Carta oberta ESTEM AVISATS

La massacre inmisericorde, que les tropes ocupants israelianes estan perpetrant contra la població civil palestina -incloses dones i criatures-, no és -no ho ha estat mai, en els tres quarts de segle que dura l’ocupació de Palestina- un avís als de Hamàs, sinó a la resta del planeta: Israel ha esdevingut un estat imbatible militarment -gràcies a la complicitat dels EEUU- i el què fa a Gaza pot fer-ho -per a què, sinó, estan els projectils de llarga distància?- contra qualsevol territori o nació que qüestione els seus sanguinaris mètodes d’ocupació. De res no val que la majoria d’estats i institucions civiitzades de tot el món, les manifestacions multitudinàries de la ciutadania, així com la màxima autoritat internacional -les Nacions Unides- han condemnat -reiteradament-, i condemnen, la diàspora del poble palestí i els assassinats diaris als territoris ocupats, per les tropes jueves. Ells, ebris del seu poder militar -convencional i atòmic-, seguiran endavant. 

 Estem avisats.

Carta oberta ERA D'ESPERAR

Que l’alto el foc a la Franja de Gaza no duraria era d’esperar. Ara l’excusa ha estat l’assassinat de tres civils jueus, a un barri residencial de Jerusalem, per dos desequilibrats de Hamàs. Però la reanudació de la massacre genocida de l’exèrcit israelià d’ocupació, contra la població indefensa de Gaza estava “cantada”, desprès del “gest” -forçat- del govern ultra d’Israel, envers una precària aturada dels bombardejos sobre la població civil, amb intercamvi d’hostatges jueus per empresonats palestins. La més impressionant tragèdia bèlica de tots els temps contra tot un poble -el palestí-, com algú ha qualificat la massacre a Gaza, omple d’oprobi i vergonya a tot el planeta i fa responsables de crímens contra la humanitat, no només a l’estat d’Israel, sinó als qui el recolzen o es mostren condescendents.

Carta oberta FINS QUAN?

Fins quan les morts diaries d’inocents palestins a Gaza -i a Ciscordània- a mans de l’exèrcit jueu d’ocupació, sense que el món s’esfonse en la vergonya i la desesperació? Fins quan una tal demostració de crueldat assassina, per part d’un estat membre de les Nacions Unides, sense ser expulsat i condemnat a l’ostracisme internacional? Fins quan la dignitat i la paciència dels habitants del planeta aguantaran un genocidi -el del poble palestí- que fa tres quarts de segle que dura, impunement? Fins quan les falàcies del dret (?!) a defensar-se -de forma tan bèstia- d’un terrorisme -el de Hamàs- que han fet nàixer els mateixos opressors, amb l’assassinat diari d’inocents, sense portar als responsables davant la Justícia Internacional? 

Fins quan?

Dies feixucs CINISME (S)

D’un temps ençà la sèrie de despropòsits i conductes cíniques, patrocinades per subjectes -a títol personal o col·lectiu, com a grups, partits, governs i fins i tot estats- ens abrumen a diari, sense que ningú els pare els peus i els obligue a rectificar -i encara menys a restaurar- el mal massa vegades irreversible, que infringeixen. Ni la moral -l’ètica mínima que diria Adela Cortina-, ni la decència, ni la vergonya aliena, ni el respecte als drets humans, ni a cap autoritat, legítimament constituïda -de les empoderades pels diners i els grups criminals ja ni parlar-ne- han estat capaços de corregir -ni menys compensar a les víctimes pel mal que han fet i segueixen fent- als autors materials i “intelectuals” d’aquells despropopòsits. Per començar i a casa nostra, Aznar ha recuperat el seu protagonisme, en tocar arrebato, perquè el nou govern de coalició -no el del PP-Vox, of course!- perdona (!) als “golpistes” -els partits catalans que, en una democràcia, haurien pogut celebrar un referendum, sobre el futur de Catalunya-, mitjançant una futura llei d’amnistia. Rajoy, l’ha secundat, encara que se li ha escapat allò d’anar amb compte amb les manifestacions, que “las carga el diablo” -com està passant amb la violència descontrolada contra les forces de l’ordre, a les portes de la seu del PSOE, a Madrid-, que és, segurament, el més sensat que ha dit en tota la seua trajectòria política. Mentre que Feijóo, que defenestrà a Casado, de la mà de l’Ayuso, i es presentà com a moderat (!?) no para de desbarrar contra el “sanchisme” perquè, clar, no li han valgut les seues martingales de gallec, per fer-lo fora -a Sánchez- de la Moncloa.

I com no podia ser d’una altra manera, les icones del socialisme decadent, Felipe Gonzàlez i Guerra han augurat tot un seguit de desgràcies per al PSOE -i la seua Espanya, tant semblant a la del franquisme-, si Sànchez s’atreveix a desbloquejar el conflicte català, de manera civilitzada i democràtica. Per acabar-ho d’arreglar, el (contra)poder judicial -l’assignatura pendent de la democràcia- arremet també contra Sànchez, titllant d’inconstitucional una llei encara no conformada i afegint noves imputacions -ara de “terrorisme”- contra Puigdemont, en no haver-ne tingut prou, amb les desautoritzacions successives de la justícia europea, de les resolucions emanades de la justícia (!) espanyola.

Fora d’ací, però, les coses no pinten millor, com ara l’any llarg de la guerra d’Ucraïna, promoguda descaradament per l’OTAN -és a dir pels EEUU-, en temptar al govern golpista de Zelenski, per retar a la Rússia de Putin i acostar-se a l’armamentisme occidental, amb el paper comparsa de la UE i la satisfacció indissimulada de la indústria de la guerra, que ha inundat aquell país d’armes massives, per a la seua desgràcia i la de tots. I això amb el beneplàcit explícit de la tal Ursula von der Leyen, que no ha estat d’exhibir-se, “felicitant” al tal Zelenski. Menys “programada”, però, ha esta l’enèssima guerra d’Israel contra el poble palestí, arran dels assassinats d’israelians pels de Hamàs -que, cal recordar-ho, és el grup terrorista generat per l’estat jueu com a reacció bèstia dels palestins a l’ocupació més bèstia encara dels jueus-, “argumentat” com excusa (!?) per seguir massacrant els civils palestins, de les terres ocupades de Ciscordània i la bloquejada Gaza, el camp de concentració més gran del món a mans de l’estat -genocida, per què no?- d’Israel. Així assistim perplexos i impotents a la revenja de l’exèrcit israelià, exacerbat per haver estat burlat pels de Hamàs, mitjançant mortífers i indiscriminats bombardejos diaris sobre la població palestina indefensa, que no té on refugiar-se: ni hospitals, ni escoles ni esglésies, res no atura les bombes assassines, ni l’ocupació i mort de civils a les ciutats envaïdes per l’exèrcit sionista, a la Franja.

Tot això amb la complicitat criminal dels EEUU, amb un president demòcrata que, teòricament, hauria d’imposar contenció a l’aliat israelià i la burla descarada a la ONU, teòricament també, l’autoritat internacional, respectada i respectable per tots els governs que hi pertanyen. I, com ja resulta habitual, la Unió Europea de comparsa, amb la tal Ursula von der Leyen -novament-, justificant la reacció d’en Netanjahu, encara que finalment desautoritzada pels 27 i el ministre Josep Borrell. Amb tot i una vegada més, el govern d’Israel fa oïds sords a les resolucions de les Nacions Unides, a la petició de la majoria de països democràtics del món i al clam dels ciutadans de tot el planeta i, ara, demana la dimissió del Secretari General, António Guterres, per haver gosat, no només lamentar i condemnar els assassinats de Hamàs, sinó la massacre del poble palestí que està perpetrant l’exèrcit d’Israel, impunement. Vergonya d’humanitat!

Encara com, enmig de tanta turbulència, el Papa Francesc -segons ha divulgat el president Aragonés arran de la recent visita al Vaticà- defensa la paraula per arribar a entendre’s. Encara com.

Carta oberta UN NOU HOLOCAUST

El del poble palestí a mans de l’Estat d’Israel. La massacre continuada i immisericorde de la població civil palestina -amb milers de criatures mortes- pels bombardesos indiscriminats de l’exèrcit d’ocupació, no mereix un altre qualificatiu. I ja és ben trist que són els hereus de les víctimes del genocidi nazi, els qui estan perpretant el genocidi del poble palestí, impunement, davant la perplexitat del món civilitzat i la impotència de les Nacions Unides, per la complicitat culpable dels EEUU. Fins quan?

Carta oberta CINISME

El d’Israel que, a la vista de que la massacre indiscriminada de la població palestina de Gaza -amb milers de criatures mortes- es veu qüestionada per la ciutadania del planeta i per la majoria de governs democràtics, han tornat a divulgar el vídeo de les atrocitats de Hamàs, en un intent de justificar (?!) la seua revenja; perquè, clar, la vida dels palestins no val res i la dels jueus sí. Tot això amb la complicitat culpable dels EEUU que bloqueja qualsevol intent de les Nacions Unides de posar fi a un tal genocidi.

Carta oberta DRET A DEFENSAR-SE?

Dret a defensar-se, els que fa tres quarts de segle ocuparen el territori del poble palestí, foragitant als seus legítims habitants i generant més d’un milió de desplaçats? Dret a defensar-se, els que estan massacrant, diàriament i des d’aleshores, a la població dels territoris ocupats, amb bombardejos indiscriminats i amb milers i milers de morts, criatures incloses? Dret a defensar-se, els qui han construït el major mur de la vergonya del planeta, encerclant les poblacions palestines, separant les famílies i reduint a l’ “apartheid” als seus habitants? Dret a defensar-se, els que dissolen les manifestacions pacífiques dels palestins, que denuncien l’ocupació, amb foc real de l’exèrcit israelià? Dret a defensar-se, els que han reclòs a més de dos milions de palestins a la franja de Gaza, bloquejant l’entrada d’aliments, medicines i productes vitals per a la població? Dret a defensar-se, els qui amb una tal política genocida han generat el grup terrorista de Hamàs, que es comporta -òbviament- amb els mateixos mètodes criminals que els opressors? Dret a defensar-se, els qui sistemàticament i des de fa tres quarts de segle, incompleixen les resolucions de les Nacions Unides, que condemnen la política d’assentaments de Cisjordània i els insta a respectar la legalitat internacional? Dret a defensar-se?

Carta oberta QUINES PRESSES!

Al primer ple del nou (?) ajuntament, s’ha aprovat la traducció (!) del nom de la Ciutat de València -no sabem si perquè no s’entén...- per “Valencia”. Ara cal esperar que, al segon ple del consistori, s’aprovarà la traducció del cognom de l’alcaldessa -Català- per “Catalán”, clar. Una volta posats...

Carta oberta “ATADO...Y BIEN ATADO”

Per si algú havia oblidat l’avís del dictador: “atado y bien atado...” Així la dreta hereva del franquisme es manté “pletòrica” i ara guanya les eleccions -municipals i autonòmiques- contra ETA (!), en la democràcia -plena (!?)- de què gaudim. I és que, com ens havia també advertit el seu fundador -de la dreta que patim, no de la democràcia- l’ex-ministre de Franco, Manuel Fraga, "Spain is different". I així ens va i ens seguirà anant. Al temps.

Carta oberta ARA SÍ?

Ara sí que es manifesten, multitudinàriament, els israelians al carrer, en contra de la reforma judicial de Netanyahu -acusant-lo de feixista-, que el beneficiaria de les imputacions de què els tribunals l’acusen? Per a quan unes altres tantes protestes ciutadanes multitudinàries d’israelians al carrer, en contra del genocidi del poble palestí, que perpetra cada dia Netanyahu -i de què caldria acusar-lo, doncs fins ara els tribunals no ho han fet-?

Dies feixucs MANIPULA QUE ÉS DEBADES

O això sembla. I és que “fer passar gat per llebre” ha estat una pràctica habitual dels “de dalt”, per tal d’amagar les seues vergonyes i d’aconseguir els seus propòsits poc presentables. Ara, però, s’ha generalitzat fins a extrems perillosos, confonent a la ciutadania i deixant perplexos als més avisats. Vegeu si no, el “gir” d’en Sánchez en abonar l’ocupació il·legal i qüestionada per l’ONU del Sàhara, per part d’ El Marroc i “apuntar-se” -Sánchez- a la imposició de l’ “autonomia” (!?) per als sahrauís, com a única (!) opció “viable”. Tot mirant de congraciar-se amb la monarquia i el govern titella d’aquella autarquia, per tal què no ens envien bandades d’immigrants cap a Melilla o Ceuta o ens deixen seguir pescant als bancs d’El Marroc a un preu assumible. Com no podia ser d’una altra manera i passats els primers moments d’ “agraïment” de part dels marroquinesos, les onades immigratòries no paren, els bancs pesquers segueixen en qüestió i el viatge d’en Sánchez i mig govern -socialista, que no d’Unidas/Podemos- tampoc ha estat un èxit precisament. Mentrestant al Parlament Europeu hem hagut de fer un trist paper, en votar a favor d’ El Marroc (!), en la condemna de la UE contra la vulneració dels drets humans d’aquell règim, que empresona periodistes crítics, sense més. Quedarà sense resposta ciutadana -ni que siga electoral- una tal claudicació?

Altrament i sense moure’ns de casa assistim perplexos a com les grans fortunes, gràcies al “patriotisme” de les quals -segons el PP-, l’economia espanyola té solidesa, s’han afanyat a “maniobrar” front a les mesures del govern, per fer-los contribuir a la hisenda pública, d’acord amb el volum dels seus capitals. I ho han fet amb preteses donacions familiars, canvis de titularitat i temptejos de portar la residència fiscal a un altre país, i així burlar la mesura. Què us sembla? Fins quan el conte del “patriotisme” d’alguns, que descaradament tenen en els seus diners la seua “pàtria”?

I si en faltava alguna en la hipocresia descarada d’alguns, hem hagut d’assistir a l’oposició de l’ “stablishment” polític local de Barcelona a la suspensió temporal -declarada per l’alcaldessa Ada Colau-, de relacions amb el govern israelià, per les contínues violacions dels drets humans -assassinats purs i durs de la població palestina- i l’apartheid als territoris il·legalment ocupats per Israel, des de fa tres quarts de segle. De res sembla que val -per a l’ “stablishment” polític local de Barcelona- el clam popular i la pressió de nombroses associacions i col·lectius de la ciutat, en favor dels drets humans de la població civil palestina, menystinguts pel govern ultra israelià. I encara el candidat de la dreta catalana de Pujol, Trias, s’ha apressat a avisar que si guanyen ells, en reprendran les relacions. No cal dir que un tal posicionament ha estat rebut amb complaença pels afins al govern de Tel Aviv, que s’havien apressat a lamentar la decisió de l’alcaldessa, amb paraules amablement hipòcrites i meridianament contradictòries amb l’agressió diària a la població palestina i els assassinats comesos per exèrcit jueu ocupant. Abans calia haver pres una tal decisió i tant de bo altres institucions i governs adopten mesures contundents envers els fautors del genocidi contra els legítims habitants de la Palestina ocupada, davant la mirada perplexa de la població mundial i la complicitat de l’ONU, front al nou holocaust del poble palestí a mans d’Israel.

I què dir del posicionament de la G.B. envers l’ ”affaire” d’ Ucraïna? Resulta que, haver-se “desentès” –“Brèxit” en diuen- de la UE, no ha suposat desentendre’s, també, del negoci armamentístic, que ha suposat la guerra provocada per l’OTAN d’en Biden en aquella república exsoviètica i la resposta -esperada- d’en Putin. Efectivament, aquests dies hem hagut de “contemplar” a l’encara no coronat Carles III, rebre oficialment -i cordialment- a Zelenski, amb la promesa de fer-li arribar -no sabem si a bon preu- armament de fabricació britànica. Més cortines de fum -més manipulació (des)informativa- envers el lucratiu “negoci” de la fabricació d’armament, encapçalat pels EEUU i amb el seguidisme europeu -i el govern d’Espanya posat fins al coll-, que està donant-li “ales” a l’impresentable de Putin i netejant la seua imatge a Rússia, on de “dictador” ha passat a ser “heroi”, gràcies a la política maldestra de la UE, que està convertint el d’Ucraïna, en un dels episodis més lamentables i tristos, des de la guerra dels Balcans. Fins quan una tal descarada manipulació?

Encara com Zapatero dona testimoni de la seua bonhomia, palesa sempre i revestida, ara, de “candidesa” front a les invectives de Rajoy i la seua tropa i d’humor intel·ligent en “receptar” poesia contra insults i citar expressament a Gloria Fuertes, que algun pretès escriptor de prestigi -el nom del qual ara no fa al cas- es permeté ridiculitzar -maldestrament i sense èxit, clar-.

Carta oberta O.V.N.IS., NO. GRÀCIES

Podrien haver trobat una “maniobra” més creïble que el globus-sonda xinés, per distreure a la ciutadania, dels gravíssims problemes que afecten a la humanitat, atesa la notable incompetència -quan no mala voluntat o complicitat descarada- d’alguns polítics que ens (des)governen. Però no. Ni en això són prou intel·ligents, quan ara afegeixen -EEUU-, que no descarten (!?) l’existència d’O.V.N.IS., que ens vigilen (!). Mentrestant el negoci armamentístic està exultant, en una guerra -la d’Ucraïna- provocada expressament –per si amb el mig centenar que ja hi ha en actiu, no en són prou-. I les majories autòctones, envaïdes o expulsades del seu territori i amenaçades de genocidi, com els rohinyàs, per l’exèrcit de Birmània o els palestins per l’Estat d’Israel, miren de ser silenciades. O.V.N.IS., no gràcies.

Carta oberta EM COSTA D'ENTENDRE

Em costa d’entendre que un tribunal -el “constitucional”-, amb bona part dels seus components amortitzats -culpablement, perquè sempre hi cap la dimissió- i tots ells nomenats ideològicament -pels partits polítics i no de l’arc parlamentari, sinó dels majoritaris (?)-, s’ha autoatribuït la superioritat (?) sobre les Corts i els seus integrants, representants legítimament escollits pel poble sobirà (!), a l’hora de dir l’última (?) paraula. De quina democràcia estem parlant?... Ah!, serà de l’ “espanyola”, com ja ens ho havia advertit Arias Navarro, en presentar la nova etapa “aperturista” del règim: democràcia, a l’ “espanyola”, però. No debades ho havia deixat tot “atado y bien atado”, el dictador, quan proclamà solemnement -en referir-se a la monarquia que ens llegava-: “...no se trata de una restauración...sinó de una instauración!...Ara ho entenc! I així ens va.