19 d’octubre de 2022

Dies feixucs UNANIMITATS

Com la que s’està palesant, dia sí i dia també, envers la guerra a Ucraïna, per part de les tribunes occidentals: polítics -de tots els signes-, intel·lectuals -pretesament neutrals-, comentaristes -suposadament ben informats- i periodistes de tota condició. Segur que tota la culpa és de l’impresentable -ja va bé que ho siga d’impresentable i molt- d’en Putin? Tota, tota, tota? Segur que nosaltres -els “bons”- no en tenim gens -de culpa-? Aleshores a qui es referia el Papa Francesc, quan es lamentava de que la guerra d’Ucraïna podria haver-se evitat -per part de qui?- O, si més no, pactar el final del conflicte? I per què el secretari general de l’OTAN se sentí al·ludit (1) I li replicà a l’endemà que no, que l’única culpa era -tota- d’en Putin? Aleshores a u se li presenten dubtes i preguntes -gens innocents- del següent tenor: -No feia mesos -els noticiaris ho divulgaren a abastament- que l’OTAN -és a dir els EEUU- venien fent gestions d’aproximació als nous líders d’Ucraïna -amb Zelenski al capdavant, no abans amb un govern que fou destituït mitjançant un colp d’estat-, per integrar-se en l’Aliança? -És un despropòsit sospitar que es feren aquelles insistents invitacions a entrar a l’OTAN per donar-li l’esquena a Rússia, amb promeses de prosperitat per al país -inclòs l’ingrés a la UE- i alguna “prebenda” als dirigents que donarien el pas? -Segur que una tal “proposta” no tenia res a veure amb la nova política internacional d’en Biden, de ressuscitar els “blocs”, buscant l’aïllament de Xina -i de Rússia i els països de l’ “eix del mal” de Reagan-? -Així que no estàvem -i estem- en un intent de rearmar les nacions occidentals -d’obediència cega als EEUU, com ha quedat palès- amb el resultat d’enriquir als fabricants d’armes -de destrucció massiva i altres- i als polítics que els secunden, malgrat el genocidi en vides humanes que això està comportant? -Segur que els dirigents -els occidentals, que “els altres” ja sabem que són uns dèspotes- no busquen més que defensar els valors de la democràcia i els drets humans fonamentals -ara dels ucraïnesos i de pas dels europeus-, en “apadrinar” el suport armat al govern d’en Zalenski? -I al fil d’aquell “suport” -amb les vendes milionàries, d’armament-, com és que es fa amb totes les cauteles perquè no “sobrepasse” l’agressió directa a Putin i l’OTAN -desprès de mesos i mesos fent l’enze- declara formalment no “implicar-se” directament i ara que Zelenski demana l’ingrés en l’Aliança, se li diu que s’ha de “valorar”(!?) per part dels seus membres? En què quedem? Una tal unanimitat envers el tema, ens hauria de preocupar, perquè si tanta raó tenim els d’Occident -amb els EEUU al capdavant-, per què no deixar que altres veus (2) -inclosa la del Papa, tantes vegades “argumentada” pels mateixos que ara la volen silenciar- es manifesten? És que la ciutadania no és prou adulta per decidir i actuar? O no volen -les forces polítiques i econòmiques occidentals- córrer el risc de ser acusades de parcials o de directament manipuladores, pels “de casa”? Tot plegat un despropòsit publicitari de proporcions gegantines i una vergonya moral majúscula, amb resultats de milers de vides humanes sacrificades i la ruïna econòmica de proporcions planetàries, per als més desafavorits. Algú(ns) haurien de donar explicacions -si poden- i pagar-ne les conseqüències.
------------------ 1) Del poc llatí que haguérem d’estudiar al nostre batxillerat prehistòric, els que ja tenim una edat, ara mateix em ve al cap allò de “excusatio non petita, acusatio manifesta”. És a dir que quan u s’apressa a donar explicacions, sense que se li hagen demanat, es posa en evidència... 2) Vegeu els següents -entre molts altres- enllaços “silenciats”: Noam Chomsky: https://www.youtube.com/watch?v=n2tTFqRtVkA Rubén Gisbert: https://www.youtube.com/watch?v=Czn-URjeSQo https://www.youtube.com/watch?v=34RzAlmlX2E https://www.youtube.com/shorts/jJllROmIY3Q Ramiro Gómez: https://www.euskalherria-donbass.org/2022/02/26/la-hipocresia-de-un-no-a-la-guerra-que-llega-muy-tarde/ Luis Angel Aguilar: https://latercautopia.com/de-la-pandemia-a-la-panguerra-que-aun-se-puede-evitar/ Público: https://www.publico.es/internacional/batallon-azov-grupo-paramilitar-nazi-integrado-ejercito-ucrania.html?utm_medium=newsletter&utm_content=diaria&segment=registro&pnespid=F6Ig9kRX4itMiladsZKAB0ZM8BAp0rhl9A9KGagcP83K3aQ8kjMJSLdNz.xUA2h3BdhQZW9n I una -curta- relació de declaracions, tot i la pressió anihiladora del pensament únic globalitzador provinent dels EEUU i que el servilisme lamentable de la UE ha secundat a cap cot: -¡Insumisión a todas las guerras! Manifiesto a favor de la objeción de conciencia y de la deserción en Rusia y en Ucrania. -Carta abierta de Premios Nobel de la Paz (14) y ciudadanos y ciudadanas del mundo cont

18 d’octubre de 2022

Carta oberta DIMISSIÓ?

Dimissió? Renúncia i gràcies. Després de l’estira i arronsa del PP -perdedor de les passades eleccions- i els seus “acòlits” de la judicatura -Lesmes inclòs- front a la coalició del govern espanyol pretesament d’esquerres; per no perdre -els populars- la majoria -conservadora- en un dels tres poders de Montesquieu -el judicial-, prebenda històrica de la dreta. La dimissió és un privilegi dels càrrecs en ple exercici -que no és el cas-, en discrepar -que tampoc ho és- amb la majoria conservadora que el nomenà -encara que sí que ho és, front un govern democràticament escollit i amb criteri sobre la pretesa independència del poder judicial-. Així que, finalment, el president dels màxims òrgans del poder judicial ha hagut de renunciar -que no dimitir-, desprès de l’escandalosa perllongació de la caducitat del seu mandat. Ara als altres membres, amb mandat igualment caducat, no els queda altra que seguir el seu exemple. La cosa, però, no està tan clara. Al temps.

12 d’octubre de 2022

Carta oberta ADÉU CATALUNYA...INDEPENDENT

Efectivament, els interessos de partit i personals han primat sobre els de país i han deixat al president Aragonés -i als d’ERC- a soles. O pitjor, exposat a les “inclemències” d’una oposició ara -o ho estat sempre?- compartida pels espanyolistes i alguns -pretesament- independentistes. Amb l’eufòria gens continguda dels centralistes de sempre. Catalunya independent? R.I.P.