Carta oberta ESTEM AVISATS

La massacre inmisericorde, que les tropes ocupants israelianes estan perpetrant contra la població civil palestina -incloses dones i criatures-, no és -no ho ha estat mai, en els tres quarts de segle que dura l’ocupació de Palestina- un avís als de Hamàs, sinó a la resta del planeta: Israel ha esdevingut un estat imbatible militarment -gràcies a la complicitat dels EEUU- i el què fa a Gaza pot fer-ho -per a què, sinó, estan els projectils de llarga distància?- contra qualsevol territori o nació que qüestione els seus sanguinaris mètodes d’ocupació. De res no val que la majoria d’estats i institucions civiitzades de tot el món, les manifestacions multitudinàries de la ciutadania, així com la màxima autoritat internacional -les Nacions Unides- han condemnat -reiteradament-, i condemnen, la diàspora del poble palestí i els assassinats diaris als territoris ocupats, per les tropes jueves. Ells, ebris del seu poder militar -convencional i atòmic-, seguiran endavant. 

 Estem avisats.

Carta oberta ERA D'ESPERAR

Que l’alto el foc a la Franja de Gaza no duraria era d’esperar. Ara l’excusa ha estat l’assassinat de tres civils jueus, a un barri residencial de Jerusalem, per dos desequilibrats de Hamàs. Però la reanudació de la massacre genocida de l’exèrcit israelià d’ocupació, contra la població indefensa de Gaza estava “cantada”, desprès del “gest” -forçat- del govern ultra d’Israel, envers una precària aturada dels bombardejos sobre la població civil, amb intercamvi d’hostatges jueus per empresonats palestins. La més impressionant tragèdia bèlica de tots els temps contra tot un poble -el palestí-, com algú ha qualificat la massacre a Gaza, omple d’oprobi i vergonya a tot el planeta i fa responsables de crímens contra la humanitat, no només a l’estat d’Israel, sinó als qui el recolzen o es mostren condescendents.

Carta oberta FINS QUAN?

Fins quan les morts diaries d’inocents palestins a Gaza -i a Ciscordània- a mans de l’exèrcit jueu d’ocupació, sense que el món s’esfonse en la vergonya i la desesperació? Fins quan una tal demostració de crueldat assassina, per part d’un estat membre de les Nacions Unides, sense ser expulsat i condemnat a l’ostracisme internacional? Fins quan la dignitat i la paciència dels habitants del planeta aguantaran un genocidi -el del poble palestí- que fa tres quarts de segle que dura, impunement? Fins quan les falàcies del dret (?!) a defensar-se -de forma tan bèstia- d’un terrorisme -el de Hamàs- que han fet nàixer els mateixos opressors, amb l’assassinat diari d’inocents, sense portar als responsables davant la Justícia Internacional? 

Fins quan?