Carta oberta AH!

Ens ha sorprès a més d’u, l’aparició en pantalla del president autonòmic de Castella-Lleó, declarant solemnement “...això és un tema que cal resoldre políticament, no als tribunals...” (!?) –en castellà clar-. Alarmats hem cregut, alguns, que –sent del PP la tal “autoritat”- alguna cosa extraordinària ha degut passar, per haver entrat en raó i haver-se pronunciat en un tal sentit... en relació a què, però? No, no era –efectivament- en relació al “problema” català, com podria haver semblat a primera vista –i oïda-, no. Era perquè el govern de l’Estat ha recorregut davant el Suprem, la decisió d’aquella autonomia –i la d’ Andalusia, també del PP- de modificar, pel seu compte, la normativa de restricció de mobilitat per la pandèmia... Ah! Era per això que –ara sí!- calia actuar políticament, no jurídicament.... Ja ens estranyava a alguns...

 

Dies feixucs

 

                             “CUANDO NO POR PITOS...”

És la frase emblemàtica atribuïda a Luis de Góngora, que va ser considerat mestre de la sàtira, poeta i dramaturg del Segle d'or espanyol, màxim exponent del corrent literari conegut com a “culteranisme”. La frase completa no és molt més llarga –“cuando no por pitos... por flautas”- i ironitza amb la dèria d’alguns d’anar sempre a la contra, per uns motius –o per uns altres- o, senzillament sense cap motiu: és el que, cada dia, ens trobem en donar una ullada al que passa pel món –a casa i per tot arreu-

-Góngora ((Wikipèdia)-

Encara “cueja” l’affaire” d’en Trump, amb l’assalt al Capitoli, promogut sense rubor, pel president més polèmic i desestabilitzador que ha tingut els EEUU, en perdre les eleccions al seu país, tot i que massa seguidors seus encara se’l creuen, en l’acusació de frau, per haver-les perdut: les investigacions de l’FBI i els tribunals segueixen el seu curs per tal d’identificar als líders i participants en la revolta, així com la responsabilitat d’en Trump, al Congrès i al Senat, que pot acabar amb la seua inhabilitació política i, tant de bo, amb la immunitat legal amb què pretén protegir-se. 

-El Capitoli "ocupat"-

Un “affaire” que té tot un seguit de derivacions o episodis col·laterals –algun d’ells còmic-, com el de la Melania Trump, que es vol presentar com a víctima (!?) per haver estat acusada de “frívola”, en haver-se ocupat de presentar una sessió de fotos per a un llibre d’objectes històrics que promou, mentrestant la turba incontrolada envaïa l’edifici de la Càmera de Representants. O que els addictes a l’altre “il·luminat” de l’Amèrica del Sud, Bolsonaro, han aplaudit el “valor” dels seguidors d’en Trump i han enviat a Washinton al fill d’en Bolsonaro, que fou rebut amb tots els honors per Ivanka Trump. Increïble!

-Trump i Netanyahu (La Vanguardia)-

A l’altra banda del planeta, encara que més a prop, un altre “il·luminat” que presideix el govern genocida d’Israel, Netanyahu, no desisteix de la política d’acabar amb el poble palestí ocupat i confinat, amb l’anunci d’edificar 800 habitatges més, per als colons extremistes que ocupen il·legalment Ciscordània, des de fa més de tres quarts de segle, protegits per l’exèrcit jueu, desprès de foragitar als palestins, els seus legítims residents. Ara s’afegeix la provocació al nou president dels EEUU, Joe Biden, que preveu no compartirà la complicitat d’en Trump que, en contra de la legalitat internacional i el posicionament de la pràctica totalitat de mandataris democràtics del planeta, ha recolzat la política genocida del primer ministre israelià envers els palestins. Mentrestant Netanyahu es vanta d’haver vacunat -contra la covid-19- a la major part de la població jueva...alhora que ha obstaculitzat la dels milions de palestins dels territoris ocupats, afegint així una nova tragèdia –amb la mortandat assegurada de la població més indefensa i vulnerable: criatures i ancians-. I tot això davant la mirada perplexa i impotent de mig planeta. Simplement vergonyós.

-la  neu(La Vanguardia)-

Mentrestant a casa hem patit la pitjor onada de fred des de fa 50 anys, amb rècords de fins a –o més- 20 graus negatius... I això després de l’any més càlid (!), perquè encara alguns –el primo d’en Rajoy- s’entesten en negar la evidència del canvi climàtic. La neu s’ha fet present per tot arreu, dificultant la normalitat de la vida de la gent, amb especial de les persones més vulnerables, així com la prestació de serveis bàsics, com l’abastiment, el funcionament dels centres sanitaris i escolars i cobrant-se algunes vides. I com no podria ser d’una altra manera, també amb els estralls de “Filomena” –efecte directe del canvi climàtic negat per la dreta-, la pròpia dreta es dedica a “exhibir-se”, com Casado amb la pala a la mà...la qüestió és fer teatre.

-uci (La Vanguardia)-

No cal dir que la tal situació meteorològica –promoguda per la borrasca Filomena- ha contribuït a dificultar la lluita contra la pandèmia del coronavirus que presenta una situació preocupant, desprès de la “relaxació” de les passades festes, en forma d’una tercera –la pitjor- “onada”: els contagiats es compten per desenes de milers diaris i els morts per milers, a tot l’Estat, col·lapsant els hospitals i bloquejant les ucis, per la ràpida propagació i les noves “cepes” que ha generat la mutació del virus, més contagioses que les anteriors. Clar que si els ciutadans no extremem l’acompliment de les pautes ordenades per les autoritats sanitàries i certs polítics –la dreta de sempre -PP i adlàters- no deixen de fer demagògia  -si el govern de l’Estat és contundent l’acusen de no “respectar” a les autonomies i si dóna la iniciativa als territoris aleshores no està actuant com cal, en què quedem?- la cosa no minvarà.

-.Betlem al Vaticà (La Vanguardia)-

Encara com el Betlem del Vaticà ha trencat motlles i enguany ha aparegut un astronauta enmig de les “figures” i el paisatge convencional de tota la vida ... escandalitzant a part de la Cúria i a bona part de la jerarquia i altres sectors del conservadorisme eclesial militant. Una vegada més, el Papa Francesc ha desconcertat amb el seu tarannà i generat esperança en la majoria de cristians i d’altres que no ho són, però es troben encuriosits per un tal pontífex...

        Encara com.

 

 

Carta oberta TAMPOC

-Meirás (Wikipèdia)-

 A més d’u ens ha sorprès el “contraargument”, de què el Pazo de Meiràs no fou “regalat” a Franco –que és l’ “argument” de la família per heretar-lo-, sinó al cap d’Estat. I clar, en deixar de ser-ho (!) –per defunció-, ja no en tenia la propietat (?) Primer perquè, qui té –i menys en un règim polític usurpador de la legalitat democràtica- “autoritat” per regalar bens de propietat pública? Evidentment ningú. I segon, quina legitimitat tenia el dictador per ostentar tal “títol” de cap d’Estat? Cap legitimitat, evidentment. 

  Aleshores, calia esgrimir aquell “contraargument”? Si un be de propietat pública -el Pazo de Meiràs- s’havia usurpat a l’Estat, calia recuperar-lo de forma immediata i demanar les responsabilitats subsegüents als ocupants il•legítims. O no? Pot ser si la Constitució –Carta Magna en un Estat democràtic - , a l’art. primer, hauria derogat per il•legítimes, totes les disposicions “dictades” pel règim colpista, com a nul•les de ple Dret, ens podríem haver estalviat més d’un maldecap.

dies feixucs MÉS COSES...

 

         Més i més coses...fins al punt de sentir-nos impotents front a l’allau de notícies –algunes difícils de “digerir”-. Com el cas del reconeixement d’en Trump –que si que en farà alguna de dreta, abans d’anar-se’n?- al Marroc, de l’ocupació del Sàhara Occidental, antiga colònia espanyola, abandonada a la seua (di)sort, pel govern d’en Franco; a canvi de restablir –el Marroc- les relacions diplomàtiques amb Israel, que pateix l’aïllament internacional, per la política genocida envers el poble palestí. 

-segell: Spanish_Sahara_1924_40c (Wikipèdia)-

          Efectivament, Hassan II, aprofitant la indecisió i fragilitat de les acaballes del règim franquista, organitzà la marxa “Verda” per ocupar el territori sahrauí i expulsar els seus habitants, tot i la sentència condemnatòria del Tribunal de la Haia i el no reconeixement de la ONU. Justament en això, en l’ocupació il·legítima i il·legal de territoris i l’incompliment de les decisions dels Tribunals internacionals i les resolucions de l’ONU ambdós estats –Marroc i Israel- s’assemblen com una gota d’aigua a una altra. Així que en Trump ho ha tingut fàcil a l’hora d’apadrinar un tal despropòsit. Els sacrificats, com sempre, la població autòctona, -sahrauís i palestins- legítima propietària del territori –El Sàhara i Palestina-. Tot això enmig del silenci còmplice d’Europa i el món. Vergonyós!  

-Sharauís (Wikipèdia)-

         Mentrestant a Espanya alguns han entès que estar en l’oposició és obstruir sistemàticament la tasca –ja prou feixuga del govern de Sánchez i Iglesias... i ara li toca a la justícia. Encara que el tema ve de lluny i més d’un ha suggerit que és, justament, la justícia, l’assignatura pendent de la democràcia espanyola. Perquè, ara mateix, l’atribució de càrrecs en els alts tribunals ha esdevingut una pura i simple moneda de canvi entre els partits: “tants per a tu, tants per a mi...” I com no podia ser d’una altra manera, les gravíssimes decisions que han de prendre els alts tribunals, estan –en el millor dels casos- “condicionades” per la composició partidista que els situa allà on son. Quan no directament marcades per l’aritmètica de la procedència dels magistrats. 

-tribunals...(La Vanguardia)-

        Doncs bé, ara ni això, perquè el PP que s’ha garantit la majoria absoluta en la composició d’aquells tribunals, posa tota classe d’entrebancs en la seua caducada –dos anys!- renovació, per por a perdre-la. Així manté la punta de llança contra el govern i l’amenaça permanent de boicot a qualsevol iniciativa que no li agrade, per més normal, democràtica i raonable que siga. D’aquesta manera –no ens enganyem- el poder real a Espanya l’ostenta -sempre!- la dreta –la nostra dreta tardofranquista, clar-, fins i tot quan no (des)governa i, de pas, es presenta una imatge –de la justícia- front a Europa, lamentable: l’últim botó de mostra ha estat l’anulació del judici contra Otegui, per part del Tribunal Superior de Justícia Europeu, per manca de garanties jurídiques. Clar que amb les imatges televisives fetes públiques d’aquell episodi, amb els comentaris i gestos –lamentables uns i altres- de la presidenta del tribunal, es veia vindre. I el més lamentable de tot és que la conducta d’aquells funcionaris –els jutges- resta impune, quan la de qualsevol altre servidor de l’Estat seria sotmès a expedient disciplinari, al moment, amb les previsibles conseqüències punitives establertes.

-vacunes (La Vanguardia)-

         I encara n’hi ha més -de burrera opositora- on tot se val, manipulant descaradament la pandèmia que patim, ara amb ocasió de les vacunes, que Casado “avisa” a Sánchez per què no es pose “medalles”, abans i tot que el govern anuncie la mecànica de la seua distribució i aplicació, en les que justament dona el protagonisme a les autonomies. Així el PP no pot suportar que l’executiu de coalició –comunista i venut als independentistes- puga gaudir d’una mínima satisfacció i respir en la lluita contra el coronavirus, que ells –la dreta tardofranquista que patim- s’ha encarregat, des del primer moment, de boicotejar de manera barroera i  vergonyosa, allunyant-se de la resta de països europeus on -majoritàriament- la oposició ha fet costat al govern en la difícil gestió de la pandèmia, a diferència dels conservadors locals.

-A. Saudí (La Vanguardia)-

         I si viatgeu a l’Aràbia Saudí, aneu en compte perquè tot i que, finalment –Mohamend bin Salman dixit- ha reconegut (!?) a les dones, l’autorització per conduir (!) vehicles, manté empresonada a l’activista Loujain al Hath Loul, justament per defensar aquell dret i ja en porta dos i mig, dels cinc que li ha imposat la justícia d’aquell país, per “terrorista”. Es veu que l’ “argument”  del terrorisme és una bona (!) excusa que es gasta per tot arreu, per silenciar als testimonis incòmodes. Sí sí, la d’Aràbia Saudí és la monarquia tan amiga de la nostra, que “unta” als emèrits amb substancioses comissions i manté una guerra genocida contra el Iemen... amb armament adquirit a les factories espanyoles... Tot un (des)honor... darrere l’altre.

--Xina (La Vanguardia)-

Clar que, en això de la repressió sistemàtica dels drets fonamentals, no hi ha color, ni ideologia, ni forma de govern: vegeu si no com a la Xina  la bloguera Zhang Zhan ha estat condemnada a quatre anys de presó per divulgar vídeos informant del brot del coronavirus a Wuhan, a l’inici de la pandèmia. Com a periodista es desplaçà a aquella ciutat per informar –no és aquesta la feina dels periodistes?- del què allà estava succeint: hospitals abarrotats i la gent preocupada per la malaltia que s’estenia per tot. Així que, en mostrar-se crítica i denunciar la situació –no és obligació dels informadors denunciar tals fets?- fou arrestada i en un judici de tres hores (!) condemnada per difondre informació “falsa” (!), que les pròpies autoritats varen haver de reconèixer més tard, sense que això redundara en el seu alliberament.

-banc del govern (La Vanguardia)-

I tornant a casa, només el govern -per boca de la vicepresidenta Calvo- defensa que la concessió d’indults és una facultat de l’executiu de torn, se li tira al damunt tota la púrria pepera i adjacents, per acusar a Sànchez de burlar-se de la justícia i atemptar contra la democràcia si gosa aplicar-ho als independentistes, quan ells s’han cansat d’exonerar a corruptes, estafadors i delinqüents, de la seua corda, condemnats per la mateixa justícia. Aleshores, però, sembla que no s’atemptava contra la democràcia ni es feia burla dels tribunals que els havia condemnat. En què quedem? Tot això  obviant que els independentistes catalans han estat jutjats -i condemnats- per actuacions que a Europa no són delicte, sinó producte de l’exercici normal de la democràcia. Per tant, la pràctica de l’indult, en aquest cas, esdevé una broma de mal gust en “perdonar” als que a Europa són innocents: vegeu si no, com s’han rebutjat les peticions d’extradició de la justícia espanyola contra els polítics catalans exiliats a països com Alemanya, Suïssa, Bèlgica o Regne Unit.

-Trump sense mascareta (La Vanguardia)-

Encara com el Congrés dels EEUU li ha donat l’última lliçó a Trump, en votar en contra i anular el veto que havia posat a la nova llei de defensa i amenaça amb no revalidar la negativa de qui li queden hores a la presidència, al xec anticrisi per als més desafavorits.

         Encara com.