTAN.
Alguns ja havíem oblidat -que no renunciat- l’eslògan històric d’OTAN NO!, de què la pretesa esquerra “oficial” d’aquest país, feu gal·la en temps i que fou tan estratègicament desdibuixat i silenciat. Qui ho havia de dir que fora Zelenski, i ara, qui ens ho recordara?

26 de febrer de 2022

Carta oberta ES TOT?

De manera que, desprès de no parar de fer l’enze, en integrar Ucraïna a la OTAN, amb no se sap quines promeses, per desvincular-la de l’àrea d’influència de Rússia, ara que Putin reacciona de forma bestial i l’assalta i bombardeja indiscriminadament; la OTAN, la UE i els EEUU, no tenen més resposta que anunciar l’aplicació de “sancions” al tal Vladimir? Sancions que, de fer-se efectives, no les pagarà l‘oligarca, sinó el poble rus, com la població europea -i la ciutadania ucraïnesa en la pròpia carn- i no els polítics maldestres que ens (des)governen. Això és tot? Vergonya de món occidental i suposadament democràtic, que abandona als febles a la pròpia dissort, a la primera de canvi. On és la propaganda que ens han venut de “defensar” els principis i valors de la convivència, ni que siga amb despeses multimilionàries en forces i armament –de patent i negoci americà sobre tot- en nom de la “llibertat”? Broma macabra si no fora tragèdia planetària, la que estem vivim i que, lamentablement ni és l’única ni serà l’última.

22 de febrer de 2022

Carta oberta AUTONÒMIQUES?

“Autonòmiques”, les eleccions de Castilla-León -i la resta dels territoris, fora de Catalunya i Euskadi?- O simple repetició -o “primàries” si es vol- de les españoles? Unes eleccions autonòmiques les protagonitzen partits -i candidats- arrelats al territori, que posen en qüestió el centralisme de l’Estat i no els partits estatals -amb les sigles i els líder estatals- com a protagonistes. Com s’entén que els territoris secularment mimetitzats amb Espanya -la “provincia”, ara comunitat autónoma de Madrid, n’és l’exemple més paradigmàtic i contradictori- pretenen “presentar-se” com a autonomies?
Heus ací l’ “invent” de Suàrez en descubrir -i posar a la práctica- el “café para todos”, que ha derivat en “más de lo mismo”. Vegeu, si no, l’exaltació de nacionalisme espanyol, en unes eleccions -ara les de Castilla-León-, pretesament autonòmiques.