4 de desembre del 2019

A cau d’orella (ssshhhttt...) VA DE LLIBRES...ara al Corte Inglés



 










         Els diaris ho “denuncien”, una vegada més: “els estudiants adolescents fluixegen en matemàtiques –i ciències-...”, segons l'informe PISA, recentment publicat. La qual cosa podria induir als responsables de la política educativa –i a una bona part del professorat- a pensar en un “augment” de les hores dedicades i de l’increment dels curricula respectius. Alguns, però, -inclosos els investigadors de la universitat de Stanford, als EEUU, encapçalats pel Dr. Lang Chen, director de l’estudi i postdoctorant en Psiquiatria i Ciències del Comportament- pensem que no:


La “solució” al problema cal recercar-la en afavorir la iniciativa i corresponsabilitat d’aquell alumnat, mitjançant intervencions acordades i compartides de tots els agents educadors –amb els tutors al capdavant-, per tal que els nostres adolescents generen actituds positives envers els continguts curriculars –matemàtiques i ciències incloses, clar- en un context estimulant i afavoridor de la presència a classe, que apareix, també, com una conducta no del tot consolidada, en una part important de l'alumnat adolescent testat.




Justament el “moll de l’os”, del llibre Objetar la Escuela –últim de la trilogia dedicada als estudiants de secundària- es dedica, monogràficament, a detectar les absències de classe d’aquell alumnat, que acaba en l’abandonament escolar i a proposar intervencions compartides, per tota la comunitat educativa, per superar-ho, com es debaté en presentar aquella publicació, de la que va una generosa crònica del bon amic Àngel Pérez:


I el mini-reportatge fotogràfic adjunt:


Efectivament, els investigadors de la Universitat de Stanford, als EEUU, han demostrat que és l’autoconfiança –autoestima- assolida per l'alumnat, la que afavoreix l'obtenció de bones notes, envers les matemàtiques. Es confirma així una llarga trajectòria investigadora -inspirada en Goleman-, segons la qual l'equilibri emocional del subjecte estimula la intel·ligència i millora els resultats escolars. Alguns, a aquella disposició l'hem anomenada benestar acadèmic i hem comprovat que esdevé la variable predictora més potent dels resultats acadèmics exitosos i això envers tot el conjunt de continguts del curriculum, no només de les matemàtiques. Aleshores fem propostes d'intervenció, per tal d'aconseguir aquell benestar i aplicar-lo a l'obtenció de les millors qualificacions.
         Així, doncs, us animem –benvolgudes i benvolguts lectors que us atanseu al meu “blog”- a reflexionar a l’entorn d’una tal temàtica, amb la lectura  del llibre Objetar la Escuela:


I d’altres que van en la mateixa línia:


I a fer suggeriments, que rebré amb molt de gust i bona disposició per incorporar-los al “cos” d’un projecte, que situa a l’alumnat al bell mig de la responsabilitat compartida de l’aventura d’educar.
Finalment, com sol ocórrer en similars esdeveniments, la component més significativa, fou la presència destacada de bons amics i companys, del professorat, de l’administració, de la inspecció educativa i de la facultat que, no cal dir-ho, han suposat un notable feed-back, per a l’autor.





       


































          Bona senda.

                                 Marc –marc.adell@uv.es-