21 de novembre del 2018

Carta oberta FUTURA REINA...?






            

       Els media a l’uníson, celebren el “debut” d’Elionor com a futura regina d’Espanya. Obliden, però, que la Constitució –la sacralitzada, intocable i “consensuada” Carta Magna- de 1978, en una exhibició de masclisme sense rubor i “hereva” -pel que es veu- de la llei Sálica- dóna preeminència al baró (art. 57.1: “...la sucesión en el trono seguirà el orden de primogenitura, siendo preferida siempre –el subratllat és nostre- el varón a la mujer...)



On estan, ara, els constitucionalistes militants, que miren la Constitució com a la Bíblia i la defensen amb ungles i dents, contra tot intent de “modificar-la”? Com s’entén un tal desplegament propagandístic, en atribuir-li la condició d’intocable? On queden els qui a mataidegolla han defensat la seua “inviolabilitat” com abans –els mateixos- havien defensat, a vida i mort, la condició d’ “eterns” dels Principios Fundamentales del Movimiento...?




18 de novembre del 2018

Per pensar-hi... RELIGIÓ SÍ, RELIGIÓ NO




         El tema de la reubicació de la religió en els curricula, ha esdevingut un dels greuges que la CEE –Conferència Episcopal Espanyola-, torna a esgrimit contra el govern lleugerament d’esquerres i tímidament aconfessional de Pedro Sánchez i els seus “aliats”.


         Con s’ha arribat, però, a la situació actual? Una simple mirada retrospectiva ens porta al temps de la dictadura franquista, quan la religió catòlica era obligatòria per a tot l’alumnat, sense distinció i tant en l’escola pública com en la privada, des del parvulari a la universitat. Especialment sagnant i inquisitorial fou la presència de la religió al pla d’estudis dels mestres, que no només havíem de cursar-la i aprovar-la durant els anys de carrera, sinó que ens havíem d’examinar novament en una prova eliminatòria prèvia –juntament amb la de “política”-, abans de poder passar als exercicis de les oposicions de funcionaris docents. 
Aquella imposició sectària –que no afavorí gens el bon nom del catolicisme, per cert-, acabà amb l’adveniment de la democràcia i l’aprovació del text constitucional del 78, bé que els acords amb la santa Seu d’unes setmanes desprès –inicis del 79-, deixaren la porta oberta a la presència de la religió catòlica, al sistema educatiu espanyol. I heus ací que, des d’aleshores, les “espases” es mantenen alçades. La UCD prengué alguna tímida iniciativa, per desconfessionalitzar  l’ensenyament i el PSOE plantejà l’alternativa a la religió –catòlica i altres-, en forma d’una assignatura –l’ètica- que, inexplicablement, no cursaven els que escollien religió. És que, pot ser, l’aprenentatge d’una moral universal, era cosa només dels “altres”? Aquesta situació s’esmenà, tot seguit, generalitzant l’ensenyament de l’ètica a tot l’alumnat, però portà a un nou atzucac, en la recerca de l’alternativa a la religió: si era consistent i seriosa –estudi vigilat, repassos i reforços...- es privava, els que cursaven religió, d’una activitat a la que tenien tot el dret i si no –jocs, esbarjo...- , esdevenia una proposta  buida de contingut i, per tant, desprestigiada i inoperant.


Amb el PP -d’enyorances tardofranquistes-, cedint a les pressions de la CEE, s’enfortí la religió –catòlica sobre tot- com a matèria avaluable i s’obligava als “altres” a cursar una assignatura –avaluable també-, amb el nom de Societat, cultura i religió-, tal com la presentava la mal anomenada Ley de Calidad de la Educación –LOCE-. Val a dir que aquella alternativa -Societat, cultura i religió- ja l’havia considerada el ministre socialista Pertierra, encara que no es portà a efecte per la mateixa raó abans esgrimida: és que el coneixement de la(es) religió(ns), com a fet històric i actual –increença inclosa-, no interessa a tot l’alumnat i no només als “altres”? 
Tot seguit, amb el govern lleugerament d’esquerres i tímidament aconfessional de Rodríguez  Zapatero, es tornà a reubicar la religió –les religions-, sense discriminar ningú, amb grans escarafalls per part dels sectors més conservadors de la societat espanyola. Intent que, val a dir, no satisfà tampoc a totes les parts, mentre es mantinga l’opció de l’alternativa, siga quina siga: si és consistent -l’alternativa-, protestaran els qui cursen religió(ns) en veure’s privats d’aquella. I si no ho és, es queixaran els “altres” per fer-los cursar una matèria sense cap trellat i només per justificar la presència de la(es) religió(ns) als curricula. Amb el nou pas del PP pel govern –però la dreta a deixat de manar mai, en quest país, estiga al govern o no? Rajoy ha tornat a fer de la religió –la catòlica of course!- assignatura avaluable i puntuable, per a tota classe de situacions acadèmiques, fins que –novament- unes esquerres –ara escassament “aliades”- amenacen de tornar les coses al seu lloc: és a dir a suprimir la condició d’assignatura avaluable i puntuable, a la religió catòlica. Cosa del tot raonable –i constitucional!- en un estat no confessional, amb gran escàndol, no cal dir-ho de la Conferència Episcopal.


         Cal, doncs, recercar una via des de paràmetres estrictament curriculars –escoltant els experts en sistemes educatius- i en un context de laïcitat –que, encara que a algú no agrade, és el nostre ordenament jurídic actual-. I només des de la consideració d’un sistema escolar universal i divers i des del respecte a una societat civil plural, es pot bastir una proposta seriosa i respectuosa amb totes les creences –increença inclosa-.
El cas és que, des de fa temps, moltísims ciutadans i una bona part dels cristians –i d’altres religions- defensem una presència de la religió a l’escola, “diferent”. Perquè, d’una banda, esdevé imprescindible -com a component indispensable d’una formació integral-, un coneixement del fet religiós exigible a tot l’alumnat, i, per tant, incorporat als curricula ordinaris i, de l’altra, sembla indefugible l’absoluta necessitat de respectar la llibertat en les iniciatives confessionals, a l’hora d’organitzar l’ensenyament de les creences de cada religió, bé que fora dels curricula, encara que no necessàriament fora dels centres escolars. I és què, a hores d’ara, ningú no posa en dubte la necessitat del coneixement d’un fet cultural, com és el religiós, i el seu irrenunciable valor formatiu, envers una educació per a la democràcia i la civilitat. O és que algú pot defensar la ignorància d’un tal fet universal i històric –les religions- i el seu correlat –també universal i històric- de la increença –en les seues diverses formes d’ateisme, agnosticisme o indiferència-? I qui, a més de defensar tal despropòsit, afegiria el d’oposar-se a formar les consciències dels nostres alumnes a favor de la tolerància, el respecte als altres i el foment de la convivència en la diversitat?
Saber cultural, doncs i saber ètico-cívic –i les conductes corresponents a aquells sabers-, que ningú no qüestiona com a part integral dels curricula. La formulació d’aquells sabers i aquells comportaments, podria presentar-se com assignatura específica –Societat, cultura i religió, per exemple o Educació per a la Ciutadania o Formació constitucional...- També, però, com a component de les matèries convencionals: els pedagogs trobarien la millor manera d’estructurar-ho. Altrament la dimensió confessional s’ubicaria en els àmbits corresponents, que no vol dir privats: la família, però també els grups de formació, les parròquies –i les entitats religioses d’altres creences- i els media –premsa, ràdio, TV, publicacions…- propis –i públics-, com els àmbits adients, per a aquell legítim dret: l’exercici de la llibertat religiosa.
         Més encara: podria semblar que el que venim defensant –incorporació als curricula del fet religiós i plantejament diferenciat de les diverses creences- siga d’exclusiva aplicació a l’escola pública, però no. També afectaria a l’ensenyament privat –confessional o no- sostingut amb fons públics i pel que fa als nivells obligatoris. Efectivament, l’administració subvenciona en aquells centres “concertats”, la impartició dels curricula bàsics, justament perquè presten un servei públic. I la prestació d’un servei públic no pot discriminar ningú. Per això defensem, per a tot el sistema educatiu, la inclusió del fet religiós, com a component i valor cultural i cívic. I no defugim que, també en qualsevol centre públic o privat i fora dels curricula, es puga impartir ensenyament confessional de la religió respectiva, als que ho demanen.
Clar que això suposa un considerable esforç de mentalització, en amplis sectors –confessionals i agnòstics ep!-, una revisió en profunditat de la normativa d’escolarització de l’alumnat i un canvi de mentalitat en els components de la Conferencia Episcopal i del mateix Vaticà, revisant certes estratègies de recristianització de tota la societat, des de ressorts de poder i influència social i econòmica, substituint-les per actituds i pràctiques de testimoni evangèlic i de servei generós, especialment adreçades a les classes i col·lectius més desafavorits de la nostra societat. És a dir, convertir-se al missatge de Jesús, suggerent alhora que respectuós per a tothom. Difícil, però no impossible. Per a què, si no, hi ha els miracles?
        
                           

16 de novembre del 2018

Carta oberta INSÒLIT!




L’Audiència de Barcelona ha ordenat (!) la investigació de les càrregues de la policia espanyola de l’1-O, per “excessiva”. I no només això, sinó que retreu als comandaments la manca de valoració de les greus lesions que es produirien a les persones –com així ocorregué- i el deteriorament de la imatge pública de les institucions (!), que es generaria d’unes tals i agressives actuacions –com així passà, també. I encara afegeix, l’auto de l’Audiència, que els agents no haurien d’haver impedit (!) les votacions, tota vegada que –com era conegut- no se’n derivarien conseqüències legals.


Efectivament, acostumats com estàvem a que el govern del PP anava a la una amb els tribunals, en defensar –tapant-se els ulls davant els centenars de vídeos que evidenciaven el contrari- que l’actuació policial, en els luctuosos successos de Catalunya, havia estat  “proporcionada” (!?); que ara no ens avenim a que un tribunal i no un tribunal qualsevol –l’Audiència de Barcelona-, es desmarque d’un tal “mantra” oficial i pose en evidència tot l’entramat de complicitat dels dos poders de l’Estat –pretesament independents-, denunciant-ho.


Certament hi ha camins per recuperar la credibilitat d’una justícia que, últimament, fa aigua per tots el cantons: l’Audiència de Barcelona l’ha trobat. Tant de bo s’estenga l’exemple!





12 de novembre del 2018

BONES PARAULES...encara ara


   



Així començava jo la primera “entrega” de “BONES PARAULES” al meu “blog”: “El bon amic i enyorat Atanasio Abellán em sorprengué un bon dia amb allò de “La cosa, Marcos, es que hablen de uno aunque sea bien...” Lògicament vaig intentar corregir-lo: “querrás decir, Atanasio, aunque sea mal...” “No, no, aunque sea bien...” insistia ell...”
Així feia jo recull d’un seguit d’intercanvis epistolars amb persones que ens professem una mútua estimació i apareixia la primera “entrega” d’aquella sèrie, en la carpeta d’ “històrics” del “blog”:




Des d’aleshores he redactat algunes “entregues” més:



I encara  s’han anat produint alguns episodis epistolars, del tot gratificants i que no vull resistir-me a transcriure’ls, doncs em complau seguir gaudint de l’experiència d’escoltar –llegir, millor- paraules amables d’amics i companys, com les que es recullen a continuació, en l’intercanvi epistolar habitual. Símptoma evident, no només del bon estat emocional dels qui les expressem, sinó de la sincera amistat que manifestem i que s’ha mantingut més enllà del temps i la distància.
La primera referència se situa arran de la commemoració dels 50 anys de la “nova” escola d’Albocàsser, el “Joan de Brusca”, amb el rencontre - entre altres- amb la que fou directora, Maria Porcar –i la seua germana Carme-, que vaig visitar a la seua casa de València, als seus –Maria- noranta anys fets (!) i la lucidesa de la qual és envejable. Heus ací un dels e.mails que ens varem intercanviar:
> 2017-04-06 21:47 GMT+02:00 Marc Antoni Adell <marc.adell@uv.es>:
>
> > ESTIC CONTENT, MARIA, DE LA CONVERSA TELEFÒNICA QUE HEM MANTINGUT I PROCURARÉ VISITAR-VOS, PASSADES LES FESTES.
> > MENTRESTANT MIRA DE CLICAR L'ENLLAÇ SEGÜENT, ON TROBARÀS ALGUNES REFLEXIONS I COMENTARIS, AMB MOTIU DE LA CELEBRACIÓ DELS 50 ANYS DE L'ESCOLA "JOAN DE BRUSCA", QUE VAM ESTRENAR...
> > UNA ABRAÇADA.
> >
> >              MARC
            I que fou contestat tot seguit:

On dilluns 17 abril 2017 10:39 CEST, Maria Roca <xtereampa@gmail.com> wrote:

> He recibido tu extenso mensaje en el que veo los grandes éxitos que has cosechado. No podia esperar menos de ti. Veo que disfrutas de buena memoria recordando con mucha claridad los tiempos profesionales que hemos pasado y hemos disfrutado juntos.
> Mañana me voy al pueblo a terminar mis vacaciones para despues seguir trabajando. Como te daras cuenta, todavía me encuentro joven y con ganas de seguir adelante.
> Un abrazo y hasta pronto
                                   Maria
> > _______________

            Una altra experiència gratificant viscuda últimament ha estat la de la celebració del mig segle (!) de la promoció dels nostres estudis de Pedagogia, de la primera promoció de la Universitat de València (1963-1968) i els contactes i trobades que ha generat i culminat en l’encontre dels antics companyes i companys i que també s’incorpora al “blog”: primer en la celebració institucional de la introducció dels estudis a València i, desprès, en la “crònica” dels actes del nostre rencontre:
            Fruit d’aquella trobada fou la recuperació del contacte amb el també company d’Inspecció Juan González Ruiz, que ha generat un interessant intercanvi epistolar del següent tenor:

2018-06-06 14:05 GMT+02:00 Marc Antoni Adell <marc.adell@uv.es>:
>
> >   A reserva, estimados Juan y Carmen, de que Codina "oficialice" los contactos informativos post-celebración, me permito hacer un primer intento, primero para agradeceros -como al resto de compañeras y compañeros, algunos acompañados de la familia- vuestra presencia en València y, al hilo de las primeras frases de la pequeña "crónica" del encuentro que estoy redactando, reiterarte, Juan, la magnífica impresión -amb cierto regusto emotivo, también- que me produjo el texto que leíste, a propòsito de tus recuerdos y la glosa tridimensional de la escuela "real", la escuela "deseada" y la escuela "normada" -o algo así- que desgranaste.
> > Que, por cierto, no sé cómo dejaste tu intervención si fotocopiada, en word..., para incorporarla al "libro" del cincuentenario, pero si la tienes a mano, me encantaría disponer de ella ya.
> >    Ademàs he releído tus referencias -no por más eruditas y documentadas, menos emotivas- sobre "tu amigo" Vives, que confieso nuevamente me han encantado. Si a esto se añade nuestra "complicidad", por habernos dedicado ambos a la inspección educativa, durante un montón de años, me perdonaràs la iniciativa en contactarte i pedirte que la mantengamos activa. Seguro que, a pesar de estar apartados -que no olvidados- de nuestra dedicación –y vocación- profesional, mantenemos viva la sensibilidad y preocupación por la "cosa" escolar.
> >     De momento, que hayáis tenido un feliz regreso y hayáis gozado con el reencuentro.
> >     Un abrazo.
> >
> >                       Marc

            I que fou contestada, tot seguit:

On dijous 7 juny 2018 12:16 CEST, Juan González <muesca@gmail.com> wrote:

> Cuánto me alegra, admirado colega y (si me lo permites) amigo Marc Antoni, lo que me cuentas, lo que he podido leer de ti y lo que me muestras en los archivos adjuntos.
> Tras algo más de cincuenta años desde una primera coincidencia académica y profesional (a pesar de ello, lo reconozco, un tanto superficial y efímera),resulta que nuestro equipaje intelectual y emocional tiene mucho en común, a no ser la lengua vernácula y vehicular. Pero, como ambos somos personas receptivas, respetuosas y ávidas de lo distinto (o sea, curiosos hasta el vicio), y no estamos por buscarle tres pies al gato, te ruego que en lo sucesivo me escribas en valenciano, y yo lo seguiré haciendo en castellano; nos entenderemos a la perfección ya que leo, entiendo y aprecio el valenciano más que suficientemente.
> Porque hay algo más: Carmen, mi mujer, es castellonenca, nacida en Llucena del Cid, y mi primer contacto con el Antic Regne, Comunidad Valenciana, o como queramos llamarlo, fueron las cuatro semanas del Curso de Instructores Elementales ... que había que hacer al final de la carrera de maestro, y que seguí en el Colegio Menor Nª Sª de Lidón, en el barrio que tú conoces muy bien y al lado del trazado de la entrañable Panderola. Precisamente aquel verano, 1961, creo recordar que se había sustituido el trenecillo a vapor por trolebuses en el trayecto entre Castellón y Almazora, para desencanto de un ferrovípata como yo; a pesar de lo cual seguí cantando, aun en mi escuela de Palencia un tiempo después, lo de "de Castelló a Almassora, leré leré, va un tren que vola...".
> Quizá mi memoria no sea ya muy de fiar, aunque he incurrido en la misma viciosa virtud de recordar los dos apellidos, seña inequívoca de la primacía que otorgamos en nuestra profesión a las personas, el elemento vivo de la única cultura escolar viva, que no es la escuela deseada ni la ordenada sino la escuela real.
> Ya te dije que había leído ¡completa! tu biografía tal como aparece en tu blog, y ahora también lo que en este mismo escrito cuentas del bisbe Josep Climent. Tendría para hablar largo y ancho, mucho mejor en una distancia corta; así es que procuraré llamarte cuando vuelva por Valencia, y me gustaría que tú hicieras lo mismo cuando caigas por aquí. Te enseñaría, además unas cuantas cosas del PHE que sin duda te interesarían. Como diría tu admirado Sempere, soy escribano "de pocos pliegos", perotengo publicados por ahí unos cuantos, y algunos de ellos disponibles en la red, mencionados incluso en Dialnet
>  Pero la niña de mis ojos es el Centro de Recursos, Interpretación y Estudios de la Escuela:
 http://muesca.es/ en Polanco, al que aludí en mi parrafada el día 1.
> Además del Museo (MUESCA:)
> http://muesca.es/index.php/actividadescentro/exposiciones-abiertas, que ha de ser visitado in situ a pesar de su reflejo digital, mantenemos desde sus comienzos en 2005 una publicación anual (van trece entregas, pues) con autobiografías de los maestros (incluyendo profesores de Secundaria, EOI, inspectores, etc.) jubilados en el respectivo año: Vidas Maestras
>  En las introducciones de los tres primeros volúmenes expuse lo que pretendíamos con la publicación, que concuerda con la importancia que tú mismo das a las memorias profesionales de los docentes. Y, vanitas vanitatis, entre las páginas 125 y 140 del de 2008:
> Como también te resultará interesante nuestra actividad de más amplia difusión, la revista digital Cabás:
 http://revista.muesca.es/, donde tengo publicada alguna cosa y en la que te invito a participar. ¿Qué tal algo sobre el bisbe Climent?
> No olvido lo que me pides, y aquí te adjunto el texto que, con alguna morcilla, leí o dramaticé en la Capella Sapientiae. Supongo que será lo mismo que llevará al libro del evento nuestro entusiasta y bienquerido Juan Codina.
> ¡Santo cielo, cómo me he enrollado! Perdón, que estarás deseando airearte por el Morrongo (¿o por Ares del Mestre?) Yo mañana me retiro también a mi escondrijo de Toba de Valdivielso, cabe el rio Ebro, pero me temo que con un tiempo algo distinto: menos soleado y más aguado.
> Un abrazo, en espera de tu venganza.
> Juan
>
            Així que, en contestar ara al benvolgut Juan González, he seguit el seu suggeriment i ho faig en “valencià”:
On dimarts 12 juny 2018 21:58 CEST, "Marc Antoni Adell" <marc.adell@uv.es> wrote:

>  Amb retard i presses -és la fal·làcia de la jubilació, amb temps per a tot(!?)...- contestaré -mínimament-, estimats Carme i Joan, a la vostra llarga i generosa missiva, que inclou el suggeriment de què jo em puga expressar en valencià... Gràcies.
>  Passa que estem preparant l'anada a Castelló, el dijous, per la trobada amb companys d'estudis de Magisteri d'aquell temps. I divendres viatgem a Barcelona, on els nostres dos fills xics -Marc i Pau, la xica és Mª Rosa, mestra d'anglès d'un centre de València- estan de profes de Secundària, preocupats per les iniciatives policials i judicials de l'antic govern de Rajoy, que acusen a alguns professors d' "adoctrinament" dels seus alumnes, quan la realitat és ben bé una altra. Però no vull entrar ara en un tal tema.
>  Bé, ja veieu que Codina no para d'afegir coses al "llibre" del 50 aniversari i jo mateix estic intentant fer un resum dels actes del passat dia 1 de juny, que voldria "penjar" al meu "blog", per donar-li difusió.
>  Fora d'això ens -també a Tere la meua dona que, com a mestra d'infantil està en una altra galàxia, encara que va seguint la nostra commemoració pedagògica cinquantenària- ens alegra molt les notícies que ens dones i, amb gust, he anat accedint als diferents enllaços que incorpores i seguiré els pròxims dies, alhora que entraré a comentar les teues aportacions.
>  De moment, en correu diferent va el reenviament d'una petita glossa del nostre comú amic Vives, amb ocasió de la celebració anual que fa la Universitat i en la que vaig poder participar fa un parell d'anys.
>  Una salutació amb el compromís de seguir la conversa, també de Tere extensiva a Carme.
>
>                             Marc

            I que ha continuat, passat l’estiu, arran del primer encontre de la comissió del nostre 50è aniversari, que ens hem trobat a la Nau, on hem mantingut una conversa telefònica amb Juan González:

............... On dimarts 23 octubre 2018 21:54 CEST, "Marc Antoni Adell" <marc.adell@uv.es> wrote:

>     Ens ha complagut molt, estimat company i amic, saber de vos i la vostra família i desitgem una recuperació pronta i definitiva del vostre fill. Justament estàvem reunits, a la cafeteria de La Nau, els components de la comissió del 50 centenari dels nostres estudis de Pedagogia, per distribuir el "llibre" commemoratiu, que ja t'arribarà, amb la foto als peus del teu "amic" Vives... Ara a esperar la propera trobada, el 2020, si Déu vol, a Santander...
>     Fora d'això vaig entendre que us agradaria rebre -per a la revista Cabás- una glossa de la figura emblemàtica, encara que poc coneguda de Josep Climent, arran del nostre encontre i la visita a la galeria de retrats del Paranimf. Va, ara, una primera versió perquè la valores.
>     Amb els nostres millors desitjos, tambè de Tere.
>
>                Marc
> --
> _______________
> 
Una nova “entrega” de “bones paraules” la conforma l’intercanvi amb el company no de promoció, doncs “Quique” acabà Magisteri un any abans que jo, però sí d’exercici professional primerenc, en fer de mestres a la recentment oberta escola de pràctiques –annexa- de xics, de la Normal de Castelló. Allà l’Enric feia funcions directives, amb la supervisió de la professora de “Pràctiques” –doncs acabava de jubilar-se Dn. Manuel Ros, de grata memòria- de Dª Isabel Robres, mestra de l’annexa de xiques i dona de Dn. Isidoro Andrés. Aquells anys seixanta significaren una experiència professional inoblidable i fou l’inici d’una sincera amistat amb l’Enric Arenós que no ha fet més que consolidar-se en el temps.
Ara doncs i arran de la publicació del meu llibre sobre el bisbe Climent:
Esdeveniment de què vaig informar complidament a l’Enric, que em deia açò:

> On dilluns 8 octubre 2018 19:06 CEST, Enric Arenos <enric.arenos@gmail.com> wrote:
> 
> Benvolgut Marc:
> Ja tinc, per fi, a les mans el teu extraordinari llibre 'El bisbe Climent i la pedagogia de la Il.lustració'. Serà un plaer llegir-lo, encara que no he pogut apartar la tentació de fullejar-lo i admirar la grandíssima feinada que has fet. Hores i hores i hores de treball... Ja veig que dius que no n'hi ha que entretindre's massa amb les cites a peu de pàgina per no perdre el lligam de la lectura, però no sé si podré fer-te cas.
> També veig que escriu la presentació Júlia Beltran. A ella no la vaig tindre mai de professora, clar, però si vaig conéixer son pare, mestre, amb qui vaig coincidir un estiu a la colònia escolar que cada any tenia lloc a Llucena.
> En fi, enhorabona per tantes coses i, especialment, per aquest llibre que sé que és la nineta dels teus ulls.
> Que tot vaja bé en la vida i que demà 9 d'0ctubre tot funcione amb normalitat,

> > Enric

I que vaig contestar agraït, no cal dir-ho:

On dilluns 15 octubre 2018 21:31 CEST, "Marc Antoni Adell" <marc.adell@uv.es> wrote:

>  M'ha alegrat molt, benvolgut Enric, saber de tu.
 > Gràcies per la teua benèvola reflexió sobre la que fou, en temps, la meua tesina de Pedagogia i que no he parat de recercar, doncs vaig quedar -i n'estic encara- admirat del coratge i generositat del nostre bisbe, com tindràs ocasió de comprovar, en la lectura i, segurament, confirmaràs en l'enllaç adjunt.
>  Efectivament a Júlia Beltrán no la varem tindre -jo tampoc-, doncs encara hi havia "Dª Glòria", l'esposa de Dn. Rafael. Però, com jo vaig restar més temps a l'Annexa, em vaig relacionar bastant i vaig seguir la seua tesi doctoral, on recercà coses de Climent que jo li he agraït i ampliat. I com que ara, de jubilada, sembla que no se la té massa en compte, vaig voler "recuperar-la" demanant-li el pròleg, que has vist que l'escriu amb afecte. De son pare jo també tinc algun record, sembla que en temps fou mestre de LLucena -d'on no sé si no és nascuda Júlia- i recorde l'anècdota de què Pepe Roig, un inspector certament "singular", recordes?, el feu asseure al seu costat. en una trobada de mestres -aquells "centros de colaboración...- al Serrano Súñer. Roig explicà als assistents que li volia agrair haver estat mestre seu.
>  Una abraçada, doncs, extensiva als teus i ens mantenim en contacte, mentre la
>  Providència no dispose una altra cosa.
>
>                Marc
>
I parlant de llibres, amb ocasió de la Fira de València d’enguany, 2018: http://noublocdemarc.blogspot.com/2018/05/a-cau-dorella-ssshhhttt-climent-la-fira_3.html, vaig contactar amb els de Planera i de resultes, ens varem intercanviar uns correus amb el gerent, un tal Navarro que sembla podríem ser parents llunyans, atès el cognom de la meua àvia Antònia Mitxavila Navarro...
Això li deia jo:

> El 26 abr 2018, a las 21:49, Marc Antoni Adell <marc.adell@uv.es> escribió:
>
> Tal com hem quedat al matí, amic, a la Fira del LLibre, et faig arribar el projecte d'edició -a tall de mostra- del llibre que estic acabant,perquè t'interesses i li dones curs. El tema crec que és de vital importància per als milers de centres de Secundària de tota Espanya, el professorat, les famílies, les autoritats acadèmiques i polítiques, pel ressò mediàtic -va, també, el retall de premsa d'ahir mateix- que té. I vull esperar que, amb la futura compensació econòmica per a l'autor, me serà més liviana la quota de l'adquisició de la comanda, que m'heu "colocat", aquest matí i que, per a un funcionari, no és poca cosa.
> Fora d'això, va l' enllaç on podreu trobar algunes publicacions meues, inclosa l'última de la Universitat Jaume I de Castelló, que presenta el Servei de Publicacions de la Universitat de València:
>

>    Ja em direu alguna cosa al respecte.
>          Marc Ant. Adell

I això em contestà ell:

> On dijous 26 abril 2018 23:44 CEST, Alfredo Navarro <anavarro110710@gmail.com> wrote:

> Gracias Marc Antoni,encantado de haberte conocido y ahora viendo los dos títulos que has publicado veo realmente la implicación que tienes en la Educación,cosa que te engrandece aún más.
> Me he quedado preocupado por el comentario que has hecho sobre el abandono universitario,he estado buscando y encontrado este artículo,que imagino que es el que has visto,https://www.google.es/amp/ecodiario.eleconomista.es/noticias-amp/9095920/Educacion-espana-en-niveles-de-malta-y-rumania-en-mayor-abandono-de-la-universidad
> Para los que tenemos hijos en edad escolar es preocupante,por eso es bueno que haya gente como tú que nos abra los ojos y de alguna forma nos guíe.
> Un abrazo y espero seguir manteniendo el contacto,porque gente como tú hace falta.
> Muchas Gracias por todo!!!

                        Alfredo


            El següent és un contacte epistolar “allende los mares” com diria aquell, doncs fou arran de la publicació del meu llibre Estrategias para mejorar el rendimiento académico de los adolescentes:
 http://noublocdemarc.blogspot.com/p/blog-page_21.html, quan em vaig quedar sorprès en rebre un correu de l’Argentina... d’una estudiant que em demanava consell respecte al seu treball de final de carrera i les “pistes” que havia trobat al meu llibre i que hem mantingut en el temps, arribant –ella- a publicar un article a l’ANUARI.
            Efectivament, en alguna entrega anterior de “BONES PARAULES” , ja faig esment d’aquest contacte i ara, arran del retrobament on line, m’envià el seu treball, que vaig llegir detingudament, fent-li algunes propostes de millora que agraí:
> On dimarts 10 juny 2014 04:04 CEST, Maria Elena Gigena <malena_078@hotmail.com> wrote:
> > 
> > > Buenas noches Marc, quería hacerte llegar mi tesina, que pude rendir el sábado 07-06-2014, con calificación de sobresaliente. Y si bien cambie el enfoque de mi investigación, me parece interesante hacértelo llegar, ya que hiciste muchas aportaciones al presente trabajo.Te adjunto mi tesina, a ver que te parece y ojala sigamos en contacto.Saludos!

              Mª Elena
........................                                                             
            Que vaig contestar tot seguit:

> To: malena_078@hotmail.com
> From: marc.adell@uv.es
> Subject: Re: Mi tesina
> Date: Sun, 18 Jan 2015 11:42:42 +0100
>   
>  Con gusto y satisfacción, estimada Mª Elena, he leído finalmente vuestra tesina, a cuyo éxito me alegra haber podido contribuir en su día. Lo que quiero proponeros ahora es que, en relación a alguno de sus contenidos, nos remitáis un artículo para publicar en la revista ANUARI de PSICOLOGIA, que dirijo y del que va -en pdf-, la última edición. Van, también,las orientaciones a los autores para la confección de los artículos.
> La nuestra es una revista científica de Psicologia,generalista, y en la que caben, por tanto, todos los ámbitos de las ciencias del comportamiento. La publicamos en lengua catalana -que es también lengua oficial y propia en la Universitat de València-, con el fin de preservar y mantener su vigencia, en los territorios de la antigua corona de Aragón -y el sur de Francia y la isla italiana de Cerdeña-, con más de diez millones de hablantes. Ni que decir tiene que aceptamos originales en cualquier lengua culta y es el departamento de Política Lingüística de nuestra Universitat,el encargado de traducirlos. Para el próximo número ya hemos recibido una colaboración de Colombia y otra de Chile y nuestra revista se intercambia con publicaciones de Brasil y también de Chile.
> Así, pues, espero vuestra respuesta que me alegrará que sea positiva.
> Mientras tanto recibid un cordial saludo y mis mejores deseos de felicidad para el año que comienza.
>
> >                Marc Ant. Adell

            Que em respongué tot seguit:

> On dimarts 20 gener 2015 03:29 CET, Maria Elena Gigena <malena_078@hotmail.com> wrote:

> Estimado Marc, es realmente halagadora tu consideración, realmente me sirvió muchísimo tu contribución a mi tesina, pues tu visión y experiencia amplia en Psicología me condujeron y esclarecieron mis ideas respecto de las problemáticas adolescentes en el contexto aúlico.  Desde ya que te mandaré un articulo, desde mi humilde concepción, previa lectura del material que me adjuntas.Una vez mas te dejo mis saludos y me alegra enormemente que consideres mis aportes. Nos mantenemos en contacto.
> Saludos
>    Mª Elena
> > _______________
>
Al que afegí:

Buenas noches Marc, como estàs? adjunto a tu mail  mi humilde artículo, basado más que nada en mi experiencia de tesina. Ruego me sepas disculpar si esta muy informal, pero queria hacerte llegar mi avance, para que  no pase mas tiempo. Estoy trabajando en un segundo articulo para que haya dos posibilidades titulado CONDICIONANTES EN EL APRENDIZAJE ESCOLAR. Y tomaria por respaldo muchos conceptos, que me han generado mucha apertura a la reflexion
Un saludo.

                  Mª Elena

En això que en facebook –on tenim “penjada”, justament, informació i actualitat del nostre ANUARI: https://www.facebook.com/Anuari.SVP -, em vaig trobar amb referències de la tal Mª Elena Cigena. Així que la vaig contactar, novament:

> El 9/3/15 11:17, Marc Antoni Adell i Cueva escribió:
>
> Un placer, Mª Elena, haber vuelto a saber de vos...aunque sea a través de contactos tan punteros como facebook.
> Al respecto, deseo os encontréis recuperada y reiniciéis la redacción de vuestro artículo para el ANUARI, que nos agradararía recibir en breve. Mientras tanto podéis probar de acceder a los enlaces, en donde nuestra revista està indexada:
> Un nuevo saludo desde València.

>                                      Marc


Que em contestà:

> El 9/3/15 8:39, Ma Elena Gigena escribió:
> Buenos días Marc, sí estoy en la preparación del escrito, te voy enviando los avances a ver qué te parece. En el transcurso de esta semana, he estado con temas de salud, pero me entusiasma mucho poder participar del proyecto desde mi humilde contribución.
> Saludos

Mª Elena.

            Que vaig respondre tot seguit:

> > To: malena_078@hotmail.com
> > From: marc.adell@uv.es
> > Subject: RE: Noticias-saludos
> > Date: Mon, 12 Oct 2015 21:01:09 +0200
> >
> >  O.K., Maria Elena: recojo vuestro ensayo y me pongo a diligenciar su continuidad hasta su publicación, de lo que os tendré informada. Y me alegro, doblemente, por las noticias que me dáis de vuestra actividad docente en educación secundaria.
> >  Al respecto no sé si os había hablado de mi libro anterior -"Ética para adolescentes"- y no sé si os podría ser de utilidad en el trato con ellos. También -si no localizáis aquellas publicaciones- puedo hacéroslas llegar en pdf.
> >  Y a pesar de què no soy nada experto como internauta, intentaré localizaros nuevamente en facebook -o, mejor, me mandàis el enlace- para felicitaros públicamente, por vuestra tarea educativa y por el ensayo que publicaremos próximamente, en el ANUARI de PSICOLOGIA.
> >  Saludos afectuosos, Maria Elena, desde València. Y nos mantenemos en contacto.
> >
> >          Marc


            Amb la seua contestació:
> 
On dijous 15 octubre 2015 00:18 CEST, Maria Elena Gigena <malena_078@hotmail.com> wrote:
              
> Marc, no tengo palabras para agradecerte tu recomendación en linkedin: Es invaluable tu opinión vertida en la página, te dejo mi facebook para que lo tengas y sea otra via de contacto, es igual que mi mail: malena_078@hotmail.com y estoy identificada con mi nombre y apellido: Maria Elena Gigena.
   Tengo muchísima motivación por seguir aprendiendo de tu conocimiento que en la actividad docente realmente va a enriquecer mi desempeño y amplia mi visión personal también. He comenzado la lectura de Ética para adolescentes y me es muy funcional a la tarea docente! y para comprender muchísimas cosas del educando-educador (porque también se sigue aprendiendo permanentemente cualquiera sea el rol en el ámbito educativo)
 Seguimos en contacto!
Un abrazo.
>                  Mª Elena

Nou contacte, a continuació:
> >
On diumenge 20 desembre 2015 03:02 CET, Maria Elena Gigena <malena_078@hotmail.com> wrote:
> Buenas noches Marc, me es en extremo grata la noticia que me das! Paso mi dirección de correo postal es: Entre Ríos 866-Villa Constitución, Pcia de Santa Fe Código postal:S2919DCR para la remisión de la revista.
 El día 18 de este mes fue mi cumpleaños, así que me has dado un excelente presente de.  Continuo con la lectura de tu libro, que me recomendaste y me está dando material sumamente enriquecedor, sobre todo en las experiencias que hicieron con adolescentes poniéndolos en diferentes roles de una resolución de conflictos. Muy bueno! Te voy a enviar por el link un trabajo que hice para EDUC-AR acerca de las TIC,, para que me expreses tu opinión, que valoro muchísimo.
> También te deseo que pases unas excelentes fiestas junto a los seres queridos, y más cerca de la fecha te  enviaré mis salutaciones.
>  Cariños y seguimos en contacto!
>
>                                              Mª Elena             

 I encara per altres motius, com quan li varem remetre l’ANUARI, primer en pdf::
> El 4 de mayo de 2016, 16:33, Marc Antoni Adell marc.adell@uv.es escribió:
>    Me complace enormemente, estimada Maria Elena, haceros llegar en pdf, el número ordinario de nuestra Revista, correspondiente a 2015, en donde figuráis con vuestro trabajo editado. En pocos días aparecerá la publicación en papel, que también os llegarà al domicilio que nos facilitasteis.
> Mientras tanto recibid un fuerte abrazo, con mis mejores deseos, que incluye el que no sea ésta, vuestra única colaboración, sino la primera-.
> Saludos, también, a vuestra sra. madre.
>                 Marc

            I tot seguit en l’edició en paper:
> El 11 de mayo de 2016, 10:09, Marc Antoni Adell marc.adell@uv.es escribió:
>
 >  Pues ahora, estimada Maria Elena, ya tenemos el ejemplar de l'ANUARI editado en papel. Así que los pròximos días se prepararà el envío a suscriptores y autores, que recibiréis en el domicilio que nos facilitaste, un poco ralentizado por la distancia.
> Fuera de eso, estoy deseoso de leer vuestra investigación sobre temas organizacionales y educativos y no tenéis más que remitirme, también la carta de recomendación que firmaré con mucho gusto.
> Un abrazo también y ánimo.
>                   Marc

Que em contestà agraïda:
> On dimecres 11 maig 2016 03:36 CEST, MARIA ELENA GIGENA <malenagigena@gmail.com> wrote:
> Buenos noches Marc, muchisimas gracias por el envio de la revista!! Mi anhelo es que no sea mi única colaboración, estoy trabajando en una investigación de la estructura educacional de las organizaciones, basado en un texto en particular que había leido en el profesorado  y relevamiento de campo de opiniones de empresas, Cuando tenga un poco más de forma te lo voy a enviar.
Y queria tomarme el atrevimiento de consultarte, sin compromiso, si era posible que te enviara una carta de recomendación para que la avales: esta carta seria para presentar en los establecimientos escolares, para dar clases. No hay ningun problema si no se puede.
> Desde ya me alegro muchisimo el contacto¡
> Te dejo un abrazo
> Mª Elena

m contestà agraïda:

> On divendres 13 maig 2016 04:49 CEST, MARIA ELENA GIGENA <malenagigena@gmail.com> wrote:
>
 > Buenas noches Marc, es tu respuesta muy propia de las grandes personas, que ayudan a las más humildes. Realmente estoy alegre de nuestro contacto, pero me apena haberte tenido que molestar con la carta, la adjunto al presente. Una vez mas te extiendo mi agradecimiento.
> Desde ya que estás en total libertad de corregir o adaptar su contenido. Voy remitiendo en contactos futuros los avances de mi investigación.
> 
> Un fuerte abrazo!
>    Mª Elena

Amb la meua resposta, ara:

> El 15 de mayo de 2016, 6:56, Marc Antoni Adell <marc.adell@uv.es> escribió:
>
>  Con mucho gusto, Maria Elena. Va, ahora por e.mail, la carta de referencia, a reserva de què la recibiréis -autògrafa- por correo ordinario, en el envío del ANUARI, que estamos preparando.
 >  Una abrazo y mucha suerte.
>
> >                    Marc

Que em contestà, agraïda:
_______________
On dilluns 16 maig 2016 02:44 CEST, MARIA ELENA GIGENA <malenagigena@gmail.com> wrote:

> Buenas noches Marc, he recibido la carta de recomendacion firmada. Muchisimas gracias por tu generosísima colaboración!!
 Seguimos en contacto porque te voy a enviar lo que te comentaba en el e.mail anterior.
> Abrazos!!
>  Mª Elena
_______________
Finalment i tornant a Josep Climent, de qui encara em resten algunes coses a recercar –pel que sembla-, m’he “embarcat” en la recuperació del seu “Epistolari”, amb la complicitat d’alguns bons amics –meus i de Climent-, a saber: Tort Mitjans, Camil Vàzquez, Bea Segarra i Elisa Millàs. Finalment la Institució “Alfons el Magnànim” ha acceptat la seua publicació i el, fins ara, editor, Vicent Ferri, ha estat el meu contacte habitual. Lamentablement –per als altres, que no per a ell- ha decidit jubilar-se i aquests han estat els últims correus intercanviats:


> S'està citant Marc Antoni Adell <marc.adell@uv.es>:
> >
> > En Pere ja m'anuncià que et jubilaves, benvolgut Vicent,però vaig entendre que no era immediat. Ara, però, en l'intercanvi que  > > mantenim en l'ajustament del text de l'Epistolari d'en Josep Climent, m'ho dona per fet. I a l'article -erudit, propi d'un "il.lustrat" de la colla de Maians...- que t'he llegit al Levante  > > d'ahir, ho confirmes. Felicitats, però alguns et trobarem a faltar.
> > Tornant al teu article, una "passada", com diuen els joves: no et sabia tan sabut, documentat i ocurrent... i fusterià. També jo faig esment a l'Epistolari de Fuster, que recull Furió com a "Correspondència", al pròleg del meu llibre, però no soc tan  agosarat com tu. Clar que tu saps més de la meua vida activa que jo de tu, per això m'ha sorprès agradablement l'article.
> > Doncs que siga per a bé, Vicent, i un plaer haver-te conegut.
> >
> >     Una abraçada.
> >
> > >                 Marc
Que em contestà tot seguit:

On dimecres 31 octubre 2018 20:53 CET, Vicent Ferri Simó <ferri_vic@gva.es> wrote:
> 
> > Moltes gràcies, Marc, per les teues elogioses paraules. Ja que em parles de la meua col·laboració al Levante-EMV,a la que algú li ha tallat el text inicial, te'l fique per si això te'l fa més comprensible: «En el principi algú va escriure, en idioma accadi, sobre fang, una història. Era la primera història escrita, l’Epopeia de Guilgameix (o Gilgameš), fa d’això uns 4.700 anys».
> > Espere que l'edició del vostre llibre s'acabe aviat, ja ha tingut molts entrebancs i retards.
> > Salut!
> >
> > P.S.: esta adreça és oficial del treball no estic segur que a partir de hui no desaparega ja que deixe de ser empleat.
> >
_______________

 A què li vaig respondre:
On dijous 1 novembre 2018 20:20 CET, "Marc Antoni Adell" <marc.adell@uv.es> wrote:
>   Gràcies a vos, Vicent. Vul pensar que ens retrobarem en un altre moment, per descomptat en aparèixer el "nostre" llibre i abans si cal. Al respecte, en Pere es malfiava de si podrien haver canvis a la Casa i no fóra ell l'últim revisor del text de l'Epistolari, la qual cosa em preocuparia pel nou possible retard, que ja m'estan inquirint els coautors... No sé si encara tens "credibilitat" al Magnànim, com per a pressionar perquè en Pere acabe el que porta entre mans...
>   I pel que fa a l'inici del teu article, ara en crees un dubte no sé si existencial o simplement metòdic i és que al "Guilgameix (o Gilgameš)" jo el tenia com a l'heroi sumeri i tu atribueixes l'autoria de la seua llegenda als acadis...Clar que estic rememorant els textos -dos tomassos d'Hª Universal- del Dr. Palomeque Torres de Barcelona i dels anys seixanta. Així que no en faces molt de cas, al respecte.
>   Una nova abraçada i que vaja tot molt bé.
>                     
                          Marc
-----------------------
És tot de moment...