Carta oberta ERA D'ESPERAR

 

-Trump (Google)-

Un votant -suposadament assenyat- contestava al periodista que s’estranyava de que anava a votar a Trump: “Votar a Harris? Ha estat al govern quatre anys i què ha fet?” I tenia -i té- tota la raó: la primera mesura del tàndem Biden-Harris fou recuperar la beligerància amb Xina amb el suport de l’eix de parla anglesa Anglaterra-Austràlia. Tot seguit -el tàndem Biden-Harris- activà la “guerra freda”, amb l’ampliació de l’OTAN -enzant a Ucraïna-, situant noves tropes a les fronteres amb Rússia i provocant -i alimentant- la resposta russa. Encara vam haver d’assistir -per part del tàndem Biden-Harris- a la condemna de l’ informador i periodista Julian Assange que, denuncià i documentà les tortures i assassinats de les tropes dels EEUU -que no reconeixen als tribunals internacionals de Justícia- arreu del món. Finalment -el tàndem Biden-Harris- ha consentit la major matança de civils indefensos -majoritàriament dones i criatures- de la història, a Gaza, Ciscordània i Líban, per part de l’estat d’Israel. Amb aquestes “credencials” era d’esperar que, bona part de l’electorat nordamericà, desnortat, votara Trump. Era d’esperar.

Carta oberta TRIST

 

Trist, ben trist, i condemnable sens dubte, l’episodi -sexista i gens exemplar- protagonitzat per Ïñigo Errejón, que l’obliga a deixar la política.

Trist ben trist, però i fins i tot indignant, l’ús barroer i innoble de què en fa la dreta, atacant la formació -feminista però no només- on el polític militava. Què tindrà una cosa a veure amb l’altra? Sumar és una formació política digna i valenta, defensora de causes dignes i valentes i que posa en evidència a altres -formacions- de perfil tardofranquista -el PP i cía- descarat. I ahí els cou.

Quan ells -els tardofranquistes- tenen tant que amagar, en tants àmbits -de la política i la vida diària-. I per a mostra un botó: l’ínclit Zaplana, en temps president de la Generalitat Valenciana i ministre del govern central del PP, condemnat a la presó per corrupte. Sempre parla qui més hauria de callar.

 

-Errejón (Público)-

Carta oberta MIRA QUI PARLA!

 

-Zaplana (La Veu)-

    Encara com, emmig de la campanya del PP contra Sànchez, per corrupció (?), arran del cas Koldo -assessor de l’exministre d’Àvalos-, la Justícia s’ha encarregat de recordar que els corruptes -i no els assessors del PP sinó els populars en ple- són ells, en condemnar a Zaplana -el seu home fort a València com a president de la Generalitat i a Madrid com a ministre-, a 10 anys de presó, per corrupte. I encara resten decenes de judicis pendents d’alts càrrecs del PP -no de simples assessors- acusats d’haver-se lucrat amb els diners públics.

I és que, com sol passar, sempre parla qui més hauria de callar...

 

 

 

Carta oberta ARA SÍ?

 

    L’atac descarat i repetit -ara i en ocasions anteriors- de l’exèrcit israelià a les tropes de pau de la ONU destacades al Líban, ha generat una resposta “indignada”, no només de les Nacions Unides, sinó dels països d’on són oriunds els cascos blaus, entre ells Espanya. Tot i advertint al govern d’Israel -amb la convocatòria dels ambaixadors de l’estat jueu- de les greus conseqüències de una tal i greu violació de les lleis internacionals.

    Res a dir i encara caldria haver estat més contundents, trencant les relacions diplomàtiques amb un estat que genera el terror impunement. Com és, però, que no es mostrà la mateixa fermesa front als atacs assassins d’aquell mateix exèrcit -l’israelià- contra la població civil indefensa -majoritàriament dones i criatures- de Gaza i Ciscordània, i ara del Líban, que ha generat -i continua fent-ho cada dia- milers i milers de morts inocents?

 

cascos blaus al Líban (La Vanguardia)

 

Carta oberta EUROPEES?

    Pel record que tenim alguns, les eleccions en aquest país han estat sempre instrumentalitzades per la dreta, com una cursa per dirimir (!) si s’estava a favor del statu quo patriòtic o no: locals, autonòmiques, nacionals... i ara europees,  Vegeu, si no, el “programa” que el sr. Feijóo -i els seus adlàters- ha presentat per defensar el perfil de l’Europa que ve: amnistia, amnistia i amnistia -en contra, clar-. Òbviament amb una manifestació multitudinària, en vespres de les tals eleccions -europees-, en les que la candidata del PP al Parlament europeu, ni tan sols ha pres la paraula (?).

    

-ahí els teniu (El País)-

Pot ser algú els hauria d’explicar que, en democràcia, en cada convocatòria, cal elaborar i defensar -coherentment i democràticament- el corresponent programa electoral, per a la tal convocatòria. I punt.