29 de maig del 2018

Carta oberta RAJOY CONTESTAT




A la garrotada de la sentència de Gürtel, que desacredita el PP i el fa còmplice de la corrupció que tenalla la dreta espanyola s’afegeix, ara, des del context internacional i per part d’una llarguíssima llista de més d’un centenar d’intel·lectuals de les universitats més prestigioses del planeta, encapçalats pel científic, investigador i professor nord americà Noam Chomsky, que posen en dubte la credibilitat democràtica de Rajoy i es demana l’alliberament dels presos polítics, a Espanya.


Així desenmascaren l’argúcia de Rajoy que pretén fer creure que tot és un affaire intern on la llei (?) ha de prevaldre (!) per damunt de tot, en mentar la (sagrada) Constitució, interpretant-la des del postulat franquista –“España Una, Grande  y Libre!”, que el general colpista assegurà deixar “atado y bien atado” i per damunt –òbviament- d’una democràcia presentable i un estat de dret creïble.
A més de l’alliberament dels presos polítics, els sotasignants demanen la intervenció de la UE i denuncien que la democràcia espanyola viu els dies més foscos, d'ençà de 1978.
Clar que coneixent de quin peu coixeja Rajoy i els seus sequaços no es por esperar que entenguen un tal manifest que, a més, està redactat en anglès si, a prou penes, es donen per enterats de la sentència de Gürtel, redactada en castellà.

22 de maig del 2018

Carta oberta LA TIRA Y AFLOJA DE SABIOTE




Efectivament, la tira y afloja de Sabiote, a Levante, amb una punta de l’anagrama jueu clavada a la paloma de la pau, a la que deixa inane, no té preu i és una denúncia directa i sense embuts –i agosarada, perquè ja sabem com les gasta el govern d’Israel contra els qui gosen posar-lo en evidència- del tot d’agrair, per part de la ciutadania mínimament sensibilitzada envers el patiment del poble palestí, que els successius governs jueus han convertit en objecte del seu complex de poble perseguit, convertint-se de víctimes dels nazis en botxins dels palestins.


         Que als setanta anys de l’expulsió massiva de la població palestina, del seus legítims territoris, amb l’assassinat de milers de persones, es continue massacrant a la població ocupada i tirotejant els manifestants, per part de l’exèrcit jueu ocupant, amb la mirada atònita de la resta del planeta i la inacció culpable de la ONU, és una vergonya per a la humanitat.
         Fins quan?





20 de maig del 2018

Dies feixucs DIME DE QUÈ TE ALABAS...




Mai com ara la dita popular castellana ha tingut tanta aplicació als “populars”...i als que se li semblen perquè –lamentablement- no són els únics que gasten el llenguatge de forma perversa i pervertida. Això sí, els acadèmics de la REA, que se sobresalten a la mínima –quan algú(na) gosa actualitzar la llengua i encunyar “membra”, per exemple-, no diuen ni “mu”, front a la reiterada pràctica lingüística de Rajoy i el seus, confusionària, empobridora, equívoca i perversa.

Per exemple, quan Rajoy, cap de colla de la legió de corruptes “populars” que s’han saltat la llei –la de finançament de partits i la penal, entre altres-, per omplir-se les butxaques i portar a la fallida a l’Estat, ara –Rajoy- s’omple la boca en exigir l’acompliment de la llei (!) –quina llei?, la Constitució pot ser? O la interpretació sectària i tardofranquista que en fan ell i els seus sequaços de la Carta Magna?-al nou president de la Generalitat de Catalunya.

O quan Cristina Cifuentes –usuària de les portes giratòries, que de delegada del poder central(ista) passà a ser defensora de l’autonomia (!?) de Madrid- emmerdada fins a dalt de tot en la falsificació –contrària a la llei, clar- d’un títol acadèmic i enxampada en un robatori de supermercat; en el deliri de la desesperació porta a Esperanza Aguirre a la fiscalia, per denunciar les pràctiques il·legals (!?) de l’equip anterior del seu propi partit –el PP, quina novetat!-.

I tot el seguit de militants –perdó, “ex”: esta persona ya no està en el partido...- processats per la justícia, portats al tribunals per la seua –presumpta of course!- pràctica contra la llei (!?), com ara Bàrcenas, Rato, Ignacio Gonzàlez, Granados...i la tirallonga de càrrecs còmplices de la trama Gürtel, entre els què sobresurt el col·lectiu de la sucursal valenciana, amb Camps al capdavant.

I per mirar de distraure al personal d’aquells escandalosos i enormes atemptats a la llei (!?), de què són protagonistes els militants –o ex-mililants- del PP, ara  Bonig la delegada de Rajoy a la Comunitat Valenciana denuncia al síndic al tripartit, per manca de transparència (?) en la gestió de la Generalitat, pràctica habitual i reiterada del seus en la llarga i feixuga etapa pepera al front de les institucions valencianes... i espanyoles, a més de  trossejar contractes per adjudicar-los fàcilment als seus amics...
No ni ha prou, però, en palesar la contradicció evident entre el dit i el fet, del “seu” refrany –“Dime de qué te alabas...”- que ara, en una nova ostentació neuròtica, engeguen una campanya de difamacions contra el professorat de secundària de determinats centres de Catalunya, acusant-los d’ “adoctrinament” als seus alumnes, que posa en evidència meridiana el subconscient del partit del govern d’en Rajoy, que  desvetla els fantasmes ideològics del franquisme, de qui n’és hereu directe.

Efectivament, ja és tindre “barra” acusar de doctrinaris a alguns professors, per ensenyar als seus alumnes a pensar i a posicionar-se, lliurement, enfront d’esdeveniments socials i polítics, tant rellevants com lamentables per cruels i antidemocràtics, de què encara n’és víctima el poble de Catalunya, quan ells –els “populars”- estan per condemnar el règim dictatorial i genocida, de qui tingué entre els seus servidors més addictes al fundador del PP, Manuel Fraga, una de les quals intervencions més abjectes fou el segrest ideològic del sistema educatiu, on l’assignatura obligatòria de la Formación del espíritu nacional no fou la imposició més terrible, i que s’estengué a les oposicions de mestres on, previ als continguts del temari propi de la carrera, hi havia el doble examen eliminatori de “Política” i “Religió”, sense aprovar el qual no es podia passar als de contingut curricular i didàctic.
Aleshores, doncs, la totalitat del sistema educatiu “nacional” –públic i privat- n’estava sotmès al règim i ara com que només controlen a la privada, no es resignen a no fer-ho en la pública, raó per la qual se la volen carregar, a qualsevol preu, també arreu de l’Estat, encara que especialment i com a contribució a l’escarment de l’aplicació de l’article 155, a Catalunya.
Sense oblidar la depuració dels millors mestres del temps de la República –que no republicans necessàriament-, que no s’exiliaren i als que –i a les seues famílies- es féu passar un autèntic infern per tornar-los a “readmetre” –als que es readmeteren que no foren tots- als seus llocs de treball, mentre fomentaven l’addicció de les noves fornades de docents, a més de no garantir-los una bona formació acadèmica que es quedava en les beceroles dels plans d’estudis de la República. I és a aquesta pràctica sectària i polititzada que es vol tornar amb la pretesa “inhabilitació” del professorat, sospitós d’adoctrinar –és a dir de formar en valors morals i democràtics- a l’alumnat.
Així s’evidencia, una vegada més i ara aplicada al comportament del partit al capdavant del govern d’Espanya, la flagrant contradicció en que s’han sumit: “Dime de què te alabas y te diré de què careces.
Doncs això.

15 de maig del 2018

Carta oberta MIRA QUI PARLA






Les acusacions d’ “adoctrinament” als alumnes de secundària, per part dels seus professors, posa en evidència meridiana el subconscient del partit del govern d’en Rajoy, que  “projecta” els fantasmes ideològics del franquisme, de qui n’és hereu directe.


Efectivament, ja és tindre “barra” acusar de doctrinaris als professors, per ensenyar als seus alumnes a pensar i a ser lliures en posicionar-se enfront d’esdeveniments socials i polítics, tant rellevants com lamentables per cruels i antidemocràtics, de què n’és víctima el poble de Catalunya, quan ells –els “populars”- estan per condemnar el règim dictatorial i genocida -que tingué entre els seus servidors més addictes al fundador del PP, Manuel Fraga-, una de les polítiques més abjectes d’aquell règim fou el segrest ideològic del sistema educatiu, on la imposició de l’assignatura de la Formación del espíritu nacional no fou sinó la punta de l’iceberg d’una escola “intervinguda”. 
Així que en això, com en tantes altres coses, els “populars”, farien bé en restar calladets.


8 de maig del 2018

Carta oberta EL FMI DESMENTEIX RAJOY



Efectivament, el Fons Monetari Internacional (FMI), reunit a Washington nega que la crisi catalana ha alentit l’economia espanyola, com s’ha intentat “vendre” des del govern de l’Estat -amb Rajoy al capdavant-, per culpabilitzar –una vegada més- Catalunya dels mals d’Espanya i predisposar els ciutadans en contra de les iniciatives polítiques i democràtiques de consultar, els catalans, envers el seu futur. Una vegada més la campanya intoxicadora centralista ha pecat de maldestra i increïble.


Paral·lelament, el mateix FMI ha avisat que tot i l’optimisme (!) del mateix Rajoy en rebaixar les elevades quotes de l’atur a Espanya, per al 2019 –“vamos bien”-, els nivells seguiran sent alarmants: el 15.5%.
I és que primer s’enxampa a un mentider que no a un coix.

3 de maig del 2018

A cau d’orella (ssshhhttt...) CLIMENT A LA FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA D’ENGUANY.






            L’organització m’ha sorprès convidant-me a participar en l’espai “Escriptors (!) al plató”, que acull a la munió d’autors que enguany presenten el seu llibre, a la Fira dels Vivers. I val a dir que en són (som?) uns quants... i quantes. No sé si tants com lectores i lectors, tot i que l’afluència a la Fira resulta espectacular ...


            L’entrevista s’ha esdevingut el dia 1 de maig, al matí i l’entrevistador s’estrenà amb mi en tant assenyalada data. Òbviament jo estava prou més nerviós que no ell avesat al seu ofici, atès que el meu ni tan sols és el d’escriptor. U escriu perquè creu que té alguna cosa a dir i pensa –no sé si innocentment- que a algú li pot interessar.
            El cas és que la figura del biografiat –Josep Climent i Avinent- té per a mi una significació molt especial, en haver estat objecte de recerca i reflexió, en la meua tesina de Pedagogia, per la seua llarga trajectòria d’il·lustrat, especialment sensible al món de l’educació –que ha estat, i està encara, el meu-, tal com apareix al decurs de l’entrevista:


            M’alegrarà saber que no us ha decebut. I si us ha interessat fins al punt de resseguir la trajectòria vital Dr. Climent, com a lectores o lectors, ací teniu els enllaços per fer-vos amb les publicacions que he promogut envers el nostre il·lustrat:






            Salutacions i bona senda.


                                                       Marc