Carta oberta DEPLORABLE

 

Els integrants del grup G-7, en el seu encontre de Kananaskis -Canadà-, han exhibit un servilisme tristíssim a les dèries delirants de Trump, atemptatòries contra la democràcia i la pau del món, ara alineant-se al costat d’Israel, en l’agressió a tercers països -sense treva per als palestins, el genocidi dels quals no remet-.

Així han donat “ales” a l’ocupant de la Casa Blanca, per afegir-se a Tel-Aviv, en l’agressió a l'Iran, desencadenant un conflicte de proporcions i resultats imprevisibles.

-ells (La Vanguardia)-

Carta oberta PIRATERIA

 

-Greta Thumberg (La Vanguardia)-

Com era d’esperar el vaixell Madleen no ha pogut arribar al camp d’extermini de Gaza: l’armada israeliana, en un acte de pirateria, descarat i prepotent, l’han assaltat i han fet presoners als seus ocupants -Greta Thumberg entre ells-, als que han detingut i humiliat.

I, com era d’esperar, ni l’armada espanyola, ni la francesa ni la italiana...ni, menys encara l’OTAN, han fet acte de presència, comminat als agressors, ni alliberat als ostatges.

Què us esperàveu?

Carta oberta ON ÉS L’OTAN?

Front a l’atac militar israelià -qui si no?- contra un vaixell desarmat i amb ajuda humanitària per a la població massacrada i famolenca de l’assediada Gaza, al cor de la Mediterrània, quina ha estat la resposta dels responsables de la defensa d’Europa -OTAN- que ens costa tants milions de mantenir? Cap.

I la UE, seguirà mirant a un altre costat, front a les bombes israelianes que ens cauen al damunt i mantenint el tracte preferent (!?) amb l’estat d’Israel, condemnat per la població mundial, les nacions civilitzades i les instàncies judicials internacionals? Segurament.

Doncs compte, que un atac -ciber o no- indiscriminat i d’efectes planetaris devastadors podria no estar tan lluny.

-vaixell (El Punt-Avui)-

Carta oberta REARMAR-SE?

 

Contra què?

O... contra qui?

De què val invertir xifres milionàries en l’armamentisme més sofisticat, si la ciutadania es troba del tot desprotegida front a “episodis”, com el de l’apagada general i a un pas d’una tragèdia de dimensions colossals?

Els polítics haurien de valorar aquest -primer- avís.

-xarxa (Viquipèdia)-

 

Carta oberta DIFÍCIL

-L'emèrit (Viquipèdia)-

 

Difícil ho té el poder judicial, ara que l’emèrit ha denunciat a Revilla per haver-lo acusat, públicament, de corrupte i evasor d’impostos -Deu meu!-.

Perquè si condemna a Revilla -a qui tothom li riu les gràcies- serà un clamor popular: “innocent!, innocent!-. I si no el condemna, tota la tropa franquista -inclosa la cúpula del poder judicial-, sortirà en tromba contra la decisió del tribunal, per haver-se atrevit a fer justícia...

Difícil decisió, certament.

Carta oberta REYNDERS? REYNDERS?

  

-Reynders (La Vanguardia)-

 No serà l’anterior comissari de Justícia de la UE, el mateix personatge ara investigat pels tribunals belgues, per blanqueig de diners? És possible?

Es possible que és el mateix alt càrrec “popular” europeu, que li donà credibilitat a Feijóo, en el bloqueig del poder judicial, mantingut pel PP en no renovar els seus components, al llarg d’uns quants anys? Impossible!

No, no és possible que l’ara investigat per la Justícia del seu país -Bèlgica- fou el mitjancer, per a negociar amb el govern espanyol,  un acord favorable als “populars” -malgrat no disposar de la majoria parlamentària a les Corts Espanyoles-. Difícil d’entendre!

Difícil d’entendre -o no tant?- la “comprensió” que un càrrec “popular” rellevant de la UE -i en Justícia!- mostrà en la obstrucció sistemàtica del PP espanyol -amb Feijóo al capdavant- a la renovació del Poder Judicial, que suposava la pèrdua de la majoria absoluta que els “populars” mantenien, en la composició dels alts tribunals, caducats des de feia temps...

No tant -difícil d’entendre-, tractant-se de mandataris -Reynders i Feijóo- d’un mateix partit -el “popular”, europeu i espanyol-, escorat a la dreta extrema.

 

 

Carta oberta PREGUNTEU, PREGUNTEU.

 

 

El conseller Rovira, d’Educació (?) de València, ha anunciat que, en aplicació de la llei -del PP i Vox- (mal)anomenada de llibertat (?) també d’Educació, preguntarà a les famílies en quina llengua volen que les escoles “ensenyen” als seus fills -i filles-.

Com que no es coneix la “formulació” de la tal pregunta, ahí va una proposta -desinteressada, clar-:

Voleu que els vostres fills -i filles- cursen els estudis en una línia bilingüe, adquirint una competència reconeguda en valencià i castellà, que desenvolupen al màxim les seues capacitats comunicatives i intel·lectuals -extensives a les llengües estrangeres- i que puguen accedir a qualsevol oferta d’estudis superiors -en valencià o castellà- i, finalment, “col·locar-se” en qualsevol lloc de treball -en valencià o castellà?

O voleu que els vostres fills -i filles- cursen els estudis en una línia monolingüe -en castellà-, limitant-los la competència en valencià i castellà -i l’accés a les llengües estrangeres-, reduint les seues capacitats comunicatives i intel·lectuals, que no puguen accedir a qualsevol oferta d’estudis superiors -en valencià o castellà- i, finalment, que troben dificultats per “col·locar-se” en algun lloc de treball -en valencià o castellà-, quedant-se al darrere dels bilingües?

Trieu, està a els vostres mans.

 

-el conseller Rovira (Vilaweb)-