a cau d'orella... ACTUALITAT DEL BISBE CLIMENT, A PROPÒSIT DE LA VISITA DEL PAPA A BARCELONA...

 

 

Clar que cadascú té les seues «fixacions» -i una de les meues més singulars és la de Climent-, però no em direu que la «coincidència» entre la visita del Sant Pare a la presó de Brians i la preocupació del nostre bisbe per l’estat dels empresonats a Barcelona no deixa de cridar l’atenció. Més encara, el Papa visitarà el mòdul de dones i Climent se n’ocupà, particularment, de les residente¹s empresonades a la presó d’aleshores. El Dr. Tort, il·lustre biògraf de Climent, ho esmenta en referir-se a l’Hospital General de la Santa Creu i Sant Pau: «...al existir junto a dicho Hospital la càrcel o galera de mujeres...» (326). I atesa la precarietat en què es trobava, Climent, a consulta del Consejo de Castilla, proposà que «...fuera construida de nueva planta en el actual emplazamiento del viejo convento de Arrepentides...» (Ib.) I pel que fa a la d’homes «...ante la incomodidad con que se hallaban mezclados toda clase de presos, instó a la Audiencia para que se hicieran las reparaciones necesarias y se comprometió a dar 2.000 libras...»

Així que tot fa pensar que sabia de què parlava i les hauria visitat -les presons- en més d’una ocasió. Altrament una intervenció de tal caràcter podria semblar fora de l’abast d’un eclesiàstic i atribuïble a les autoritats civils. Climent, però, argumentava que «...por espacio de muchos siglos, los obispos estuvierons autorizados, por los príncipes, para que todas las semanas (!) visitaran las cárceles, consolaran a los presos y se enteraran del estado de las causas, con el encargo de avisar al soberano de los descuidos que advirtieran en los jueces...» (138) -que, tot i ser un altre tema, té tota l’actualitat, a la vista de les actuacions «judicials» que ens arriben cada dia...-

Finalment, una nova «coincidència» entre Climent i Prevost és l’agustinisme compartit: efectivament, tot i que el nostre bisbe provenia del clergat secular, manifestà sempre una especial «devoció» per Sant Agustí -fundador de l’ordre religiosa a la que pertany el Papa...- i Tort ho esmenta repetidament, com quan algú l’inclogué -a Climent- en l’anomenada «Biblioteca Jansenista», on figuraven «...todos los que siendo verdaderos discípulos de San Agustín i de Santo Tomàs... -foren acusats falsament- ...de jansenistas» (237) Certament el «jansenisme» fou alguna cosa més que el corrent que generà l’edició de l’ «Agustinus» de Cornelius Jansenius, condemnat pel Papa deL moment Benet XIV i derivà, intencionadament encapçalar pels jesuïtes, en un atac sistemàtic als que qüestionaven les seues doctrines. Així s’acusà de «jansenistes» als bisbes i eclesiàstics que defensaven «...el retorno a las prácticas de la iglesia primitiva, la pastoral y pedagogia a favor de desterrar la superstición, promoviendo un cristianismo interior, renovar la predicación, volver a las fuentes... -i fins i tot-...la defensa de la figura del Papa como ‘primus inter pares’ -i no la prelatura induscutible i monolítica convencional-...» (104) I com que Climent s’identificà en aquells plantejaments fou acusat, pel seus enemics, de «jansenista».

Entendreu que, atesa la incomprensió del Papa del moment -Clement XIV- envers el nostre bisbe, per la defensa -l’únic de tota Europa que gosà- que feu de les esglésies d’Utrecht, acusades falsament d’herètiques, per un conflicte amb Roma -que generà el mateix Papa, en negar-los el dret de presentar els nous bisbes, per ser reconeguts i nomenats per Roma-, em complau ara la feliç coincidència d’en Climent i Prevost, en el gest de visitar la mateixa presó -de dones!- de Barcelona, amb mes de dos-cents anys de diferència...

-El Papa Prevost (Google)-

1Vegeu:Tort Mitjans, F.: El Obispo de Barcelona Josep Climent i Avinent. Balmes. Barcelona, 1978.

Carta oberta I DE LES JOIES, QUÈ?

 

-R. Zapatero (Google)-

Efectivament, què hi ha de les joies de la caixa forta del despatx de Zapatero, reclamades -pel que sembla- pels joiers de la Castellana de Madrid i atribuït -el robatori- a l’expresident -o a les seus filles-?

I dels feixos de bitllets de 500 euros, dipositats pels de «Plus Ultra», pels favors de Zapatero als de la naviera?

I dels talons, signats -i expedits- a Venezuela, en agraiment per haver, l’expresident, apuntalat el règim d’en Maduro?

I on són els comptes -a nom de Zapatero o les seues fllles- de les societats i bancs a Suïssa i altres llocs del Pacífic, dels que són titulars ell -o les seues filles?

Res d’això s’ha trobat? Com és possible?

Carta oberta NO S’ENTÉN!

 

-canvi climàtic (Google)-

Efectivament, costa d’entendre que la dreta tardofranquista d’aquest país -Vox, amb el seguidisme del PP-, que nega descaradament el canvi climàtic, origen de la destrucció generada per les borrasques descontrolades -la d.a.n.a de fa un any i les catàstrofes d’aquests dies per tota la Península, amb la pèrdua de vides humanes- no para de créixer per tot arreu.

Com és `possible que uns tals partits polítics, guanyen les eleccions, en democràcia?

Algú ho hauria d’explicar. Si pot.

Dies feixucs A PROPÒSIT DE LA IA -AI, en les sigles en anglès, of course-

-notícia: Levante-

No passa dia en què no apareixen a la premsa -escrita i digital- articles, reflexions, notícies, debats... sobre la «intel·ligència artificial» i ara, en el nostre context, a Alacant 1, amb motiu de la celebració d’una nova edició del Fòrum Europeu de Intel·ligència Artificial. I no seré jo en negar-li actualitat i importància, per les inapreciables contribucions que ha fet i fa a la humanitat, en tots els àmbits de la vida: biologia, medi ambient, medicina, comunicació, oci, educació... 

Tot i això, comença a preocupar-nos a alguns, pel creixent protagonisme que assumeix, amenaçant la preeminència de la humana -d’intel·ligència-... A la qual cosa cal afegir la «nomenclatura» gastada pels «media», en publicitar les notícies envers el tema -IA- . Com ara: -»Europa busca su modelo de IA» -com si a la UE no li faltaren preocupacions d’actualitat i transcendència de què ocupar-se, com ara la guerra provocada pels EE UU a Ucraïna, la massacre de la població civil indefensa de Gaza i Cisjordània per l’estat genocida d’Israel, les agressions del tarat de Trump, ara a Venezuela i les amenaces a Cuba, Colòmbia, Mèxic i d’ocupació militar de Groenlàndia...atemptant contra l’ordre mundial i el respecte a la legalitat internacional. -»Bruselas suaviza sus normas sobre IA, ante la presión de grandes tecnológicas» -compte amb legislar contra les multinacionals depredadores de la humanitat-. -«La omnipresencia de la IA» -per fer-se amb l’atenció de la ciutadania i amagar altres carències que acabaran amb el planeta-. «Intel·ligencia artifical aroma de bombolla» -ara amb una pretensió poètica barroera-. O «La Generalitat movilizará 1.000 millones para el despliegue de la IA» -xifres no milionàries sinó milmilionàries, a favor de l‘energia nuclear (!) i el consum bèstia d’aigua, en detriment de la població general i marginada, que la pateix ara ja!-. I si en faltava alguna «Israel quiere que ChatGPT le ayude a lavar su imagen en EEUU» -ara el cinisme s’uneix al genocidi del poble palestí, condemnat per la Justícia Internacional-. Encara que alguna -de notícia- apareix com un pèl cautelar, com: -«Usar la IA, pero usarla bien» -i qui ho garantirà?- O -«Una de las cosas más terribles de la IA es que nos invita a dejar de pensar» -una invitació diabòlica generada per models persuasius imposats-. -«La inteligència artificial es inteligencia, pero no sabia» - I encara fora «inteligencia» quan és una burrera digital sofisticada i prou- O -«El visionari que va anticipar la crisi del 2008 i ara aposta contra la bombolla de la IA» -I qui l’escoltarà?- I així fins a no acabar. 

De manera que u, en trobar-se del tot perdut enmig del món de la IA -serà l’edat?-, es posa a pensar coses forassenyades, com les què desgranaré tot seguit. La primera qüestió és la d’atrevir-me a imaginar el futur d’una humanitat «robotitzada», que es comportarà al servei d’unes màquines prou entrenades, com per substituir als dirigents dels països i les institucions democràtiques, incloent-hi als seus «programadors», contra els què, més prompte o més tard, també es rebel·laran. 

I amb referència al món de l’educació -que sembla singularitzar el congrés de referència, en aplicació de la IA-, i que és -el món de l’educació- al que m’he dedicat de per vida, val a dir que l’accés a internet, restringit fa no res a uns pocs privilegiats, ara és el referent principal d’informació de tothom, inclòs l’alumnat universitari, però també dels nivells inferiors, fins al punt d’haver substituït al professorat com a font de coneixements. Així els mestres ja no són els referents dels curricula -perquè internet sap molt més i més actualitzat que no ells- i han d’acontentar-se en mirar de «governar» l’ensenyament -que no és poc- del seu alumnat i, a la fi, la seua educació. «Governar» l’ensenyament de l’alumnat, però -i, a la fi, la seua educació-, també està ara posat en qüestió, atès que la informació que apareix a la xarxa, no és neutra, sinó que està «orientada» -més o menys descaradament- cap a algun territori o pretensió. És a dir, manipulada ideològicament. 

Així que, de simple instrument de transmissió de coneixement, el món digital -i la IA com a paradigma- ha anat assumint la condició d’ «orientador», amb la pretensió -que està aconseguint- de «tutelar» als qui s’hi atansen, convertits així amb alumnes «dòcils». El pas següent -que ens temem alguns- és l’assumpció del paper del mestre -en tant que conductor de l’ensenyament i, a la fi, de l’educació- per part de la màquina, convertida així en màxima «autoritat» en la matèria, marginant el docent i «robotitzant», així- al discent. Paral·lelament -no sé si prèviament o tot seguit- els àmbits de la vida -social, política, econòmica...- s’esmunyiran de les mans «humanitzades» dels seus protagonistes i passaran, també, a les de la màquina, encara controlada pels -pocs- tecnòlegs -anomenats, «llibertaris»- al servei dels -també pocs- líders autoritaris -això sí-. Encara que no per molt de temps, doncs el mecanisme es rebel·larà, també, contra aquells, restant tots els humans sota el domini cibernètic. Això sense esmentar la colossal despesa energètica que la IA està consumint ja i que amenaça en convertir-se en la primera del planeta, amb centenars de centrals nuclears noves -que ja reclamen els seus defensors en una nova era, nuclear, clar-. Òbviament, la tal despesa mai en detriment de la de la indústria militar ni la destructora dels recursos del planeta, sinó de la dedicada a les atencions bàsiques de la humanitat: alimentació, salut, educació. Especialment dels sectors més desafavorits territorialment -hemisferi Sud- i políticament -pobles colonitzats i explotats, també a l’hemisferi Nord-. 

Tornant al IV Fòrum Europeu de referència entre la relació de ponències i debats, des de l’apertura dedicada a la «IA i propietat intel·lectual», fins a la de la cloenda «IA i creativitat» no he sabut trobar-ne cap dedicada a reflexionar envers els perills d’una IA desbocada i sense estricte control humà -legislatiu, però també tècnic i ètic- si no es fan les coses bé i ja des d’ara, que ja estem tardant. Algú, amb capacitat i documentació -i sensibilitat, criteri i visió de futur- hauria d’avisar -sense alarmisme, però amb realisme- dels valors inestimables de la IA -i la seua aplicació al món de l’educació- però també dels perills evidents d’una IA que ens «enlluerna» i que mal «governada» pot acabar amb la humanitat. La resta -perduts en la nostra ignorància digital- ho agrairíem i molt.

Per pensar-hi… VIOLÈNCIA A LES AULES

 

-

                                                                      -agressivitat-

Manllevem el títol de la pel·lícula de Sidney Potiers, per abordar un tema de lamentable actualitat: la violència dels nostres adolescents -d’alguns, evidentment, no de tots-.

Des de sempre, han existit problemes de disciplina a les aules i en la convivència als centres escolars, entre el mateix alumnat i entre l’alumnat i el professorat. El tema, però, s’ha conflictivitzat últimament, fins a extrems preocupants i s’arriba a dedicar més atenció a la vigilància de les conductes i al control de la disciplina, que a garantir un desenvolupament curricular estricte. Ocorre, però, que la societat i l’entorn dels nostres centres és, cada vegada més conflictiu i es presenten noves modalitats de violència i l’escola, l’institut, no poden sostraure’s-hi.

Fins ara mateix el mobbing –assetjament en el treball-, apareixia intermitentment en els espais informatius. Ara, però, es fa present en els media, amb massa freqüència, un altre fenomen d’agressivitat cruel, epigrafiat com a bullying i que té terroritzats a un nombre, cada vegada més important d’infants i adolescents, que ha donat la veu d’alarma i els experts estan investigant la dimensió del fenomen, les edats més afectades, els sectors més castigats, les causes i les intervencions més adients, que impliquen al sistema educatiu, al policial i judicial, a les famílies i a la societat en conjunt.

Una altra –i lamentable- manifestació de l’ús de la violència per la violència, la tenim en la filmació d’agressions, amb el mòbil, que certs adolescents han posat de moda, entre els grups més agressius i marginals. Són els happy slappers, els de la “guantada feliç”, els de la “manotada divertida”. Unes gravacions que la tecnologia bluetooth difon com “esporas” per la “globosfera” de les aules. Es tracta d’un joc perillós, que nasqué a Londres i s’ha estès per tot en forma de pandèmia, amb especial incidència en la gravació i difusió d’agressions i humiliacions a companys de classe, encara que no únicament: gent que passa despistadament, passatgers del metro i del bus i, amb especial crueltat, pidolaires i indigents també són objecte d’agressions filmades en mòbil, que després són intercanviades per un sistema de radiofreqüència, de forma instantània i inalàmbrica o apareixen a internet, en forma de ciberassetjament. Els “autors” de la bretolada són joves de classe social mitjana i alta, que són els qui tenen accés raonable, a la compra de terminals telefòniques de tercera generació i a la xarxa.

Què fer, aleshores, a la vista de situacions de violència com les descrites anteriorment? Primer que res reconèixer-ho i, tot seguit, acceptar que els problemes educatius són complexos. El tema, a més, ha de encarar-se des de paràmetres més amples: polítics, socials, culturals, assistencials, educatius i, excepcionalment, policials i judicials. A tal efecte, la reforma de la Ley del Menor, per combatre millor el buylling, -i tot tipus de violència escolar- és una bona notícia. Com ho és la sèrie d’intervencions interinstitucionals, per afavorir la integració dels immigrants i els socialment desafavorits –també a l’escola-. Així mateix caldrà abordar, seriosament, el foment del pluralisme i la convivència de cultures i llengües –també al si dels centres educatius- i habilitar dotacions generoses –econòmiques i de recursos humans- per prestar assistència als col·lectius i famílies afectats. I sempre cercant les intervencions més convenients -en cada cas- que impliquen al conjunt de la comunitat escolar, a partir d’un projecte educatiu i curricular pletòric de valors i de coratge, per a fer front al fenomen.

I l’acció policial i judicial quan calga: s’han constituït grups especialitzats de policia de proximitat, per controlar situacions delicades, que s’escapen a la intervenció educativa convencional i que, en tot cas, la complementen. Així mateix, i ja fa temps, es treballa des de les fiscalies i jutjats de menors, en les situacions problemàtiques referides a la violència jovenívola, mitjançant un tractament recuperador de conductes normalitzades –per als menors agressors-, amb la inevitable implicació familiar i social, considerant acuradament, la compensació a les víctimes de les agressions.

En qualsevol cas, el sistema educatiu farà bé en prioritzar les intervencions afavoridores d’actituds i hàbits de socialització positiva, a més de l’equipament en continguts curriculars. També amb el reforçament d’estratègies no tan prestigiades com caldria, com les tutories i el treball cooperatiu a l’aula i de materials ja inclosos als curricula, com la formació ètica i l’educació en valors per a la ciutadania. I, si fa al cas, amb la incorporació de programes específics, per al foment de la convivència a les aules i de minoració de l’absentisme escolar, brou de cultiu en la gestació de conductes agressives i antisocials.

Carta oberta IA, ai!

La Universitat d’Alacant, la càtedra de la UNESCO i altres entitats (!) han celebrat amb notable èxit, el «IV Fòrum Europeu d’Intel·ligència Artificial» -. I no seré jo -pobre de mi!- qui qüestione la importància del tema i la repercussió indubtable d’una tal «conquesta» per a tots els àmbits de la vida -biològic, mediambiental, de la salut, de la comunicació, educatiu etc.-.

No he sabut trobar, però, cap reflexió -documentada i objectiva, clar- envers l’evident perill -perills- d’un ús desproporcionat -o malèvol- d’aquell instrument, en segons quines mans, a la vista de com està el món i qui -o quins- estan conduint a la humanitat a una progressiva «robotització», des dels paràmetres de la IA, precisament.

Algú hauria de posar ordre -legal però també ètic- a l’ús d’un tal «invent»

Carta oberta ERA D’ESPERAR

 

Era d’esperar. I tant! Qui es tragué de davant a l’anterior president “nacional” dels “populars” -Casado-, en haver “denunciat” l’enriquiment del germà de la presidenta del PP de Madrid -de qui no cal dir el nom-, amb l’assumpte de les mascaretes, ha fet fora, ara, al fiscal general -Garcia Ortiz-, pel mateix assumpte, atribuït -i reconegut per l’interessat- a l’actual parella de la mateixa interfecta -de qui no cal dir el nom-.

I descavalcarà, també, a l’actual president “nacional” dels “populars” -Feijóo-, a poc que no secunde -que ja ho fa i pobre d’ell!- els exabruptes de la mateixa interfecta, presidenta del PP de Madrid -de qui no cal dir el nom-.

Així que, en l’aniversari de la mort (?) del dictador (!), cal reconèixer-li la clarividència del seu “atado y bien atado”, en mans ara del PP de Madrid, o millor, de la seua presidenta -de qui no cal dir el nom-. Mana qui mana i prou.

Avís per a navegants: d’ara endavant ningú es podrà donar per enganyat. I, si no, pregunteu-ho a segons quin magistrat.

(google)