Carta oberta MIRA QUI PARLA!

 

-Zaplana (La Veu)-

    Encara com, emmig de la campanya del PP contra Sànchez, per corrupció (?), arran del cas Koldo -assessor de l’exministre d’Àvalos-, la Justícia s’ha encarregat de recordar que els corruptes -i no els assessors del PP sinó els populars en ple- són ells, en condemnar a Zaplana -el seu home fort a València com a president de la Generalitat i a Madrid com a ministre-, a 10 anys de presó, per corrupte. I encara resten decenes de judicis pendents d’alts càrrecs del PP -no de simples assessors- acusats d’haver-se lucrat amb els diners públics.

I és que, com sol passar, sempre parla qui més hauria de callar...

 

 

 

Carta oberta ARA SÍ?

 

    L’atac descarat i repetit -ara i en ocasions anteriors- de l’exèrcit israelià a les tropes de pau de la ONU destacades al Líban, ha generat una resposta “indignada”, no només de les Nacions Unides, sinó dels països d’on són oriunds els cascos blaus, entre ells Espanya. Tot i advertint al govern d’Israel -amb la convocatòria dels ambaixadors de l’estat jueu- de les greus conseqüències de una tal i greu violació de les lleis internacionals.

    Res a dir i encara caldria haver estat més contundents, trencant les relacions diplomàtiques amb un estat que genera el terror impunement. Com és, però, que no es mostrà la mateixa fermesa front als atacs assassins d’aquell mateix exèrcit -l’israelià- contra la població civil indefensa -majoritàriament dones i criatures- de Gaza i Ciscordània, i ara del Líban, que ha generat -i continua fent-ho cada dia- milers i milers de morts inocents?

 

cascos blaus al Líban (La Vanguardia)

 

Carta oberta EUROPEES?

    Pel record que tenim alguns, les eleccions en aquest país han estat sempre instrumentalitzades per la dreta, com una cursa per dirimir (!) si s’estava a favor del statu quo patriòtic o no: locals, autonòmiques, nacionals... i ara europees,  Vegeu, si no, el “programa” que el sr. Feijóo -i els seus adlàters- ha presentat per defensar el perfil de l’Europa que ve: amnistia, amnistia i amnistia -en contra, clar-. Òbviament amb una manifestació multitudinària, en vespres de les tals eleccions -europees-, en les que la candidata del PP al Parlament europeu, ni tan sols ha pres la paraula (?).

    

-ahí els teniu (El País)-

Pot ser algú els hauria d’explicar que, en democràcia, en cada convocatòria, cal elaborar i defensar -coherentment i democràticament- el corresponent programa electoral, per a la tal convocatòria. I punt.

 

 

Carta oberta FELICITATS

A LevanteEMV i a l’autor de l’article “Fruint en la destrucció”, professor Martí Ferrando, a l’edició del proppassat 24.05.24. Certament, la documentació, les reflexions i la qualitat moral del seu contingut són admirables i d’agrair, en uns moments tant deplorables com els de la massacre indiscriminada de la població civil indefensa -majoritàriament dones i criatures- de Gaza i la de Ciscordània, a mans de l’exèrcit ocupant d’Israel.

Més encara quan la cobertura armamentística i diplomàtica dels EEUU fan inviable parar-li els peus al govern ultra de l’estat d’Israel, en els seus crímens contra la humanitat, perpetrats contra el poble palestí i des de fa ja tres quarts de segle, front a la impotència de la ONU, els governs democràtics i la població mundial.

Tant de bo que els posicionaments públics i contundents com el del professor Martí Ferrando s’expliciten i difonguen, per recobrar la confiança i el nord, en una humanitat a la deriva.

Tant de bo!

 

-text de l'article-

     No cal dir, com m'ha satistet trobar-me al diari "Levante", a Pepe Martí, bon amic i company en temps de la Conselleria d'Educació, quan vaig assumir el Servei de Programes d'Alumnes i vaig comptar amb valuoses col·laboracions, com la seua -i la d'altres també-, en el disseny d'activitats escolars d'extensió educativa i la subsegüent preparació i edició de materials. 

    Ja en sabia de les seues aportacions periodístiques a favor de la llengua i el País i ara dels drets humans més elementals, com el de la vida i la dignitat de les persones i pobles -el palestí-, menystingudes per l'estat d'Israel, infringint totes les normes i criteris bàsics contra la humanitat. La massacre de la població civil indefensa de Gaza i Ciscordània és una vergonya planetària, ara denunciada amb valentia per Martí Ferrando, per a exemple de massa polítics i periodistes, que miren cap a un altre costat, davant la tragèdia més impactant dels últims temps: un nou holocaust, ara contra el poble palestí.